Sergi Sabrià: ‘Rufián ha explicat allò que fa molts dies que tots expliquem a ERC’

Quan comença aquest curs polític l’independentisme continua tenint el repte de deixar enrere els retrets per a acordar un full de ruta i una resposta a la sentència del Tribunal Suprem espanyol. El dirigent d’ERC Sergi Sabrià va amb peus de plom a l’hora de parlar sobre les converses entre els partits i les entitats i també sobre la manera amb què Esquerra Republicana ha d’encarar les eleccions vinents, siguin quan siguin.  En una conversa telefònica amb VilaWeb, Sabrià diu que cal aprovar un pressupost. També blinda el lideratge d’Oriol Junqueras, fa una crida a un Onze de Setembre multitudinari i assegura que ERC no facilitarà les coses a Pedro Sánchez, tot i que està disposada a abstenir-se perquè no es repeteixin les eleccions espanyoles i així s’eviti el risc d’un govern d’extrema dreta.

—Quina valoració en feu, de la cimera de Ginebra?
—De continguts no en parlaré, perquè quan fem públic de què parlem empitjorem la situació. Sigui com sigui, és positiu que hi hagi converses sovint i fins i tot que els mitjans no ho sàpiguen. Parlem molt, tal com ens demana la gent. També ens demana que concretem. Hi ha moltes converses i la millor cosa que podem donar al país és un acord i un consens entre totes les parts sobre cap a on hem d’anar; això és el que ens ha fet avançar sempre. La situació d’incertesa l’hem tinguda més vegades, i quan la CUP, Esquerra, Convergència i tot allò que representa i les entitats hem estat capaços de posar-nos d’acord i hem tingut a prop l’entorn de Podem i tanta altra gent que ens fan arribar al 80% és quan som molt forts.

—De la iniciativa del Tsunami Democràtic se’n va parlar, o ja feia temps que s’hi treballava?
—Ho desvincularia dels partits i de les entitats. Està bé que la gent s’organitzi i treballi i que quan hi hagi iniciatives potents ens hi afegim, tal com vam fer. No és una iniciativa que vingui de Ginebra ni de l’àmbit dels partits, però és potent i entre tots l’hem d’ajudar.

—ERC ha dit que la millor resposta a la sentència del Suprem serà la que susciti més consens. Ara mateix quina és?
—El consens és una cosa que quan la tinguem podrem sortir a presentar-la tots junts. Un dia podrem sortir a explicar-lo tots junts i fer-nos una fotografia ben àmplia, Explicar-ho per parts o dir on som ara dificulta d’arribar al moment culminant. Necessitem que arribi un dia que es posi un pla sobre la taula i que tothom hi estigui d’acord, des de la dreta catalana representada per Convergència fins a l’esquerra més radical representada per la CUP, amb Esquerra al mig. Ens agradaria que fos amb la gent de Podem no gaire lluny, les entitats absolutament implicades i que apel·lés moltíssima gent. No necessitem dir avui què és més a prop i què és més lluny, sinó arribar al moment final.

—Que dissabte, durant la reunió a Ginebra, Torrent proposés un govern de concentració i Torra respongués amb la possible investidura de Puigdemont, en plena cimera, és una errada?
—Segur que el soroll no hi ajuda. En tot cas, Torrent no diu res gaire diferent d’allò que ja ha dit abans Pere Aragonès i que podria jo també. És cert, segurament, que l’ambient en un moment o uns minuts determinats no devia ser el millor. Jo no era a Ginebra, però també és veritat que parlar de majories àmplies, de sumar i ser molts en molts àmbits ens va bé i que això es representa en un govern de concentració. No és una novetat que digui ara Sergi Sabrià ni que digués Roger Torrent dissabte, és una cosa de la qual fa molts mesos que es parla. No sé si la millor decisió és un govern de concentració. La millor decisió és la que acordem entre tots i siguem capaços de presentar, posar molta gent al darrere i que enforteixi les institucions. Unes institucions fortes són unes institucions que al darrere tenen molta gent, molts grups i moltes sensibilitats.

—Fer eleccions no suscita consens…
—La millor opció serà la que decidim entre tots. Si la decidim entre tots, segur que és bona, que dóna resultats i una majoria àmplia, un govern fort que defensi el dret de decidir, les urnes, el procés democràtic, que combati la repressió… Per tant, aquells consensos que reuneixin el 80%. Hi ha moltes maneres de fer-ho i totes juntes ben gestionades poden enfortir les institucions. No podem descartar ni confirmar cap de les opcions o vies.

—Independentment de tot això, aprovar un pressupost és imprescindible?
—Estem convençuts que el procés ha avançat especialment quan ha tingut un discurs més social, quan ha estat capaç d’explicar a la gent que fèiem un procés d’independència per a defensar tota la nostra gent, per a tenir més eines i poder-ne tenir més bona cura. És evident que això es fa més difícil amb el pressupost del 2017 i n’hem de ser conscients. Aquest país necessita un pressupost. Per això, la millor manera és fer el millor pressupost possible i convèncer tothom que aquest país el necessita.

—ERC prepara el relleu de Junqueras per a encapçalar la llista electoral? S’han publicat enquestes internes sobre la popularitat dels possibles candidats, entre ells Torrent i Aragonès.
—Esquerra fa sempre enquestes sobre moltes coses i sobre molts àmbits, però no en parlem mai. El nostre candidat és i serà Oriol Junqueras. Qualsevol altra cosa seria un regal a aquells que ens volen reprimir i que ens jutgen injustament. Segur que hi ha molta gent que té interès a buscar un altre candidat, però en tenim un que és guanyador, que l’estima tothom, que és transversal i que ens ha fet grans durant molt temps. No hi renunciarem.

—Per tant, el debat intern s’obrirà si la sentència inhabilita Junqueras.
—Fins i tot si hi ha una sentència que l’inhabilita, el nostre candidat, qui lidera aquest partit, qui ha estat capaç de fer l’independentisme més inclusiu i guanyador és Oriol Junqueras, i si l’inhabiliten, aquest lideratge continuarà sent d’ell. Segur que trobarem els noms adequats, però el lideratge d’Oriol Junqueras en cap cas no es posa en qüestió ni el regalarem a la repressió.

—Rufián ha dit avui que ERC no posaria traves al PSOE. Què en penseu?
—Sempre hem dit que no farem les coses fàcils a Pedro Sánchez. Ens voldria intransigents per a fer veure que ens han pres la bandera del diàleg i amb la nostra posició el posem en evidència i fem valer els vots d’Esquerra en defensa dels catalans. Sempre ens trobaran en contra de facilitar un govern d’extrema dreta. I això ho hem dit tots sempre. Rufián ha explicat allò que fa molts dies que tots expliquem a ERC.

—Què us han semblat les declaracions d’Asens que diu que ERC fa de portaveu del PSOE?
—Ja sabeu que no acostumem a parlar d’allò que diuen els altres. Tampoc no ho farem avui.

—Rufián i Tardà estan en la línia de la direcció d’ERC o van a la seva?
—ERC és un partit cohesionat i amb una sola veu. Fa molts anys que és així.

—Mirareu d’acordar el sentit del vot amb JxCat?
—No sé què farà Convergència, la Crida o Junts per Catalunya. Crec que han de seguir el mateix criteri que nosaltres, fer allò que els sembli millor per al país. Ens coordinem quan podem i quan convé, ens agrada fer moltes coses junts, però també és evident que som dos partits diferents, que som independentistes però que en l’eix esquerra-dreta ocupem espais diferents.

—Les batusses entre partits després de les eleccions municipals us han fet témer per una Diada poc concorreguda?
—Que Convergència lliuri la tercera institució del país, la Diputació de Barcelona, al PSC quan hi havia una majoria alternativa, ens sembla un error immens de país. Però no ens sembla que tingui efecte sobre l’Onze de Setembre.

—Josep Huguet i Anna Simó van dir públicament que pensaven potser a no assistir a la manifestació. Hi ha hagut incomoditat dins d’ERC amb les preses de posició de l’ANC?
—Tenim claríssim que l’Onze de Setembre és un dia cabdal. Hi som d’ençà que érem cinc mil. Continuem fent una crida a tothom perquè hi participi i hi sigui. Ha de ser multitudinari i que tothom entengui que l’objectiu no ha canviat i que la repressió no ens atura. No farem més que cridar tothom a la participació. Una altra cosa és que en els àmbits de debat que tenim els partits i les entitats cadascú defensi les seves posicions. Hi ha vegades que som més a prop i unes altres que som més lluny, però vindrà un dia, aviat, que trobarem un punt on hi siguem tots.