Xavier Gómez-Olivé: “Els pròxims que descobreixin una variant s’ho pensaran dues vegades abans de dir-ho”

La variant òmicron del coronavirus, que s’ha descobert recentment a Sud-àfrica, acapara bona part de l’atenció mediàtica relacionada amb la pandèmia. Especialment després de l’alerta de l’OMS sobre el risc alt de contagi arreu del món i la interrupció a la UE i els Estats Units de les connexions aèries amb uns quants països del sud de l’Àfrica.

Per entendre què passa a Sud-àfrica, parlem amb l’epidemiòleg català Xavier Gómez-Olivé, que d’ençà del 2005 treballa a la Universitat de Witwatersrand de Johannesburg. “No som en una situació dramàtica i els hospitals no estan col·lapsats”, diu a VilaWeb, i lamenta el pànic internacional que han originat les accions dels governs occidentals.

—Com arribeu a treballar a la Universitat Witwatersrand de Johannesburg?
—Ens hem de remuntar al 1996, quan vaig anar a treballar a Ruanda amb l’organització Medicus Mundi. Era poc després del genocidi i vam ajudar a reconstruir l’atenció sanitària al país. Després, em vaig traslladar a Moçambic per treballar al Centre de Recerca en Salut de Manhiça (CISM), que es va crear amb el suport de l’Hospital Clínic, i que investiga sobretot qüestions relacionades amb la malària. I el 2005 arribo a Sud-àfrica, concretament a un centre de recerca de la Universitat de Witwatersrand de Johannesburg, que, així com el CISM, forma part de la xarxa de recerca In Depth.

—I què hi feu?
—Fem el seguiment d’una població d’unes 120.000 persones i ens centrem sobretot en malalties cròniques. Aquest estudi poblacional és en l’àmbit mèdic i del benestar, però també sociodemogràfic, de manera que tot el coneixement que adquirim ens serveix de base per a estudiar moltes malalties més.

—Sud-àfrica és el focus d’atenció mediàtica arran del descobriment de la variant òmicron del coronavirus. Quina és la situació epidemiològica al país?
—Fins fa pocs dies, la situació epidemiològica a Sud-àfrica era molt tranquil·la i la incidència era molt baixa. Ens movíem al voltant d’uns pocs centenars de casos, però a partir del dia 14, la cosa ha anat a l’alça. En dos dies es van doblar els casos i així, exponencialment, fins a arribar als 3.000 casos diaris. I s’espera que continuïn creixent. Som molt a prop que es declari la quarta onada de la covid. Ara, als hospitals no s’ha notat un augment dels casos greus. La nova variant causa sobretot casos lleus que, ara per ara, es concentren a la província de Gauteng, en què hi ha les ciutats de Johannesburg i Pretòria. No som en una situació dramàtica i els hospitals no estan col·lapsats.

—Per a situar-nos, a Sud-àfrica, quins han estat els pics de les onades anteriors?
—En els pics anteriors es detectaven entre 18.000 casos diaris i 20.000, i als hospitals hi havia uns 2.000 ingressats.

—Les dades, tenint en compte que és un país de gairebé seixanta milions d’habitants, són relativament baixes si les comparem amb les de l’estat espanyol.
—Aquí es calcula que hi ha força casos sense diagnosticar. El nostre centre ha fet un estudi en una població de 600 habitants a la província de Mpumalanga, a la frontera amb Moçambic. S’ha fet un seguiment exhaustiu d’aquesta gent i els hem pres mostres nasals dos cops per setmana. El resultat? El 30% s’ha infectat, però la majoria amb simptomatologia molt lleu, de manera que molts no han anat mai a l’hospital. A tot arreu els nivells d’infecció són més alts que no ens diuen les xifres i les estatístiques.

—Què en sabem, fins ara, de la variant òmicron?
—Els primers casos es van detectar arran d’un brot a la Universitat de Tecnologia de Tshwane (Pretòria). Aquí és final de curs i es creu que els estudiants es van contagiar en una celebració. Ara, encara no sabem si aquesta variant afecta especialment els joves o simplement és que el context del brot ha fet que la majoria de casos siguin entre el jovent. També cal tenir en compte que la població jove és la menys vacunada. El percentatge d’immunitzats és del 25%, mentre que els més grans de seixanta anys superen el 50% i la mitjana del país és del 41%.

—Ens hem de preocupar?
—Els casos detectats, ara per ara, presenten simptomatologia lleu. És massa d’hora per determinar si aquesta variant és més infecciosa o pot esquivar la protecció de les vacunes. És veritat que presenta una trentena de mutacions en l’espícula i això pot indicar certes coses, però hem de veure com evoluciona tot plegat abans d’extreure’n conclusions.

—En les mostres seqüenciades, quin percentatge es detecta d’òmicron?
—El 90% a la província de Gauteng. És possible que a poc a poc vagi substituint la variant delta, que en el seu moment va substituir la beta.

—Les dades baixes de vaccinació són a causa d’una manca de dosis o de l’escepticisme d’una part de la població?
—A Sud-àfrica, la campanya de vacunació va començar més tard que no a Europa, per exemple, i especialment els joves han tingut menys temps per a vacunar-se. Quan es va obrir la seva franja, la vacunació es va disparar, però ara s’ha encallat. La gent gran sí que ha estat més constant i s’ha assegurat de rebre totes dues dosis. A Sud-àfrica, per sort, tenim les vacunes que es necessiten i la intenció del govern és d’assolir el 75% d’immunitzats. És relativament fàcil de vacunar-se i l’accés és igual per a tothom. Ara s’administren unes 150.000 dosis diàries i la intenció és d’arribar a les 200.000. Dit això, així com a Europa o als Estats Units, a Sud-àfrica també hi ha gent que recela de les vacunes o que directament no es vol vacunar. Hi ha una mica de tot. I hi ha moltes creences i situacions particulars que ho fan tot una mica més complicat.

—Quin vaccí es posa?
—Es va començar a fer servir AstraZeneca, però amb l’aparició de la variant beta, uns quants estudis van demostrar que no era tan efectiva, i es va canviar a Pfizer i Janssen.

—Com ha reaccionat la societat sud-africana a l’aparició d’aquesta nova variant?
—Crec que la histèria o la sobreactuació han estat fora de Sud-àfrica. Aquí la situació és més aviat tranquil·la. Diumenge passat, el president Ramaphosa es va dirigir a la població i va enviar un missatge de calma i paciència. Va explicar que no es prendrien mesures extraordinàries, sobretot mentre no es tingui més informació concreta sobre l’òmicron. Això podria ser en un termini de dues setmanes o tres. A més, va advertir que som a les portes d’una nova onada i va insistir en la importància de vacunar-se, de fer ús de la màscara i d’evitar els contactes socials.

—Quina mena de restriccions s’apliquen ara per ara?
—Les principals restriccions són el confinament nocturn, que va de mitjanit fins les quatre de la matinada, i l’obligatorietat de portar màscara al carrer. A més, segons els entorns i els esdeveniments, s’han marcat topalls per a la concentració de gent. En aquest sentit, el govern recomana de fer a l’aire lliure la majoria de trobades i activitats.

—Com s’ha rebut la decisió d’Europa i dels Estats Units d’interrompre els vols i de provar d’aïllar el país?
—La paraula que va fer servir el president és “indignant”, i és ben bé així. Els científics que han descobert la variant ho han dit per activa i per passiva: hem fet una troballa, no hem creat ni generat res. Ni tan sols se sap si l’òmicron s’ha originat a Sud-àfrica. Simplement s’ha descobert aquí. Segurament va sorgir a l’octubre i d’aleshores ençà milions de persones han viatjat arreu del món. A poc a poc apareixeran casos pertot arreu, però es podran identificar perquè científics sud-africans han avisat sobre què cal cercar. No té cap sentit que es penalitzin els investigadors i el país que han fet aquesta troballa. No té cap explicació científica això que s’ha fet amb Sud-àfrica. Pensa que aquest país viu en gran part del turisme. Ara arriba Nadal, que aquí és estiu i temporada alta. Doncs tot se n’ha anat en orris. Com tirem endavant l’economia? Si sempre s’actua així, els pròxims que descobreixin una variant potser s’ho pensaran dues vegades abans de dir-ho.