09.05.2023 - 12:29
|
Actualització: 09.05.2023 - 12:30
El jutjat d’instrucció número 1 de Tarragona ha obert judici oral a quatre persones vinculades amb l’esquerra independentista per un presumpte delicte de lesions contra la policia espanyola durant les protestes contra la sentència del procés a Tarragona, l’octubre de 2019. Entre els acusats hi ha Arnau Martí, número dos de la candidatura de la CUP de Reus per les eleccions municipals.
Està previst que el judici arrenqui el 5 de juny a l’Audiència Provincial. Martí ha denunciat que el cas “frega uns límits de ridícul molt elevats” perquè no s’ha presentat un informe de lesions de l’agent implicat. La fiscalia demana un any de presó i gairebé 1.000 euros de multa, a més de no poder sortir de l’estat espanyol des de 2019.
Els fets es remunten a les protestes de la sentència del procés, a la plaça Imperial Tarraco, durant una càrrega policíaca. En un inici, Martí tenia més càrrecs, però només anirà a judici pel de lesions. L’anticapitalista ha insistit que ell “no ha fet mal a ningú”, i que va “defensar” el seu “poble”. Martí va ser detingut per aquest cas el febrer de 2020 quan entrava a la feina.
Denuncien persecució política
El número dos de la CUP ha lamentat la “repressió i la tortura psicològica” d’estar esperant un judici durant tres anys, amb la privació de poder sortir de l’Estat espanyol. En un inici eren disset persones investigades, però finalment només aniran a judici quatre, “els que vam mantenir la lluita i la militància”, ha dit Martí.
En la mateixa línia, l’actual regidor de la CUP, Edgar Fernández, ha assenyalat que “no és casualitat” que la citació judicial arribi a les portes d’una campanya electoral i ha expressat que “la repressió té una forta intencionalitat política”.
Fernández, juntament amb Ricard Aragonès, també a la llista de la CUP pel 28M, i un membre del Sindicat d’Habitatge de Reus, també aniran a judici per les protestes de la sentència del procés, tot i que encara no sap la data concreta. El de la CUP ha explicat que, en canvi, les persones que ja no tenen un “paper actiu en la militància política independentista” han vist les seves causes arxivades.
