08.04.2021 - 21:50
Rafael Vilasanjuan és director del departament d’Anàlisi i Desenvolupament d’ISGlobal i fa anys que es va especialitzar en plans de vaccinació. La pandèmia l’ha convertit en una de les veus més autoritzades per a parlar d’aquest afer tan d’actualitat. Sobretot, ara que s’han sabut més novetats sobre el vaccí d’AstraZeneca. Considera que no té sentit d’aturar el procés de vaccinació i demana que es posin en una balança el risc i el benefici. És menys optimista amb les previsions d’immunitat poblacional anunciades per Europa i el govern espanyol, i explica quina és la seva visió per a agilitzar la protecció comunitària.
—En el seu moment vau ser molt crític amb la suspensió del vaccí d’AstraZeneca. Després del pronunciament de l’Agència Europea de Medicaments (EMA), què penseu de la decisió que s’ha pres de limitar-lo a persones de més de seixanta anys?
—Primer hem de tenir en compte que ara mateix s’estudia el risc-benefici. Amb les dades que tenim, hi ha una mortalitat d’un cas per cada milió d’habitants a conseqüència de la trombosi. Això és un risc, evidentment, però està identificat i es pot reduir, perquè ja en sabem els símptomes, i per tant es poden tractar abans d’arribar a la mortalitat. Nosaltres calculem que si no utilitzem aquesta vacuna, hi podria haver 800 morts per cada milió d’habitants. Posar-la, un mort per cada milió. Amb les xifres d’ara, el benefici de la vacuna d’AstraZeneca encara és incomparable, tenint en compte com estem quant a vacunació. Per tant, no té sentit d’aturar la vacunació amb AstraZeneca ni crear una alarma que no estigui justificada.
—Llavors, l’estat espanyol i les autonomies s’han precipitat posant aquest topall de 60-69 anys?
—La primera qüestió que cal posar en quarantena és haver trencat la campanya de vacunació quan es va decidir que no es posés als més grans de cinquanta-cinc anys. Perquè no hi havia cap prova que ho justifiqués. Ara fem el contrari i tornem a canviar la campanya de vacunació. És un error limitar-ho per sota dels seixanta? Hi ha moltes variables en joc. Crec que amb aquesta decisió recuperem el grup de gent de més de seixanta anys que té més risc i que no es vacunava. I d’aquesta manera, comencem a tenir una campanya més propera a la que es va definir al principi, que procurava sobretot cobrir tota la població de seixanta anys en amunt. Perquè els beneficis són molt grans. Això vol dir que vacunar per sota els seixanta no seria beneficiós? Sí, també. Però ara, per un principi de precaució, es decideix que hi ha un marge de sis setmanes o vuit per a donar la segona dosi a la gent que ja hem vacunat amb la primera dosi d’AstraZeneca –durant aquest període es tindran més proves–, i mentrestant sí que sabem que el benefici de vacunar per sobre els seixanta és molt gran. Jo crec que aquesta decisió només s’ha pogut prendre des de la demostració que va ser un error limitar la vacuna als cinquanta-cinc anys.
—La confusió causada amb aquest vaccí és irreparable.
—La confusió és enorme. De cara a la confiança de la gent, tot el que hem fet és dolentíssim. La gent ja no sap què fer. Tinc el WhatsApp ple de missatges de gent propera que em demana si s’ha de posar la vacuna.
—Hi ha interessos farmacèutics i polítics darrere aquesta confusió?
—És la primera vacuna amb la qual hem tingut efectes adversos que no s’havien registrat en una fase clínica. Però és una cosa que pot passar, i per això existeix la farmacovigilància. Els assaigs en fase 3 cobreixen 50.000 persones, però quan entres a l’abast de la gent, parles de milions de persones i comencen a aparèixer els efectes secundaris. Són efectes que sabem que poden passar, però que són molt rars. Si mires el prospecte de l’aspirina, té molts més efectes secundaris que la vacuna d’AstraZeneca. I l’ibuprofèn. Molts més. I no són medicaments que et prenguis quan tens una malaltia de vida o mort. Però també és evident que les relacions de la Unió Europea amb AstraZeneca han estat tenses, sobretot per la producció, perquè també produeix per s altres països. I això ha fet que la confiança política, que no científica, hagi disminuït.
—Quines mancances heu observat en el pla de vaccinació català?
—És evident que al principi ens va agafar freds, i pensàvem que teníem per la mà una campanya de vacunació perquè cada any vacunem un milió de persones per la grip. Parlem d’una campanya sense precedents a escala mundial, i es tenien en compte unes premisses que no existien. La primera és que quan comences una campanya de vacunació, tens les vacunes al magatzem. I si no les tens, com passa a l’Àfrica, saps que passarà una cosa que es diu ruptura d’estocs. I això ha passat amb moltes vacunes, però no es va preveure que passaria. I ho dèiem! També tenim un sistema d’atenció primària en tensió, que és sobre el qual ha recaigut el pla de vacunació.
—La distribució també ha estat defectuosa? Penso en el col·lectiu de més de vuitanta anys.
—Hi ha hagut franges de població que han sofert els canvis i els entrebancs de la campanya de vacunació, perquè també hi ha hagut factors externs. Els més perjudicats han estat els de més de vuitanta anys fora de les residències. I tots els de més de seixanta-cinc que tampoc no han tingut una distribució de la vacuna. S’ha dividit la campanya en dues parts: una per a gent prioritària i de risc, i una altra per a la gent a qui et diuen que pots posar la vacuna. Això ha causat problemes. Tenim les vacunes que tenim i, encara més important, la regularitat d’aquestes vacunes encara s’ha de veure. Es confia que vindran cinc milions de dosis de Janssen, però ningú no ha calculat que Janssen tindrà exactament els mateixos problemes a l’inici de la producció que els que van tenir Pfizer i AstraZeneca en el seu moment.
—Amb aquests entrebancs, creieu que es pot arribar al 70% d’immunitat que defensa el govern espanyol?
—És la xifra esperada per la Unió Europea, que preveu d’arribar al 70% de la població immunitzada a l’estiu. Jo ho veig molt difícil. Quan deien que havia de ser al principi de l’estiu, ja es veia que era impossible. A Catalunya, perquè ens situem en aquest 70% d’immunitat, hem de punxar 350.000 persones per setmana.
—I ho podem fer?
—Si no ens arriben 350.000 dosis! A més, no t’han d’arribar 350.000 dosis, sinó que has de comptar amb un marge per a tenir segones dosis. Ara ja comencen a dir que la immunitat del 70% s’assolirà a final d’estiu… Bé, tot dependrà dels lliuraments i les noves vacunes, com la de Janssen, que amb una dosi ja en tens prou. Això agilitza molt el sistema. Però en tot cas, no posaria l’esforç en aquest 70% perquè es va dir que seria la immunitat de grup.
—I no ho és?
—S’ha de veure. Amb una variant amb què qualsevol de les vacunes no fos eficaç, ja no tindries el 70%. Al voltant d’aquesta xifra, sembla que la immunitat de grup pot funcionar. Però ens hem fixat una fita que va amb xifres, no amb realitats immunològiques. Molt bé, posem la pastanaga, a veure si és possible. Però jo crec que ens marquem una il·lusió més que no pas una realitat. Em diuen que sóc un aixafaguitarres perquè dic que no arribarem al 70% a l’estiu. Si només administrem la primera dosi, seria factible, però s’ha de prendre aquesta decisió. El grau d’efectivitat de la primera dosi d’AstraZeneca, per exemple, és del voltant del 70%. Amb la segona dosi evites al 100% el desenvolupament de malaltia greu i en un 75% el desenvolupament de malaltia lleu. Però t’has de demanar què t’interessa més.
—Però si prioritzem de posar primeres dosis, no ens podem trobar que al cap de sis mesos, per exemple, quan puguem posar la segona, ja no sigui efectiva?
—No hi ha assaigs que ens diguin si l’efectivitat es redueix en el cas d’administrar la segona dosi sis mesos més tard de les tretze setmanes, que és el temps recomanat per a AstraZeneca. No tenim cap assaig que ens digui que al cap de sis mesos l’efectivitat pujarà al 100%, però tenim una certa sensació que podria ser així. De la mateixa manera que tampoc no tenim assaigs de quant de temps dura l’eficàcia de la vacuna, perquè encara no ha passat un any. Són decisions que s’han de prendre amb criteris científics, si vols un percentatge d’immunització col·lectiva o una eficàcia individual.
—A curt termini arribaran més vaccins?
—Novavax, una vacuna que sembla força interessant. Però són dues dosis i té el mateix problema que les de Pfizer, Moderna i AstraZeneca. Europa no n’havia comprat i no era en el dossier inicial, perquè es prioritzaven les d’arrel europea, i aquesta és americana. Ara es negocia a correcuita, perquè han vist els problemes que generen les vacunes comprades fins ara i això obliga a ser al mercat. Ara negocien un acord d’uns quatre-cents milions de vacunes. També hi ha la vacuna alemanya CureVac, que ja l’han comprada. És una vacuna RNA. Jo crec que la tindrem cap a l’estiu i és una de les més comprades per Europa.
—I l’Sputnik? Per què no en compra, Europa?
—Com a vacuna és força eficaç, pel que sabem. Ja ha publicat l’última part dels seus estudis científics, a diferència de les xineses. Per tant, ens ha de donar tota la confiança que ha passat tot el procés de revisió amb experts. Fins i tot, és una vacuna eficaç si s’hagués de buscar una segona dosi per a AstraZeneca, perquè és la més semblant que hi ha al mercat. Ja s’ha fet un estudi a Anglaterra sobre això. Però perquè es pugui comprar, abans s’ha de regular. Només es pot fer amb dos mecanismes: per mitjà de l’EMA o de les agències estatals, cas en què només serviria per a l’estat en qüestió.
—Si l’Agència del Medicament espanyola la validés, podria subministrar-se a l’estat, doncs?
—Sí, podria regular l’Sputnik encara que no fos regulada per l’EMA. Llavors es podria comprar. Això que ha dit la Comunitat de Madrid que va negociar la compra de vacunes Sputnik és una provocació, perquè ara per ara aquesta vacuna no està regulada enlloc. El cas és que en el procés de regulació no es regula l’antigen i prou, sinó també la capacitat de producció i la qualitat de la producció; s’han de controlar els lots. És a dir, que l’EMA no regularà mai una cadena de producció que no estigui sota el seu control, perquè ens entenguem. Per poder entrar en un procés de compra, Sputnik ha de produir a Europa o en una cadena de producció validada per Europa. Perquè els russos no deixaran que Europa entri a Rússia a mirar les seves cadenes de producció. Això vol dir que per entrar a Europa l’haurien de produir els mateixos que ens han de produir les altres vacunes. Així que en guanyaríem una i en perdríem una altra.
—Torna el confinament comarcal a Catalunya. Es va obrir de manera precipitada?
—Des d’un punt de vista epidemiològic, amb el que tenim a les mans, com més curosos siguem, menys contagis tindrem. Es va obrir i ara es tanca perquè la velocitat de la variant britànica és molt més gran. Però això ja ho sabíem fa un mes, i les decisions es van prendre per mantenir l’equilibri entre economia i mobilitat. Des d’un punt de vista econòmic, té molta crítica, però és evident que, epidemiològicament, amb l’índex de vacunació que tenim, no tenim cap més opció que reduir la mobilitat. Ara bé, som en una pujada de la qual esperem coses diferents.
—Quines?
—Que el nombre de contagis sigui més o menys igual, però que el nombre d’ingressos als hospitals baixi, i molt, sobretot perquè ja tenim una part de la població vacunada. A partir d’aquí, s’han de fer els equilibris que es considerin. Però si vols reduir el risc de morts, no tens més remei que restringir la mobilitat. Fins on? Aquí s’ha de fer un càlcul de benefici en funció de l’economia i la política. Malauradament, amb una malaltia infecciosa, només tenim dues coses: restriccions i vacunes. No tenim res més. També és cert que ara, amb les vacunes, tenim un horitzó diferent que no teníem fa vuit mesos, i això sí que faria més viable anar a grans tancaments curts en el temps però intensos. Però crec que ja hi ha un alt grau de desconfiança sobre l’evolució de l’epidèmia, i en l’àmbit polític hi ha moltes teories i els equilibris no sempre responen al benefici de l’epidèmia.
