Xavier Abad: “La població infantil i juvenil no és vacunable”

—La mare dels ous continua essent quina immunitat ens donaran els vaccins i quant durarà. Hi ha més dades?
—No ho sap ningú. Si ens centrem en la immunitat humoral, que és aquella de què es parla més, sembla que el nivell d’anticossos és prou elevat, passats els vuit o deu mesos després de l’administració de la vacuna, perquè generin prou protecció. Però diguem que és una cosa que anirem veient a mesura que passi el temps. El mateix grup de persones que es va seguir al cap de vuit mesos de l’administració de la vacuna, se seguirà al cap deu mesos, després dotze… I s’anirà comparant respecte del nivell d’anticossos que es tenia inicialment i la caiguda que hi ha amb el pas dels mesos. I potser arribarem a un punt que aquesta protecció per anticossos no serà suficient.

—Vuit o deu mesos pel cap baix.
—Sí. Confiem tota la immunitat als estudis que d’immunitat humoral que es fan, és a dir, la presència i nivell d’anticossos neutralitzants que hi ha en les persones després de l’administració de la vacuna. Però la immunitat és molt més que això. La pel·lícula que veiem és una part de la solució, perquè ara mateix no se sap fins a quin punt és efectiva i disparada la immunitat cel·lular a conseqüència de la vacuna, que és l’altra pota de la nostra resposta immunitària. No sabem quant durarà perquè no es controla.

—No n’hi ha cap referència?
—La gent pot fer extrapolacions amb els altres coronavirus que tenim entre nosaltres. Per exemple, els coronavirus estacionals, clarament sembla que no confereixen una immunitat permanent i que al cap d’uns mesos o anys et pots infectar. Però en SARS-CoV-1 hi ha un estudi que demostra que disset anys després d’haver-se infectat, encara tenen una resposta cel·lular important al virus. De manera que la resposta cel·lular pot ser molt diferent. Sense tenir-ne gaires proves, jo ara mateix m’inclinaria més cap a una resposta immunitària com la dels coronavirus estacionals.

—Per tant, tard o d’hora, es necessitarà una revaccinació?
—Si únicament considerem la resposta humoral, doncs llavors sí que caldria revaccinar-se. Però no considerem la variant de la resposta cel·lular, que suma i no resta, tot i que encara no sabem quant suma. De manera que potser no ens hem de vacunar mai, o potser només cal revacunar aquells sectors de la població en què es confirmi que si no tenen una protecció total, poden trobar-se amb patologies greus.

—Els vaccins actuals són resistents a totes les soques que van apareixent?
—Totes les vacunes generen una resposta immunitària. La majoria les han dissenyades d’acord amb un aïllat de SARS-CoV-2 de la zona de Wuhan de començament del 2020. Per tant, aquestes sí que no s’han modificat i treballen específicament amb aquest aïllat de fa més d’un any. Les vacunes a partir de virus inactivat han quedat “congelades” en aquesta foto o moment. Les vacunes amb RNA i de vector viral fan servir també material o aïllats de començaments de la pandèmia. Però sembla que tenen més facilitat a admetre modificacions (de fet, Moderna i Pfizer ja parlen d’actualitzacions) i generar una nova vacuna agafant la seqüència de la variant dominant que pot tenir un cert escapament de la resposta immunitària.

—Això vol dir que vaccins com Janssen, Sputnik o AstraZeneca poden deixar de ser útils a mitjà termini?
—No. Els comentaris que diuen que el virus s’escapa de totes les vacunes és fals. Les proves de laboratori demostren que els anticossos generats per aquestes vacunes tenen menys capacitat de neutralització respecte d’algunes variants. Una petita pèrdua a tu no et significa una gran pèrdua d’immunitat. Ara mateix cap variant fuig totalment de la resposta de les vacunes que hi ha al mercat.

—Però sí que podem dir que no són tan efectives?
—Sí, no són tan efectives a escala de laboratori. És a dir, que algunes vacunes actuals generen una resposta immunitària menor, però continua essent suficient. Almenys amb les proves actuals.

—I si el virus continua mutant, hi haurà un moment en què aquests vaccins no seran útils. Llavors haurem d’emprar-ne de segona generació?
—Les vacunes de segona generació les veurem segur. De fet, les vacunes d’RNA que modifiquen Moderna o Pfizer per generar una resposta més afinada a la variant ja són de segona generació. Però sí, en veurem de segona generació basades en proteïnes recombinants, com la de Novavax, o algunes de les que es desenvolupen i de les que no en sabem res perquè encara són en fase clínica. Havent-hi encara milions de persones susceptibles, és evident que no s’aturarà el desenvolupament de vacunes i possiblement en sortiran de més afinades que hauran après de les mancances de les desenvolupades fins ara. Però no n’hi haurà mai cap de perfecta, sempre pots aprendre de les anteriors.

—I més tenint en compte la mutació del virus.
—La gent es pensa que el virus variarà infinitament i aquesta és una altra greu errada. El coronavirus no put mutar indefinidament i té limitacions; el SARS-CoV-2 no és el virus de la grip, no té les mateixes capacitats de mutar, recombinar i variar. El coronavirus és un virus força estable per a ser un virus RNA que pot mutar a un ritme d’una o dues vegades per mes –que puguem veure–, però té unes certes constriccions.

—Gairebé semblava que teníem davant un virus perfecte.
—No, no, és un virus imperfecte que comet errades quan replica. Un virus perfecte i completament adaptat no fa errades i senzillament té una polimerasa que copia exactament el progenitor. La imperfecció genera un avantatge, que genera variació, i la variació, enfrontada a l’ambient, permet una certa selecció del genoma o genomes que en aquell moment concret, i en aquella zona geogràfica concreta, confereix un avantatge. Però aquesta variació té uns límits i al final moltíssimes de les variacions són una absurditat, deformitats que generen virus incomplets o sense capacitat de propagar-se. Uns quants investigadors, de fet, creuen observar una mena d’evolució convergent. Bàsicament vol dir que el coronavirus pot mutar, però moltes d’aquestes mutacions no li serveixen i al final acaben convergint en unes mutacions concretes que es van repetint i que gairebé són les mateixes que l’origen.

—Amb la vaccinació es dóna avantatge a la mutació de soques?
—La resposta sincera és que no ho tinc clar. La resposta més agosarada, si m’hagués d’inclinar, és que no. Hi ha pacients immunodeprimits que estan sotmesos a tractament amb anticossos monoclonals, en els quals, en algun cas, s’ha trobat que al final s’acaba seleccionant una variant que s’escapa. Però parlem d’una persona i d’un tractament concret. Llavors això podem portar-ho a una escala de població més gran i podríem pensar que això seria possible. Però ara mateix, diria que la vacunació no genera una pressió selectiva que empeny el virus a variar millor, o més, per a intentar escapar de la vacuna.

—Una pregunta sobre una confusió. Els vaccins tallen la transmissió?
—Sí i no. Els assaigs clínics es van dissenyar per confirmar que les vacunes eren efectives per eliminar la malaltia greu i evitar la mort. I en aquests factors, que eren el llindar de l’èxit de la vacuna, es van aconseguir molt bons resultats. Reducció del 100% de la mortalitat i un 90% i escaig de reducció de les hospitalitzacions i d’entrada a les UCI. Però no es van dissenyar per aturar completament la infecció. Ha resultat que les vacunes, encara que siguin de primera generació, són molt bones i aturen la infecció en la immensa majoria de les persones vacunades. Però hi ha una fracció de gent, com tot en la vida i en la biologia, que encara que estigui vacunada, pot infectar-se.

—I pot contagiar la malaltia?
—L’etapa en què pot propagar la infecció, s’escurça molt. En condicions normals pots tenir una càrrega viral al nas i poder transmetre la infecció durant uns sis dies. Si estàs vacunat, aquest temps es redueix a un dia o dia i mig, per fer la comparació. Aquesta és la raó per la qual, fins que no hi hagi molta gent vacunada, per no dir la majoria, haurem de mantenir mesures de protecció com la distància, la màscara i la rentada de mans.

—I per què no es van fabricar vacunes que poguessin tallar la transmissió?
—Perquè les vacunes esterilitzants són molt difícils d’aconseguir. Si fas una cerca a internet d’exemples de vacunes esterilitzants, en trobaràs poquíssimes. Una vacuna esterilitzant vol dir que te l’administres i dóna tal resposta, que en el moment que entra un virus i comença a propagar-se, el sistema immunitari és més ràpid que la propagació vírica –cosa molt difícil– i té la capacitat dominar el virus abans que tu el secretis. Aquesta és una cursa en la qual poques vegades es guanya. Pots guanyar la cursa de no emmalaltir, però anar més de pressa que el virus i apagar el foc abans que tingui capacitat de transmissió és molt difícil.

—I en la cursa per potenciar un tractament mèdic, per què no s’hi han invertit tants esforços com amb els vaccins?
—Sóc viròleg i això és fora del meu camp d’influència. Crec que hem d’estar sorpresos de tenir vacuna. Jo m’esperava vacunes a la meitat o al final d’enguany, perquè considerava que el procés era massa delicat per a poder aconseguir resultats tan ràpidament. Però s’han aconseguit resultats molt de pressa perquè hi havia un treball previ, que quan s’ha explicat, ha estat intens, i s’ha aprofitat molta recerca prèvia amb patògens com la MERS o amb vacunes com la de l’Ebola. Tot això s’ha empaquetat molt bé i s’han tingut vacunes en un temps de rècord. Generar una nova generació d’antiviral vol dir generar molècula nova, assajar-la, que sigui segura i després provar-la en animals de laboratori i assaigs clínics. És un procés tan lent com el de les vacunes. Potser el que ha passat és que per a les vacunes s’havia fet molta feina abans i per als antivirals, no.

—Quan assolirem la immunitat poblacional? És aquest 70% de què tant es parla?
—La meva opinió és que la tindrem al llarg del temps. Necessitarem vacunar-nos, vacunar-nos molt, continuar exposats al virus durant mesos, potser caldrà revacunar-se alguna vegada, i al final, com tot a la vida, tindrem un sistema immunitari que haurà après a enfrontar-se a aquest virus i a algunes de les seves variants i tindrem una resposta prou bona perquè la majoria de la gent ja respongui sense necessitat de vacuna. Hi ha una cosa que no es té en compte i és que nosaltres no viurem eternament en aquesta vida i que els nens creixen. I els nens, que no s’havien vacunat, es faran adults. La immunitat poblacional com jo la veig, és un sistema dinàmic en el qual la gent entra i surt, i la gent que entra s’ha de vacunar. Perquè, si no, són individus susceptibles a una massa de població vacunada, però cada vegada més reduïda perquè la gent es mor.

—I què en penseu del famós 70% per assolir la immunitat?
—El que podem dir és que farem tant com puguem per tenir el màxim de població vacunada a final d’estiu i així reduir la propagació. Si això ho assolirem en el 50%, 60% o 70%, no ho sabem. I podria ser que no ho assolíssim del tot perquè entre la gent que no es pot vacunar, la gent que no vol vacunar-se i tot el percentatge de població de la població infantil i juvenil, tens un mínim d’un 25% de la població que no es vacunarà.

—I dels nens, què en fem?
—La població infantil i juvenil no és vacunable, i jo ara mateix no hi pensaria, a vacunar-la. Pfizer ha obtingut autorització per a permetre la vacunació a adolescents de dotze anys a quinze als EUA. Tenen assaigs que van començar fa mesos que demostren que l’administració de la vacuna en aquest segment és segura i efectiva, però és un grup de la població que té raríssimes complicacions. Llavors, si els vacunem, no els vacunarem per a ells, sinó per a la resta de la gent, i llavors la gent tindrà la idea que vacunem un grup que potser no li cal, i el fem col·laborar altruistament a protegir o evitar la circulació del virus en la resta de la població.

—És a dir, que és un risc innecessari.
—Jo diria que siguem conseqüents. Tota la gent més gran de divuit anys, vacunem-nos al màxim possible. Si al final tenim un percentatge de la població que ens permet de demostrar epidemiològicament que el virus ha quedat pràcticament aturat i no té capacitat de propagar-se gaire, no cal que vacunem els nens. Si veiem que, així i tot, continuem tenint rondes de replicació del coronavirus en sectors de la població, doncs llavors potser sí que haurem de pensar en la vacunació de la població infantil.