Vicent Pons: “No pot ser que es diga que el poliuretà és inflamable i que la façana n’estava recoberta”

Encara és molt prompte per a determinar les causes de l’incendi d’un edifici del barri de Campanar de València. Vicent Pons, enginyer d’incendis i ex-cap del servei de bombers de l’Ajuntament de València, insisteix molt en aquesta idea. A més, alerta sobre algunes informacions errònies que s’han difós sobre l’incendi, com ara que l’edifici fos recobert de polietilè. En realitat el material que origen de la polèmica és el poliuretà. Anit, una tècnica va dir que la rapidesa amb què es van escampar les flames estava relacionat amb un recobriment de poliuretà. Pons explica que, malgrat que el poliuretà, un plàstic diferent, s’utilitza per a la construcció, no es pot determinar encara que siga la causa de l’incendi, que molt probablement, segons el seu criteri, té més a veure amb l’efecte del vent. Hi parlem per a esclarir-ho.

—És normal que la façana d’un edifici s’encenga? 
—Sí, no és la primera façana que es crema. Les persianes cremen i les parets mitgeres han caigut per l’incendi. No s’hi val que diguen que la façana estava recoberta de polietilè, no n’hi ha mai en construcció. De cap manera. Es parla molt del poliuretà, que és un altre plàstic diferent, i és combustible, no inflamable. Les cortines i les persianes han fet que cremaren i el foc ha destruït el parament de rajola, que és fina, d’edifici. Per això la façana es veu en terra, caiguda.

—La façana no tenia poliuretà, per tant? 
—La façana no, però pot ser que n’hi haguera en algun aïllament en les finestres, tot i que no ho sé. Fins que no es faça la investigació, que pot trigar més de quinze dies, no podrem saber exactament què ha passat. Però no pot ser que es diga que el poliuretà és inflamable i que la façana n’estava recoberta. Si n’hi havia, havia d’estar entre dues parets, com a aïllament tèrmic. No hi ha cap façana recoberta de poliuretà per l’exterior, seria antiestètica.

—Quina seria la diferència entre inflamable i combustible?
—Un producte inflamable és un producte que necessita molt poca energia d’activació i que crema ràpidament, crema de seguida tot. Si jo tinc un transport de poliuretà, no és una mercaderia perillosa. Però si tinc un bassal de gasolina i hi tire una espurna xicoteta, el bassal s’encén ràpidament. Un producte inflamable és un producte que emet molt de vapor i que crema rapidíssimament. Hi ha tres classes de poliuretà: per a la construcció, projectat, aquestes façanes que ho tenen tot pintat de groc. I a més és ignifugat, que és una tècnica química perquè un compost creme més lent, que siga menys combustible. Després hi ha el producte que s’empra per a fer panells i després el que reompli matalassos, coixins, sofàs i cadires. D’aquest segur que n’hi havia, a la finca.

—Però els plafons que hi havia fora de la finca eren de poliuretà? 
—El revestiment no era de poliuretà, era maó, el poliuretà devia ser dins, fent d’aïllament. Quan s’investigue veurem si aquest panell estava ben incrustat a dins. Quan hi ha una desgràcia, la gent parla sense haver acabat la investigació, que és la que ens dirà on s’ha originat l’incendi, quina n’ha estat la causa i per què s’ha propagat tan ràpidament. Jo crec que l’efecte del vent ha estat el factor fonamental.

—Es va anar estenent el foc de balcó en balcó, pels tendals i la lona. 
—Sí, igual que en l’incendi del Windsor, també s’ha propagat cap avall. En l’entorn d’eixe foc tan calent hi ha un corrent de vent que no detecta la previsió meteorològica. S’originen microclimes que creen corrents anòmals que fan que el foc tinga una violència grandíssima. I aquesta finca tenia més càrrega de foc que el Windsor. El Windsor era només una oficina. Això són habitacions amb matalassos, sofàs, coixins… I materials plàstics pertot arreu. Això té una càrrega de foc molt gran, són molts habitatges. I l’aire, com que bufava tan fort, aportava oxigen i feia que tot això cremara molt més de pressa.

—Heu dit que el foc anava cap avall. Com és que la planta baixa i l’entresol no s’han cremat? 
—No arriba a la planta baixa perquè segurament no tenia una distribució de càrrega de foc. Possiblement, entre la planta baixa i el primer balcó hi ha un mur de paret prou fort, no hi ha finestres emperxades de plàstic, no hi ha cortines, i potser allà no hi va trobar propagació.

—Heu citat l’incendi del Windsor i també s’ha parlat del de la torre Grenfell de Londres. Tenen el mateix origen?
—No, no hi ha mai dos incendis iguals. Els incendis són fenòmens aleatoris, no saps mai com reaccionarà el foc. Les mesures de protecció contra el foc no són mesures que obvien la producció del sinistre. Conec moltíssimes fàbriques de molta solvència amb moltes mesures de seguretat que han tingut un incendi. Per exemple, a Campofrío, que en quatre hores van desaparèixer 45.000 metres quadrats de l’empresa. I tenien totes les mesures. El foc és un fenomen molt aleatori que no saps per on vindrà i que en qualsevol circumstància canvia. Un curtcircuit pot ser un conat d’incendi o destruir tota una fàbrica.

—Ha canviat la normativa des que es va construir la finca. Ara el poliuretà és prohibit? 
—No, enlloc. El que s’utilitza en construcció i es fa servir encara hui i és ignífug, si és com Déu mana, és clar; si no és d’alta expansió. Per això hem d’agafar les mostres per saber de quina mena de poliuretà parlem. Encara no se sap. Hi ha un tècnic que m’ha dit que allà no hi havia poliuretà, que hi havia llana de vidre. Les planxes de poliuretà és rar que siguen en un edifici. Poden ser a la façana, però entre dos blocs de parets, no a la intempèrie. No és prohibit en construcció, hi ha unes normes sobre com s’ha d’aplicar. En qualsevol lloc hi ha poliuretà en les parets per a evitar humitats, i pot cremar, com una fusta, però no és inflamable. Però si hi ha un foc molt gran, com que és un polímer, al final crema també.

—Per tant, encara falten dies per a saber què ha passat. 
—I tant, fins que no s’acabe la investigació. El foc moltes vegades enganya, potser a algú li ha fet la sensació que un foc venia d’una finestra i després resulta que no. T’has d’esperar que s’acabe l’incendi. Igual com en els incendis forestals, que encara amb la muntanya encesa el conseller de torn diu que ha vist dues columnes de fum i que és provocat. Quin trellat té? Amb la investigació trobarem la causa i després sabrem per què ha cremat així, a part de les condicions del vent; i si hi ha hagut algun factor més, o efectes multiplicadors –és a dir, quantitat de material acumulat, com podrien ser tres o quatre matalassos en una habitació, etc.

—L’acció dels bombers s’ha fet bé i no s’hauria pogut fer de cap altra manera? 
—Sí, ha estat correcta i eficaç. Ha estat una obra de gran envergadura, un treball de valents amb molt de mèrit. Seguint el protocol de primer salvar vides i després ja veurem què passa. Ho han fet molt bé.