Raquel Tulleuda: “La relació entre la pornografia i la violència entre menors és contrastada”

Aquesta setmana s’han fet públiques noves investigacions per agressió sexual amb menors involucrats a Petrer (Vinalopó Mitjà) i a Badalona (Barcelonès). Són els darrers casos d’un degoteig d’agressions similars que s’han sabut darrerament. Aquestes notícies han reactivat el debat sobre la relació de la violència sexual amb la pornografia i com se n’hauria d’abordar el consum per part de menors, en alguns casos de manera molt precoç, que tenen un accés molt fàcil a vídeos violents i misògins.

En parlem amb la ginecòloga, sexòloga i llicenciada en dret Raquel Tulleuda, que també fa divulgació a través de les xarxes i alerta sobre les conseqüències que aquest consum pot tenir en les relacions, especialment si arriba abans que no les experiències o l’educació sexual. Atesa la manca de legislació que en reguli l’accés, té clar que un dels punts més importants és aquesta educació, però també n’assenyala les mancances i fa algunes propostes, com ara conscienciar del tot pares i professors. Abans que res, vol demanar una disculpa anticipada pel llenguatge cisheteronormatiu que inevitablement apareix en una conversa com aquesta.

—Aquestes darreres setmanes s’ha parlat molt de les violacions dutes a terme per menors d’edat i s’ha focalitzat sobretot en la relació entre això i la pornografia. Quin és el vostre punt de vista?
—La relació entre el consum de pornografia i les conductes violentes entre menors és contrastada, no és la meva opinió, sinó que ho diu la ciència. Mentre que en adults no s’ha pogut establir una relació de causalitat clara entre el consum de pornografia i les agressions, en el cas dels joves està clarament establert, perquè la visualització de pornografia modifica els patrons de conducta i aquelles coses que es consideren acceptables o normals.

—De quina manera és diferent l’impacte psicològic en menors?
—Quan ens construïm, les experiències que tenim seran l’eix dels patrons del futur. Com que el cervell funciona per contrast, no sap distingir de manera innata la realitat de la fantasia, ho desgranem segons l’experiència. Tenim experiències, i quan apareix un element nou, el nostre cervell el contrasta amb els arxius de realitat que tenim. Quan una persona que no ha tingut experiències sexuals visualitza pornografia, en els arxius de realitat no hi té res. El cervell busca per decidir si allò pot ser cert o no, i troba un arxiu buit. Llavors guarda aquelles imatges en els arxius de realitat.

—Es converteix en una experiència real.
—Quan visualitzem pornografia no som només espectadors, tenim una experiència, segurament hi ha una resposta genital i sexual, moltes vegades una masturbació. No és només una cosa que veig, és una cosa que visc. I es dóna la paradoxa que, anys després, quan aquests joves tenen una relació sexual en primera persona, el cervell ho contrasta amb el que era fantasia. Hi ha una distorsió claríssima d’allò que es consideren experiències viscudes i allò que es consideren patrons de conducta acceptables, sempre en perjudici de la dona, perquè la pornografia té aquest vernís totalment masclista i agressiu.

—De fet, l’arrel de la violència sexual és patriarcal i anterior a la pornografia.
—Són dues coses que sumen. El patriarcat i el deix catòlic sobre la sexualitat hi són –la qüestió de la virginitat, per exemple–, però la pornografia ve a reproduir i multiplicar tot el que hi ha. Els rols de gènere sempre han estat en diferents àmbits –facetes, creences, conductes, feines per a homes i dones, l’escletxa d’educació i salari…–, però la pornografia ha posat la peça del trencaclosques que faltava, la que inclou totes les conductes sexuals explícites.

—Què us heu trobat a la consulta, en relació amb les conseqüències de la pornografia?
—Són conseqüències pràcticament sempre dolentes, i en siguem consumidors o no, ens afecta. Si tot el teu entorn en consumeix, al final, de manera indirecta, t’afecta. Ens trobem persones que tenen conductes addictives. La pornografia compleix tots els requisits per a ser-ho. És anònima, automàtica, amb recompensa immediata, a un toc de clic i gratuïta, i genera un augment de dopamina immediat. També veiem parelles que vénen per algun altre tema i, si grates, trobes un consum de pornografia per part d’un dels dos –moltes més vegades per part de l’home– que produeix una manca d’acoblament en la parella pel que fa a les expectatives i pràctiques.

—I com afecta les dones?
—Veiem més alteracions en els homes perquè en consumeixen més, però també veiem noies molt focalitzades en el gaudi de l’altre, especialment quan és un home. Aquesta genitalitat tan abrupta, aquesta recerca tan ràpida del sexe penetratiu i la focalització tan accentuada en la consecució de l’orgasme a la majoria de dones no les erotitza, especialment quan fa temps que tenen parella. Veiem parelles heterosexuals que, sota la influència de la pornografia, tenen dinàmiques que poden ser abusives. T’expliquen que tenen una dificultat orgàsmica, però a vegades hi ha una relació abusiva o un punt agressiva. A vegades no és que l’home amenaci o agredeixi, però la dona manté les relacions des de l’obligatorietat del patriarcat. Ell és en el seu lloc d’home que té un privilegi i ella en el lloc de dona que té obligacions, i cap dels dos no s’adona que no és equitatiu. I hi ha una influència important de la pornografia en el tipus d’estímuls que l’home aplica, però que sovint no són els que la dona busca.

—La dona també pot haver erotitzat aquest rol.
—És important que tinguem la capacitat de distingir la naturalesa de les nostres fantasies, però perquè fos possible hauríem d’haver rebut educació sexual. Hi ha fantasies que volem explorar, altres que simplement es queden per ajudar-nos amb la resposta sexual i n’hi ha que ens generen desconfort. Podem ser dones empoderades, potents i feministes i que ens agradi el sexe amb submissió, no és incompatible ni com a fantasia ni en la pràctica real, però sempre des del consentiment, el desig i el respecte.

—I què us trobeu quan es tracta de menors? Com s’actua amb ells, especialment si ja tenen les expectatives sexuals condicionades per la pornografia?
—A vegades trobem nens i nenes –no sempre adolescents– que consumeixen pornografia, en alguns casos de manera compulsiva. És més difícil desconstruir per tornar a construir que no pas començar de zero. Hem de fer una feina d’explicació, que la persona s’adoni de quin ha estat el problema, que vegi que darrere d’aquesta gratificació immediata aparent posa en perill la possibilitat d’una vida sexual futura plena i gratificant. Hem d’establir dinàmiques de conducta habitual perquè no hi hagi aquesta necessitat de tornar a visualitzar pornografia. Podríem capar els dispositius, però ells trobaran mecanismes per a trobar un dispositiu que no està capat. Per tant, en aquest moment, de l’única cosa que ens podem fiar és de l’educació, i encreuar els dits perquè aviat es facin els canvis legislatius necessaris perquè el nostre entorn sigui molt més segur quant a la pornografia.

—S’acostuma a parlar de l’educació sexual de manera abstracta. Amb coses més concretes, com cal abordar el tema de la pornografia? 
—Se’ls ha d’explicar què és: la visualització d’imatges explícitament sexuals en format de pel·lícula. Fa dos-cents anys, pornografia podia ser un nu femení, però avui dia parlem de PornHub i XVídeos, que, de manera gratuïta, ens donen imatges explícitament sexuals i a vegades gairebé salvatges. Els hem d’explicar que és cinema, que és fantasia, però que, quan ho vegin, malgrat que és fantasia, sentiran curiositat i serà difícil resistir-s’hi. Per tant, la millor opció per a evitar el consum de pornografia és no començar a veure-la. Que sàpiguen que existeix, però que no en vegin. Pot tenir un valor erotitzant per a persones adultes amb experiència i capacitat crítica, però no en adolescents.

—Hi ha algunes veus feministes que defensen que la pornografia no és ficció. Argumenten que totes les agressions contra les dones es fan de manera real, normalment no es falsegen.
—Honestament, em sembla un discurs fins i tot demagògic. És ficció en la mesura que allò és fet per ser visualitzat. La finalitat última no és el plaer de les persones involucrades. Tom Cruise també podria dir “jo no he fet servir mai dobles”. Per tant Missió Impossible es converteix en real? No. L’observador no està involucrat en una acció prèviament filmada que es visualitza per la pantalla; per tant, és una pel·lícula, un format audiovisual amb finalitats comercials.

—Aquestes webs han tingut escàndols sexuals, denúncies per tràfic de dones, s’hi poden trobar violacions enregistrades… Es fa massa poc el discurs crític i ètic sobre la indústria?
—Sí, es pot criticar l’efecte nociu cap als joves, però també com es tracta la dona. Es calcula que el 80% de les imatges de la pornografia convencional tenen alguna mena d’agressió contra les dones, sigui física, sexual o verbal. La pornografia és molt agressiva vers la dona, i sembla que el seu únic paper sigui el de complaure. I després hi ha la qüestió de les condicions laborals, la regulació de les malalties de transmissió sexual –de manera habitual no s’utilitza preservatiu i es ven el missatge que la promiscuïtat sense preservatiu és correcta– i la part més bèstia seria el tràfic de persones.

—Fa la sensació que és una indústria intocable. 
—Crec que hi ha uns quants motius pels quals costa de regular-la. Per una banda, els polítics mateixos que defensen aferrissadament la família nuclear, catòlica i apostòlica, no posen entrebancs perquè indústries aparentment liberals puguin fer com els sembli. Després hi ha qüestions informàtiques: els ordenaments jurídics als quals estan sotmesos els servidors i els llocs on són allotjades les plataformes. A França faran un certificat digital per a poder accedir-hi, o també es pot posar algun tipus de codi perquè hi hagi un bloqueig, o fer algun conveni amb els servidors. Hi ha mecanismes, tot i que és difícil. PornHub és la dissetena web més visitada al món, també hi ha interessos econòmics.

—I l’esquerra? Hi ha certa por de l’etiqueta de purità si es critiquen certes coses de la pornografia?
—És veritat que a vegades costa trobar la línia entre no semblar massa conservador i no passar-se de modern, potser algunes persones tenen aquesta por, però en línies generals, els passos que va fent l’esquerra en l’àmbit de la protecció de les dones, de família, d’avortament i vull pensar que aviat també de control de la pornografia, van pel bon camí. Però com a societat ens falta una visió real del problema, que és molt gros. Tinc la sensació que tan sols les persones que ens dediquem a les teràpies relacionades amb la sexualitat i l’afectivitat som conscients fins on la pornografia i el sobreús de les tecnologies –que va en detriment de més capacitats de relacionar-se, de ser crític…– tenen un efecte devastador en la construcció de la sexualitat.

—Molts polítics parlen de potenciar l’educació sexual. Què cal canviar en aquest moment perquè realment millori?
—Els drets sexuals inclouen el dret de l’educació sexual i de la informació. En la darrera llei d’educació sexual sí que es preveu aquesta obligació cap a les escoles, però s’ha d’incloure en altres matèries. Això vol dir que no hi ha professionals explícitament dedicats a l’educació sexual, i tampoc un espai i horari reservats. Fins que això no sigui una assignatura autònoma, serà molt difícil que es facin modificacions reals. Acaba quedant en mans de l’equip directiu, dels professors, del pressupost…

—Proposeu una educació sexual enfocada als pares, també.
—Quan les accions educatives en l’àmbit sexoafectiu són molt puntuals i limitades en espai i temps, si només es pot fer una sola acció, ha de ser sobre els pares. Una sola acció sobre els alumnes és molt poc transformadora si quan arriben a casa reben missatges contradictoris. Si allò que podem fer és acotat, és més transformador formar els pares, donar-los eines, i després els mestres, perquè tindrà un efecte directe sobre els joves. Mentre no hi hagi un canvi estructural, en aquest moment el pes de l’educació ha de recaure en els mestres i els pares.