Sergi Perelló: ‘La vaga tindrà un impacte important’

La gran incògnita de les vagues generals és saber quin seguiment tindran. És el cas de la que es farà demà a Catalunya, que arriba enmig del judici als presos i després de la gran manifestació de dissabte passat. En aquest context, el vice-secretari i portaveu de la Intersindical-CSC, Sergi Perelló, pronostica que tindrà un gran seguiment. ‘No serà com la del 8-N’, diu, un mes després del referèndum del primer d’octubre, quan aquest sindicat independentista va fer-se a conèixer al gran públic. Més d’un any després, han duplicat el nombre d’associats i tornen a capitanejar la convocatòria d’una vaga.

—Molta gent desconeix la Intersindical. Què la defineix?
—La Intersindical pretén aplegar dos elements cabdals en un país que cal transformar i que és compost, encara que la gent no s’hi consideri, majoritàriament per treballadors. Gent que té un salari i que va a treballar cada dia, inclosos els autònoms, molts dels quals encara tenen més mala situació que els treballadors que treballen per compte d’altri. La Intersindical-CSC, doncs, vol aplegar dos conceptes bàsics: la dignitat per defensar els treballadors sense renúncies i el país. Nosaltres considerem que una organització sindical ha d’estar arrelada al país. És la manera de defensar els drets des d’aquí i no des de Madrid, que és on a vegades es negocien alguns convenis.

—I com us definiu políticament?
—No ens definim, però sí que és un sindicat que considera que cal una transformació social en les relacions de producció, és a dir, que el país cal que es transformi cap a una societat més justa. Per tant, l’eix vertebrador de la Intersindical és una proposta progressista, d’esquerres, avançada i transformadora. Creiem que el capitalisme no és la forma més idònia de millorar la vida de les persones. I, transformant això, podem arribar a allò que els humans en diem felicitat. I arribar a la felicitat implica transformar el nostre entorn i que hi hagi benestar. Cadascú té els seus mètodes per a assolir això, no ens arrenglerem en cap isme.

—Però sí sobiranista. Què hi podria guanyar, la classe treballadora, amb la independència?
—Bàsicament, les independències i les construccions de nous marcs polítics no són cap panacea en si mateix. Són oportunitats. I nosaltres partim del fet que les relacions socials, econòmiques, polítiques i culturals dins el regne d’Espanya no són beneficioses per als interessos del conjunt de la població, que és composta per treballadors i treballadores. I creiem que la República és una oportunitat, més que una eina, per a assolir més quotes de progrés, de benestar i dignitat. Per què? Perquè construir una república et permet, si més no, d’entrada, de poder vestir des de zero aquelles polítiques orientades a millorar la vida de les persones. Tenint en compte que vivim en l’Europa occidental, que el regne d’Espanya és un estat que en els últims quaranta anys ha tingut polítiques que han anat en contra dels treballadors i que han retallat drets civils, bàsicament el fet de voler una independència, és simplement, perquè la gent visqui una mica millor. Que no és cap panacea, com he dit abans.

—D’ençà de la vaga del 8-N, la Intersindical ha anat agafant més presència, és més coneguda. Hi heu notat un creixement?
—Sí, hem passat de tenir un dos mil afiliats, a tenir-ne gairebé quatre mil. Els hem duplicat. Som un sindicat modest i que treballa en un camp monopolitzat per CCOO i UGT, però hem crescut molt en un any i mig, i enguany en podríem tenir un miler més.

—Per què vàreu decidir d’ajornar la vaga?
—Primer, hem d’entendre el context social i polític d’aquest país. Cal fer una puntualització prèvia i és que en aquest país, a diferència del País Basc, de Galícia, de Còrsega, de Sardenya, del Quebec, per exemple, no hi ha una expressió sindical pròpia que sigui important ni, molt menys, majoritària.

—Voleu dir sindicats sobiranistes o nacionalistes.
—Sí. En tots aquests països hi ha expressions sindicals que, o són majoritàries o tenen un pes molt important en la societat. Per tant, tenen la capacitat d’incidir en les polítiques que fan els governs, propis o forans, a partir del fet d’aturar la producció. Nosaltres encara som un sindicat modest. No tenim prou capacitat per a aturar tot el país, encara que tenim presència a tots els sectors. Per tant, si volem aturar el país i fer mobilitzacions, necessitem el consens de més actors socials. En aquest cas, era imprescindible tenir el suport de la USTEC, que és el principal sindicat d’ensenyament, o alguns altres. També és veritat que diverses seccions sindicals ens van transmetre que era massa precipitat poder preparar bé la vaga per a fer-la el dia 7. I per això vàrem creure que era millor ajornar-la.

—Que el judici no hagués començat, també hi va influir?
—Nosaltres convoquem la vaga sense tenir en compte aquests elements perquè ens centrem a convocar vagues de caràcter social i laboral. Considerem que tenim una funció determinada que és defensar els drets dels treballadors i treballadores, i per exemple, una de les agressions que perpetra l’estat espanyol és anul·lar lleis de caràcter social del parlament. I per això a nosaltres ens toca respondre en aquest camp. A les entitats civils ja els toca respondre en un altre camp. Quan nosaltres convoquem la vaga no ho fem segons si els judicis són abans o després, perquè la nostra funció és protestar i fer pressió per les demandes que presentem.

—La vaga de demà serà multitudinària?
—S’han constituït una cinquantena de comitès de vaga en pobles i ciutats per a organitzar les mobilitzacions durant els dies de vaga. I en molts casos no són afiliats al nostre sindicat, perquè no arribem a tot arreu i ens donen suport a sindicats, entitats i partits. No tindrà el mateix impacte de la vaga del 3-O, perquè és un context diferent i perquè CCOO i UGT aquella vegada no van fer vaga però sí que van fer una cirda a l’aturada. Aquesta vegada no han dit res. Per tant, tenint en compte la nostra dimensió, fem una proesa. Però perquè la vaga tingui èxit, que en tindrà, cal el concurs d’una part important del teixit social del país.

—Creieu que demà aturareu el país?
—En part, es podrà aturar el país, sí, sí. No serà una vaga com el 8 de novembre. Serà més modesta, però la vaga tindrà un impacte important.

—En quins punts del Principat preveieu més seguiment?
—Primer de tot hem de desmitificar on es troben els cinturons industrials. Un estudi publicat fa pocs mesos posa èmfasi que la segona corona, la que va del Ripollès i fins a les Terres de l’Ebre, és on hi ha més concentració de teixit industrial. Barcelonès i Baix Llobregat ja no són el cinturó amb més indústria. I, és clar, pel context polític i social, en aquestes àrees hi podria haver més suport. També és cert que aquests darrers anys s’ha trencat la dicotomia que en les zones metropolitanes hi ha menys seguiment de les lluites que tenen contingut social i polític al mateix temps, perquè hi ha més població i perquè aquest és un país on estem barrejats i hi ha hagut molta més cohesió que en altres llocs. Aquí no hi ha separació ètniques. Només cal veure que en les últimes eleccions els partits sobiranistes obtenen resultats molt bons a la zona metropolitana. Per això, que el seguiment també serà bo en aquestes zones. Però sense oblidar que els sindicats majoritaris, CCOO i UGT, no fan res i no donen suport a la vaga.

—S’han aclucat d’ulls o hi han anat en contra per a boicotar la vaga?
—Com altres vegades, com el 8-N, no hem vist una actitud tan agressiva. Sí que hem detectat alguns casos en què deien que els treballadors no podien fer vaga en tal o tal empresa perquè la Intersindical no hi estava representada. Això és mentida.

—Hi ha membres de tots dos sindicats que participaran en la vaga. Us n’heu trobat gaires casos?
—Els sectors independentistes de la UGT i CCOO sí que hi participen. I sabem, com ja es va publicar, que el 43% dels afiliats de CCOO eren votants de partits sobiranistes. Per això, que en les seves files segur que hi haurà seguiment, encara que no tinguin l’autorització.

—Aquesta vaga que heu impulsat, fins a quin punt us ha servit per a fer-vos publicitat per a les eleccions sindicals del març?
—Bé, les eleccions s’haurien fet igualment. I nosaltres ja  teníem al cap que el 2019, pel context polític i social, seria un any de moltes mobilitzacions i aturades. El 21-D, de fet, ja vàrem escalfar motors amb la vaga de dues hores. Vull dir que si no hi hagués hagut eleccions, també ens hauríem mobilitzat.

—El terreny del sindicalisme és el que l’independentisme menys ha treballat. És dur, penetrar en un terreny clarament dominat per dues organitzacions?
—Sí, es fa molt complicat. Són dues estructures que tenen exèrcits de gent contractada i d’alliberats, amb més de cent mil afiliats. I nosaltres som una cosa petita. Hem de tenir en compte que la legislació és bastant pensada per als sindicats grans. Un exemple: si volem presentar-nos en una empresa on no hi ha hagut prèviament cap elecció sindical, no ho podem fer. Tret que la meitat dels treballadors ho demanin. Això no acostuma a passar perquè fa certa por. Per això ens és molt difícil d’entrar a les empreses, fins i tot en les que molta gent voldria que hi entréssim. A més si entrem en una empresa, hem de poder respondre pels treballadors, i això implica una gran estructura. Si tu no pots solucionar els problemes que et presenten perquè no tens prou infrastructura i no arribes allà on no tens locals, com Tortosa o Tremp, no pots atendre les necessitats d’aquells treballadors. Llavors, per a ser efectius, necessitem temps, anar creant xarxa.