Toni Comín: “Han intentat d’ocultar aquesta derrota perquè és una bufetada molt forta”

El conseller Toni Comín ha recuperat provisionalment la immunitat com a eurodiputat i podrà tornar a exercir els seus drets polítics al Parlament Europeu i moure’s lliurement per tota la Unió Europea, excepte a l’estat espanyol. Hi conversem arran d’aquesta decisió aprovada pel Tribunal General de la Unió Europa, que també beneficia el president Carles Puigdemont i la consellera Clara Ponsatí. Comín adverteix que l’eurocambra ha estat arrossegada per la deriva autoritària del Tribunal Suprem espanyol i que ha de virar per a restablir la seva reputació. Per ell, molts eurodiputats, probablement, ara votarien contra el suplicatori. L’eurodiputat de Junts és prudent i diu que d’ací a un any arribarà la decisió de Luxemburg que els tornarà definitivament la immunitat i començarà la batalla perquè les institucions europees obliguin Espanya a respectar-la.

—Us va sorprendre la resolució del TGUE?
—Teníem el precedent de les cautelaríssimes que vam demanar per ser acceptats com a eurodiputats el juliol del 2019. En aquell moment, no acceptar-les era un dany important als nostres drets polítics i els dels electors i no van admetre-les. No vam poder exercir durant sis mesos. Teníem bons arguments jurídics, però amb el precedent no ho donàvem per fet. Això ha fet que aquesta victòria hagi estat molt celebrada. Ens ha satisfet molt i ens ha sorprès la celeritat del tribunal a l’hora de resoldre les cautelaríssimes: en només vint-i-quatre hores han resolt a favor nostre.

—Què creieu que ha canviat? Penseu que aquell precedent negatiu i el fet que us acabessin donant la raó ha pogut influir a Luxemburg?
—És difícil de posar-se al cap del tribunal i saber per què en aquell moment no van acceptar-les i ara en canvi sí. Al final, ha quedat clar que tenim raó. Ens van acceptar la demanda de fons, però ens van refusar les cautelars, i vam recórrer-hi en contra. Va passar una mica desapercebut, perquè el 19 de desembre de 2019 ens van acceptar com a eurodiputats a partir de la resolució de les pre-judicials d’Oriol Junqueras. L’endemà mateix el tribunal va acceptar el nostre recurs contra la decisió de desestimar les cautelars i va decaure perquè ja havia estat resolt. Per tant, també l’hauríem pogut guanyar.

—Quan van negar-vos l’entrada al Parlament Europeu, el 2 de juliol del 2019, la premsa espanyola va fer-se’n força ressò. Ara, en canvi, amb el retorn de la immunitat no gaire.
—Un silenci sepulcral dels perdedors. Han intentat d’ocultar aquesta derrota perquè és una bufetada molt forta. Qui hi posa la cara és el Parlament Europeu i tècnicament se l’emporta la cambra, però la bufetada de fet és per al Tribunal Suprem. El Parlament Europeu ha estat arrossegat per la deriva autoritària del Tribunal Suprem de l’estat espanyol, gens respectuós amb els drets civils i polítics i totalment impropi d’una democràcia. La situació per al parlament és realment incòmoda i Europa no hauria d’assistir impassible a la denigració del Parlament Europeu per cobrir les praxis antidemocràtiques de l’estat espanyol.

—Us ha arribat cap reacció de l’entorn de Sassoli?
—Hem comunicat a tots els eurodiputats la decisió del TGUE. De moment és una decisió provisional i volem ser molt mesurats i prudents. Pensem que una part dels eurodiputats que van votar a favor del suplicatori potser ara se’n comencen a penedir.

—D’aquests, n’hi ha cap que s’hagi posat en contacte amb vosaltres?
—Veiem dues menes de reaccions. Els que van ser més bel·ligerants a favor nostre s’han manifestat refermant que ja van denunciar que era una persecució política. De manera molt preliminar, la resolució del tribunal comença a apuntar cap aquí. En canvi, hi ha un silenci absolut i sepulcral de tots els qui van fer campanya en contra nostre i a favor del suplicatori. És molt significatiu.

—A la conferència de premsa heu demanat que el Parlament Europeu no cometés el mateix error que el 2019. De fet, el TGUE va resoldre les cautelaríssimes tot esperant de rebre les observacions de l’eurocambra.
—El parlament té una setmana per a fer al·legacions, i d’aquí a un parell de mesos el TGUE prendrà una decisió definitiva sobre les cautelars. Sabrem si es confirmen o no fins que no hagin resolt la demanda, aproximadament d’aquí a un any, amb una decisió definitiva. És com una escala, l’hem de pujar de graó en graó. Encara hi ha moltes batalles per guanyar. Quan es resolgui la demanda sobre el fons de la qüestió, serà l’hora de la veritat per a saber si ens retornen la immunitat definitiva. Creiem que si ara el parlament al·lega i d’aquí a dos mesos el tribunal desestima les seves al·legacions, seria una bufetada més. En la dinàmica del Parlament Europeu de fer seguidisme del Tribunal Suprem espanyol, després qui rep i qui paga el preu en termes de reputació democràtica és el parlament mateix, i això és molt greu. No és cap qüestió menor que el Parlament Europeu obtingui un clatellot del Tribunal de la Unió Europea, és un dany molt important a la seva legitimitat. Seria bastant dramàtic que el Parlament Europeu al·legués i el TGUE confirmés la nostra immunitat. Faig dues reflexions.

—…
—Primer, el Parlament Europeu per a protegir la seva reputació s’ho ha de pensar molt i molt bé abans de presentar unes al·legacions contràries a les cautelars. En poden sortir escaldats. Segon, no hi ha base jurídica, des del nostre punt de vista, perquè el Parlament Europeu al·legui res en contra d’aquestes cautelars, perquè no es vulneren drets. Al revés, ens sembla que en surt beneficiat, perquè es protegeixen els nostres drets polítics, i així es protegeix el parlament mateix. Quan el TGUE accepta les cautelars, diu que els arguments de fons de la demanda mereixen una anàlisi. Per què el parlament hauria d’al·legar en contra d’això? Un altre argument és que desestimar les cautelars causaria un dany irreparable. Entenem que el parlament no té al·legació possible contra aquest argument jurídic. I en el balanç entre els interessos dels demandants, els nostres, i el demandat, el Parlament Europeu, la cambra no té cap prejudici perquè nosaltres mantinguem la immunitat. La decisió més intel·ligent que podria prendre el parlament és no al·legar, i del punt de vista jurídic no té raons per a fer-ho.

—Si Luxemburg us dóna la raó en el fons d’aquí a un any, aproximadament, com es pot fer valer la immunitat perquè vós, Puigdemont i Ponsatí pugueu tornar al Principat?
—Hem d’anar pas a pas. Mentrestant, treballem en el pas final. No és assumible que tots els estats de la Unió Europea respectin el que hagi decidit el tribunal menys un. Per tant, quan arribi el moment haurem d’obrir aquesta batalla institucional i legal. Que les institucions de la Unió Europea, principalment el parlament, facin el que toca. Obligar un estat a respectar les sentències del màxim tribunal de la Unió.

—El Comitè de Drets Humans del Consell d’Europa ha aprovat un informe en què demana a Espanya que retiri les euroordres i alliberi els presoners polítics. Quina valoració en feu?
—És excel·lent. Demana l’indult i la llibertat dels presos, que no es manipuli el codi penal per a tornar a penalitzar la convocatòria legal de referèndums. Ho diu explícitament, no es poden penalitzar per la porta de darrere uns fets que el legislador va despenalitzar el 2005. No es pot fer aquesta manipulació i ús trampós del codi penal. I demana que es retirin les euroordres. Per tant, és d’una importància molt considerable. Ara falta que aquest informe sigui ratificat al plenari de l’Assemblea del Consell d’Europa, però d’entrada és una altra bufetada màxima. És un informe sobre Espanya… i Turquia! I la votació és de 21 contra 6. Una majoria aclaparadora. Per fer una mirada més general, és una prova més que a Europa cada vegada hi ha més consciència que la deriva autoritària d’Espanya és incompatible amb els principis i els valors europeus. Cada vegada hi ha més gent a Europa que no vol girar el cap a una altra banda i que pensa que el gran problema per a la democràcia Europa, més que Polònia o Hongria, es diu Espanya.

—Precisament aquests dies hi ha molt debat sobre els indults i si seran condicionats.
—És habitual, però s’ha d’explicar bé. El condicionament vol dir que es posa una clàusula que diu que si aquella persona reincideix des del punt de vista del tribunal sentenciador el tornaran a jutjar i tindrà una segona condemna a la qual s’afegiran els anys de pena indultats de la primera sentència. No és una discrecionalitat del govern espanyol, que potser està interessat a fer propaganda de cara a l’Espanya d’ultradreta. El govern espanyol no pot anul·lar l’indult, però sí que és veritat que es pot recuperar la part de la pena anul·lada. Aclarit això, nosaltres hem estat molt clars. Els indults en termes personals ens semblen una notícia a celebrar perquè volem que tornin a casa persones innocents que no han de passar ni un dia més a la presó. Ells i les seves famílies són víctimes d’una salvatjada. Però, del punt de vista polític, els indults no resolen res. No acaben el conflicte, ni tan sols serveixen per a començar a reconduir el conflicte. L’únic que pot reconduir el conflicte és l’amnistia i el reconeixement del dret d’autodeterminació de Catalunya per part de l’estat espanyol. Per tant, tot allò que no sigui l’amnistia i l’autodeterminació no és posar el conflicte en via de solució. Si el govern espanyol i el PSOE intenten dir a Europa que amb els indults el conflicte es resol, nosaltres serem molt contundents a explicar que no.

—També torna a escena la reforma de la sedició al codi penal espanyol. S’ha venut que seria una possible solució per a vosaltres, els exiliats, i que potser la faran coincidir amb els indults.
—Primer, no busquem solucions personals. Volem acabar la repressió en conjunt, la de totes les víctimes. Hi ha gent a la causa del jutjat 13 que s’encara a molts anys de presó. No es tracta de resoldre la situació dels exiliats, sinó de tots els represaliats. Per això l’amnistia és l’única solució del punt de vista antirepressiu. Reformar la sedició per a ajustar aquest delicte a què diuen la majoria dels codis penals de la resta d’Europa ens sembla una decisió necessària, sens dubte, perquè és un delicte impropi d’una democràcia consolidada. I no ho dic jo, ho han dit els dos vots particulars dels magistrats del Tribunal Constitucional. U, la pena és desproporcionada. Dos, el tipus penal és imprecís. I el Suprem, aprofitant-ho, n’ha fet un abús. No es pot estirar com un xiclet i fer totes les trampes que han fet.

—Tornareu a Perpinyà ara que torneu a tenir immunitat?
—Feia dies que estudiàvem la possibilitat de circular amb normalitat pel conjunt de la UE, tret d’Espanya, i quin marge teníem per anar a Catalunya Nord. Amb aquesta decisió del tribunal encara és més evident. Intentem de fer tot allò que serveixi per a dur endavant la nostra lluita. És útil i beneficiós trobar-nos amb el moviment en una part del territori català, en aquest cas a Catalunya Nord. Hem de poder fer molta feina diplomàtica al conjunt de l’estat francès, a Alemanya, Itàlia i molts altres països de la UE. Aprofitem la llibertat de circulació per a fer política.

—Ponsatí ja va baixar a Perpinyà a la manifestació de dissabte en defensa del català.
—Efectivament. Hi havia un cert marge, no tan segur, per a poder travessar les fronteres de Bèlgica. Ara aquest marge és absolut i l’aprofitarem més.