Aragonès cerca consol en Macià per la solitud del govern

ERC cerca una continuïtat històrica que lligui Aragonès amb Macià; el govern actual en minoria absoluta amb el primer govern de la Generalitat restaurada després de dos segles sense institucions. Fa a Lleida el 29è congrés nacional del partit en una de les setmanes més difícils per al govern després de la humiliació pública a la qual l’ha sotmès el PSC, que li ha fet acceptar el quart cinturó per aprovar el pressupost i després li ha dit que encara s’han d’empassar més renúncies. També és el primer congrés nacional d’ençà que Pere Aragonès és el president de la Generalitat, i com a tal ha estat rebut amb una forta ovació pels prop de mil quatre-cents assistents en l’obertura de la trobada. “Avui, ERC torna a presidir la Generalitat; torna a presidir Catalunya. És un honor i una intensa responsabilitat fer-ho en representació vostra”, ha clamat.

“Governar i decidir no és fàcil”, ha dit, en referència explícita als gripaus que s’ha hagut d’empassar, i ha cercat la complicitat dels electes d’ERC que governen al món local. “El nostre objectiu és fer més fàcil i feliç la vida de tothom. Per això és tan necessari disposar ben aviat d’un pressupost. Estem decidits a tirar-lo endavant i que sigui una realitat com més aviat millor”, ha insistit. El seu discurs ha estat curull d’elogis al seu partit i als més de noranta anys d’història d’ençà que al llunyà 1931 una coalició inèdita que aplegava el centreesquerra federalista i independentista va guanyar les eleccions municipals que van ser determinants per a proclamar una república que no va arribar tan lluny com Francesc Macià hauria volgut. Una manera de dir a les seves bases que vesteixen la camisa d’un partit amb responsabilitat històrica i que en el dia a dia del govern apareixen constantment pedres al camí.

“Als anys 30 vam recuperar unes institucions, i avui farem que una ciutadania apoderada pugui decidir sobre la independència”, ha dit per enllaçar amb el bloc dedicat a la seva proposta d’un referèndum d’autodeterminació pactat amb el govern espanyol. Ha defensat que el conflicte amb l’estat espanyol no s’ha acabat –com va vendre el govern espanyol de cara a la trobada amb Macron– “senzillament perquè Catalunya no pot decidir el seu futur d’una manera reconeguda”. “L’estat espanyol no pot tractar-nos com a menors d’edat. Hem de decidir entre tots quan i com tornarem a votar per decidir sobre la independència de Catalunya”, ha dit per parlar de l’acord de la claredat sense esmentar-lo.

Una de les qüestions centrals de la ponència política que ERC aprovarà avui és la seva proposta de com hauria de ser el nou referèndum que volen acordar amb l’estat espanyol. Un referèndum de pregunta clara i binària, en què puguin votar els més grans de setze anys i els ciutadans no-residents, i que tan sols es pugui guanyar si hi vota més del 50% del cens i el sí té més del 55% dels vots. “Volem donar forma a l’ampli consens que el conflicte amb l’estat espanyol es resol votant. És l’hora d’avançar amb el conjunt del país. De superar disputes i bloquejos, de construir sempre. Amb propostes i solucions. És l’hora de tornar a situar al centre del conflicte polític i el debat polític la democràcia, les urnes i els vots. Això és el que uneix Catalunya”, ha dit Aragonès.

“Ens volem reivindicar referendistes”

Després d’haver presentat als militants els informes de presidència i de la secretaria general, Marta Rovira ha pres la paraula en un discurs en què ha definit ERC com a “referendista” per la defensa del referèndum d’autodeterminació com la manera més inclusiva i efectiva d’arribar a la República Catalana. “No la imposarem a ningú, la farem amb tots i entre tots.” Ha dit que era el moment que ERC tornés a posar el referèndum al centre de l’agenda política i s’articulés una majoria social que anés més enllà de l’independentisme, tal com va passar el primer i el 3 d’octubre de 2017.

“Quan hem avançat més és quan hem agafat l’urna com a icona”, ha dit, i ha assenyalat la via de l’acord de claredat com a camí. “Cal obrir el debat social i polític de quines condicions són les millors perquè Catalunya pugui votar sobre la independència del nostre país.” I, una vegada obtinguda la fórmula consensuada entre els actors catalans, “posem-la amb la màxima força sobre la taula d’un govern espanyol que està assegut per resoldre el conflicte polític de Catalunya“.

Ha reivindicat, i molt, la taula de diàleg, i ha s’ha demanat que si ERC havia aconseguit que el govern espanyol reconegués que hi havia un conflicte polític i s’assegués a negociar-lo en la primera legislatura que el partit havia tingut prou diputats per condicionar-lo, per què no ho havien fet abans unes altres forces polítiques. “Avui ERC és àmpliament criticada per això, per haver aconseguit una proesa que abans uns altres haurien pogut aconseguir. Uns altres han tingut aquesta força política abans. Ja haurien pogut forçar a fer seure el govern espanyol en aquesta taula, i no ho van fer”, ha dit.

Abans d’arribar a l’estadi d’intentar que el govern espanyol pacti un referèndum que ha repetit manta vegades que no pactarà mai, cal que l’acord es produeixi a Catalunya. “Si volem guanyar, avui més que mai hem de reivindicar espais de debat honests. És legítim que pensem diferent, però que ens poguem posar d’acord perquè hi hagi espais on es teixeixin confiances”, ha demanat. Una crida a bastir “un espai on fixar l’estratègia d’acumulació de forces entron del referèndum” a partir de la diversitat de les diferents organitzacions.

En aquesta crida a la transversalitat, ha fet una referència als xiulets que han rebut els dirigents d’ERC que han participat en manifestacions independentistes i ha dit que no havien tingut un caràcter inclusiu. “No podem recular dividint. És un espai que hem de treballar, recuperar la transversalitat i la força per fer-les guanyadores”, ha afegit.

La importància del municipalisme, com el 1931

Abans, a les primeres intervencions del matí, Aragonès també ha mirat de lligar l’ERC actual amb la de Macià per insuflar ànims a les bases i mirar de repetir al maig la victòria de les eleccions municipals del 2019. Començant per les de les Terres de Ponent, ha enumerat les principals viles on ERC té la batllia, i s’ha disculpat per no esmentar-les totes: “Centenars i centenars d’alcaldies republicanes que com el 1931 construeixen des dels ajuntaments un país de llibertat. Sou l’exemple per a tots els altres municipis on encara hem de guanyar. Estic convençut que al maig hi haurà moltes més alcaldesses i alcaldes republicans, com estic convençut que al maig l’Ernest Maragall es convertirà en l’alcalde de Barcelona.”

També n’ha parlat Marta Vilalta, secretària general adjunta i portaveu del govern, que ha intervingut abans i ha demanat que la “marea groga” que va tenyir els mapes electorals del 2019 s’estengui encara més aquest maig. “Som un partit que ha passat de ser de molt d’oposició, a ser molt de govern”, ha dit, i ha agraït als militants que han assumit responsabilitats de govern: “Heu decidit de complicar-vos la vida, i complicant-vos-la vosaltres feu una mica millor la vida de la ciutadania.”

Vilalta ha anat una mica més enllà que Aragonès en els missatges per a reforçar l’autoestima de la militància –“Cap ben alt. Les decisions són per als valents, i són les que fan grans les organitzacions. Aquesta setmana hem tornat a donar una lliçó de responsabilitat”– i en la crítica als altres partits: “Alguns plantegen la política com un tot o res, com un xantatge permanent. Una crítica constant mancada de proposta. Una batalla pensada per desgastar l’adversari en lloc de construir oportunitats.” En oposició, ha defensat “la manera republicana de fer política, ni ingènua ni romàntica”, que diu que és “amable, humana, propera i empàtica”.

Com a síntesi d’aquesta manera de fer política, ha citat Metallica, un gest per a Josep Maria Jové, encara pendent de judici per l’organització del Primer d’Octubre i seguidor del grup de heavy-metal: “Forever trusting who we are. And nothing else matters.”

Tan sols arriben a votació dues esmenes vives de la ponència política

El congrés nacional servirà per a aprovar la reforma dels estatuts del partit, amb lleus canvis sobre el funcionament de l’organització, i la ponència política que guiarà el partit durant els quatre anys vinents. Després dels congressos territorials i les assemblees sectorials, s’han incorporat vora cent trenta esmenes al redactat original, gairebé la meitat de les prop de dues-centes setanta rebudes.

Segons fonts d’ERC, durant el congrés a Lleida tan sols es votaran dues esmenes a la ponència política. La primera, justament, és la polèmica referència a Montenegro en les inspiracions de com hauria de ser el referèndum pactat que vol ERC, i que serveix per a justificar la desigualtat de condicions amb la qual partirien independentistes i unionistes. L’altra esmena que arriba viva al congrés tracta l’estratègia de reforçament del republicanisme en els diferents territoris.

En canvi, s’han tombat abans d’arribar al congrés esmenes que proposaven de mantenir el mandat del Primer d’Octubre o de suprimir el mínim del 50% de participació en el referèndum d’independència. Sí que s’hi han inclòs aportacions per a reforçar la defensa dels drets LGBTI, de les dones i laborals, i sobre la importància en la formació de majories socials partidàries de l’autodeterminació. Més esmenes acceptades fan referència a reforçar la necessitat de construir fronts amplis en favor del dret d’autodeterminació per continuar augmentant la majoria independentista, o la necessitat d’augmentar les complicitats internacionals.

També s’hi han incorporat aportacions ecologistes, una de les quals reclama el desenvolupament sostenible en el reforçament de la mobilitat tenint en compte el context de la crisi climàtica. Una altra esmena afegida fa referència a la defensa dels drets i el benestar dels animals.