L’Equador després de Lenín Moreno: entre el nou hereu de Correa i el tomb ultraconservador

L’Equador vota avui el substitut del president Lenín Moreno. Enmig d’una crisi econòmica i amb una gestió de la covid molt mal valorada, els ciutadans hauran de triar entre dos projectes antagònics que, independentment del resultat, portaran a un govern més intervencionista i un país més polaritzat.

El candidat que encapçala els sondatges és Andrés Arauz, de clar tarannà d’esquerres i afí a l’ex-president Rafael Correa, mentre que el banquer Guillermo Lasso, proper a l’Opus Dei i molt conservador socialment, és el principal rival i podria guanyar si hi hagués una segona volta. Per a evitar aquest cara a cara, programat per a l’11 d’abril, un candidat ha de superar el 50% dels vots, o obtenir-ne el 40% i deu punts més que el segon aspirant.

Encara que no es preveu que pugui superar els altres dos candidats, el tercer aspirant amb més suport a la cursa electoral és el cap indígena Yaku Pérez, ecologista i fins ara prefecte de la província d’Azuay.

Andrés Arauz, força desconegut a la política equatoriana fins ara, ha tingut una carrera meteòrica. Economista per la Universitat de Michigan, a vint-i-sis anys va esdevenir director del Banc Central de l’Equador i quatre anys més tard ja era nomenat ministre al govern de Correa. Si ara surt elegit, serà el president més jove de la història del país, a tan sols trenta-sis anys.

El candidat manté forts lligams amb els presidents de l’Argentina, Alberto Fernández, i de Bolívia, Luis Arce, i forma part del consell executiu de la Internacional Progressista, juntament amb polítics com ara Bernard Sanders i Gianis Varufakis. Políticament s’espera un tomb a l’esquerra que avanci cap a la ‘desdolarització’ i que s’oposi a les condicions dels préstecs del Fons Monetari Internacional (FMI). En aquesta campanya, la proposta estrella ha estat la d’entregar mil dòlars a un milió de famílies durant la primera setmana de mandat.

El vice-president de la candidatura havia de ser Rafael Correa, però va ser inhabilitat arran del cas Suborns. Els partidaris de l’ex-president denuncien que és una maniobra del govern de Lenín Moreno, amb qui ara està enfrontat políticament. Moreno va arribar al poder impulsat per l’esquerra i el mateix Correa, de qui va ser vice-president entre el 2007 i el 2013, però va virar ideològicament i ara ha finalitzat el mandat amb el suport de la patronal i d’organismes financers com ara el FMI. També ha millorat les relacions amb els EUA en expulsar Julian Assange de l’ambaixada equatoriana de Londres.

A l’altre extrem hi ha Guillermo Lasso, un conegut banquer, ministre d’Economia durant el govern de Jamil Mahuad i candidat a les presidencials el 2013 i el 2017. En ambdues ocasions va quedar segon, i va perdre per un estret marge de vots ara fa quatre anys contra Moreno. No obstant això, tot i ser el principal opositor, en aquesta legislatura hi ha hagut una convergència amb l’actual president a causa del seu viratge i fins i tot van signar un acord de governabilitat.

Quant a l’àmbit social és molt conservador: s’oposa a l’avortament en tots els supòsits, fins i tot en casos de violació, i al matrimoni homosexual. Quant a l’economia, Lasso ha promès que no augmentarà els imposts i que traurà un milió d’equatorians de la pobresa, centrant la seva política econòmica en atreure inversió estrangera i augmentar la producció de petroli. De fet, el discurs de la por és un dels principals arguments del candidat, que assegura que si guanya Arauz, l’Equador serà una “nova Veneçuela”.

Finalment, el candidat Yaku Pérez representa els sectors indígenes i ecologistes del país. El 2019 va guanyar les eleccions a la província d’Azuay, encapçalant la candidatura del Pachakutik, un moviment indigenista i progressista. Com a prefecte ha centrat la seva política en la defensa dels recursos naturals, principalment l’aigua, amb una energètica oposició a la mineria. Durant el seu any de mandat ha impulsat l’ús de la bicicleta, la reforestació amb espècies natives, l’eliminació de les bosses de plàstic i tenia previst de convocar una consulta popular sobre la prohibició de la mineria a tota la província.

Els sondatges li donen més d’un 10% dels vots, però és molt difícil que passi a la segona volta. El candidat, tot i ser d’esquerres, també va ser un ferm opositor de Correa i també ho ha estat de Moreno. Per tant, el posicionament que pugui obtenir pot ser molt important en una segona votació el mes d’abril.