ERC aprova la ponència que condiciona la victòria d’un referèndum pactat al 55% de “sí”

El congrés nacional d’ERC ha aprovat la ponència política que fixa com hauria de ser el referèndum d’independència que vol pactar amb el govern espanyol. El text s’ha aprovat amb 632 vots a favor, 14 abstencions i 7 vots en contra. Després de les esmenes, el text no ha variat gaire de la proposta original i manté els fons de les condicions que ja establien el redactat de la ponència política, que queda així:

“1) La pregunta sobre la independència hauria de ser clara, com la del referèndum de l’1 d’octubre del 2017 i resposta de caràcter binari sí-no.

2) En la línia del que es va establir en el referèndum d’Escòcia del 2014 després de la negociació amb el Regne Unit, hi haurien de poder votar totes les persones residents legals a Catalunya més grans de 16 anys en el moment de convocar el referèndum; així com tota altra persona no-resident que, en el moment de convocar el referèndum, tingués dret de vot a les eleccions al Parlament de Catalunya.

3) Seguint l’exemple del dictamen del Tribunal Suprem del Canadà sobre el Quebec, una victòria clara del ‘sí’ al referèndum hauria de donar lloc a un procés inicialment de negociació de bona fe i d’igual a igual entre els governs català i espanyol, amb mediació europea i internacional, de cara a arribar a un acord que permeti la creació d’una República Catalana independent reconeguda en l’àmbit internacional, amb atenció als legítims interessos de les dues parts negociadores. La mediació europea i internacional esdevé indispensable per assegurar el progrés de la negociació, de forma que el compliment de la voluntat ciutadana expressada en referèndum no pugui ser bloquejat per la negativa d’alguna de les parts a col·laborar.

4) Es consideraria que la victòria del ‘sí’ és clara si es reunissin alhora un mínim d’un 50% de participació i un mínim d’un 55% de suport al ‘sí’ a la independència. Així ho recollia la fórmula per al referèndum de Montenegro, discutida i reconeguda de manera multilateral tant pels governs de Montenegro i Sèrbia com per les institucions europees.”

Al plenari de Lleida tan sols han arribat vives dues esmenes a la ponència base, una de les quals en relació amb la inspiració del mínim del 50% de participació que hauria de reunir la votació, i el mínim del 55% del “sí” que caldria per a guanyar-la. L’esmena volia suprimir la referència a Montenegro i Sèrbia que feia el redactat original, que justificava aquestes condicions perquè van ser les que es van establir després d’una discussió multilateral pels governs de Montenegro i Sèrbia, i les institucions europees. En canvi, l’esmena voldria que el text no fos explícit en la inspiració, que considera massa diferent del procés català, i es limités a dir: “Especifiquem aquest barem atès que és el que requereixen determinades institucions internacionals per reconèixer la independència d’un nou estat.” Finalment, l’esmena ha estat rebutjada.

ERC vincula aquesta proposta de referèndum a la idea de l’acord de la claredat que el president Pere Aragonès va llançar fa mesos, per a la qual va demanar que la societat catalana pactés com volia que fos el referèndum per després mirar de negociar-lo amb el govern espanyol. “No pretén ser una proposta tancada, sinó que posem a disposició del debat públic les característiques de diversos referèndums d’independència que s’han organitzat en unes altres nacions sense estat que ens semblen més idònies per al referèndum d’autodeterminació de Catalunya”, diu la ponència.

El document defensa quan més ha avançat l’independentisme ha estat quan ha sumat més partidaris, i que ha estat quan ha parlat dels motius i els beneficis que comportaria la república. “Per això creiem que cal tornar a posar al centre de l’agenda política de Catalunya els motius que ens porten a voler la independència i la via per aconseguir-ho, el referèndum d’autodeterminació”, diu. Per arribar-hi, d’una banda es tracta de cercar un acord col·lectiu a Catalunya sobre quan i com s’ha de fer el referèndum, i d’una altra ha de cercar aliances internacionals i, alhora, “imbricar estratègies amb l’esquerra espanyola amb les altres nacions sense estat de l’estat espanyol i, molt especialment, amb les organitzacions sobiranistes de la resta de Països Catalans”.

Estratègia de negociació

La ponència també reafirma l’estratègia de diàleg i negociació amb el govern espanyol que ERC ha mantingut aquests darrers anys, i diu que “realment representa la confrontació democràtica”. En aquest punt, es vanta de l’acord marc per al diàleg i la negociació que tots dos executius van signar al juliol, que va establir que tota política es faria “sobre la base dels procediments de reforma establerts”. La ponència diu que un document com aquest és especialment important per a l’homologació internacional de la negociació.

Atesa la diferència de forces evidents entre la part catalana i l’espanyola, ERC proposa de reforçar la posició autodeterminista amb un gran acord social i polític a Catalunya, una força electoral d’ERC com més gran millor, i una aliança més enllà del Principat, tant amb unes altres organitzacions polítiques dels Països Catalans com de la resta de l’estat espanyol. És en aquest punt que apareix l’altra esmena que s’ha transaccionat i s’ha incorporat al text abans de la votació. El text original deia que, històricament, dins els Països Catalans i el País Basc, l’estat espanyol no havia estat capaç de donar cap solució política i s’havia limitat a la negació i la repressió política. “Cal, per tant, assumir que ‘ser més forts’ implica, també, ser-ho fora de les fronteres del Principat de Catalunya”, deia el text original.

L’esmena no tocava aquest redactat, però hi afegia una cua per a reforçar la força d’Esquerra Republicana al País Valencià i a les Illes. Per fer-ho, s’estableix que les llistes d’ERC a les eleccions espanyoles hauran d’incloure candidats d’ERPV i ERIB a les demarcacions del Principat, on aconsegueixen més bon resultat.

Contra el quart cinturó i per la regulació de la prostitució

Més enllà de la política nacional d’ERC, en destaquen qüestions tant d’actualitat com les infrastructures que han centrat el tram final de les negociacions pel pressupost: el quart cinturó al Vallès i l’ampliació de l’aeroport de Barcelona, dos projectes que defineixen com a anacrònics i imposats per l’estat espanyol, i que posen d’exemple de propostes de qui fa una mala gestió. En contra d’això, proposen: “Una mobilitat sostenible, inclusiva, eficient i interconnectada començant per millorar la xarxa ferroviària del país connectant i ampliant línies de tren, coordinant el servei ferroviari amb les línies d’autobús allà on no arriba la xarxa ferroviària i amb les xarxes de carrils bici a les ciutats.”

També en el capítol de l’ecologisme, defensen que el benestar dels animals formi part de l’ideari del partit, però ho condicionen a les circumstàncies econòmiques, socials i culturals del país en cada moment, amb el màxim de consens entre totes les sensibilitats i sectors socials implicats.

La ponència política defineix ERC com un partit feminista per a aconseguir l’equitat de gènere en totes les esferes de la vida. “El feminisme d’Esquerra Republicana és el feminisme del 99 %, és transinclusiu i és antiracista”, defineix. En el debat sobre la prostitució, sovint polaritzat entre l’abolicionisme i el regulacionisme, ERC es decanta per un marc normatiu que garanteixi el dret de les dones a viure lliures de violències. “Per tant, a no ser traficades ni explotades sexualment, apostem per una estratègia d’accés als recursos per la cobertura de necessitats bàsiques quant a formació, inserció laboral, habitatge o renda bàsica universal, i per derogar la llei d’estrangeria espanyola”, continua.