ERC diu que el document signat amb el govern espanyol permet una negociació “amb garanties”

“El que vam aconseguir ahir és posar les bases metodològiques de com s’ha de desenvolupar la negociació política i, al mateix temps i per primer cop per escrit, que hi hagi garanties que la negociació es farà amb uns mínims de respecte dels drets democràtics”, ha afirmat Torrent. “I a nosaltres ens sembla que és la millor via per a defensar l’amnistia i la millor solució a tots els processos de repressió” per part de l’estat espanyol, ha afegit.

Una repressió que, segons Torrent, ha demostrat tenir “múltiples cares” i no tan sols la judicial i la presó, sinó també l’espionatge massiu, que arriba a nivells que un temps enrere ningú no hauria imaginat. Sobre aquest últim aspecte, ha subratllat que cal denunciar-ho internacionalment.

Basant-se en la seva experiència personal com a ex-president del Parlament de Catalunya, el conseller d’Empresa ha denunciat que aquesta persecució política ha afectat els membres de l’antiga mesa del parlament i, de retruc, al conjunt de la institució per voler portar a debat la independència. “Per allò serem jutjats a l’octubre”, ha dit, tot afegint que els tribunals “han coartat la capacitat de parlar en un parlament, un fet inaudit que no passa a cap democràcia consolidada”.

Qui també ha compartit la seva experiència ha estat l’actual consellera de Cultura, Natàlia Garriga. El 20 de setembre de 2017 era directora de serveis al Departament d’Economia i la policia la va detenir a casa arran de l’escorcoll policíac que es feia en aquell moment a la conselleria. Durant l’acte ha explicat la incertesa i la por d’anar a la presó que va sentir els anys següents.

Per la seva banda, la batllessa de Sant Cugat del Vallès, Mireia Ingla, ha afirmat que una democràcia “no pot acceptar que en un país hi hagi persones perseguides i represaliades”. Ella, concretament, va rebre el mes de març una interlocutòria del jutjat contenciós número 10 de Barcelona que l’advertia que hauria de pagar cinc-cents euros setmanals del seu patrimoni si no retirava els llaços grocs i cartells independentistes de les finestres de l’ajuntament. Feia uns mesos que havien retirat de la façana una pancarta a favor de la llibertat dels presos polítics arran d’una denúncia de Ciutadans. Sense entrar en detalls específics del cas, la batllessa ha fet una crida a seguir denunciant la repressió i a conscienciar “tots els demòcrates que això no pot passar”.

Un grup de persones de la Plataforma Antirepressiva de Barcelona ha irromput a crits durant l’acte d’ERC tot acusant-los de representar i defensar només “els seus” represaliats. A les xarxes socials expliquen que amb aquest acte volen assenyalar els “responsables de les milers d’encausades per la Generalitat” i amenacen amb noves accions.

Malgrat alguns moments de tensió verbal, l’acte ha continuat com estava previst i amb la presència d’agents de la policia local i de Mossos. La vice-secretària general de Drets, Llibertats i Lluita Antirepressiva, Marta Vilaret, que ha fet de moderadora de l’acte, ha lamentat la situació. “És molt absurd que diferents represaliats ens enfrontem entre nosaltres, perquè els repressors riuen mentre fem això”, ha dit.

Amb aquest acte, ERC ha començat una campanya per denunciar la repressió com a causa general, que afecta molts de col·lectius i persones, i per defensar l’amnistia.