Sarai Sarroca: “Es preveu un estiu més càlid i sec, i això no facilitarà la feina dels bombers”

Sarai Sarroca es va convertir al gener en la primera directora del Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat). Quan hi va entrar, es va proposar de popularitzar la informació de l’organisme, i diu que ho va aconseguint. Reconeix que és una etapa força intensa i es mostra satisfeta de la feina feta i dels companys que l’envolten. L’entrevistem en plena onada de calor i, evidentment, li demanem que ens n’expliqui els detonants i les conseqüències principals. Les temperatures ja han batut rècords en alguns indrets del país i les nits són com més va més càlides. Un conjunt de factors que no ajuden gens els serveis d’emergència que aquests dies treballen per apagar els incendis del Principat i el País Valencià.

La situació és tan extrema que d’ençà de començament de setmana la majoria de comarques han estat en nivell d’alerta màxima, i fins i tot totes les Illes han tingut risc extrem. Diu que el motiu principal de la pujada de temperatures és el canvi climàtic i que, avui, difícilment es pot aturar. En tot cas, les accions polítiques i individuals poden ajudar a apaivagar-ne els efectes. Les prediccions climàtiques no són bones i comenta que ens hem de començar a acostumar a viure estius com aquest.

—Mitjan juny. Nits tropicals de vint graus i de dia se superen els quaranta en alguns indrets del Principat, el País Valencià i les Illes. Comença a ser insuportable, i encara no ha arribat l’agost…
—Ahir va ser el dia que es preveia que toquéssim el sostre de la calor, el dia més càlid. És veritat que a partir d’avui començarà a recular, però, tot i això, serà molt progressivament. No s’espera que arribi una borrasca i la calor s’acabi en sec, sinó que encara es mantindrà durant uns dies. Malgrat que ja s’haurà acabat l’onada de calor, encara tindrem temperatures força altes per l’època, almenys fins a gran part de la setmana. Al final, tindrem valors més habituals. Ahir vam tocar sostre, però abans-d’ahir ja vam recuperar el rècord de temperatura màxima a l’estació automàtica de Sort, al Pallars Sobirà, en què es van superar els 39 graus.

—Què passa, exactament? Per què hi ha aquestes onades de calor tan intenses? No són gens habituals en aquesta època de l’any.
—El que destacaria de l’onada és la persistència de dies de calor desproporcionada. Si hi ha algun dia excepcional de calor com la d’ara, podríem considerar-ho com una situació mitjanament normal. La del maig sí que va ser molt primerenca. Però ara, al juny, algun dia esporàdic pot passar. La qüestió és que dilluns vam activar l’avís de l’onada de calor i fins avui no preveiem de tancar-lo. A més, amb la persistència d’alguns dies més. Malgrat ser fora de l’avís d’onada de calor, continuarem tenint temperatures altes que recularan molt a poc a poc.

—Actuen de la mateixa manera a tot el país, o hi ha particularitats?
—La particularitat és la persistència i que cada vegada arriben més aviat. Al maig ja vam tenir un pic. Vam tenir una calor elevada per l’època de l’any. Cada vegada ve més aviat i es manté més dies. L’onada de calor d’enguany és comparable amb la de l’any 2003, sobretot per la persistència dels dies de calor.

—El canvi climàtic n’és el motiu principal?
—Sí, per descomptat. De fet, t’he parlat del 2003, però si mirem els episodis de calor més semblants a l’actual, tots són compresos en aquests darrers vint anys. No n’hi ha cap que sigui de principi de segle. Això ho relacionem amb l’activitat de la societat.

—Les administracions públiques s’han compromès prou a fer-hi front?
—El Departament d’Acció, Alimentació i Agenda Rural pren moltes mesures. Tant per a reduir les emissions, com per a treballar perquè hi hagi una energia renovable factible per a tothom. És important de reduir les emissions de diòxid de carboni per poder aconseguir una mitigació factible amb la reducció del canvi climàtic. El canvi ja és aquí i és difícil que l’aturem. En tot cas, el podem apaivagar. El que veig més viable és que l’home s’acabi adaptant a la calor.

—Per tant, les accions dels ciutadans són clau.
—És una feina de tots i tothom n’ha de ser conscient. S’ha de fer molta feina pedagògica. Els nostres fills en seran els principals perjudicats. Sóc del 1982, i ahir vam veure amb una gràfica que la temperatura mitjana del planeta va començar a pujar aquell any. I vaig pensar que ja no vaig veure el temps normal. Doncs imagina’t… Els meus fills encara menys. Tot allò que fem els repercuteix.

—Comentàveu que avui s’aixecaria l’alerta pel risc. Per tant, la majoria de comarques deixaran de tenir un perill molt alt?
—Amb l’avís s’activen els serveis d’emergència. Preveiem que ja no calgui tenir tot aquest personal al territori perquè la temperatura ja anirà reculant i a poc a poc tornarem a nivells més normals. No hi haurà tant de perill. Tot i això, continuarem alerta perquè la situació és molt greu. Especialment tot allò que s’associa als incendis. I a més, hi ha risc de tempestes, i els llamps, com hem vist, són els causants principals dels focs, a més de tot el combustible que hi ha al camp.

—Els serveis d’emergència preveuen que serà un estiu complicat. Els Bombers es preparen per afrontar totes les situacions i les onades de calor no hi ajuden gens.
—Les projeccions climàtiques no són bones. Es preveu un final de juny, un juliol i un agost més càlid i sec. Això no facilitarà la feina dels Bombers. Convido tota la població a tenir la màxima precaució per facilitar la feina dels agents especialitzats.

—Ens hem de començar a preparar per viure estius com el d’enguany?
—Tots els informes del canvi climàtic van en la mateixa línia. Ara ja es parla del quart, però els tres primers ja anunciaven la situació actual. L’onada de calor encaixa perfectament en qualsevol de les situacions que es descrivien. La tendència és que cada vegada hi hagi més onades de calor i que siguin més primerenques, amb episodis cada vegada més bruscos.

—Per tant, hi haurà com més va més risc d’incendi?
—Sí, tot i que això també anirà associat a la gestió que es faci del bosc o l’agricultura. I això ja no depèn de les meves competències.

—Tot i que no depengui de vós, ha de millorar?
—No sé si ha de millorar, però segur que ha de canviar. La situació de la societat ha canviat. És a dir, ara tenim un percentatge de bosc més gros que mai. Mai no n’hi havia hagut tant, a Catalunya. Sóc filla de pagès i ara treballo en un despatx i no al camp. Tots hem renunciat a cultivar les nostres terres, i allò que abans era camp de cultiu, ara és bosc. La gestió de tantes hectàrees no es fa, i hi ha una vegetació probablement molt més salvatge.

—També és veritat que hi ha molt de sotabosc.
—Abans teníem bestiar que ens ajudava i ho feien per sistema. Ara, com que no n’hi ha, el sotabosc no és el mateix. A més, hi ha molt de turisme i activitats recreatives que no ho faciliten.

—El meteoròleg de TV3 Francesc Mauri deia que abans-d’ahir i ahir segurament passarien a la història de la meteorologia del país per les temperatures altes. Ho compartiu?
—Sí. Abans-d’ahir vam batre el rècord de temperatures a Sort. Ahir va ser el pic màxim. En referència a les temperatures nocturnes, encara no hem batut cap rècord, però ja hem tingut una nit tòrrida. Especialment a la rodalia de Barcelona, amb temperatures per damunt dels vint-i-cinc graus. És una temperatura alta que fa molt difícil dormir, i es repetirà.

—Tot i la forta onada de calor, alguns ajuntaments encara no han obert les piscines municipals. Ha de canviar el funcionament de les administracions?
—Hem de canviar molt els nostres hàbits per ser una societat més pràctica i sostenible. No solament es fan canvis mitjançant la política. També els hem de fer portes endins. Em refereixo a l’administració més petita, és a dir, l’ajuntament. Habitualment, quan s’acaben els cursos escolars, s’obren les piscines municipals. Passa igual amb el pont del desembre, que és quan s’obren les estacions d’esquí. El canvi climàtic ho altera tot. Les nevades cada cop arriben més tard i en menys quantitat i la calor arriba més d’hora. Per tant, hem de canviar els nostres hàbits.

—Sou la primera dona al capdavant del Servei Meteorològic de Catalunya, d’ençà del gener. Com ho viviu? En l’àmbit professional, suposo que és una etapa força intensa.
—És tot un repte per a mi. Com a dona, com a professional i també com a mare. Tinc canalla petita i la meva experiència és que costa de fer-ho tot bé. És un repte, però he de dir que tinc grans companys i familiars que m’ajuden. De moment, ho porto bé. Estic contenta perquè m’agrada la feina i crec que hi ha moltes coses a fer, encara. Se’n fan moltes de bé, però algunes m’agradaria canviar-les. Crec que anem pel bon camí.

—Com ara?
—M’agradaria acostar més el Meteocat a la societat, cosa que deia al principi de tenir el càrrec, i m’hi mantinc ferma, bo i sabent que no ho podré fer d’un dia per l’altre. Aleshores deia que volia fer una aplicació mòbil. Doncs em mantinc ferma a actualitzar el web i l’aplicació i ja veig que, malgrat que no serà d’avui per a demà, sinó de cara a l’any que ve, veig quines són les coses que hem de reforçar. Ara puc parlar amb més coneixement de causa. No ho farem de pressa, però ho farem bé.

—I ho aconseguiu, de moment?
—Sí. És veritat que no havia treballat mai a l’administració pública i els ritmes són complicats…

—Vaja, que el tòpic que l’administració és lenta també es viu a dins.
—Sí, exactament.