Xavier Dengra: “És molt important que la gent configuri el mòbil i tots els dispositius en català”

El 21 d’abril la Viquipèdia va arribar a 750.000 articles. Amb motiu d’aquesta fita, parlem amb Xavier Dengra (Cornellà de Llobregat, 1994), biotecnòleg i viquipedista apassionat d’ençà dels catorze anys. Acostumat a pensar en la col·lectivitat digital i lingüística, durant l’entrevista Dengra apunta afinadament cap als reptes de futur. Fa una crida directa perquè tothom configuri els dispositius en català. Diu que és essencial. Explica que si la gent no ho fa el català es torna invisible. També parla dels objectius que té la Viquipèdia: millorar la interfície i aconseguir més viquipedistes tècnicament bons.

—La Viquipèdia en català ha arribat a 750.000 articles. Què significa assolir una xifra com aquesta?
—En primer lloc, prestigia el català com a llengua que és capaç d’explicar tot el coneixement del món en una de les tres-centes llengües que existeixen en el projecte. També fa palès que hi ha una comunitat digital molt potent en la nostra llengua.

—L’edició catalana va ser la tercera a aparèixer i la segona del món a publicar articles. La Viquipèdia continua essent pionera?
—Des del començament la Viquipèdia ha estat reconeguda internacionalment. Ho vam ser al principi i ara continuem apareixent als rànquings de qualitat. Volem que el català sempre sigui a dalt, perquè som conscients que si en qualitat no hi som, perdem la competitivitat respecte a les altres llengües. La quantitat s’ha de celebrar, perquè 750.000 articles és una xifra molt grossa. De les 300 llengües, ara som la vintena. Altres llengües han anat creixent, però moltes amb robots d’edició i articles que s’han creat automàticament. Nosaltres, manualment, hem estat capaços de créixer tant en quantitat com en qualitat. I això és un dels principals desafiaments que tenim.

—Quin balanç en feu, de tot plegat?
—És una feina que ha millorat molt amb el temps. Al principi, la Viquipèdia va començar com un projecte amb internautes molt desorganitzats. En la darrera dècada hem estat capaços de sortir al carrer i fer veure a les institucions que la Viquipèdia no és una cosa que fan unes persones que tenen ganes d’escriure des del sofà de casa. Hem d’abastar una mica més socialment: fer veure a museus, biblioteques, universitats i governs que tot allò amb què ells treballen té un retorn social.

—Què voleu dir? Les institucions no ho veuen clar?
—Per exemple, molts estudis interessants tenen un resum divulgatiu que podria anar a la Viquipèdia, però no hi ha aquesta visió. Per què no l’alliberen amb una llicència lliure? Ara això ho comença a promoure la Comunitat Europea: amb iniciatives d’Open Access, de llicències Creative Commons… Per exemple, als Estats Units tenen domini públic absolutament per a tot, i la Wikipedia ha pogut créixer perquè els textos eren audiovisualment i bibliogràficament ben complementats. S’han cedit i s’han bolcat arxius que ja eren ben escrits directament cap a la Wikipedia, i això els ha permès de créixer exponencialment.

—Per què aquí hi ha tant de recel?
—Per desconeixement de l’era digital. El món digital ens passa per sobre i és molt difícil d’adaptar-s’hi. Comunitats com ara la de la Viquipèdia, o com Softcatalà, ens adaptem molt ràpidament. A vegades ens toca sortir del nostre cercle digital a dir: “Ei, ara us toca a vosaltres d’empènyer.” Aquest pas l’hem sabut fer prou bé durant els darrers deu anys, perquè no tan sols hem editat sinó que també hem estat capaços de formar el personal: hem fet xerrades no solament per fer articles sinó també perquè se cedeixin els continguts, per fer un canvi de xip de la Viquipèdia, per explicar que és un projecte que implica tota la societat i que es pot treballar conjuntament. Abans, ens deien els “friquis de la Viquipèdia”, però ara tenim un cert prestigi que no teníem.

—Com l’heu aconseguit?
—En un context de notícies falses, i pescaclics, nosaltres indiquem que aquell article no té prou referències o que podria mancar d’admissibilitat perquè no té prou bibliografia fiable que en parli, o que pot ser una mala traducció, etc. Per tant, alertem que vagin amb cura a l’hora de llegir-lo. I no sols avisem que aquest article pot no ser ben fet, sinó que a més encoratgem la persona que l’editi, i això al lector li dóna una certa satisfacció. I diu: “D’acord, ells ho han fet, però ells mateixos són conscients que no està bé. Ara, si m’avisa d’allò que no està bé, vol dir que tota la resta té un nivell prou digne.” El projecte és absolutament transparent. Tu podries veure a quina hora he editat, quan ho he fet, en quin article, de quina manera, etc. Tenim uns mecanismes de control de rigor que ens permet de controlar-nos a nosaltres mateixos. Tenim una pàgina que seria com la torre de control de l’aeroport, on podem veure els canvis recents i tot allò que passa en temps real.

—Què pot fer l’usuari perquè el català tingui més força i visibilitat a la xarxa?
—Sí, una cosa important és configurar els dispositius en català. És un pas senzill, minúscul, tenir el mòbil o el motor de cerca en català i, en canvi, té un impacte molt gran a l’hora de visibilitzar totes les webs en català! Són cinc minuts d’activisme i té un impacte a molt llarg termini.

—Podeu explicar per què?
—Si la gent fa això, les empreses detecten qui navega en català i qui no, i tots sabem què ha passat aquests últims anys amb Google, no?

—Google durant molt de temps ha penalitzat durament el català a internet?
—Sí, i des que Google ha millorat una mica l’algorisme hem crescut. Nosaltres ens hem disparat: el març de l’any passat teníem tretze milions de visites. Ara en tenim setze milions i mig, només pel fet que Google “ha millorat”. Doncs imagina’t si molta més gent catalanoparlant ho fes. Ara el català és al centre del debat, i la configuració lingüística dels dispositius haurà de ser un objectiu dels pròxims anys per assegurar que el català continua anant endavant digitalment. Nosaltres, com a Viquipèdia, ho hem de promoure i hem d’encoratjar la gent que ho faci.

—Què diferencia la Viquipèdia catalana de les altres?
—És una pregunta complicada. Al final, allò que ens diferencia és la manera d’explicar el món. És a dir, cada llengua té la seva visió del món: cultural, etnocèntrica, etc. La Viquipèdia en català té els seus biaixos, que al final provenen d’uns biaixos socials, bibliogràfics, etc., però és que les altres llengües també en tenen. A vegades s’ataca molt la Viquipèdia i es diu que està molt polititzada. Bé, potser està polititzada en uns temes molt concrets, però en uns altres és molt més neutral que no la que et pots trobar en castellà o en anglès, perquè potser tenen molts més articles sobre colonialisme que nosaltres, per exemple. O, parlant de l’avortament, la Viquipèdia en anglès és molt més controvertida que la nostra. Són temes que et fan adonar que el fet distintiu sempre va relacionat amb la llengua i no amb l’estat en què pugui parlar aquella llengua.

—En quins temes diríeu que està polititzada, la Viquipèdia en català?
—Per exemple, en els Països Catalans. Per a nosaltres són una unitat lingüística. Parlem en català, però també parlem occità a l’Aran en el cas de Catalunya. La llengua va abans perquè, en certa manera, és nació. Quan hem de fer una biografia, definir un espai territorial o certes actuacions, per exemple, ho fem com a Països Catalans. Això ens dóna un tret diferencial. Ens autocentrem i hem d’explicar la nostra realitat basada en els nostres parlants i en qui ens llegirà. No hem de pensar que potser ens llegirà algú del Japó, sinó en els nostres parlants. I això potser falla en alguns altres viquipedistes. A més, també hem de tenir en compte que nosaltres traduïm molts articles i que, en aquestes traduccions, la manera d’explicar el món és en unes altres llengües. I ho fas amb el seu pensament, ho fas amb la seva bibliografia; per tant, s’ha d’anar amb compte, perquè si creixem important articles d’unes altres llengües i ho fem a la babalà, perdem la nostra manera d’explicar el món.

—Teniu un codi deontològic?
—Sí, tenim moltes polítiques. Tenim polítiques en contra dels conflictes d’interessos, tenim polítiques sobre l’admissibilitat, és a dir, què és rellevant i què no per a la Viquipèdia, etc. També sobre com citar, la “Viquietiqueta”, que és el respecte intern cap a altres viquipedistes, etc. Tenim unes polítiques que permeten un consens, uns diàlegs… Tots som humans i, evidentment, cadascú té el seu espai que vol defensar, però en aquest sentit tenim unes polítiques i un consens força bons.

—Qui sou els viquipedistes? Quin n’és el perfil majoritari? 
—El perfil majoritari és gent entre trenta i setanta anys, homes, i de Catalunya. Tenim un perfil molt homogeni, i aquí és on hem de trencar una miqueta les barreres i començar a introduir-hi gent jove, nova, dones sobretot, i usuaris del País Valencià, de les Illes Balears, Catalunya Nord, l’Alguer i la Franja. Tenim llacunes geogràfiques importants. Créixer, en aquest sentit, ens costa molt. Hi ha voluntaris molt forts, fora de Catalunya, però que costa revifar…

—I el funcionament?
—És una mica una anarquia, però ben portada: a la pràctica funciona. Cadascú edita el que vol. De tota manera, sempre provem de fer concursos, iniciatives o campanyes internes. Hi ha gent que es dedica a crear articles nous, hi ha es dedica a traduir, hi ha qui es dedica a anar a la biblioteca a rebuscar llibres antics i convertir-ho en un article, hi ha qui es dedica a controlar i revisar els articles dels altres o aconsellar, etc. Som molt diversos, i per això és interessant. Hi ha gent, per exemple, que fa fotografies. Per això és important de dir: “Ei, que la Viquipèdia no és escriure i prou. Hi ha més tasques a fer i segur que en trobes alguna que en el teu temps lliure puguis fer des del sofà.” No cal fer un article llarg de vint-i-cinc paràgrafs, potser amb dues fotografies o corregint faltes d’ortografia també es pot fer una contribució molt important.

—Parleu de perfil homogeni. Com repercuteix això en els articles de la Viquipèdia? Hi ha un biaix de gènere, de territori i de llengua?
—Hi ha tres biaixos: de contingut, de gènere i el territorial. El de contingut és sobre allò que deia al principi. El de gènere es reverteix en articles que parlen sobre feminisme i sobre dones. Ara, això ho hem revertit prou bé perquè hem arribat a quaranta mil biografies de dones. És a dir, tot i que siguem homes, som conscients que hem de crear moltes més biografies de dones i que això ens ajudarà, potser, que les dones vegin que la Viquipèdia és més igualitària i poder-les incorporar. I el biaix territorial és on tenim la batalla més forta, perquè, si n’hi ha, vol dir que articles sobre les Illes o sobre l’Alguer seran infrarepresentats i no es faran amb les variants lingüístiques d’allà, que això és una cosa que a vegades ens pregunten: “Els articles de la Viquipèdia han de ser en català oriental?” No. Han de ser normatius, seguir la normativa, però tu els pots fer amb la teva variant lingüística sense cap mena de problema. De fet, si l’usuari que ha començat aquell article el fa en valencià, per exemple, els que venim després hem de continuar en valencià. Llavors, és important que hi hagi més viquipedistes en aquestes variants perquè puguin escriure en la seva variant lingüística i que hi sigui més representada.

—La versió catalana és la primera en l’índex que mesura la qualitat dels 1.000 articles essencials que hauria de tenir cadascuna de les més de 300 versions de la Viquipèdia. També és la cinquena llengua en el dels 10.000 articles essencials. Què representa ser en aquest podi?
—Les comunitats de les llengües de Viquipèdia s’agrupen i diuen: “D’acord: quins són els 10.000 articles i els 1.000 que considerem bàsics en una enciclopèdia i que les 300 llengües hauríem de tenir per complir uns certs requisits bàsics?” Doncs en aquest rànquing dels 1.000 som la primera llengua del món. Quan vam arribar al mig milió d’articles, vam dir: “Escolta, potser hem d’aspirar una miqueta més que no pas a ser els primers en els 1.000, no?” Hi havia aquest rànquing dels 10.000 en el qual érem a la vintena posició, tampoc no érem gaire enrere, i vam decidir d’enfortir-nos-hi. Hi ha un grup de viquipedistes que ha posat tot l’esforç a arribar-hi: cada mes hi ha unes llistes, uns criteris i unes puntuacions que es van actualitzant. Llavors, millorant això a poc a poc hem anat pujant. Em sembla que va ser l’octubre del 2022 que vam entrar per primera vegada en les deu primeres i, ara, per fi, menys de dos anys després, ja som la cinquena. A poc a poc esperem ser entre els tres primers.

—Les tasques d’actualització, difusió i traducció d’articles es menja el temps per a la creació de nous articles propis?
—Depèn. Jo, per exemple, he d’estar pendent de què fan els viquipedistes novells. Cada dia rebem articles. Hi ha gent editant-se el seu article… Mira, fa dos dies, un partit polític es feia el seu. O hi ha qui edita l’article de l’amic perquè creu que és una persona molt important; hi ha vandalismes escolars, etc. És complicat perquè sí que et pren temps… A més, a les xarxes socials som molt durs, molt contundents: quan algú fa befa d’un vandalisme, o quan algú comparteix un vandalisme que ha fet algú altre i se’n riu, diem: “Ei, això no fa cap mena de gràcia, perquè som voluntaris, dediquem el nostre temps a oferir-te coneixement i ara tu fas broma d’allò que a nosaltres ens fa perdre temps.” A vegades ens han dit que som molt durs, que no tenim sentit de l’humor, etc. Humor en tenim! Cada diumenge piulem articles humorístics a les xarxes socials, o curiositats, però hem de fer-nos respectar com a projecte. No cobrem, ho fem com a voluntaris en el nostre temps.

—Ara que som en campanya electoral, us hi heu trobat, amb vandalisme?
—Ui, si t’ho expliqués… No diré noms, però jo mateix vaig veure que un membre d’una llista política –no d’aquestes eleccions, sinó de les municipals– havia creat l’article de la llista. Això és dur perquè malmet a tres nivells: malmet a escala personal, perquè aquella persona, si se sap que és la que ha editat l’article, en quina posició queda públicament? En segon lloc, malmet el partit i, finalment, malmet el projecte. Llavors encara hi ha gent que diu: “Ai, és que no m’he llegit les polítiques!” No cal llegir-te les polítiques per saber que el teu article sobre tu mateix, sobre el teu amic, sobre el batlle del teu poble o sobre el teu partit polític no toca que el facis tu. Passen els anys i ens ho continuem trobant, això. I ens n’hem trobat de molt greus, eh?

—Com ara?
—Prefereixo no dir noms perquè provem de ser curosos i, a vegades, no es fa de mala fe. I si és el cas, som capaços de revertir-ho de pressa i fem un toc d’atenció prou contundent perquè no torni a passar. No hem de castigar durament.

—Quins són els objectius més importants que teniu?
—Això crec que és molt important que ho digui: o millorem la nostra interfície i trobem nous viquipedistes que siguin bons en aspectes tècnics i que ens ajudin a millorar-la, o no sé si el projecte resistirà deu anys més. La tecnologia, ara mateix, ens passa una mica per sobre. La pàgina principal de la Viquipèdia és de les més dinàmiques de tots els diferents projectes, però una persona de quinze anys, que és completament nadiua digital, amb el mòbil, passaria pena i dificultats. Hem d’aconseguir editar la Viquipèdia al mòbil, que segons quins vídeos i segons quins continguts gràfics puguin anar-hi. Perquè te’n vas a la competència, per exemple, a Our World in Data, o te’n vas a uns altres espais i, ostres, les visualitzacions de les dades estan molt millor. I nosaltres continuem amb un text pla que té tota la qualitat, però caldria que ho complementéssim amb més bona interfície. Si no, els anys vinents les baixades de lectura ja no seran per la llengua, sinó que també podran començar a ser per una qüestió d’amabilitat o accessibilitat de lectura.

—N’heu incorporat, d’eines digitals com Chat GPT o l’automatització de bots per a treballar en nous articles?
—Sí, tenim uns quants bots, que és com un usuari donat d’alta, però que fa només tasques automàtiques. En tenim d’ortotipogràfics, que corregeixen codi, etc. Fa poc també hem incorporat intel·ligència artificial a la pàgina de control que ens permet de dir quines possibilitats hi ha que una edició sigui un vandalisme o no. Hem entrenat aquesta IA en català, i ens diu si l’edició és bona o no o què està malament i què no. Per exemple: si hi ha repetició de caràcters, insults, si hi ha text en anglès o castellà, detecta si hi ha IP escolars, etc.