27.01.2023 - 21:40
Els militants d’ERC són citats avui a Lleida per participar en la segona part del 29è congrés nacional, que al novembre ja va revalidar Oriol Junqueras com a president del partit. La cita servirà per a aprovar la reforma dels estatuts del partit, que segons fonts d’ERC incorpora canvis per a avançar en la seguretat jurídica del funcionament de l’organització i crea noves estructures en l’àmbit municipal i internacional, de control ètic i de moviments socials, i per a definir la ponència política, que marcarà el rumb a seguir els anys vinents.
La principal novetat de la ponència política és l’objectiu d’un referèndum d’independència pactat amb l’estat espanyol, una idea que emmarquen en l’acord de claredat que proposa Pere Aragonès. El president de la Generalitat va vincular aquest acord amb el govern l’espanyol a un debat públic i social dins de Catalunya sobre com hauria de ser el referèndum que reclamen per a resoldre el conflicte polític, i és en aquest context que ERC vol definir bé quina seria la seva proposta de referèndum. Per fer-ho, s’inspira en quatre precedents: el referèndum català del 2017, l’escocès del 2014, el montenegrí del 2006 i el dictamen del Tribunal Suprem del Canadà sobre un referèndum d’independència al Quebec publicat el 1998.
D’aquests precedents, n’extreuen que la pregunta del referèndum hauria de ser clara i binària, com ho va ser el Primer d’Octubre, i demanar directament si volen que Catalunya sigui un estat independent o no. D’Escòcia, en reivindiquen la idea del cens electoral, i proposen que hi puguin votar tots els residents a Catalunya més grans de setze anys i tots els no-residents que tinguin dret de vot a les eleccions al Parlament de Catalunya.
La ponència també determina que “una victòria del sí hauria de donar lloc a un procés de negociació de bona fe entre els governs català i espanyol, amb mediació europea i internacional, amb vista a arribar a un acord que permeti la creació d’una República catalana independent reconeguda internacionalment”. Un redactat que s’inspira en el dictamen judicial canadenc sobre l’independentisme quebequès. Per últim, el punt més polèmic és el que pren d’inspiració Montenegro i estableix com es guanya el referèndum, unes condicions més restrictives que no pas les que es van establir el Primer d’Octubre. L’independentisme només guanyaria la votació si es complissin dues condicions: que hi hagués, com a mínim, un 50% de participació i un mínim d’un 55% de vots pel sí.
Les quatre condicions que hauria de reunir el referèndum pactat les va determinar la comissió redactora que va elaborar el document original de la ponència política, però d’aleshores ençà ha passat pels congressos territorials i les assemblees sectorials, que n’han modificat el redactat. Va rebre vora 270 esmenes, de les quals unes 130 van superar el procés de debat i han quedat acceptades o bé incloses mitjançant transaccions.
Segons fonts d’ERC, durant el congrés a Lleida només es votaran dues esmenes a la ponència política. La primera, justament, és la polèmica referència a Montenegro en les inspiracions de com hauria de ser el referèndum pactat que vol ERC, i que serveix per a justificar la desigualtat de condicions amb la qual partirien independentistes i unionistes. L’altra esmena que arriba viva al congrés tracta “l’estratègia de reforçament del republicanisme en els diferents territoris”.
En canvi, s’han tombat abans d’arribar al congrés esmenes que proposaven de mantenir el mandat del Primer d’Octubre o de suprimir el mínim del 50% de participació en el referèndum d’independència. Sí que s’hi han inclòs aportacions per a reforçar la defensa dels drets LGBTI, de les dones i laborals, i sobre la importància en la formació de majories socials partidàries de l’autodeterminació. Altres esmenes acceptades fan referència a reforçar la necessitat de construir fronts amplis en favor del dret d’autodeterminació per a continuar augmentant la majoria independentista, o la necessitat d’augmentar les complicitats internacionals.
També s’hi han incorporat aportacions ecologistes, una de les quals reclama el desenvolupament sostenible en el reforçament de la mobilitat tenint en compte el context de la crisi climàtica. El punt és especialment significatiu després del pas enrere d’ERC en la negativa del quart cinturó entre Terrassa i Sabadell per a seduir el PSC i pactar el pressupost. Una altra esmena afegida fa referència a la defensa dels drets i el benestar dels animals.
El congrés nacional es farà de 9.00 a 18.00, amb una pausa per a dinar. Al matí hi haurà una intervenció de Marta Vilalta, secretària general adjunta i portaveu, i de Pere Aragonès, president de la Generalitat i coordinador general d’ERC. Al migdia parlarà la secretària general, Marta Rovira, i a la tarda, en la clausura, Oriol Junqueras, president d’ERC.
