ERC es reivindica malgrat les enquestes i demana de concentrar el vot per mantenir la presidència

“Cada vegada que hem guanyat, les enquestes juraven i perjuraven que no guanyaríem. Per això som aquí, per aixecar les enquestes. Per guanyar una i mil vegades”, ha exclamat el president d’ERC, Oriol Junqueras, en el míting més multitudinari del partit de tota la campanya. Esquerra ha omplert el Palau de Congressos de Barcelona, amb més de 1.500 persones, per a reivindicar l’obra del primer govern que han presidit d’ençà del restabliment de la democràcia. Una presidència que a partir de diumenge podrien perdre si, com diuen els sondatges, el partit passa a ser la segona força independentista en nombre d’escons al parlament. “Val la pena el que hem fet”, ha remarcat Pere Aragonès, que anava acompanyat a l’escenari pels consellers del seu govern. El candidat d’Esquerra i president de la Generalitat ha fet una crida a concentrar el vot per evitar que Salvador Illa o Carles Puigdemont el rellevin al Palau de la Generalitat.

ERC pot tenir la clau de la governabilitat la mateixa nit electoral. Tot fa pensar que tindrà a les seves mans la capacitat de decidir si pacta un govern amb Junts o amb el PSC, una dicotomia que no ha volgut resoldre en el transcurs de la campanya. Aragonès no ha entrat en cap hipòtesi que no sigui la seva victòria i tampoc ha estat diferent aquest vespre en el míting amb què, a la pràctica, ha tancat la campanya, malgrat que l’acte final sigui demà a Tarragona. Aragonès ha criticat de la mateixa manera els seus dos adversaris polítics: insisteix que, si governa Illa, en realitat manarà la Moncloa, i un PSC que ha canviat la lletra ce de Catalunya per la de Ciutadans; i alhora considera que si torna Puigdemont a palau tornaran les retallades als serveis públics.

El candidat d’ERC, a més, ha qüestionat el lideratge amb què Puigdemont reivindica la seva candidatura, per les giragonses discursives en la defensa que han fet del Hard Rock o per la manera com han apel·lat a la unitat independentista. “No ens poden parlar d’unitat ni tenen lideratge per a parlar d’unitat si per la porta del darrere intentaven pactar una moció de censura per fer caure ERC”, ha dit Aragonès, referint-se a les insinuacions d’Illa que Junts l’anà a cercar per fer caure l’executiu quan el partit de Puigdemont va sortir del govern. Malgrat l’evidència que serà difícil que ERC i Junts puguin aparcar el passat i les diferències, Aragonès ha deixat anar un “ja en parlarem”, sempre partint de la previsió de la seva victòria, i la secretària general d’ERC, Marta Rovira, ha dit que volen “refer confiances”. En una connexió de Ginebra estant, acompanyada de Ruben Wagensberg, Rovira ha dit que la llei d’amnistia no tan sols posarà fi a la repressió sinó que també té l’objectiu de “refer els ponts entre els independentistes”. “Hem decidit de combatre la repressió per aconseguir els espais de confiança política que vam tenir l’1-O”, ha dit.

Diana Riba i Tomàs Molina, els candidats d’Esquerra a les europees, han presentat l’acte. “On són els sobiranistes d’ICV avui? I els catalanistes del PSC? On són els antics convergents que defensen aquest projecte independentista que ha de ser viable i amb un projecte net de corrupció que no s’ha d’avergonyir de la seva història?”, ha demanat Riba, retòricament. Precisament avui s’ha fet públic el suport a Aragonès d’una trentena de persones provinents de l’antic espai de CiU i del PDECat, arrenglerats amb la feina feta pel conseller Carles Campuzano. L’han subscrit l’ex-batllessa Montserrat Candini, l’ex-diputada Carme Vidal Huguet i l’ex-diputat Xavier Quinquillà, entre més. Aragonès ja comptava amb el vot de l’ex-conseller d’Economia Andreu Mas-Colell, que en va lloar la “política de moderació” en un article a l’Ara on explicava les raons del seu vot. El llegat de CiU continua en disputa en aquestes eleccions. Jordi Pujol i Artur Mas van anunciar que votarien la candidatura de Puigdemont després del distanciament dels darrers anys. Illa, per una altra banda, es va fotografiar amb Miquel Roca i Junyent, en una manifestació implícita de suport, i els ex-consellers Miquel Sàmper i Santi Vila s’han adherit al manifest de suport al candidat socialista.

ERC s’ha reivindicat davant militants i simpatitzants de tot de Catalunya. El candidat d’EH Bildu a la presidència basca, Pello Otxandiano, també ha acompanyat Aragonès. Ha estat, de fet, un intercanvi de suports, perquè el president de la Generalitat també va intervenir en el míting del tancament de la campanya de les eleccions basques de Bildu a Bilbao. Otxandiano ha assenyalat que les esquerres independentistes l’encerten a l’hora de llegir el moment històric. “El futur reclama inexorablement la sobirania dels pobles i avançar en polítiques públiques més feministes i més equitatives”, ha dit.

El parlament basc es constituirà dimarts, dos dies després de la votació catalana, i Otxandiano ha vaticinat que de les converses entre el PNB i el PSC en sortirà un govern “ni-ni”: “ni abertzale ni patriota”. Quan el candidat d’EH Bildu, que va aconseguir d’empatar en diputats amb el PNB, agafi el seu escó al parlament basc, la política catalana ja haurà entrat també en les negociacions per als pactes. I pot ser que ERC en tingui la clau.

La frase

“Ja n’hi ha prou que Tarragona sigui tractada com el pati del darrere de Catalunya”, ha dit la candidata de Comuns Sumar, que ha defensat una Catalunya cohesionada i equilibrada. Jéssica Albiach ha subratllat l’existència de les nuclears i del risc químic, ha dit que calia tenir memòria del que va passar amb el Castor, que no s’esvaeix el perill d’un transvasament de l’Ebre i, ara, s’hi projecta el “casino més gran d’Europa”, en referència al Hard Rock. Un complex macroturístic que diu que portarà més precarietat, delinqüència, inseguretat i ludopatia. Albiach ha criticat la candidata del PSC per Girona, Sílvia Paneque, que no vol un Hard Rock a prop de casa seva, però sí al Camp de Tarragona.

La lupa

El candidat del PSC, Salvador Illa, ha continuat exhibint suport a la seva llista. Avui s’ha fotografiat amb l’ex-ministre d’Universitats Manuel Castells, amb qui va compartir l’executiu espanyol durant la pandèmia. El sociòleg i professor universitari va ser proposat ministre per Unides Podem i abans de la campanya electoral, en un article a La Vanguardia, ja havia anunciat que votaria Illa perquè considerava que era l’únic que podia articular una coalició del PSC, ERC i els Comuns. “Sempre és un privilegi poder compartir conversa i reflexions amb el meu amic Manuel Castells”, ha dit Illa en una piulada a Twitter.