ERC diu que el Suprem no ha aplicat bé el nou codi penal i l’acusa de fer “un cop a la democràcia”

ERC considera un “cop a la democràcia” la decisió del Tribunal Suprem espanyol de mantenir les inhabilitacions d’Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa. En una conferència de premsa a la seu del partit, la portaveu republicana, Marta Vilalta, ha dit que la condemna deixava “en paper mullat” la feina del legislador. Això sí, ha celebrat que hagin caigut les penes dels delictes vinculats a la sedició i que, per tant, s’aixequin les inhabilitacions de la resta de condemnats: Carme Forcadell, Josep Rull, Joaquim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.

La portaveu d’Esquerra també ha lamentat que el Suprem hagi fet cas omís a la reforma del codi penal espanyol. Vilalta ha criticat el sistema judicial espanyol per “retrògrad” i “supeditat a la dreta més extrema”. “La justícia atempta contra el sistema democràtic”, ha conclòs.

Vilalta creu que l’arbitrarietat que mostra el Suprem serà d’ajuda en els recursos posteriors: “Això ens ajudarà en el camí i en la lluita als tribunals internacionals”.

La sala penal del Suprem ha condemnat Junqueras, Romeva, Turull i Bassa per un delicte de desobediència en concurs amb la malversació agreujada. A tots ells els manté les penes d’inhabilitació absoluta fins al 2031 –en el cas de Junqueras i Bassa– i fins al 2030 –a Romeva i Turull– perquè el tribunal refusa de rebaixar les penes per malversació.

En la revisió de les condemnes per la reforma del codi penal, el tribunal ha substituït la sedició per la desobediència a tots els ex-membres del govern. Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, per contra, els condemna per desordres públics.

Amb la substitució de la sedició per la desobediència i els desordres públics, les penes d’inhabilitació s’extingeixen per a Forcadell, Rull, Forn, Sánchez i Cuixart. Els únics que continuen inhabilitats són els quatre condemnats per malversació.

Malgrat la modificació d’aquest delicte amb la introducció de la distinció entre si hi ha lucre personal o no –amb penes més baixes en el segon supòsit–, el Suprem entén que als dirigents independentistes no se’ls pot aplicar la versió atenuada de la malversació per l’organització del referèndum de l’1-O.

“No podrà entendre’s mai que es va tractar d’una actuació absent d’ànim de lucre. L’article 432 del codi penal inclou en la seva tipicitat tant qui s’apropia d’aquests fons com qui, trencant el seu deure de lleialtat en l’administració, decideix de donar-los una finalitat inequívocament il·legal”, argumenta el Suprem.

D’aquí la decisió de la sala de negar que Junqueras, Romeva, Turull i Bassa puguin beneficiar-se del “tractament privilegiat que representa l’aplicació de l’article 433 del codi penal renovat”. D’aquesta manera, Junqueras continuarà inhabilitat fins al 17 de juliol de 2031, Romeva i Turull fins al 5 de juliol de 2030 i Bassa fins al 10 d’octubre de 2031.

Junqueras diu que el Suprem retorça el dret

Oriol Junqueras, que estarà inhabilitat fins al 2031, ha dit que la decisió del Suprem s’ha pres amb “ànim de revenja i per voluntat política”, ja que persisteix a aplicar-los el delicte de malversació de l’anterior codi penal. “Tal com l’havia redactat el PP per a perseguir-nos”, ha dit. Malgrat aquesta decisió, Junqueras ha dit que “cada vegada que els tribunals retorcen el dret, reforcen la nostra causa”. “No només a ulls dels catalans, també de la comunitat internacional, i molt especialment, del Tribunal de Drets Humans”, ha afegit.

Junqueras ha recordat que durant el judici l’ex-ministre espanyol d’Economia i Hisenda Cristóbal Montoro, que va intervenir les finances de la Generalitat, va declarar que no s’havia gastat “ni un sol euro”. En canvi, ha dit, “el Suprem decideix condemnar-nos només per haver pensat en aquesta possibilitat”, i ha dit que els delictes de pensament es van abolir durant el segle XVIII.

Van den Eynde diu que el Suprem “fa trampa”

L’advocat de Junqueras i Romeva, Andreu van den Eynde, ha valorat la decisió en declaracions a l’ACN i ha dit que el Tribunal Suprem havia fet trampa i havia interpretat de manera esbiaixada les modificacions legislatives sobre la malversació.

Van den Eynde diu que veia previsible la decisió del Suprem de “no escoltar el legislador”, però es demana “com pot ser que el poder judicial encara vulgui esmenar la voluntat i les orientacions politico-criminals del legislador”. Per això, recorreran contra la decisió, “per continuar denunciant la deriva de sempre, que el poder judicial reinterpreta la llei quan li convé per efectuar repressió política”. “Novament, la lletra de la llei no importa, i prova d’això és que ningú sap com s’interpretarà la llei i tothom dóna per descomptat que el poder judicial ho farà com vol”, ha argumentat.

Per a Van den Eynde és estrany que el Suprem digui que l’eliminació de la sedició deixa “l’estat desarmat”, però alhora això no tingui cap impacte en la pena d’inhabilitació. “És impensable des d’una lògica jurídica”, considera.

L’advocat diu que la seva tesi principal a Europa, “que té acollida”, és “la imprevisibilitat en l’aplicació del dret penal en el cas català”. “No sabem quin jutge ens jutjarà, quina llei ens aplicaran, quina pena ens imposaran, però no és perquè no sabem llegir el dret, sinó perquè el dret es reinterpreta de manera imprevisible”, ha relatat. “Espanya s’aparta de l’imperi de la llei, perquè si la interpretés segons està escrita, tothom sabria la pena, i això no passa mai.