Renaud Le Berre: “No hi ha lògica en la carrera política de Valls, ni en la seva relació amb Catalunya”

Ell és l’home que ha desplaçat Manuel Valls de la segona tanda de les eleccions legislatives franceses i l’ha privat de tornar a la política. Renaud Le Berre va ser la gran sorpresa en la primera tanda i va ser el candidat més votat a la circumscripció dels francesos residents a Andorra, l’estat espanyol, Portugal i Mònegue –anomenada la cinquena circumscripció. En segon lloc, va ser elegit Stéphane Vojetta, l’actual diputat per aquesta circumscripció, que Emmanuel Macron va voler rellevar per Valls.

La figura del diputat que representa ciutadans residents a l’estranger és una peculiaritat de l’Assemblea francesa que també es pot veure als parlaments d’Itàlia, Romania i Portugal. Le Berre ens rep en un bar d’un hotel cèntric de Barcelona. Viu a Catalunya de fa gairebé vint anys i és professor del Liceu Francès. Ara vol fer el salt a l’Assemblea francesa per donar veu a ciutadans com ell. Es presenta pel partit Europa Ecologia – Els Verds, integrat en la unió de les esquerres Nova Unió Popular Ecològica i Social (NUPES), de Jean-Luc Mélenchon.

—Qui és Renaud Le Berre?
—Vaig néixer a Bretanya, a Finisterre, on tinc les meves arrels. Visc a Barcelona des del 2004 i treballo de professor d’economia al Liceu Francès, un col·legi on es barregen l’anglès, el francès, el català i l’espanyol. Estic orgullós de la integració que he fet amb la meva família i tinc molta estima per la cultura catalana, per l’espanyola i per Barcelona.

—Des del 2014, heu estat conseller de l’Assemblea de francesos a l’estranger, i ara voleu fer el salt a l’Assemblea francesa. Quina és la feina d’un diputat de la cinquena circumscripció?
—Com tot diputat, ha de fer lleis, supervisar l’acció del govern, participar en la transició energètica que ve i reforçar els serveis públics, especialment l’educació i la salut. En l’àmbit local, cal fer pressió sobre el govern per salvar els consolats, perquè, de fa anys, cada vegada en tenim menys. Ha tancat el d’O Porto, Sevilla, Bilbao, l’Institut Francès de València… Des de fa anys la presència francesa a l’exterior es va reduint i vull canviar aquesta política reduccionista, perquè això fa que hi hagi menys serveis i menys ajudes als francesos residents a l’estranger, que se senten perduts.

—Quin és el principal problema per als francesos que resideixen a l’exterior?
—El principal problema té relació amb el fet d’aconseguir papers i fer tràmits burocràtics com el passaport; també és complicat rebre ajudes socials o beques en els liceus francesos. Cada cop hi ha més francesos que renuncien a la seva nacionalitat perquè no saben parlar francès, l’han perdut i per a ells és costós dur els fills al Liceu Francès. Cal desenvolupar projectes socials i culturals per mantenir l’idioma. A Catalunya sabeu bé la importància de preservar la llengua per desplegar la teva cultura i la teva identitat.

—Quina diferència hi ha entre un cònsol i un diputat representant dels francesos a l’estranger?
—Un cònsol fa un treball de representació diplomàtica entre administracions, entre un país i un altre. El diputat té la legitimitat del vot i pot escoltar els francesos que viuen a l’estranger, saber quines necessitats tenen, activar projectes, estar pendent del pressupost de què disposarà i defensar lleis progressistes. I una altra cosa.

—Quina?
—Catalunya aprova lleis molt innovadores en matèria de medi i en la protecció dels drets de les dones, i cal portar a París aquestes bones pràctiques. A vegades els francesos que viuen a França es pensen que allà es fa tot bé, però a l’exterior es fan lleis progressistes i innovadores que podem portar a França.

—Heu estat la sorpresa de la primera tanda. Us ho esperàveu?
—Jo sabia que tindria molts electors, però el debat s’havia centrat en la rivalitat entre Vojetta i Valls, en una baralla de galls. Molts mitjans de comunicació ni sabien que jo existia. Per tant, si he quedat primer ha estat una sorpresa per als mitjans de comunicació. Gairebé no han parlat de mi, m’han menystingut completament, i per això la gent només parlava de Valls i Vojetta i passaven per alt que l’esquerra també tenia un candidat.

—Heu guanyat a Barcelona, on se suposa que Valls és molt més conegut. Per què creieu que no ha aconseguit guanyar a la ciutat on fins fa poc era regidor?
—Jo ja notava un rebuig contra Valls a Barcelona i al final s’ha reflectit en el resultat. Crec que el fet d’anar-se’n la gent el va interpretar com una falta de respecte a la ciutat i als catalans. Ell ha nascut aquí i jo no! Però suposo que han valorat qui es queda, una certa fidelitat a on es viu. Valls també ha tingut una relació caòtica amb Espanya, sobretot amb la dreta. El recorregut de Valls ha estat caòtic. Un cop ve de França i perd les eleccions a l’Ajuntament de Barcelona, es queda uns mesos i després se’n va; no hi ha lògica en la seva carrera política ni en la seva relació amb Catalunya. S’havia d’haver quedat a Barcelona, treballar amb les associacions, estar a prop de la gent…

—Segons l’escrutini dels resultats, a mesura que s’allunyava de Barcelona, més gent el votava.
—Sí, és curiós. On l’han votat més és a Madrid i sobretot, a Portugal, perquè no tenen la imatge de Valls que tenen a Barcelona.

—La carrera política de Valls està acabada?
—Sí. És cert que ha tingut una bona carrera política, fins a arribar a ser primer ministre durant anys. Manuel Valls és el professional de la política; sempre ha viscut de la política i s’ha de viure per a la política.

—Viviu a Barcelona i Vojetta, a Madrid. La segona tanda és un duel Barcelona-Madrid?
—No ho veig tant així, tot i que es diu. A Madrid també hi ha molts vots progressistes. Sí que és cert que a Barcelona he rebut gairebé el 50% dels vots, perquè he trepitjat molt el terreny. Però a Madrid he perdut de molt pocs vots amb Vojetta. Els electors han d’elegir entre l’status quo –el declivi– o la renovació. I crec que els francesos que sabran escollir.

—Formeu part de la mateixa candidatura de Mélenchon. Si no surt elegit primer ministre, serà un fracàs?
—No diria que serà un fracàs perquè ja ha aconseguit la unió de les esquerres, que és un èxit per si sol. Aquesta unió quedarà per al futur. Si no tenim la majoria no passarà res perquè segur que tindrem un grup ampli a l’Assemblea Nacional per fer pressió sobre el govern. Però jo crec que sí que guanyarem.

—Les formes de Mélenchon poden restar vots?
—A vegades sí. És un personatge que parla molt bé i té carisma, però a vegades té un discurs brusc. Però té raó quan diu que criticar l’Europa burocràtica i liberal, no és estar en contra d’Europa. Al final tots volem arribar a la mateixa meta, que és una societat més justa que defensi el medi i opti per la transició energètica i per una inversió més gran en energies renovables. És cert que hi ha diferències entre Mélenchon i jo. Jo sóc més europeista, miro més a Europa, i tinc un llenguatge més moderat que ell. Però també crec que l’estat ha d’intervenir en el mercat, i que aquest ha d’estar al servei de la població, mai al revés.

—Una hipotètica victòria de Mélenchon com repercutiria en els moviments autodeterministes i sobiranistes de l’estat francès?
—No podem comparar Espanya i França. Mélenchon és bastant jacobí. Jo estic d’acord que s’ha de donar suport a les llengües, donar més autonomia a les regions històriques. Aquesta varietat, francesos, bretons, bascos i alsacians, és una riquesa. I mantenir-la viva és el gran valor de França.

—Si sortiu elegit, com treballareu per enfortir vincles entre Catalunya i l’estat francès?
—És essencial treballar amb els governs autonòmics i locals. El diputat no pot intervenir en les polítiques que es fan aquí, però pot ajudar els projectes, ser un catalitzador. I en aquest sentit m’agradaria treballar amb la Generalitat, però també amb les diputacions i els ajuntaments. Estem al servei de les persones per muntar projectes, agilitar subvencions i facilitar la negociació.

—Com es veu el procés des de l’estat francès?
—A França es va despertar un sentiment pro-Catalunya i altres ho van viure d’una forma més reservada. Jo, com a bretó, puc entendre el que passa a Catalunya i que es vulgui defensar l’idioma. Però hi va haver una certa inquietud. Els francesos sempre han tingut una bona imatge de Barcelona i Catalunya, i ara que no hi ha tanta tensió s’ha recuperat.