14.11.2022 - 21:40
La reforma del delicte de sedició ha marcat l’agenda política catalana d’ençà que divendres passat el president espanyol, Pedro Sánchez, ho va anunciar de sorpresa en una entrevista de televisió. Mentre el govern d’ERC ha defensat la mesura com un pas a favor de la desjudicialització, la majoria de l’independentisme i unes quantes entitats han expressat la seva preocupació perquè temen que el delicte de desordres públics agreujats alimenti encara més la repressió.
Aquesta preocupació la comparteix l’ex-vice-president de l’ANC Josep Cruanyes (Masnou, 1952), que en un enfilall de piulets ha explicat que ERC va posar el tema de la sedició sobre la taula en una reunió estratègica de l’independentisme a Suïssa –el juliol del 2019, abans de la sentència sobre l’1-O–, a la qual van assistir també membres de Junts, la CUP, l’Assemblea i Òmnium.
vàrem dir seria un error polític. Els indults exigien un arrepentiment i una renuncia a la lluita per la independència. En la reforma del delicte, es crearia un no delicte per a tenallar l'independentisme amb delictes específics que ara no tenien i que ara condemnaven havent …
— Josep Cruanyes i Tor (@pep_cruanyes) November 12, 2022
Cruanyes diu que va advertir els representants d’ERC, entre els quals hi havia Marta Rovira, sobre els perills d’acordar una reforma amb el govern espanyol. Per tenir més detalls d’aquella reunió a Ginebra, i també per saber el seu parer sobre la possible reforma del delicte de malversació, parlem amb ell.
—Quin era el motiu de la reunió de Ginebra?
—Era una de les moltes reunions que ERC, Junts, la CUP, l’Assemblea i Òmnium vam fer per intentar de consensuar una estratègia comuna de l’independentisme, tot i que sense gaire resultats positius. Aquesta en concret es va fer a Suïssa perquè hi pogués assistir Marta Rovira.
—Qui hi havia assegut a la taula?
—Hi havia dos representants de cada organització o grup polític. Per part de l’Assemblea hi érem Elisenda Paluzie i jo mateix, tal com hem explicat respectivament a les xarxes. De totes maneres, més enllà del cas de Marta Rovira, no crec que tingui gaire importància esmentar tots els noms.
—Per què?
—Allà, en definitiva, hi van anar representants de cada espai a parlar i expressar la seva posició. No crec que el fet siguin les persones, sinó els temes que es van tractar.
—Com s’arriba al plantejament dels indults i la reforma de la sedició?
—Ho va posar sobre la taula un dels representants d’ERC amb la idea de ser assumit pel conjunt dels reunits. Evidentment, per part de l’Assemblea, vam expressar que el simple plantejament era un error. Per una banda, l’indult significava el reconeixement d’un delicte que no s’havia comès, fet que, a més a més, condicionava l’actuació política posterior. Per l’altra, la reforma del delicte ens suggeria molts dubtes…
—En quin sentit?
—No ens oposàvem a una derogació pelada, és a dir, a la supressió completa dels articles 544-549 del codi penal per a eliminar la sedició, que és un delicte propi de les monarquies absolutes i els estats autoritaris del segle XIX per a perseguir la dissidència política. Ara bé, reformular-lo, tal com ha passat, ens semblava un perill perquè significa crear un delicte a mida per a fets com els de l’1-O. A més, hi han inclòs conceptes indeterminats, com ara la pau social o la intimidació, que permeten una discrecionalitat incompatible amb els principis del dret penal. El resultat d’aquesta reforma és una sedició actualitzada. Un delicte per a facilitar la repressió.
—Quina va ser la reacció de la resta d’assistents?
—En principi no hi van donar suport, i no va ser assumida com una proposta comuna.
—Què van respondre els representants d’ERC a les vostres objeccions?
—La literalitat és difícil de reproduir després de més de tres anys, però els representants d’ERC van dir que no sabíem de què parlàvem quan els vam alertar dels perills. Que no era veritat que els indults signifiquessin una renúncia i mostrar un penediment, tot i que la figura s’estableix com un perdó de l’estat. Pel que fa a la reforma de la sedició, van negar que servís per a crear delictes específics per a perseguir l’independentisme.
—Ningú va canviar de parer durant les reunions?
—Com tots sabem, aquestes trobades van servir de poca cosa i no van concretar pràcticament res. Tan sols la convocatòria de certes manifestacions, però fora d’això, no gran cosa més. De totes maneres, voldria insistir…
—Digueu.
—En aquella reunió, l’Assemblea vam voler deixar clar que no es podia admetre, ni per activa ni per passiva, que durant l’1-O s’havia comès cap delicte. Un referèndum ni és rebel·lió, ni sedició, ni un acte antidemocràtic. És l’exercici d’un dret civil. Qualsevol altra cosa era assumir el relat de l’estat espanyol, que històricament no ha dubtat a manipular el codi penal en contra de Catalunya.
—Podeu desenvolupar-ho?
—El 1901, quan el catalanisme començava a tenir força, es va modificar el delicte de rebel·lió per crear-ne una versió rebaixada amb la intenció de perseguir qualsevol persona que ataqués la unitat de la pàtria. Uns anys després, el 1906, es va fer la llei de jurisdiccions, que va ampliar encara més els supòsits per evitar crítiques als militars o les institucions de l’estat. Un dels elements punibles eren la caricatures, arran dels fets del Cu-Cut!. Aquell atac va tenir una resposta unitària del catalanisme, que fou Solidaritat Catalana, però ara això sembla impensable.
—Què us sembla l’estratègia d’ERC d’impulsar ara una reforma del delicte de malversació?
—A mi em sembla una bestiesa. Quan no van poder condemnar el govern Mas per malversació pel 9-N, ja van trobar una excusa, en el Tribunal de Comptes, per gratar-los la butxaca. I quan s’hagi reformat la malversació, què? Reformem la llei del Tribunal de Comptes? Sempre hi haurà una excusa. Reformem també la llei electoral perquè la JEC actua per voluntat política i antidemocràtica? Canviem la legislació perquè no es puguin perseguir campanyes de consum estratègic com la de l’ANC? El problema no és una, dues o tres lleis concretes. El problema és que l’estat espanyol vulnera els principis constitucionals i tergiversa l’ordenament jurídic per fer persecució política. Ho hem vist abans al País Basc i ara torna a passar a Catalunya. Podem modificar les lleis que vulguem, però parlem de l’essència d’aquest estat. Ens cal canviar l’enfocament i plantejar-nos el tema de fons.
