Quan els tribunals normalitzen la invasió del terreny de la política

En aquest dissortat país nostre, a qualsevol l’anomenen jutge. Només cal veure les actuacions i sentències que s’emeten. Aquesta és grossa, però se’n poden trobar en qualsevol àmbit de completament fora de lloc. I sembla clar també que molts jutges no tenen gaire autoestima, perquè signar segons quines sentències els podria avergonyir. En qualsevol cas, aquesta sentència és lògica, si considerem el quadre general. Catalunya ja es dóna per perduda i ara sembla que es comença a moure el País Valencià. I res del què fan serveix per aturar una deriva centrífuga que ells mateixos provoquen amb els seus abusos de tota mena. Des del CASTOR fins les agressions per parlar valencià, passant per tota la corrupció impune i amb el tercer tancament del sumari de l’accident del metro. I també deuen estar preocupats per si el seu idioma acaba essent residual. En resum. Seguirem endavant. Resten 128 dies per al final de setembre.

Senyors, aixó és el poder. El poder deshonest, entès com a impunitat a favor dels propis.
El poder que no volem – veritat que no el volem així ? – per a la nostra propera república catalana.
Doncs comencem a treballar per establir contrapoders que facin difícil una percepció d’impunitat per part dels que ens manin -temporalment, sempre temporalment, en el futur.
I oblidem aquest poder omnímod, centralista, opac, injust, allunyat, conspiratiu, sanguinari, per a les societats que es conformin en mantenir la seva condició de súbdits.

Josep Usó, cada dia no explicitaré la meva admiració pel teu compte enrere, per no fer-me pesat, però cada dia faig una ullada al teu comentari. Moltes gràcies.

Si ho he entès bé, en un estat amb separació de poders, la missió del poder judicial és determinar si s’ha violat o no una determinada llei. Aleshores, no trobo la manera d’entendre que es pugui “dictar una sentència”, encara que sigui provisional, sense “entrar en el fons de la qüestió”. És a dir, sense haver estudiat si realment s’ha violat una llei o no.
De fet, als que per edat vàrem viure l’època de Franco no ens hauria de costar tant d’entendre-ho.

Si no empleno pàgines i pàgines de comentari sobre aquesta decisió pseudojudicial és perquè se suposa que no he de fer servir paraules gruixudes, i aquest és precisament l’únic llenguatge adient per l’ocasió. Ens hem de treure el PP del damunt tan ràpidament i expeditiva com ens sigui possible. És refotudament urgent. Què més es pot dir d’un pseudopartit que, si en tota la primera legislatura de Mariano Rajoy només va votar un cop una mesura clarament social, va ser perquè es van equivocar en passar-se les consignes a l’hora de votar? D’un pseudopartit el programa del qual consisteix en apropiar-se del màxim possible de recursos públics mentre aproven i apliquen un munt de mesures antipersones? D’un pseudopartit que ha aconseguit esborrar qualsevol intent de separació de poders que pogués existir a l’Espanya de la II Restauració Borbònica? D’un pseudopartit que, amb la seva absoluta incompetència, ha dut a tot un territori a deure més del 100% del seu PIB? A la destrucció del seu teixit social? Al desprestigi internacional més absolut? Només espero poder marxar d’aquest caos d’una punyetera vegada. Junts pel Sí, no trigueu ni un minut més. Ens ho juguem tot!!!

Fa tres-cents anys que el tribunals espanyols ataquen els Països Catalans, un dia un i l’altre dia l’altre, però com que Catalunya és la punta de llança en aquesta lluita pel seu alliberament, és la rep més però és la que té més possibilitats d’assolir la victòria ja que és el lloc on la consciència nacional és més forta. A Catalunya hem après que només el país que posa tota la carn a la graella, és la que té més possibilitats de sortir-se’n. És l’anem a totes de Romeva.

Ara li ha tocat el torn als territoris del sud posant en qüestió la nostra llengua comuna. Abans , la política cultural valenciana mai no havia anat als tribunals per jutjar- la perquè el PP ja feia una pràctica genocida, però ara que hi ha govern nou, ara comencen les trifulgues judicials. Cal plantar cara i dir, com fa el govern de Catalunya, que això no tindrà conseqüències perquè se sabrà esquivar la llei. És allò de feta la sentència, cal trobar una sortida que no sigui la més desobedient, ja que el govern valencià no té encara aquest esperit, però cal fer-ho tal manera que tot plegat quedi en paper mullat.

No val la pena criticar una justícia que és en gran mesura servidora dels interessos del PP i per tant polititzada en extrem. Només cal veure qui hi Ha al davant dels tribunals i a les fiscalies i veure de quin partit són. A Espanya no hi ha divisió de poders i per tant el seu govern no és democràtic i aquest escàndol ja córrer per l’estranger.

Si el govern espanyol segueix actuant així, en pocs anys la situació de la resta del Països Catalans pot acabar essent com la de Catalunya, i amb tants fronts oberts no tindran cap resposta per poder-ho sufocar.

En aquestes alçades de la película ja és del tot evident que l’Estat mafiós que és Espanya ha posat la directa cap a la destrucció total del que no sigui el centre peninsular omnímode i castellanocèntric. Actua com un individuu que s’ha passat amb les drogues i ja no controla el que fa, potser conscient que això s’acaba i decidit a arrambar amb tot el que puga, com els lladres en un saqueig. Amb aquesta… casta? Gentota? …no es pot construïr res de res i si ens quedem a la vora serem destruïts per la seva bogeria. Amb una miiica de sort (i molta voluntat i molta paciència i molta coherència) tant el País Valencià com les Illes es desempallegaran de l’abraçada putrefacta d’un Estat que mai no ha estat el que hauria volgut o pogut ser i que, amb una mica més d’empenteta, acabarà a la paperera de la història. Que bonic que tornaria a ser la confederació d’estats catalans!

Els tres poders de l’estat i ara també el quart dels grans mitjans de comunicació fan pinya un cop la democràcia a Catalunya els ha tret la careta. El govern de Rajoy només és un peó. És l’Estat que està al descobert i qualsevol govern a Madrid ni que fos “podemos” podria fer res per variar la deriva antidemocràtica perquè no es poden moure dels valors franquistes. L’ariet de la justícia actua a tall de boig contra qualsevol decisió democràtica de les nacionalitats que conformen països catalans. Ara més que mai perquè volen acabar amb les autonomies. País Valencià (llengua i educació) en el punt de mira.

Com més va, l’estat espanyol empeny més als valencians a fer el que cal: marxar.
A Taiwan no li va gens malament. Té un Índex de Desenvolupament Humà catalogat com molt alt, al lloc 34 del Món.
L’1 d’octubre, estirant un dia més, és una bona data per al referèndum. Precisament, l’1 d’octubre del 1936, 81 anys abans, Franco va ser “exaltat” a la Jefatura del Estado, tal com ens recorda amablement aquesta “rigorosa” web: http://www.generalisimofranco.com/Album/octubre/0001.htm

No us fieu pas de que a Catalunya la donen per perduda. Fins ara han hagut de jugar fent trampes, mentint, injuriant, fent servir als tribunals de putes barates…. A partir d’ara, estàn preparant-se, com diu Jordi Muñoz, per a ensenyar la seva veritable cara i les seves veritables “habiilitats”, apreses del seu pare “caudillo de España y generalísimo de los ejercitos por la grácia de dios”. Violència, brutalitat, mala fé, esperit de venjança i repressió furiosa i salvatge. Si convé, anulació d’Institucions i estat de setge. Tot això ho deuen tenir dissenyat i preparat. Probablement ho posin en marxa, fins que des de l’exterior i amb bona part del poble català al carrer, els obliguin a comportar-se com a persones dignes i civilitzades i a negociar a contracor.