Sònia Olivella: “L’agent es va inventar tota una identitat. El consentiment és viciat per l’engany”

“L’estat no pot callar davant d’uns fets tan greus.” Sònia Olivella és membre del centre Irídia i una de les advocades que han redactat la querella contra l’agent de la policia espanyola infiltrat en moviments socials, segons que va destapar la Directa. La querella és contra ell i el seu superior jeràrquic pels delictes de tortura o contra la integritat moral, descobriment i revelació de secrets, impediment de l’exercici de drets cívics i abusos sexuals continuats –no pas per agressió sexual, perquè els fets es van cometre abans que entrés en vigor la llei de llibertat sexual, que elimina el delicte d’abús.

L’agent va infiltrar-se durant tres anys en els moviments socials de Barcelona tot i que la llei només preveu les infiltracions en casos de delictes molt greus, com el crim organitzat o el terrorisme. A més, va acostar-se a les militants d’aquests moviments socials guanyant-se’n la confiança amb relacions sexoafectives. Parlem amb Sònia Olivella sobre la gravetat dels fets i la querella que han presentat perquè aquestes conductes, avalades per la policia espanyola, no quedin impunes.

—Heu presentat una querella contra l’agent infiltrat i el seu superior. Què hi defenseu, en concret?
—Per una banda, és per un delicte de revelació de secrets, perquè amb aquesta actuació il·legal, amb conductes delictives i sense consentiment, ell ha accedit a informació i dades privades. També hi ha el delicte d’impediment de l’exercici de drets cívics, perquè ha afectat directament la participació de les querellants en l’entorn social i polític en què participaven lliurement fins llavors. També considerem que els fets constitueixen un delicte de tortura o contra la integritat moral perquè han atemptat contra la dignitat d’aquestes persones, amb una afectació a la seva integritat física i moral amb impactes psicosocials molt greus.

—Legalment, el concepte de tortura no és únicament la idea estereotipada que en tenim?
—És una agressió física o psíquica amb un impacte psicosocial greu i que l’hagi feta un funcionari, en aquest cas un agent, amb unes finalitats. El conveni contra la tortura preveu que aquestes finalitats puguin ser per motius discriminatoris, per obtenir una confessió o informació, per castigar… Aquí s’ha fet amb l’objectiu d’obtenir informació i de castigar el fet de ser unes dones que formaven part d’uns col·lectius i d’una ideologia concreta, i a més també per qüestions de gènere.

—També us heu querellat per abús sexual continuat.
—Perquè s’han mantingut diverses relacions sexoafectives amb les querellants i altres dones amb un objectiu clar, i per tant instrumentalitzant aquestes relacions i dones per accedir a certa informació i apuntalar el seu estatus d’infiltrat i la seva identitat falsa. La llei preveu que el consentiment ha de ser lliure i informat. El vici del consentiment en aquest cas és en la manca clara d’informació sobre qui era, fins al punt que no és que hi hagués un engany en alguna part de la seva personalitat o característiques, sinó que es va inventar tota una identitat. El consentiment és viciat per l’engany respecte de totes les característiques d’aquesta persona i per l’engany de la instrumentalització de les relacions. Elles no ho haurien consentit mai, en cas d’haver-ho sabut. I la violència sexual s’entrecreua amb la institucional perquè els fets són perpetrats per un agent en el marc d’una operació policial.

—La llei parla de manca de consentiment en situacions com aquesta d’alguna manera en concret?
—La llei parla d’un consentiment que s’ha manifestat lliurement i que és condicionat al fet que es disposi d’informació respecte de la persona i les circumstàncies. Evidentment, no hi ha antecedents d’una condemna penal sobre aquests fets tan concrets en el marc de l’estat espanyol, però a la querella incloem el cas de Kate Wilson, del Regne Unit, que és molt semblant. Si bé no va anar tant per la via penal –va anar per un procediment propi que tenen en la seva jurisdicció de reclamació per vulneració de drets fonamentals–, sí que es va constatar que el fet que un agent encobert hagués mantingut relacions sexoafectives amb una activista amb aquestes mateixes finalitats vulnerava la seva llibertat sexual i constituïa un tracte inhumà o degradant perquè s’havien instrumentalitzat les relacions.

—La qüestió ha ocasionat cert debat sobre el consentiment i s’ha comparat amb altres situacions en què hi pot haver relacions sexuals ocultant algunes informacions importants. Què en penseu?
—Em sembla curiós i preocupant que el debat públic imminent sigui aquest. A Anglaterra el cas va servir perquè s’engegués un debat públic molt profund sobre quins són els límits de la policia i on queden les garanties democràtiques i la llibertat d’associació ideològica i expressió dels defensors dels drets humans. Aquest debat va permetre una comissió de la veritat per a veure quines havien estat les actuacions policials, quins mecanismes de control hi havia i quins comptes havia de rendir l’estat. No hi ha cap dubte que aquests fets són gravíssims i que atempten contra diferents drets. La pregunta ha de ser on són els límits de la policia. De fet, el debat públic destaca la gravetat dels fets, però els comentaris d’una part reduïda de la societat sempre els tindrem. Són més rellevants els comunicats que hi ha hagut d’associacions de defensa dels drets humans i dels moviments socials i el focus que es posa en l’àmbit polític i social.

—Els responsables polítics de tot plegat no s’hi han pronunciat.
—No, i els reclamem una resposta. Fins i tot l’Organització Mundial contra la Tortura ha dit que cal que l’estat assumeixi la seva responsabilitat, faci un procés d’explicar l’abast d’aquestes infiltracions. El Conveni per a la Prevenció de la Tortura diu que quan hi ha denúncies d’aquesta mena l’estat està obligat a investigar què ha passat, qui en són els responsables i quins efectes té. I ha d’emparar les persones afectades i prendre mesures per a garantir que no es repeteixi.

—Voleu que la policia espanyola aclareixi quines ordres es van donar i qui va donar-les.
—No tenim cap dubte que les relacions eren un mitjà per a accedir a certs cercles i informacions i que totes les seves conductes estaven emmarcades en una actuació policial, amb les seves ordres, supervisions i seguiment. S’ha d’esclarir d’on venia l’ordre, en el marc de quina investigació i qui en són els responsables. El marc jurídic només preveu que es pugui infiltrar un agent en certs casos, amb una ordre judicial, quan són investigacions penals relacionades amb el crim organitzat, delictes molt concrets o amb la lluita antiterrorista. No ens trobem en cap d’aquestes situacions, sinó en una infiltració d’agents en moviments socials, i no és la primera vegada.

—Hi ha certs límits fins i tot quan la infiltració es fa en els supòsits de terrorisme o crim organitzat?
—Quan implica vulneració de drets fonamentals, aquesta conducta concreta també ha de ser autoritzada pel jutge específicament. A més, el marc legal també recull que un agent infiltrat no està autoritzat a dur a terme qualsevol tipus de conducta que pugui ser delictiva, no té carta blanca.

—Com es troben les dones afectades?
—Elles, i tot l’entorn d’entitats i col·lectius afectats, són les qui han volgut fer un pas endavant i posar una querella. Estan fortes, des del punt de vista que són justament les promotores perquè aquests fets tan greus no quedin impunes. Cal tenir present que la violència institucional, i en aquest cas a més amb aquesta discriminació per gènere o violència institucional sexualitzada, té impactes molt greus, que van més enllà de l’impacte d’una violència no institucional.

—S’ha denunciat que situacions com aquesta poden acabar generant terror sexual entre les militants, i angoixa, desconfiança i por general en tots els col·lectius.
—Algunes instàncies internacionals, arran dels casos al Regne Unit, han dit que això té un efecte desmobilitzador molt clar i una afectació directa en la participació activa d’activistes. Ho haurem de veure, però les afectacions que aquestes infiltracions generen en els moviments socials –les desconfiances, la por…– fan que a les activistes se’ls faci més difícil de participar-hi. És molt greu que l’estat, per mitjà d’un agent, s’hagi infiltrat en moviments socials pacífics.

—Per acabar, heu esmentat el concepte de violència institucional sexualitzada. Què implica?
—L’afectació del cos o la integritat de les dones per part de l’estat o els poders fàctics és un concepte recollit des de fa molt de temps. En els conflictes armats, ja s’ha estudiat com la instrumentalització de les dones i els seus cossos és una eina de guerra. Se centra en una clara discriminació de gènere i en la instrumentalització de les dones i els seus cossos per a aconseguir els objectius repressors o d’incidir en la societat civil i teixit associatiu.

—El patró habitual és que s’infiltrin homes?
—Més enllà de si sempre són homes o no, aquest cas és una mostra clara de com un home heterosexual cis escull o destria aquelles activistes dones, i per tant utilitza la descompensació de poder que hi ha a la societat per exercir aquestes violències. L’estat no pot callar davant d’uns fets tan greus, se n’ha de responsabilitzar i fer un procés de veritat: justícia, reparació i garanties de no repetició. Són fets que no haurien de passar en una societat que es diu democràtica.