ERC encaixa el seu congrés en el calendari d’una possible repetició electoral

Si Oriol Junqueras no es fa enrere i Marta Rovira empeny la formació d’una altra candidatura amb lideratges encara per definir, ERC pot entomar un congrés de confrontació a la tardor. Seran uns mesos que també poden ser marcats pel 13 d’octubre, la data en què hi tornaria a haver eleccions si Salvador Illa i Carles Puigdemont no aconsegueixen de ser investits presidents. El congrés d’ERC s’ha encaixat al calendari incert de la possible repetició electoral: els militants triaran la nova direcció i una trentena de consellers nacionals el 30 de novembre, de manera electrònica i presencial. Les candidatures s’hauran de formalitzar el 15 d’octubre, dos dies després de la possible data de les eleccions.

El consell nacional d’Esquerra s’ha reunit avui de manera extraordinària per convocar el congrés i aprovar el reglament de la primera part, que serà aquesta votació de les candidatures a la direcció. Les negociacions per a una possible investidura, de què ERC tindrà la clau, i la possible repetició d’eleccions, per tant, continuaran lligats amb el procés de debat del partit: cada decisió política tindrà efectes en la recomposició interna. Sobre la investidura, la secretària general d’ERC, Marta Rovira, ha dit que volien debatre amb les bases el resultat de les negociacions a partir de final de juliol. Aquesta és la data que han fixat al PSC i Junts perquè es tanqui un “pre-acord”. Refusen de ple que la negociació s’allargui fins a final d’agost, al límit del termini legal del dia 26 que convocaria automàticament la repetició electoral.

És previst que el ple final del congrés d’ERC –en què es renovaran les bases estratègiques i organitzatives– sigui al febrer, i el convocarà la nova executiva elegida. Després, s’hauran de renovar les executives comarcals i regionals.

Junqueras va fer dimecres a Sant Vicenç dels Horts (Baix Llobregat) l’acte més multitudinari fins ara amb militants, dins el procés d’escoltar les bases a què es dedica plenament d’ençà que va deixar la presidència d’Esquerra amb l’objectiu de revalidar el càrrec al congrés. Fonts del seu entorn assenyalen que és només un dels molts actes que fa Junqueras, que es veu amb afiliats i amb gent pròxima a Esquerra gairebé diàriament. El fet que dimecres reunís unes cinc-centes persones a la societat cultural la Vicentina pot ser un indicador que els resultats d’una pugna entre el seu sector i el de Rovira podria dividir profundament el partit. Els afins a la secretària general havien fet abans una exhibició de força amb el manifest en què dirigents i quadres demanaven una transició interna tranquil·la per a renovar la direcció. El pronunciament es va interpretar com un intent de forçar que Junqueras renunciés a l’intent de mantenir-se al capdavant de la cúpula. Unes nou-centes cinquanta persones han signat el document, que també van subscriure Rovira mateixa i el president de la Generalitat en funcions, Pere Aragonès.

Tots dos sectors van definint públicament els seus membres a mesura que passen els dies. En tot cas, els candidats a presidir el partit hauran de formalitzar la candidatura amb una proposta d’executiva de vint-i-vuit membres a tot estirar. Hauran de proposar un secretari general i els responsables dels àmbits d’Organització, Finances, Política Municipal, Feminismes, Ciutadania i Transició Ecològica. La llista elegida ha d’obtenir més del 50% dels vots, segons que fixen els estatuts del partit. Si cap de les que es presenten hi arriba, la votació s’hauria de repetir quinze dies després, i en el termini d’una setmana se’n podria modificar una part dels membres, amb l’objectiu de facilitar que es pogués arribar a acords entre sectors que permetin una tria majoritària. Si d’ara a la tardor hi hagués un pacte entre sectors, i finalment es presentés una sola candidatura, se’n mesuraria igualment el suport en la votació del 30 de novembre.

El consell nacional també ha aprovat la composició de la mesa electoral, després d’haver designat l’executiva la comissió organitzadora del congrés. Formen part d’aquesta comissió la secretària general, Marta Rovira; el secretari general adjunt d’Estratègia, Comunicació i Coordinació Institucional, Juli Fernández; la portaveu, Raquel Sans; el vice-secretari general de Coordinació Interna, Oriol López; el vice-secretari general de Recursos i Finances, i gerent, Jordi Roig; la secretària d’Afiliació, Kenya Domènech; la secretària d’organització del Jovent Republicà, Noemí Egea; i el secretari d’Organització, Pau Morales. Hi ha membres dels dos principals sectors. Les candidatures que optin al congrés hauran de demostrar el 15 de novembre que tenen l’aval d’un 5% de la militància. És a dir, d’uns 430 afiliats, aproximadament, tenint en compte que fonts d’ERC calculen que uns 8.700 tindran dret de participar-hi, tot esperant que se’n tanqui el cens el 7 d’octubre. Hauran de ser avals exclusius, perquè els afiliats poden subscriure solament una llista. Quan es ratifiquin les llistes, i durant dues setmanes, començarà formalment la campanya electoral interna. L’organització ha de vetllar perquè les candidatures hi puguin concórrer en igualtat de condicions i disposar dels locals del partit, per exemple, per fer-hi actes.

ERC viu el procés de discussió intern en un moment especialment difícil per la transcendència de les decisions polítiques que ha de prendre i el desgast electoral que podria patir si el 13 d’octubre hi ha eleccions. El partit es prepara per si ha de tornar a les urnes i els seus dirigents neguen que el supòsit d’intentar d’evitar-les pugui afeblir la seva posició negociadora. L’experiència del congrés del 2008 –amb el partit dividit en quatre candidatures i el resultat final d’una executiva monocolor liderada per Joan Puigcercós– ha deixat empremta i l’aprenentatge que la radiació del debat intern als mitjans de comunicació pot perjudicar-ne encara més les expectatives electorals, però tampoc els és fàcil d’establir un llindar. “Els draps, siguin nets o bruts, és millor rentar-los i estendre’ls dins de casa”, va defensar Junqueras en una entrevista a RAC1 després de la publicació del manifest. Rovira, en canvi, es va mostrar partidària d’expressions com aquesta. “Ja que tothom en parla a fora, està molt bé que ho facin també els militants i que ho facin de manera positiva”, va dir a Catalunya Ràdio.