Ramon Grimalt: “La crema hidratant perquè no et surtin grans és com la pizza per a no engreixar-se”

En un moment en què a les xarxes es viralitzen les rutines de cura de la pell en sis passos o deu, amb nombrosos productes diferents, que algú digui que no cal posar-hi res sembla revolucionari. La posició del doctor Ramon Grimalt no neix de cap voluntat estèril de portar la contrària ni d’assenyalar qui es posa cremes i maquillatge, sinó que parteix de tot allò que ha demostrat la ciència i els assaigs clínics sobre els productes. I en qüestions de cura de la pell, menys és més. És un dels molts temes que aquest dermatòleg i divulgador tracta a Estima la teva pell (Rosa dels Vents), un llibre que ens ensenya a protegir la pell alhora que desmenteix falsos mites sobre pigues, cabells, berrugues, taques del sol… Parlem amb ell sobre el llibre, concretament d’aquestes rutines de moda, de la prevenció de l’envelliment i de l’exposició al sol.

—Un dels temes relacionats amb la pell que més han preocupat darrerament són el dels vídeos de cura de la pell per a adolescents. Què en penseu, d’aquest fenomen?
—Majoritàriament, hi ha un interès econòmic que ha creat necessitats on no n’hi havia. La cura de la pell amb adolescents és una pèrdua de temps en la major part dels casos, i a vegades causa problemes, com ara, d’al·lèrgia, perquè alguns d’aquests productes tenen substàncies que poden sensibilitzar la pell. La majoria d’aquests productes també tenen greixos en excés. Si a la pell de l’adolescent, que ja tendeix a ser hormonalment greixosa, li apliquem greixos externs, hi surten grans. A vegades surten grans a persones que ja no tindrien edat de tenir-ne i a persones que encara no tindrien edat de tenir-ne. Veiem disbarats de nenes de deu anys que ja fan rutines de cura de la pell…

—Això és aplicable a totes les edats? En general, es dóna el missatge que la pell s’ha de netejar i hidratar amb sabons i cremes, tant per tenir-ne cura com per evitar els grans.
—La crema hidratant perquè no et surtin grans és com la pizza per a no engreixar-se. És tot el contrari. La pizza engreixa i la crema hidratant porta greixos, que és el que fa que surtin més grans. Pot tenir unes altres propietats, però en la majoria dels casos tampoc no en té. La hidratació de la pell no depèn de res que ens apliquem externament. L’aigua de la pell depèn de la nostra ingesta. Si et dutxes o submergeixes en una piscina, no t’entra aigua a la pell. No ens hi entra pas aigua, amb la crema hidratant, ens hi posa greix, i posar greix a una pell greixosa és un disbarat.

—I el sabó?
—És un desengreixador. El disbarat més comú és: m’ensabono, em trec el meu greix natural de protecció, em noto la pell tibant i seca i compro una merda de greix fabricat a la Xina per a suplir el meu, que és el millor del món, i que me l’acabo de treure amb el sabó. És com si per anar a treballar et prenguessis tres cafès i quan arribessis a la feina et prenguessis tres til·les perquè vas tot excitat. Estalvia’t els cafès…

—Però a vegades, si no t’hi poses res de res, també et surten grans.
—A vegades es fan raonaments de l’estil “com que m’he posat xampú durant anys i no m’he quedat calb, els xampús eviten la calvície”. La ciència no es fa a partir d’experiències individuals, sinó d’assaigs clínics. De cinquanta persones, la meitat amb crema hidratant, l’altra meitat no, les qui duen crema tenen molts més grans. Igual que una persona pot posar-se crema antiestries i que no li’n surtin, però no és per la crema, sinó per la seva genètica.

—Però si els sabons no són recomanables, com es tracta l’acne més lleu?
—La pell sana no necessita productes. Si fas coses, és possible que t’equivoquis. És com dir, “em prendré pastilles per si de cas, per si quan sóc gran tinc hipertensió”. No, si et diagnostiquen hipertensió, ja et tractaràs. Si algú té un problema a la pell, el corregirem amb cremes. Transitòriament. Un cop estigui bé, les podrà deixar.

—Transitòriament. Això és important.
—És clar. Prendre pastilles sempre quin sentit té? Passa que els venedors tenen la boca molt grossa. Imagina que ets un laboratori farmacèutic i només vens antibiòtics. Arribes a una part petita de la població. Llavors t’inventes probiòtics, vitamines, suplements… Això ho pot prendre tothom, malalts i sans, amplies el mercat. Però hi ha cap demostració científica que, si prenc col·lagen, em faran menys mal els genolls quan tingui vuitanta anys? No. Però se’n ven molt. Hi ha gent sana que pren pastilles cada dia per a no emmalaltir, però la ciència ha demostrat que això no és cert.

—Un altre àmbit ple de remeis falsos és la prevenció de les arrugues. Realment, és possible prevenir l’envelliment amb cosmètics o ens han entabanat?
—Hi ha molts estudis de productes antienvelliment que tenen una certa eficàcia, sobretot si s’utilitzen in vitro, amb cèl·lules aïllades del laboratori. Però els estudis útils són els de mitja cara: m’aplico un àcid retinoic, un retinol, un alfahidroxiàcid, un àcid glicòlic a mitja cara i a l’altra mitja cara no me l’aplico. Al cap d’un any, algú és capaç de veure quina mitja cara ha estat tractada? No. No hi ha prou demostració científica per a dir que val la pena aplicar-se aquests productes per evitar l’envelliment.

—Es pot prevenir l’envelliment evitant el sol?
—Sí que hi ha demostració científica que les zones del cos que portem tapades amb roba no envelleixen. Una mitja cara sense protecció solar envelleix més ràpidament que la que en té. Però les cremes solars no són la millor manera d’evitar el sol. És com dir que la sacarina és el que més aprima. No. El que has de fer és vigilar què menges… Si vaig a la platja i em poso crema, no em protegeixo del sol, m’hi exposo. Si em menjo tres pizzes familiars i em poso sacarina al cafè, no faig dieta, però tinc la consciència tranquil·la. La majoria volem menjar molt i estar prims i estar al solet i no envellir. Però això no pot ser. Si vols tenir una pell immaculada, com les coreanes que a vuitanta anys tenen la cara perfecta, no has d’exposar-te al sol. Però a la nostra cultura això no ens agrada, i no passa res.

—Tenim certa inconsciència respecte de l’exposició solar? Sobretot, tenint en compte la prevenció del càncer de pell.
—L’envelliment i el càncer de pell van de bracet, perquè és el mateix factor que causa l’un o l’altre, però aquí sí que canvia moltíssim segons la base genètica de la persona. Si he nascut a Casablanca, vaig a viure a Barcelona i treballo vuit hores diàries al carrer, tinc poques butlletes de tenir càncer de pell, perquè tinc una pell dissenyada per aguantar la radiació solar. Però si he nascut a Oslo, sóc pèl-roig amb ulls verds i vinc a treballar a Barcelona, tinc moltes butlletes de tenir càncer de pell. Si m’hagués quedat a Oslo no en tindria tantes. El càncer de pell no depèn tant del sol que prens com de com ets. Austràlia és el número 1 als índexs de càncer de pell al món, perquè són irlandesos i escocesos en un país equatorial. No és casualitat que els aborígens a Austràlia siguin negres. Si tens la pell molt delicada, has de ser curós. Si tens la pell més fosca, tens menys risc, però també has de ser-ho.

—També parleu de la presència en alguns cosmètics de disruptors endocrins, que poden tenir efectes adversos en la salut. Què en sabem?
—Els efectes secundaris dels medicaments estan sempre compensats pels efectes beneficiosos. Per això és una absurditat posar-nos cremes quan no estem malalts. Perquè no tan sols no serveixen, i en alguns casos fan emmalaltir, sinó que moltes tenen substàncies químiques que actuen hormonalment. Fins fa quatre dies, els parabens formaven part de totes les cremes nutritives, xampús i desodorants. Avui sabem que causen càncer i estan prohibits. Però s’han substituït per una altra substància. Quants anys necessitarem per veure si fa mal o no? Per tant, no t’apliquis productes químics que no necessites. També és veritat que els disruptors endocrins no els absorbim únicament amb les cremes.

—Com es poden absorbir?
—Per exemple, una cosa tan quotidiana com beure aigua d’una ampolla de plàstic, si no ha estat sempre tan freda com pensem i s’ha escalfat en algun moment del procés fins a arribar al supermercat. De fet, per això hi ha una petició perquè les ampolles tinguin precinte de temperatura. O per mitjà dels pesticides en la indústria de l’horticultura, o en molts productes carnis o en la contaminació… Hi ha un munt de factors, però no n’hi sumis més.

—El maquillatge també pot tenir disruptors endocrins?
—Sí, però va molt relacionat amb la dosi. Si em poso una ombra d’ulls, és molt improbable que em perjudiqui, perquè la dosi i la superfície són minúscules. Però si a un nen de tres mesos cada dia l’untes de crema quan surt de la dutxa… Tampoc no és bona idea untar de crema solar els nadons a la platja. És millor deixar-los la samarreta posada i que la dosi de crema sigui molt menor. En definitiva, ens podem tranquil·litzar si les dosis que utilitzem d’aquests cosmètics són baixes. El missatge final seria: la millor manera de cuidar-me la pell és no posant-li cap producte químic, perquè el risc zero no hi és. Evidentment, és molt pitjor que un nen es cremi que no pas posar-li crema solar, però la millor manera de protegir-lo és deixar-li posades la gorra i la samarreta i posar-li crema a les parts exposades. No ens hem de creure la indústria, que ens diu “despulla’l per untar-lo!”, això no té sentit.