08.05.2019 - 21:50
Roser Suñé és la nova Síndica General del parlament andorrà a proposta de Demòcrates, el partit que va guanyar les eleccions. És la primera dona que arriba a aquest càrrec en tota la història d’Andorra. A 58 anys, la seva vida ha estat lligada al món de l’educació i de la política. Va ser ministra d’Educació i Joventut durant la legislatura 2011-2015 i ara era la directora del Centre de Formació d’Adults. També va treballar com a representant permanent adjunta a la Missió d’Andorra a l’ONU, i directora d’Afers Bilaterals i Unió Europea del govern.
—És la primera vegada a la història que una dona arriba a aquest càrrec.
—És un objectiu complert després de molts anys de demanar-nos com les dones podíem trencar el sostre de vidre a la societat andorrana. Encara hi ha molt poques dones a la política i en llocs de responsabilitats en la direcció d’empreses i el meu nomenament ajuda a visibilitzar que això és possible, tot i que insuficient. Ara que commemorem els 600 anys del Consell de la Terra, que és la gènesi de les nostres institucions, és un moment per a reflexionar sobre aquesta qüestió. En el meu cas no és fruit d’una quota, ha estat amb tota normalitat, per la meva tasca política. Però hem de continuar treballant per superar el fet que a moltes dones andorranes els costa d’arribar a llocs de responsabilitat.
—Per què és així?
—No és un problema exclusivament andorrà. Cal una transformació global de la societat. Cal canviar els rols dins la família, que els homes assumeixin més responsabilitats, que no hi hagi una fractura salarial en el món laboral i altres qüestions estructurals. Hem de trencar el sostre de vidre.
—Un dels drets que les dones no tenen reconegut a Andorra és el de l’avortament.
—La qüestió de l’avortament no es pot separar del model d’estat que tenim. És un debat profund i hem d’analitzar les conseqüències que tindria sobre el sistema de coprincipat que tenim. A Demòcrates prioritzem l’estabilitat institucional i tots sabem que el reconeixement del dret de l’avortament és incompatible amb la continuïtat d’un copríncep episcopal.
—El Partit Socialdemòcrata considera que una llei d’avortament la podria signar només un copríncep, en aquest cas el francès, com s’ha fet en altres casos.
—És una opinió que no comparteixo. Una llei sobre l’avortament signada per un dels coprínceps tindria conseqüències sobre l’altre, i reitero que hem de prioritzar l’estabilitat institucional que tenim a Andorra, en un moment en què la geopolítica ens demostra la inestabilitat que hi ha a tot el món. Això és un valor que hem de preservar. Nosaltres no revisarem el model institucional andorrà perquè ens garanteix aquesta estabilitat.
—Més enllà de l’avortament, quines mesures concretes es poden impulsar per arribar a la igualtat entre homes i dones a Andorra?
—Tenim una proposta de llei d’igualtat efectiva entre homes i dones que ens dóna enormes possibilitats. S’hi va començar a treballar la passada legislatura i s’ha d’aprovar en aquesta. Si fem govern, serà la primera proposta que portarem al parlament. I treballarem perquè sigui aprovada amb un ampli consens.
—El resultat de les eleccions, que va guanyar Demòcrates, però sense majoria absoluta, no ajuda a aquesta estabilitat que reclameu.
—A Andorra tenim poca pràctica de governs de coalició. Després de vuit anys de governar amb majoria absoluta, que torni a guanyar Demòcrates està molt bé. Però el fet de tenir majoria simple ens obliga a fer pactes. El nostre candidat a cap de govern, Xavier Espot, ja ha dit que vol un govern de coalició estable. Si no és possible, haurem de governar amb suports puntuals.
—Un altre objectiu de la legislatura serà l’acord d’associació amb la Unió Europea.
—Aquest ha de ser el gran paraigua institucional d’Andorra. Fa temps que hi treballem intensament. Hem de continuar negociant, amb la fluïdesa amb què ho hem fet fins ara, sobre circulació de persones, mercaderies, béns i serveis. Però hem de tenir en compte que Andorra som 70.000 habitants i el país té una capacitat limitada per a absorbir persones. Això inquieta molts andorrans i, per tant, cal millorar la informació sobre les negociacions, donar-li més transparència a tot el procés.
—I això com es fa?
—Esvaint els dubtes que puguin sorgir, compartint la informació i fent arribar a la gent els acords que es van signant. Comparteixo la inquietud de la gent perquè no és un moment fàcil. No sóc optimista respecte del futur de la Unió Europea i del món en general. Brussel·les és molt gran per a Andorra, però hem de continuar negociant l’associació.
—Teniu por de perdre sobirania?
—Hi ha una por d’allò que es desconeix, de modificar la zona de confort en què es troba el país. Però hem d’anar avançant cap al futur. La constitució de 1993 va canviar aquest país, som membres de les Nacions Unides i del Consell d’Europa.
—Hi ha discrepàncies sobre les quotes d’immigrants que pot assumir Andorra?
—La Unió Europea està acostumada a tractar amb països petits, com Liechtenstein. No pretenen absorbir-nos i han de respectar la singularitat andorrana. Som un país petit i, per tant, les quotes d’immigrants s’han d’adaptar a la població que tenim. Estic segur que arribarem a un acord, que a més sotmetrem a votació en un referèndum. Ha de ser un procés en què la ciutadania se senti còmoda.
—Andorra no s’ha mullat en el conflicte entre Catalunya i Espanya. No ha sortit en tota la campanya electoral.
—Nosaltres volem tenir la millor relació possible amb Catalunya però també tenim molt bona relació amb Espanya. No entrarem en un afer intern, però tenim molt clar que el nostre veí és Catalunya.
