10.02.2023 - 21:40
|
Actualització: 11.02.2023 - 07:50
La nit del 28 de juliol de 2018 es va improvisar una protesta a l’exterior del restaurant Can Cou-Cou de Mont-ras (Baix Empordà), on el jutge del Tribunal Suprem espanyol i instructor de la causa contra el procés, Pablo Llarena, sopava amb una vintena de persones, entre les quals hi havia la seva muller, Gema Espinosa –ex-directora de l’Escola Judicial espanyola i ara magistrada de l’Audiència de Madrid–, i l’ex-dirigent del PP Alberto Fernández Díaz.
Ara bé, aquesta simple manifestació de la indignació per la repressió contra l’independentisme va derivar en la persecució judicial d’un veí de Palafrugell, Carles Ruiz, conegut com a Xarly. Gairebé cinc anys després, la causa continua oberta i sense data de judici. La fiscalia l’acusa d’un delicte d’atemptat contra l’autoritat i demana una pena d’un any i mig de presó i 1.440 euros de multa.
En Xarly i el seu advocat, Josep Rosell, són citats el 3 març a un acte de conformitat. “Només espero que la fiscalia retiri l’acusació. Si no, no hi haurà cap mena de conformitat. No he comès cap delicte”, declara a VilaWeb. D’altra banda, l’Audiència de Girona ha de decidir aviat si accepta un recurs del lletrat per a forçar que Llarena declari en persona al judici, i no pas per videoconferència, tal com és previst.
—Qui sou i a què us dediqueu?
—Un empordanès de trenta-vuit anys, apassionat dels rèptils i del punk rock. Sóc electricista de professió i dissenyador gràfic a estones lliures.
—Us considereu una persona polititzada?
—Sí, des de ben petit.
—Esteu encausat per una protesta contra el jutge Pablo Llarena en un restaurant de Mont-ras. Com us vau assabentar de la convocatòria?
—Si em permeteu, aquesta pregunta la respondré el dia del judici.
—En què va consistir la protesta?
—Va ser una protesta pacífica.
—Éreu gaire gent?
—Sincerament, no em vaig entretenir a comptar-los.
—Què van fer el jutge Llarena i el seu equip de seguretat?
—Em sap greu, però aquesta pregunta també la respondré el dia del judici.
—La fiscalia us acusa de saltar damunt del capó del cotxe de Llarena i colpejar-lo unes quantes vegades amb una ampolla i, posteriorment, de fer picar amb el palmell de la mà contra la finestra del jutge.
—Nego totalment la versió de la fiscalia. És un despropòsit i una persecució política pel meu activisme. Ja m’hi he trobat altres vegades, per altres casos, em tenen el punt de mira. Dit això, jo no criminalitzo cap lluita contra l’estat espanyol.
—Quins altres casos?
—La crema del drap feixista, la nit de la detenció del company Pablo Hasel. Allò va ser una petita victòria judicial.
—Ara us acusen d’un delicte d’atemptat contra l’autoritat i us demanen un any i mig de presó i gairebé 1.500 euros de multa. Què en penseu?
—És en la línia de l’estat espanyol i la seva fiscalia, que cerquen criminalitzar la lluita i la dissidència política. Sigui independentista o qualsevol altra. No em sorprèn, la veritat.
—Uns dies després de la protesta, els Mossos van obrir una investigació. En què va consistir?
—Demaneu-ho a ells.
—Posteriorment la policia espanyola us va detenir. Com va anar tot plegat?
—Al principi ho vaig viure molt malament, perquè no havia fet res per estar detingut. El dia que em van detenir jo anava a fer una cervesa amb un amic meu. Era migdia. Vaig aparcar el cotxe i ens va abordar la policia nacional. A ell no li van dir res, van venir directament cap a mi perquè ja sabien què volien. Segurament m’havien estat seguint mentre conduïa pel poble.
—Com va ser el trasllat a la Verneda?
—El viatge cap a la comissaria de la Verneda va ser tranquil, perquè no em vaig resistir ni res. Suposo que per això no em van emmanillar.
—Us van traslladar amb un cotxe?
—Sí, un turisme normal, tot i que hi havia uns quants vehicles. Cap no portava logotips de la policia. Anaven de paisà.
—Com vau viure l’empresonament al calabós?
—Van ser unes quantes hores. En aquell moment, vaig pensar molt amb els presos polítics, imagina’t com han canviat les coses, i també amb altres referents meus que havien estat empresonats.
—Us van tractar bé?
—No hi va haver gaire tracte, per no dir gens. Em van tancar a la cel·la i pràcticament no em van dir res. No em van donar ni una simple estora per a poder-me estirar. Només em van oferir menjar, però no el vaig voler.
—Quan va arribar l’advocat, us vau negar a declarar i us van alliberar?
—Em vaig negar a declarar i, després d’haver parlat amb l’advocat, vaig estar-me unes hores més a la cel·la. Llavors, una funcionària molt simpàtica es va sorprendre perquè no tenia estora i me’n va portar una: jo ja estava a punt de dormir, però al cap d’unes hores em van deixar anar.
—En aquell moment no sabíeu res del que us passava?
—Absolutament res. No sabia on aniria a parar o què farien amb mi. A més, porto ulleres i allà no les tenia. Quan vaig sortir de la Verneda estava completament desorientat.
—Els partits espanyols, les associacions de jutges, fins i tot Borrell, com a representant de la Unió Europea, van aprofitar la protesta per atacar l’independentisme. Com ho vau viure?
—És la seva manera d’actuar habitual. No em va venir de nou, la veritat. L’estat espanyol i els seus poders sempre es comporten així. El relat dels fets es va manipular molt, com ha fet la fiscalia, per exemple, però no em sorprèn que distorsionin les coses.
—Jaume Alonso-Cuevillas, en aquell moment advocat de Carles Puigdemont, també va fer un piulet criticant la protesta.
—No estic al cas d’això. Es van dir tantes coses… De vegades entro a internet i ho miro, hi ha molta propaganda en contra de la protesta.
—Quan us van encausar i vau anar per primera vegada als jutjats vau defensar que la protesta contra Llarena era llibertat d’expressió.
—És així, és el que sempre he defensat. No he comès cap delicte. Només he exercit el meu dret de manifestació i la llibertat d’expressió.
—Teniu l’esperança que us absoldran?
—No tinc cap esperança amb la injustícia espanyola. Només tinc esperança amb els companys i companyes que continuen lluitant i, sobretot, amb el meu advocat, en Josep Rosell. Si m’absolen serà per ell, però no pas per la injustícia espanyola.
—Com és que heu passat de la defensa d’Alerta Solidària a la de Josep Rosell?
—En Josep Rosell el conec de la defensa d’altres represaliats. L’he vist treballar i no n’he tingut cap dubte. Estava molt content amb la defensa d’Alerta Solidària, però tenia ganes d’un canvi d’estratègia. Després de tant de temps, gairebé cinc anys en els llimbs jurídics, volia moure les coses. I aquest canvi d’estratègia es nota amb coses com ara que demanem que Llarena declari en persona en comptes de fer-ho per videoconferència, com s’havia demanat inicialment. No he tingut cap problema amb Alerta Solidària, però necessitava un canvi.
—Per què demaneu que Pablo Llarena declari presencialment?
—Jo no vull que Pablo Llarena vingui al judici per parlar-hi. Em demanen una pena de presó, vull que el meu advocat l’interrogui cara a cara. Jo no tinc cap mena d’interès de mantenir-hi una conversa.
—El vostre advocat va sol·licitar que la declaració de Llarena fos presencial, però li ho van denegar i ara ha presentat un recurs a l’Audiència de Girona. Mentre no es resol, us han citat el 3 de març a un acte de conformitat. N’espereu res?
—L’únic que puc esperar és que la fiscalia retiri l’acusació i les peticions de presó i multa. Si no, no hi haurà cap mena de conformitat. No he comès cap delicte.
—Heu rebut suport?
—Sí, n’he rebut. A més, ara començaré la meva campanya amb la Plataforma Antirepressiva de Barcelona, que s’han ofert a ajudar-me sense demanar res a canvi i respectant sempre els meus ideals. Ara bé, suposo que el dia del judici vindran els polítics a fer-se la fotografia. Sempre ho fan.
—No heu rebut cap suport polític?
—Ni l’ANC, ni Òmnium…
—Ni ERC, ni Junts, ni la CUP?
—Algun a títol individual, però tampoc no m’agrada dir noms.
—Com us ha afectat personalment la causa judicial?
—Són gairebé cinc anys amb l’espasa sobre el cap, ansietat i neguit, és com una muntanya russa i a vegades m’he sentit sol, però m’acompanya gent molt preparada que m’ajuda i m’aconsella. I al carrer, sobretot, em donen suport. Això és el més important.
—Com a represaliat, com veieu el moment polític actual?
—Els tres partits processistes han provat de desmobilitzar el poble, i per això la gent s’ha d’organitzar més que mai i continuar la lluita al carrer, que és l’única cosa que ens pot portar a la llibertat.
—Què en penseu, dels indults i de la reforma del codi penal espanyol?
—Tot el que n’havia de dir ho reflecteix un comunicat que vam fer amb un conjunt d’organitzacions quan es van anunciar els indults.
