ERC engega la comissió de la veritat pel cas dels cartells

L’anomenada comissió de la veritat d’ERC sobre el cas dels cartells dels germans Maragall comença a treballar i presentarà les conclusions al ple del congrés de mitjan març. El partit ha constituït avui el consell nacional, després de la primera part del congrés, i tindrà la portaveu d’Esquerra a Viladecans, Bàrbara Lligadas, com a presidenta de la mesa, que agafarà el relleu de Josep Maria Jové. I una de les primeres decisions que ha pres aquest òrgan ha estat constituir la comissió de la veritat i aprovar-ne el pla de treball. Com ja havia anunciat la direcció de Junqueras, la presidirà l’ex-diputat al congrés espanyol Joan Tardà, que va tornar a ser el conseller nacional més votat en les eleccions internes. També en seran membres Marta Bolinches, Xavier Faura, Miquel Pueyo, Mireia Ingla i Carme Bertral.

L’objectiu de la comissió és tancar una investigació que després pot continuar internament si s’obren expedients sancionadors, que abordaria la comissió de garanties, també renovada. L’informe i la proposta d’obertura d’expedients que havia demanat l’anterior responsable de compliment del partit, Xavier Mombiela, va restar congelat després d’haver-se ampliat el cas amb l’aparició de noves investigacions i per la petició de la comissió de garanties. Mombiela va denunciar el sector de Junqueras d’haver fet “amenaces i coaccions” després d’haver estat destituït per la nova direcció perquè no confiava que preservés la neutralitat que li correspondria en el càrrec, i va rellevar-lo per Lluís Mombiela, que ja havia exercit aquest mateix càrrec i havia investigat internament el cas d’assetjament al Departament d’Acció Exterior. Malgrat la coincidència dels cognoms, no tenen vincle de parentiu. La previsió és que la comissió de la veritat aporti les conclusions al ple del congrés.

L’antiga candidatura de la Nova Esquerra Nacional va recelar de bon començament d’aquesta comissió, que considerava que banalitzava les que es creaven en contexts post-dictatorials o de vulneració de drets humans, i perquè ho veien una desconfiança del funcionament dels òrgans interns. El sector de Xavier Godàs i Alba Camps va refusar d’integrar-hi cap representant, tampoc en les comissions redactores de les ponències que es debatran en el congrés. També és així en el cas de Foc Nou. Pueyo, que hi és afí, va ser convidat personalment per la nova direcció a formar-ne part, al marge de l’oferiment al col·lectiu. A més, el consell nacional també ha aprovat la creació de la comissió de seguiment dels pactes, que avaluarà les negociacions amb els socialistes. Un procés clau en un moment en què ERC s’ha distanciat volgudament del PSC i refusa d’obrir una negociació sobre el pressupost si Salvador Illa no compleix acords anteriors. En formen part Josep Maria Jové i Gabriel Rufián com a presidents dels grups al parlament i portaveu al congrés espanyol, Lluís Salvadó, Ester Capella, Joan Ignasi Elena, Jordi Albert, Juli Fernàndez, Laura Castel, Inés Granollers i Norma Pujol, i Lluís Salvadó com a secretari tècnic. ERC també ha aprovat la composició de la comissió de garanties, la comissió de revisió disciplinària i la comissió censora de comptes.

El congrés del 15 i el 16 de març, que es farà a Martorell, tornarà a posar a prova els suports de Junqueras amb el debat estratègic i de la reforma dels estatuts. La Nova Esquerra Nacional i Foc Nou faran un front comú per intentar que prosperi una esmena que inclogui la incompatibilitat de la presidència i la secretaria general del partit amb assumir càrrecs electes o de govern, cosa que impossibilitaria que Junqueras pogués ser candidat a les eleccions catalanes (tot i que ara per ara tampoc no ho podria ser perquè està inhabilitat) i que Elisenda Alamany es mantingués de cap de files a l’Ajuntament de Barcelona. Perquè una esmena arribi al ple del congrés, ha de rebre el suport d’una assemblea territorial i sectorial.

Tanmateix, abans d’això, les comissions redactores tancaran el 3 de febrer les propostes de la ponència estatutària (Oriol López, Pau Morales, Lluïsa Llop, Kènia Domènech, Marc Sanglas, Mar Andreu, Pep Toni Prats, David Juan, Carles Mundó, Glòria Llovet, Jaume Oliveras, Sílvia Martínez, Montse Argelich i Alba Torras), de la ponència sobre l’estratègia independentista (Elisenda Alamany, Bernat Solé, Jordina Freixanet, David Minoves, Ana Balsera, Josep Bargalló, Jordi Gaseni, Carmel Mòdol, Carme Forcadell, Joan Plana, Pere Sàbat, Solés Carabassa, Àlex Montornès, Marta Rosique, Reis Juan, Jordi Parent i Marc Martínez) i de la ponència política (Cesc Iglèsies, Arés Tubau, Laura Pelay, Norma Pujol, Santi Valls, Francesc Sutrias, Miquel Puig, Àlex Montornès, Anna Barnadas, Lluís Pérez, Joan Plana, Susanna Miquel, Maria Santos, Jordi Estiarte, Alba Pérez i Eunice Romero). Treballaran a partir dels resultats d’una enquesta interna que sis-cents militants han respost aquestes darreres setmanes. Les esmenes es podran presentar fins el 18 de febrer i d’aleshores fins el 4 de març es debatran a les sectorials i territorials, on prosperaran les que tinguin prou suport. Després, se’n negociarà la incorporació a la ponència i, si els esmenants defensen de mantenir-les, arribaran vives al ple.

ERC encara haurà d’entomar una tercera part del congrés: la renovació de les direccions de les regionals, les vegueries i les sectorials durant l’abril i el maig, i de les executives comarcals entre el maig i el juny. En aquest cas, caldrà veure si la Nova Esquerra Nacional i Foc Nou arribaran a acords per intentar de disputar el control de la direcció d’alguns territoris als candidats de Junqueras.