Vicenç Vidal: “Hem d’assumir que alguna cosa no ha fet bé l’esquerra”

Vicenç Vidal és el cap de llista de Sumar Més a les eleccions espanyoles. La coalició entre Més per Mallorca –el seu partit– i Sumar, on també hi ha inclosos membres de Més per Menorca, Podem i Esquerra Unida va venir condicionada pels resultats de les eleccions del 28 de maig. Fins llavors, s’havia anunciat que la coalició que es presentaria seria Ara Més –Ara Eivissa, Més per Mallorca, Més per Menorca i independents de Gent per Formentera–, és a dir, la representació del sobiranisme a les Illes. Però ara el partit de Vidal ha optat per aliar-se amb Yolanda Díaz i mirar d’obtenir representació al congrés espanyol. Podrà tenir veu, realment, el sobiranisme dins aquestes sigles? L’esquerra ha de fer autocrítica pels resultats electorals darrers? En parlam amb Vidal, ex-conseller de Medi Ambient durant la legislatura 2015-2019, senador aquests darrers quatre anys i candidat a les eleccions del 23 de juliol.

—Són fàcils d’encarar aquestes eleccions espanyoles? Ho dic pels resultats obtinguts a les Illes.
—Unes eleccions convocades amb aquesta urgència no són mai bones d’encarar. Perquè, evidentment, no tens tot el temps i el juliol no és el millor mes, a les Illes, per a fer una campanya electoral. La gent fa feina o fa vacances. Però ho veim com una oportunitat històrica per a aconseguir una representació al congrés espanyol, una veu progressista, una veu que defensi la democràcia, que avui dia crec que ens cal, i una veu que defensi els interessos de les Illes.

—I com valorau els resultats? Quina autocrítica feu arran de la victòria de Prohens i l’augment de l’extrema dreta?
—Evidentment, els ciutadans han decidit. Però que el parlament sigui presidit per una persona negacionista, que nega la violència de gènere, el canvi climàtic o drets tan bàsics com ara que es pugui estimar a qui es vulgui estimar… significa que hem d’assumir que alguna cosa no ha fet bé l’esquerra. Que tot i haver fet polítiques valentes amb què hem avançat moltíssim, com la llei de residus, la de canvi climàtic, la renda social garantida o l’impost de turisme sostenible, hem de revisar què hem fet malament.

—Llavors, què ha fallat?
—Crec que les polítiques han estat correctes i hi ha hagut una transformació real, però evidentment ha passat que, a vegades, segons quines parts del govern posaven una mica de fre en les polítiques i no han estat capaces d’avançar tan de pressa com ens demanava la societat ni com voldríem. I aquí és on s’ha originat aquest esperit de crítica, que és propi de l’esquerra, que som més exigents.

—Com veieu el pacte a què han arribat PP i Vox?
—A mi quan em diuen que Vox no entra a les institucions o no entra al govern de les Illes… no és que no hi entri, és que hi entra posant-hi el programa. Si fa quinze dies ens haguessin demanat a qualsevol de nosaltres si el PP firmaria això, hauríem dit que no, que era impensable. Són retrocessos en tot. Del punt de vista ambiental, és un desastre; del punt de vista de drets, també; i si parlam de la llengua o de memòria, és aborronador.

—Sobre si us podíeu acabar unint a Sumar, Lluís Apesteguia va dir a VilaWeb que l’espai de decisió del vostre partit era Ara Més. “Tenim clar qui som, què volem i com arribar-hi”, va dir. Era tan clar, realment? Per què hi ha hagut aquest canvi en tan poc temps?
—La nostra aposta era clara, però no som ingenus i hem de saber quin ha estat el context i el missatge que ens ha donat la societat. I crec que ara mateix ens hi jugam molt, és un moment d’avanç o retrocés clar. Presentam la coalició de Sumar Més com una alternativa per a fer front a aquest repte, com una conseqüència evidentment del que va passar el 28 de maig. Si no hi hagués hagut aquest tomb, potser seria un altre context. Però bé, és una posició que dóna resposta, un instrument perquè les Illes puguem incidir en la política estatal i puguem continuar avançant.

—Amb partits com Sumar i Podem a dins de la candidatura, el sobiranisme tendrà realment veu al congrés espanyol?
—Sí, evidentment. El Vicenç Vidal de fa dos mesos és el mateix Vicenç Vidal d’ara. Però ho acceptam amb gent molt diversa, tenim el 80% del camí que ens uneix. Som gent diversa que ens unim per unes qüestions bàsiques que hem de defensar. Amb llibertat de vot per a tenir una coherència. Per exemple, al senat només amb un senador hem aconseguit coses perquè teníem aliances amb partits polítics. Això és important: capacitat de diàleg, acord i parlar amb molta gent.

—De fet, dieu que aquestes eleccions no són cosa de sigles ni de partits, sinó de “la vida que volem”. La vida que vol Més és una vida sense dependre de l’estat espanyol?
—La vida que vol Més per Mallorca, i en aquest cas Sumar Més, és una vida millor per a les persones. I això significa que hem d’encarar reptes quotidians, com el de l’habitatge, la millora de serveis públics, el cost de la vida, i des de les Illes Balears pensar en l’autogovern. Ara s’han transferit les competències de costes, i això és gràcies a un acord a què vam arribar a canvi de donar suport al pressupost general de l’estat. El sobiranisme tindrà veu? Sí, és clar que sí.

—Tendreu llibertat de vot.
—Per a tots els temes que afectin les Illes i, evidentment, un vot en coherència.

—També tindreu llibertat per a negociar o fer front comú amb més partits? Per exemple, amb ERC, amb qui Més per Mallorca ja ha treballat.
—Evidentment, dilluns presentàvem una proposta per a crear una llei de llengües per a defensar les llengües oficials de l’estat espanyol. Crec que és una proposta amb què podrem fer feina amb la gent d’ERC, Bildu, BNG i amb totes les forces. En aquesta etapa del senat ens hem centrat en una cosa: sempre hem donat suport a les polítiques d’esquerres i hem arribat a acords transversals per a les Illes. Per exemple, vàrem aconseguir d’aprovar una proposta de llei amb el PP que incloïa el règim especial per les Illes Balears.

—Però podria passar que Vicenç Vidal votàs en un sentit i que la número dos de la llista, que és independent, en un altre?
—El grup d’esquerra confederal en què he estat aquests quatre anys al senat, amb companys de Compromís, de Més País, etc., hem fet vots divergents en segons quins temes i no ha passat res. Les coses s’han pactat. Som diversos, s’ha d’assumir.

—I no heu pensat en la possibilitat d’aliar-vos amb ERC, en compte de Sumar?
—Perdó pel matís, però ERC és present dins Més per Mallorca i Més per Menorca.

—Ho sé, per això us ho deman. Potser tendria més sentit cercar l’aliança directa amb Gabriel Rufián que amb l’espai de Yolanda Díaz.
—Hem d’entendre la sociologia de les Illes i que la forma que hem seguit és la forma amb què puguem obtenir els millors resultats. Evidentment, cada territori ha d’assumir la seva realitat i veure quin marc estratègic agafa per encarar reptes plantejats. Creiem que l’estratègia de Sumar Més és la que ens permetrà representació i generar més il·lusió i la que pot cohesionar tota l’esquerra d’aquest país. Crec que és clau. Unes altres alternatives farien que, probablement, no fóssim al congrés. Hem prioritzat de concentrar tota l’esquerra, perquè el PSOE no el consideram d’esquerres, en una candidatura que es mobilitzi i porti il·lusió a la gent per anar a votar.

—Deis que el PSOE no és d’esquerres… però, i el PSIB? Ho dic perquè hi heu governat aquests darrers vuit anys.
—La posició del partit socialista és fer un discurs d’esquerra i unes polítiques econòmiques de dretes.

—Un dels noms amb més ressò de les llistes és el de l’ex-jutge José Castro. Per què l’heu inclòs en la candidatura de Sumar Més?
—Representa el valor que tots som iguals davant la justícia, pel fet que va dur la monarquia a asseure’s a la banqueta, i això és important. I una altra persona que també és rellevant és Pere Sampol, que és un referent del sobiranisme a les Illes, que va ser el senador més brillant que hem tengut, vice-president del govern de les Illes.

—Quina és “l’agenda pròpia” de les Illes per a reivindicar a l’estat espanyol?
—Quan parlam de reconeixement de la insularitat, que establesquin un marc diferenciador, polítiques pròpies en habitatge i d’ajudes a les empreses. Un altre eix són els serveis públics, que pel fet de ser insulars són molt més cars que no al continent. Cada illa té una sèrie d’infrastructures, és necessari tenir uns bons serveis públics. I un finançament just, en relació amb la població real que som, que reculli la insularitat. I, evidentment, l’altre gran bloc és l’habitatge, és un dels temes que més ens preocupa.

—Aquests darrers anys de pacte a les Illes, amb Armengol al capdavant, a l’estat espanyol amb el PSOE… s’ha avançat com s’hauria d’haver avençat? S’han perdut oportunitats?
—Si miram i repassam les polítiques més destacades i valentes que s’han fet aquests darrers vuit anys i miram qui les ha impulsades, crec que és clara la necessitat que l’espai de Sumar Més hi sigui perquè és la que estira el PSOE a fer polítiques d’esquerres de veritat, polítiques transformadores. Si miram la renda social garantida, l’impost de turisme sostenible, les lleis de memòria, tota la política ambiental i tot el que és transformació de model ha estat impulsat per l’espai de Més. I si miram a l’estat espanyol, la reforma laboral –tot i que m’agradaria que hagués estat més ambiciosa– és definida per l’espai de Sumar, com la pujada del salari mínim o, per exemple, el pacte per la qüestió dels becaris. No hem de deixar de recordar que el PSOE hauria pogut pactar en un moment determinat amb Ciutadans. Si fa polítiques d’esquerra és perquè es veu forçat a pactar amb forces sobiranistes o d’esquerres.

—Com veieu la implicació que té l’estat espanyol amb les Illes?
—Ens hem passat quatre anys al senat reivindicant que ens donessin un tractament just. Crec que, desgraciadament, el president Sánchez es recorda de les Illes, igual com Feijóo o abans Rajoy, quan vénen eleccions. I això no s’hi val. Aquests quatre anys hem estat molt insistents i, finalment, hem aconseguit el règim especial. És important marcar que rompin estereotips i deixin de pensar que a les Illes Balears som tots milionaris.

—Arribarà mai el nou sistema de finançament?
—Esper que sí. Evidentment, no podem continuar amb un model caducat de 2015. I, cosa que és pitjor, que molts processos de subvencions dels ministeris usen acords del 1991. Del 1991 a ara, pensem tot el que ha canviat.

—Dieu que cal tenir veu pròpia per a assolir moltes coses, com ho ha fet Coalició Canària aquests darrers anys. Però amb quin panorama? Realment creieu que si guanya Feijóo tindreu capacitat d’obtenir millores per a les Illes?
—És importantíssim d’obtenir-ne perquè serà un vot útil en el millor sentit de la paraula. Serà un vot útil per a continuar fent polítiques d’esquerres, serà un vot útil per a representar les Illes. Serà un vot doblement útil. I l’única possibilitat que al govern espanyol hi hagi una coalició d’esquerres és que l’espai de Sumar continuï creixent perquè puguem mantenir un govern de coalició més consolidat a l’esquerra.

—Com heu viscut aquesta etapa de senador. Assegureu que heu estat un dels que han fet més feina.
—Ha estat una etapa en què hem pogut donar veu als problemes de les Illes, hem pogut fer que al senat es parlàs constantment d’insularitat, s’ha forçat els representants de les Illes que anaven al senat a fer un retir espiritual a fer-los fer feina, presentar iniciatives, donar respostes, participar en el debat. Ha servit per a fer pressió política damunt el partit socialista perquè es recordàs que hi ha unes Illes Balears.

—On us sentíeu més còmode, al senat o fent de conseller de Medi Ambient a les Illes?
—Com a regidor del meu poble és on m’he sentit més còmode, fent política amb el contacte més directe amb la gent. Resols els problemes, és més intens… He estat dotze anys a l’Ajuntament d’Esporles i és la millor escola per a aprendre a dialogar, debatre i escoltar.