Perwin Yousif: “Els nostres joves continuen perdent la vida en atacs turcs i els seus grups armats”

Perwin Yousif (1998) és la copresidenta de la Unió Democràtica (PYD), el principal partit governamental de l’Administració Autònoma del Nord i Est de Síria (AANES). Yousif va tenir un paper important en el moviment feminista a Rojava (el Kurdistan sirià) d’ençà dels primers anys de la guerra a Síria. El 2010 es va graduar a l’Institut Superior d’Afers Administratius i Financers de la Universitat de Damasc.

Abans de la revolució del 19 de juliol de 2012, Yousif havia participat en les activitats dels moviments juvenils i en la Kongra Star (una confederació d’organitzacions de dones de Rojava fundada el 2005), quan la guerra a Síria ja havia començat. Entre el 2012 i el 2014, va exercir de copresidenta del Consell Municipal de Dirk, i va participar en l’establiment de l’Autoadministració Democràtica el 2014 i en la redacció del Contracte Social.

Yousif va ocupar llocs directius diversos i el 2022, en la desena conferència del PYD, va ser-ne elegida copresidenta, partit juntament amb la iazidita Garib Hisso.

—Com avalueu la situació actual?
—La situació és molt crítica. Tots esperàvem la caiguda del règim i volíem construir un estat democràtic. La gent voldria passar d’un règim dictatorial a una Síria democràtica on tothom visqués en pau i llibertat. Al meu entendre, el moment més determinant és ara. La cosa més important és quin sistema construirem. Ara tota la població de Síria celebra la caiguda del règim, però la nostra gent, aquí al nord i est de Síria, continua pagant-ne un preu alt; els nostres joves continuen perdent les vides en atacs turcs i els seus grups armats. L’estat turc no vol que hi hagi pau i estabilitat a la nostra àrea. Turquia vol destruir totes les fonts de vida de la nostra zona, i això és el que veiem i entenem actualment en els seus atacs contra la presa de Tishreen. L’objectiu de l’estat turc és deixar la zona sense aigua i electricitat i ocupar-la. L’Administració Autònoma del Nord i Est de Síria (AANES) i el PYD volem preservar els èxits que vam aconseguir durant aquests anys, i, d’altra banda, obrim vies diplomàtiques per a mantenir relacions amb tots els components de Síria des del sud fins a l’oest, la costa i el centre del país, a més de mantenir vies obertes amb els nostres socis i amics fora del país. Alhora, treballem per unir el diàleg entre kurds amb uns quants partits per tenir una representació kurda única.

—Fins on han arribat les converses polítiques entre l’AANES, el PYD i les noves autoritats de Damasc?
—Encara no hi ha hagut cap reunió amb representants polítics a Damasc. Només n’hi va haver una en l’àmbit militar entre comandants de les Forces Democràtiques de Síria (FDS) i el nou dirigent polític a Damasc, Ahmed al-Sharaa. Les dues parts van discutir uns quants temes. El més important era arribar a un acord per a evitar enfrontaments militarment amb Hayat Tahrir al-Xam. A més de formar comitès per a solucionar expedients relacionats amb la nostra zona. Però no hi ha hagut una segona trobada. En l’àmbit polític, no hi ha hagut cap reunió amb cap representant de l’AANES o el PYD. Les forces i els partits kurds de diferents ideologies discutim formar un comitè i una delegació per a enviar-la a Damasc. La formaran tots els components del nord i est de Sira.

—Heu rebut cap invitació per a assistir a la conferència nacional que s’ha de fer a Damasc?
—No n’hem rebuda cap, no. Us puc assegurar que cap membre del PYD ni de l’AANES hi assistirà com a individu, sinó com a entitats polítiques, administratives i socials.

—Què n’espereu, de la nova constitució de Síria?
—De moment, només hi ha unes declaracions de les autoritats de Damasc respecte de la protecció dels drets de totes les poblacions i components de Síria. No puc dir minories, perquè per mi tots són poblacions essencials que formen part del cos del país. Nosaltres, al nord i est de Síria, amb tots els diferents components ètnics i religiosos, hem de ser presents als comitès per a la formació de la nova constitució i els nostres drets han de ser protegits i garantits. No acceptem només un punt en la constitució, sinó que hem d’estar presents des del principi als comitès que l’establiran.

—Com us imagineu el nou govern de Síria?
—El nou sistema polític sirià ha de ser descentralitzat, democràtic i que respecti les lleis i la constitució. Els kurds i altres components de l’AANES som part de Síria, amb les nostres forces militars, les FDS. Volem participar en les noves institucions del país, però mantenint les nostres identitats.

—Com valoreu el paper de Turquia a Síria i què creieu que passarà a les zones que ocupa?
—Des del començament de la guerra siriana, Turquia cerca ser part del país i ocupar ciutats estratègiques. A les localitats que ocupa, hi imposa el seu idioma i moneda; vol protegir els seus interessos. Va obligar la gent a aixecar la seva bandera, a més de nomenar governants turcs a les ciutats. Per nosaltres, Turquia és un estat ocupant. Després de la caiguda del règim, Turquia hauria de sortir del país. La població de siriana ha de treballar pel seu futur. Turquia no ha d’inferir en els afers dels sirians ni s’ha de considerar el protector de Síria ni ficar-se en la formació de la constitució de siriana.

—Hi ha desenes de camps de desplaçats sota el control de l’AANES. Què creieu que passarà?
—Tots els desplaçats han de tornar a les seves ciutats i cases. Els qui van fugir de les localitats actualment ocupades per Turquia i els seus mercenaris han de tenir vies segures per a tornar-hi.

—Hi ha cap promesa de la nova administració nord-americana respecte de l’ANNES?
—La coalició internacional encapçalada pels Estats Units ens va prometre de ser present a la zona amb l’objectiu de lluitar contra l’autoproclamat Estat Islàmic. Membres del govern de la nova administració nord-americana van prometre, unes quantes vegades, que serien aquí i no hi hauria cap retirada de les seves forces.

—Manteniu bones relacions amb altres països, com França. Quin paper hi té, ara?
—França i els Estats Units sempre estan involucrats en la lluita contra Estat Islàmic i mantenen la promesa de ser aquí per mantenir la seguretat a la zona. França, més enllà del suport directe a les FDS, té un paper important en el diàleg entre kurds.

—Teniu relacions diplomàtiques amb els països veïns?
—Sí, però no pas amb Turquia. La considerem una amenaça. Amb l’Irac ens mantenim en contacte especialment amb el tema d’Estat Islàmic. No volem ser cap amenaça per a ningú ni que ens amenacin. També tenim relacions amb uns altres països estrangers.