‘Envien els deportats a un país on ja no tenen cap lligam, ni l’idioma’

Parlem amb Anna Figueras, advocada de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat (CCAR), òrgan que es defineix per la defensa del dret d’asil i els drets de refugiats i immigrants, qüestiona la voluntarietat de les migracions i vol obrir un debat sobre les formes de persecució i vulneracions de drets humans que necessiten alguna mena de protecció.

—Quins són els sectors de la immigració més desprotegits quant a la demanda d’asil?
—Les persones amb un grau de vulnerabilitat més gran, ja sigui per malaltia mental, pel fet de ser menors, d’edat avançada… Ara, a l’administració espanyola els criteris de denegació són restrictius per a tothom. S’aplica molt el criteri de prudència. És a dir, hi ha un conflicte en un país i l’agència de l’ONU per als refugiats (ACNUR) pren una posició de no-retorn a nacionals d’aquell país. Llavors, l’administració admet a tràmit la sol·licitud i la va renovant, renovant, renovant…, en espera que es digui que el conflicte s’ha acabat i aquestes persones ja són retornables. Probablement, ara ho començarem a veure amb Ucraïna. Potser hi haurà moltes denegacions d’expedients que fa anys que es tramiten en espera que es pugui considerar que el conflicte ha disminuït.

—Hi ha el cas, per exemple, dels centreamericans, d’Hondures, al Salvador, que fugen de la violència de les maras que no s’inclou com a motiu d’asil.
—Fins fa uns anys no hi havia manera d’obtenir-los l’asil, llevat que fos una persona amb un perfil important de persecució. Ara sí que hi ha una presa de posició de l’ACNUR sobre el Salvador d’abans de l’estiu, que pràcticament afecta tota la població d’El Salvador i es pot considerar que podria entrar dins una consideració de protecció internacional. Falta veure com l’administració resoldrà aquests nous expedients. Pot ser que els comenci a denegar tots, també. Llavors en via contenciosa tens moltes més opcions perquè l’ACNUR, que regula l’aplicació de la convenció de Ginebra, diu que tots aquests perfils podrien necessitar protecció. Estem contínuament en canvi.

També hem de veure si els EUA compleixen allò que ha dit Trump d’expulsar no sé quants milions de persones. La situació a l’Amèrica Central tampoc no millorarà. Tindrem conflicte durant temps. Sembla.

—Per exemple, en el cas dels sirians, com es fa?
—També s’intenta no donar estatuts de refugiat o refugiada. Els resolen, però amb protecció subsidiària, que és la manera d’avaluar la protecció. Sempre hi ha molta variabilitat de criteris, però, al final, es pretén concedir el mínim nombre d’estatuts de refugiat o refugiada.

—Els estats es neguen a aplicar les directrius europees sobre refugiats quant a reubicacions de Grècia i Itàlia?
—S’ha considerat que hi havia un col·lapse en aquests dos països i la UE ha dit: articulem un sistema per acabar els col·lapses. S’ha fet una distribució de quotes per país. Què ha passat? Que els estats no les accepten. Hi ha estats que directament han dit que no agafaran ningú. L’aplicació de les quotes mínimes es fa amb massa lentitud. Ha passat quasi un any i mig i el nombre de persones que ha arribat és ridícul i vergonyós.

—En definitiva…?
—No hi ha, o no s’ha vist, cap obligatorietat dels estats d’assumir aquestes quotes, que són ridícules. Realment, el nombre que correspon a cada estat és molt petit. No funciona i és una vergonya tot plegat. Penseu en el mal temps que fa aquests dies a Grècia i en les condicions en què han de sobreviure.

—Per què va tan lent?
—Perquè els estats no ho fan bé. La UE diu s’han d’enviar tants funcionaris per a fer empremtes: funcionaris de policia, funcionaris de tal, intèrprets. I, és clar, si aquest personal no arriba… També cal tenir en compte la situació econòmica de Grècia. Aquest pes que suporta parteix d’una situació insostenible. Manca de voluntat política.

—En aquests moments, que pretén la UE?
—S’intenta que Grècia compleixi l’acollida i el procediment jurídic sigui garantista, si més no, perquè tampoc no ho era… Si els estats no hi envien personal, si no hi ha diners, la situació era un caos total. Ara hi ha més volum de persones, però si no hi ha una estructura, com pot funcionar? Han de passar per empremtes, han de fer un sistema…

—La sensació com a espectador és que hi ha molta burocràcia, oficines, organitzacions, etc. però res no acaba de funcionar. Hi ha una gran deixadesa. És així?
—Sí. Amb el panorama que hi ha avui a Europa, penses que és un tema que s’utilitzant políticament: Si jo faig això, no faré allò… Hi ha un tomb que no és bo. Que la UE, amb tots els milions d’habitants i els diners que té no pugui reubicar 50.000 persones no m’entra al cap. Aquest nombre de persones és ridícul per a tota una Unió Europea.

—Els refugiats són ostatges del joc polític?
—Sí. La sensació és que tot és com una mena d’assaig, que la nova política europea és marcada pel tema de refugiats. Ja tenim el nou esborrany del reglament Dublín. És un repartiment de quotes entre estats. També agafa molta força la qualificació de països que fan les noves directives de protecció internacional. Parlem de països que es consideren segurs on si jo he passat per aquí, ja no estudiaran la meva sol·licitud. O sigui, que ve a ser com a Turquia … Ara es parla de Sèrbia, Kosovo, Albània, Macedònia, tot allò que anomenen els western Balcans… Són conceptes que ja eren en l’imaginari normatiu de la UE però aquests dos anys últims s’ha fet un avenç en una línia que abans no era possible. Hi veig una perspectiva de futur molt fosca.

—Cap a on anem?
—No m’agrada ser molt negativa, però crec que anem cap a un tancament de fronteres. Cap a l’externalització total de fronteres. Crear la màxima dificultat perquè les persones puguin entrar a territori europeu. Els estats sortiran fora, assumiran unes quotes, els portaran, i a partir d’aquí no hi haurà accés. Serà el tancament.

—Ens anem oblidant del punt fonamental: el dret d’asil a la víctima i els drets humans?
—Sí. Europa pot dir: sí que complim el dret d’asil. Però el complim si algú ha aconseguit entrar a territori europeu. La convenció de Ginebra no posa limitacions per a accedir al territori. Avui aquestes limitacions són totals. Si no tens visat, no entres. Fins i tot diuen que a persones que no necessiten visat per entrar a la UE els demanaran un permís com fan els EUA. Però si he de fugir d’un conflicte o fugir d’una situació de persecució de gènere o d’orientació sexual, com agafo l’avió per sortir del país? No tinc opció. I si he de recórrer a documentació falsa i quan arribo aquí em sancionen, què se n’ha fet, del dret d’asil? El tindran els que Europa decideixi que poden entrar, però, i la resta? I si he entrar a Europa per Grècia o Itàlia, em veig abocat a un sistema de reubicació que no funciona i implica que passi molts mesos en condicions infrahumanes esperant de reubicat.

—Els qui arriben de Grècia o Itàlia, en concepte de reubicació, ja ho tenen tot resolt burocràticament?
—Per reubicació només poden venir determinades nacionalitats.

—Qui decideix les nacionalitats acceptades?
—Són les nacionalitats que en còmput total d’Eurostat superen un 75% de reconeixement. És a dir, els sirians, ara, en tots els països europeus el tenen, per tant, entren a la llista. Abans, al principi, hi havia l’Afganistan. Ara ha caigut de la llista de reubicació. No pots portar una persona de l’Afganistan. Segons les dades trimestrals d’Eurostat ets dins o ets fora. Ara el criteri és de denegar-los, i des de quan l’Afganistan es un país segur?

—I quan una persona forma part de les nacionalitats acceptades, ja ho té resolt?
—No. Ha de passar el mateix procediment que tots. Quan arriba, li cal un advocat que tramiti el seu asil, etc. Igual que si arriba per l’aeroport del Prat. El seu futur no està determinat d’entrada, ha de passar pel sistema. És sotmès a la normativa d’asil i a les seves causes de denegació.

—Pot ser que sigui rebutjat?
—Sí.

—És kafkià.
—Sí.

—Si fa un any que és a Grècia i no l’accepten aquí, què passa?
—A Síria no el poden retornar. La persona veu denegada la seva petició de reubicació i només li queda fer la petició a Grècia. Si fa un any que és a Grècia entra en el procediment; els que han arribat més recentment, s’intenta expulsar-los a Turquia.

—I si no s’accepta, llavors es queda aquí?
—Sí, es queda aquí com a immigrant irregular.

—I si el deté la policia i li fa una expulsió exprés?
—Podrien fer-ho, però a on l’expulsen? A Síria? Ja seria massa.

—Es queda en una situació d’absoluta irregularitat, com els que passen pel CIE i no són expulsats?
—Sí.

—Parlant del CIE. Hi vau treballar d’advocada. Ara, set expulsions de cada deu ja són exprés, via comissaria, en 72 hores, sense tenir temps de garantir la defensa. Què en penseu?
—Jo crec que s’especialitzaran a expulsar des de comissaria. Des del punt de vista de garantir els drets de les persones és un sistema cruel. La persona no pot ni tornar a casa a recollir les coses. Imagina’t: un dia surts de casa, tens la teva vida, els teus amics i familiars, i ja no hi tornes. Et fiquen en un avió i t’expulsen a un lloc on fa molts anys que no has estat. En alguns casos, en vas marxar quan eres petit i fa dècades que no hi has anat ni hi tens cap lligam. Ni tan sols en recordes l’idioma.

—Ara que s’ha aconseguit molta denúncia social i mediàtica dels CIE que, a sobre, impliquen molta despesa de diners, potser un dia els tancaran i continuaran expulsant igualment des de comissaria, i més fàcilment i tot.
—Sí. El sistema sempre busca una fórmula per a aconseguir allò que vol.

Articles de la sèrie publicats fins ara:
Europa, els paranys de la immigració
‘Si hagués tingut una pistola, ja no seria en aquest món’
‘L’estat espanyol vulnera la convenció de Ginebra’
‘A Barcelona la màfia no ens va alliberar fins que no vam pagar’
‘Les víctimes de tràfic d’éssers humans haurien de tenir el mateix tracte que les de terrorisme’
‘Em van dir que si no pagava, ens matarien, a mi i als meus fills’
‘Envien els deportats a un país on ja no tenen cap lligam, ni l’idioma’
‘Sense l’asil de l’estat espanyol, si em retornen em perilla la vida’
‘Psicològicament, ningú no surt indemne del camí de la immigració’
‘El meu pare em deia que no tornés. Que era la guerra, que la gent moria’