11.03.2022 - 13:34
|
Actualització: 11.03.2022 - 14:34
El jutjat d’instrucció número 1 de Barcelona ha acordat d’enviar a judici una dona per un suposat delicte d’injúries i calúmnies contra l’ex-diputat de JxCat al parlament i ex-director de RAC1 Eduard Pujol. Es tracta de la segona dona que acaba a judici per fets similars: haver denunciat Pujol d’assetjament sexual. Segons el diari El País, la dona és regidora de JxCat a Pineda de Mar. La dona no hauria acceptat la fi de la breu relació sentimental que van mantenir l’octubre del 2019 i va denunciar el cas, primer a l’Institut Català de les Dones (ICD) i després al partit, cosa que va provocar la dimissió de Pujol a finals del 2020 tot i que ell sempre va negar els fets. El juny del 2021 JxCat va revocar la suspensió de militància de Pujol.
Segons la interlocutòria judicial, tots dos van mantenir una relació sentimental entre octubre i novembre del 2019, intercanviant nombrosos missatges de Whatsapp “de naturalesa afectiva i fins i tot eròtica”. A finals d’octubre, Pujol va decidir distanciar-se amistosament de la dona, i el 13 de novembre es van veure per última vegada. El juny del 2020 va contactar amb la presidenta de l’Institut Català de les Dones, Laura Martínez Portell, per denunciar un suposat assetjament sexual per part de Pujol, sense que l’organisme interposés cap denúncia contra Pujol ni prestés assessorament a la dona perquè ho denunciés ella mateixa. Cap a finals d’octubre del 2020, es va dirigir a JxCat afirmant que havia estat víctima d’assetjament sexual per part de Pujol, cosa que es va fer pública i va obligar Pujol a deixar els seus càrrecs polítics.
La magistrada diu que la dona no va denunciar el suposat assetjament sexual fins molt després dels fets ni els va denunciar judicialment. A més, assenyala que no ha aportat cap prova de les seves afirmacions i només ha proposat, fa pocs dies, la declaració de dos testimonis que la magistrada considera que no tenen rellevància per al cas. Per tot això, la instructora creu que la dona podria haver incorregut en un delicte d’injúries i calúmnies i dona deu dies a les parts perquè presentin els seus escrits d’acusació i defensa.
Al gener, un altre jutjat de Barcelona va deixar a punt de judici una segona dona per suposadament haver denunciat falsament Pujol per assetjament sexual. Segons la interlocutòria, hi ha indicis que la dona va mantenir relacions sexuals esporàdiques amb Pujol entre agost del 2018 i gener del 2019. “Aprofitant la condició de diputat parlamentari de Pujol, el 19 de febrer del 2019 va iniciar accions de pressió, atemoriment i difamació contra ell a través de missatges que li dirigia per WhatsApp i publicacions en xarxes socials perquè ell no decidís acabar la relació personal entre els dos”. Fins a finals del 2019 li va enviar uns 3.400 missatges d’aquest tipus amb frases com “ara penjaré una foto feta per mi amb elements teus”, “ja n’he penjat una, seguim…, avui el que no dormiràs seràs tu”, “t’has pres la pressió?”, “tens por?” o “tindràs un dia mogut”. Els missatges anaven acompanyats de les imatges que li advertia que publicaria en xarxes socials com Instagram. D’aquesta manera, “aconseguia el seu propòsit de noves trobades, a les quals accedia Pujol per demanar-li que retirés les converses privades i imatges que publicava amb voluntat d’atemoriment i difamació”.
A partir de l’abril del 2019 la dona va començar a presentar-se en aquestes xarxes i missatges com una víctima de Pujol, i, segons la interlocutòria, li imputava falsament actes d’agressió. El 26 d’octubre del 2020 es va dirigir a JxCat afirmant que havia estat objecte d’assetjament sexual per part de Pujol, cosa que va provocar la seva dimissió dels càrrecs polítics que tenia.
Més acusacions contra Pujol
Les dues acusacions que es van posar en coneixement de Junts no són les úniques acusacions d’assetjament que ha rebut Eduard Pujol. Quan es va saber que havia estat suspès de militància, la periodista Núria Casas va explicar en un article al Nacional que havia estat víctima d’assetjament per part de dos homes, en moments diferents, en una ràdio privada i una televisió pública. Després, en una entrevista a la Cadena Ser, va explicar que el motiu que l’havia duta a fer-ho públic era que un d’aquests dos noms havia sortit a la llum pública, el d’Eduard Pujol. Casas va explicar que, després d’haver-ho fet públic, havia rebut “missatges d’altres companyes que també ho han passat malament amb aquesta persona”. “Com es pot demostrar que t’han intentat tocar un pit enmig d’una redacció completament sola? O que t’esperen ajupits a l’entrada i et diuen que és per mirar-te les calces que portes? O et coaccionen dins el seu despatx amb l’excusa prèvia que volen parlar amb tu?”, demanava la periodista, sobre el risc de portar els casos a espais jurídics.
També la periodista Ana Polo va parlar, al podcast “Oye Polo”, de comportaments que Pujol tenia quan era director de RAC1: “Essent ell director de RAC1 i jo treballadora, un dia jo passava pel passadís i va grunyir darrere meu i, tot seguit, va dir ‘és broma!'”. “Un altre dia em va dir: ‘Polito, no li dius que està guapo, al teu director?”, va afegir Polo, i encara va explicar: “Un altre dia, em va dir: ‘Tu ets la meva Ségolène i jo sóc el teu Hollande.'”
