26.10.2018 - 19:30
TEMA DEL DIA
Integritat. La transició democràtica es va fer amb ‘soroll de sabres’. Una expressió que servia per a explicar com l’exèrcit va condicionar la redacció de la constitució espanyola per mantenir el seu paper com a garant de la unitat d’Espanya. El resultat va ser l’article 8.1 del títol preliminar, que estableix que les forces armades espanyoles ‘tenen com a missió garantir la sobirania i la independència d’Espanya, defensar-ne la integritat territorial i l’ordenament constitucional’. L’article permet a l’exèrcit d’intervenir a Catalunya si s’altera la integritat territorial de l’estat.
Convé recordar aquest peatge de la transició després d’una setmana en què alguns s’han sorprès perquè s’ha explicat que entre el referèndum del primer d’octubre i la proclamació de la independència del dia 27 hi va haver amenaces d’intervenció militar a Catalunya. Amenaces que no afectaven únicament els dirigents independentistes, sinó tota la gent que era al carrer. Hi va haver ‘soroll de sabres’, per recuperar el llenguatge de la transició fallida. Un soroll que venia sobretot de Saragossa, on, segons fonts ben informades, es van concentrar un nombre de tropes de l’exèrcit espanyol superior a l’habitual.
Dirigents independentistes, com Marta Rovira, ja ho havien denunciat feia mesos, sense que els fessin gaire cas, però aquesta setmana ho ha confirmat l’inefable José Manuel García-Margallo. En unes declaracions a ‘El matí de Catalunya Ràdio’, de Mònica Terribas, l’ex-ministre d’Exteriors va dir que Espanya no es retiraria mai ‘de manera pacífica de Catalunya’. És a dir, Espanya està disposada a fer servir la violència per a impedir la independència de Catalunya. Una violència molt superior a la que va fer servir l’1-O. I ho pot fer, perquè és constitucional.
El govern de Mariano Rajoy va estudiar la possibilitat de declarar l’estat de setge a Catalunya després dels atemptats del 17 d’agost a Barcelona i Cambrils si les autoritats catalanes no eren capaces de controlar la situació. La ràpida solució policial de l’atemptat per part dels Mossos d’Esquadra, amb la neutralització de la cèl·lula jihadista, ho va impedir. La intenció era declarar l’estat de setge, desplegar l’exèrcit al carrer i suspendre el referèndum de l’1-O. No ho van aconseguir, gràcies a la bona gestió del major Trapero i del conseller Joaquim Forn, que encara ho paguen.
L’objectiu de moltes d’aquestes amenaces era fer por als dirigents independentistes, mirar que es fessin enrere. Cal admetre que van aconseguir d’introduir dubtes, però no van aconseguir d’impedir la cosa més essencial, la proclamació de la República al parlament el 27 d’octubre. Una República que no es va poder fer efectiva per la brutal repressió que va desencadenar l’estat i que, un any després, continuem vivint cada dia, més enllà dels presos polítics i exiliats. Avui han detingut tres membres dels CDR, i dijous la fiscalia de Barcelona demanava dos anys i nou mesos de presó per als membres de la Sindicatura Electoral, que no va arribar ni a actuar. Aquesta és la realitat.
Quan es miren amb ulls d’avui els fets d’octubre, s’hauria de tenir en compte aquest context de fa un any. No pas per justificar cap renúncia, ni per dilatar el procés, sinó perquè l’independentisme deixi d’anar amb el lliri a la mà i tingui present, en la pròxima oportunitat que tingui, que té davant un estat disposat a desplegar l’exèrcit per impedir-ho. No és solament un problema de ser més, sinó també de ser més forts i tenir unes relacions internacionals més ben travades. Tot plegat, sense perdre mai el caràcter pacífic del moviment, perquè això li permet d’anar pel món amb la bandera de la democràcia contra aquells qui amenacen amb la violència. Constitucional, per descomptat.
MÉS QÜESTIONS
El Consell pressiona el ministre Ábalos per l’alliberament de la AP-7. La vice-presidenta del Consell, Mónica Oltra, i el senador de Compromís Carles Mulet han exigit al Ministeri de Foment espanyol que garanteixi la gratuïtat de la AP-7, arran dels dubtes que hi ha sobre el futur d’aquesta infrastructura quan acabi la concessió el 31 de desembre de 2019. El ministre José Luis Ábalos va dir ahir que encara no era clar que la AP-7 fos una via gratuïta a partir de l’1 de gener del 2020. Oltra ha recordat que el govern valencià defensa la liberalització de l’autopista perquè els valencians i els usuaris d’aquesta via ja l’han pagada amb escreix. També ha explicat que la consellera d’Obres Públiques, María José Salvador, del PSPV, havia demanat una reunió amb el ministre i que, per ‘lleialtat institucional’, hauria de valorar la proposta després de la reunió, amb coneixement de causa. Per la seva banda, Mulet ha qualificat aquesta incertesa de ‘traïció’ als valencians i de manca de compromís del govern espanyol amb el País Valencià. El president de la Generalitat, Ximo Puig, també s’ha pronunciat sobre la qüestió, i ha mirat de rebaixar la polèmica justificant la intervenció d’Ábalos. A parer de Puig, el ministre potser feia referència a la necessitat d’instaurar en un futur un sistema de ‘suport financer’ per a mantenir aquesta mena de vies.
Lluís Llach torna a València per participar en una campanya d’ACPV per l’alliberament dels ‘Jordis’. Acció Cultural del País Valencià (ACPV) ha començat una campanya contra la presó provisional del president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, i de l’ex-president de l’Assemblea Nacional de Catalunya (ANC) i president del grup parlamentari de JxCat, Jordi Sànchez, i diu que no hi ha proves que la justifiquin. La iniciativa, insisteixen, és en defensa de la llibertat d’expressió, i no pas d’allò que diuen l’ANC i Òmnium: ‘Les idees, en democràcia, no es combaten amb la presó.’ Com a part d’aquesta campanya, i dins el Festival Cinema Ciutadà Compromès, en el qual col·labora ACPV, el cantautor i ex-diputat de JxCat Lluís Llach torna demà a València per participar en una taula de debat, juntament amb l’advocat defensor del president Carles Puigdemont, Jaume Alonso-Cuevillas. A les cinc de la tarda, es projectarà el documentari ’20-S’, sobre la mobilització que hi va haver el 20 de setembre de l’any passat arran de l’escorcoll de la Guàrdia Civil a la Conselleria d’Economia i les diverses detencions. Tot seguit, es farà la taula rodona amb els dos convidats.
El govern espanyol obliga el balear a revisar la llei de l’habitatge per si envaeix competències. El govern espanyol de Pedro Sánchez qüestiona la constitucionalitat dels punts essencials de la llei balear de l’habitatge, i així ho ha fet saber al govern. Es tracta, entre més, de l’obligació que tenen els grans tenidors de cedir els immobles buits a l’Institut Balear de l’Habitatge (IBAVI) i de la creació del registre d’habitatges desocupats. La llei, amb l’objectiu d’acreditar la desocupació d’una casa, també obliga a col·laborar companyies d’elèctriques, notaris, registradors, funcionaris i comunitats de propietaris. Si no ho fan, poden ser sancionats. Aquesta qüestió també fa dubtar l’executiu espanyol. En total, ha expressat al govern de les Illes les seves discrepàncies en relació amb deu articles i dues disposicions addicionals de la llei de l’habitatge, aprovada el maig. Ara, govern balear i espanyol han obert un període de negociacions de sis mesos per resoldre els dubtes. Funcionaris de totes dues administracions analitzaran la norma per garantir la seguretat jurídica del text. Fonts del Ministeri de Política Territorial espanyol diuen que la intenció és arribar a un acord i evitar un recurs davant el Tribunal Constitucional.
PP i Ciutadans eviten de donar suport a retirar la Medalla d’Or de Maó a Franco. L’Ajuntament Maó ha aprovat d’obrir el procés per a retirar la Medalla d’Or de la ciutat al dictador feixista Francisco Franco. El Partit Popular i Ciutadans no han fet ús del seu torn de paraula durant el ple. La proposta ha estat exposada pel regidor socialista Carlos Montes i ha tirat endavant com era previst, amb el suport del PSOE i Ara Maó, que l’havien impulsada, i l’abstenció del portaveu de Ciutadans, Andrés Spitzer, i dels regidors del PP, sense que n’hagin explicat el motiu. La moció arribava precedida del debat als mitjans i al carrer des que aquest estiu l’associació Memòries de Menorca va començar a recollir signatures per a exigir que retiressin la medalla a Franco.
LA XIFRA
8 pasteres han arribat a la costa d’Alacant aquestes últimes vint-i-quatre hores, amb un total de vuitanta persones, segons la Creu Roja.
TAL DIA COM AVUI
El 26 d’octubre de 1905 va tenir lloc la dissolució de la unió entre Suècia i Noruega. Suècia va reconèixer la independència de Noruega amb la renúncia del rei Òscar II.
