Xavier Pellicer: ‘Entrem en una lògica política de guerra bruta’

La Guàrdia Civil va desplegar dilluns una nova operació contra l’independentisme, pocs dies abans de saber-se la sentència del judici contra el procés, i just una setmana abans del segon aniversari del Primer d’Octubre. Nou persones van ser detingudes en una operació ordenada per l’Audiència espanyola, específicament contra grups d’independentistes. De primer, van ser acusades de terrorisme, rebel·lió i tinença d’explosius, però aquestes dues últimes acusacions han estat eliminades de l’escrit de la fiscalia. Dos dels nou detinguts van ser posats en llibertat dilluns al vespre i la resta van ser traslladats a Madrid, on avui han de passar a disposició judicial.

Organitzacions com Alerta Solidària i l’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans han denunciat les nombroses irregularitats i vulneracions de drets de què han estat objecte els detinguts i els advocats durant aquests dies. Jutges per la Democràcia, a més, ha qüestionat l’escrit de la fiscalia, que considera que utilitza una contundència impròpia d’una fase preliminar com l’actual. Parlem amb Xavier Pellicer, advocat d’alguns dels detinguts i portaveu d’Alerta Solidària, que explica els detalls d’aquestes vulneracions de drets. Ell està convençut que aquesta operació és política i té una clara ‘intencionalitat pre-electoral’.

—En teoria, no s’ha aplicat la llei antiterrorista als detinguts. Això ha estat així a la pràctica?
—Formalment, no els l’han aplicada, però els han vulnerat un seguit de drets i això, en certs aspectes, s’assembla a una aplicació encoberta.

—Quins aspectes?
—Tenen l’obligació de facilitar una entrevista amb els detinguts les hores immediates a la detenció i això no ho han fet; tenen l’obligació de facilitar en tot moment informació sobre on són els detinguts i no ho han fet –o ho han fet amb hores o dies de retard–; han impedit que els advocats designats per les famílies puguin –encara a hores d’ara– defensar dos dels detinguts i han vulnerat qualsevol precepte vinculat al secret de sumari tant de manera filtrada com des de perfils oficials, tant la Guàrdia Civil i la fiscalia com la resta d’agents. A més, no van complir l’obligació de notificar al Col·legi d’Advocats de Sabadell que feien un escorcoll i unes detencions i, per tant, el Col·legi no té cap notificació que s’haguessin de designar advocats d’ofici. Així doncs, durant els escorcolls i les detencions molts dels detinguts no tenien advocats designats. Hi ha una directiva europea que parla sobre el tracte als detinguts i determina tot de mesures que l’estat espanyol va convertir en llei d’obligat compliment fa molts anys. En aquest cas, no s’ha aplicat res de tot això.

—Els dos detinguts que no han pogut ser defensats pels seus advocats, van demanar que hi fossin presents i els van informar que els posaven advocats d’ofici perquè sí? 
—Sí.

—Fins a quin punt els advocats heu tingut manca d’informació?
—Ens hem trobat amb coses com ara no saber on és el detingut, no poder entrevistar-nos-hi fins moltes hores després –amb alguns ni ho hem pogut fer–, han impedit la designació d’advocats per part de la família…

—Alerta Solidària heu denunciat les filtracions a la premsa de molts elements del procés. Us heu assabentat de moltes coses pels mitjans abans que per unes altres vies?
—Nosaltres no donem credibilitat ni veracitat a la informació filtrada a la premsa. Dilluns al matí eren nou terroristes molt perillosos i a la tarda n’hi havia dos en llibertat. Primer hi havia unes determinades acusacions i ara sembla que n’hi ha unes altres… Ens trobem en una guerra bruta mediàtica.

—Segons l’OSPDH, un dels detinguts va declarar a la comandància durant més de set hores seguides. Teniu més informació sobre aquest fet?
—No en tenim més informació perquè no hem pogut accedir al parlament ni ens han deixat representar-lo.

—A l’escrit de la fiscalia ha desaparegut la rebel·lió i la tinença d’explosius. Com es pot sostenir l’acusació de terrorisme sense tinença d’explosius?
—És un operatiu polític amb una intencionalitat pre-electoral per part d’un partit en hores baixes que no ha estat capaç de formar govern. Alhora és un avís per a navegants amb vista a les mobilitzacions del primer d’octubre i la sentència del procés. Els deuen fer molta por i intenten de reduir-les o frenar-les amb aquestes operacions.

—Creieu que pot reeixir una acusació com aquesta?
—En un estat democràtic i de dret, difícilment. A l’estat espanyol no és el primer cas d’aquesta mena que veiem. Hem vist el cas dels joves d’Altsasu o tants altres casos que hem tingut als Països Catalans aquestes darreres dècades. Per exemple, grups llibertaris han estat acusats de terrorisme i algunes persones han passat tres mesos o quatre en presó preventiva. El cas ni va arribar a judici perquè es va arxivar… O els Tres de Gràcia, que també van acabar absolts. I tot un reguitzell de casos que munten ad hoc contra militants polítics per les seves idees i que acaben caient.

—En casos com aquests hi influeix la reforma del codi penal per a fer més ampli el delicte de terrorisme?
—La reforma flexibilitza la definició de terrorisme. Entra en uns termes que anomenem ‘dret penal de l’enemic’. S’entra a valorar subjectivament les persones contra qui es vol actuar, i no pas els fets que han comès. Dóna més marge d’actuació a la interpretació dels jutges i dels cossos policíacs.

—Jutges per la Democràcia ha denunciat la incompatibilitat de l’acusació de rebel·lió amb la de terrorisme que es feia inicialment. Què en penseu?
—No s’explica res amb cap lògica jurídica. Entrem en una lògica política de guerra bruta, relats polítics i imposició d’idees. En aquests termes s’explica tota aquesta situació.