Pau Ricomà: ‘Ballesteros es pensava que es podia mantenir gràcies a una xarxa de relacions clientelistes’

Pau Ricomà (Tarragona, 1957) va convertir-se dissabte en el primer batlle independentista de Tarragona. Va desbancar el socialista Josep Fèlix Ballesteros gràcies al suport d’En Comú Podem, que s’ha incorporat al govern del flamant batlle d’ERC, i de JxCat i la CUP. L’elecció de Ricomà implica un canvi després de dotze anys de govern de Ballesteros.

És llicenciat en història general i geografia a la Universitat Rovira i Virgili i té estudis de filosofia i sociologia. Ha treballat a Caixa Tarragona, on fundà el sindicat de treballadors i presidí el comitè d’empresa, i també ha estat president de l’Empresa Municipal de Desenvolupament Econòmic de Tarragona.

Ricomà va presentar-se a les eleccions municipals del 2015 amb l’objectiu de recuperar la representació al consistori tarragoní que ERC havia perdut el 2011. Va aconseguir quatre regidors. El 26 de maig va obtenir-ne set, tants com el PSC, que va guanyar per mig miler de vots. El resultat va servir-li per a construir una majoria alternativa que li ha donat la batllia.

—ERC ha passat de no tenir cap regidor el 2011 a ocupar la batllia el 2019. Tarragona ha evolucionat paral·lelament al procés?
—Podria ser un titular bonic, sí. El fet és que aquestes eleccions han tingut una clau molt de ciutat. Després de dotze anys de govern del mateix alcalde, hi havia una necessitat de canvi. Nosaltres, amb el nostre programa i la nostra manera de ser, érem l’opció de canvi més clara. El vot té a veure amb l’independentisme, però també té unes altres connotacions.

—La nit electoral us vèieu batlle amb aquesta majoria alternativa a Ballesteros?
—No, no m’hi veia encara. Però sí que havia de demostrar convicció. Nosaltres teníem un objectiu molt clar, que era el canvi. En aquell moment alguns periodistes i gent comentaven que amb set regidors d’ERC i set del PSC era molt fàcil de fer un govern, però no vam pensar en aquesta possibilitat en cap moment. Vam optar pel canvi, un camí que era més complicat però ens hi havíem compromès. No era fàcil, però era el nostre objectiu.

—El PSC us va oferir un govern conjunt?
—No. Durant la campanya van dir que l’opció preferida per a fer govern érem nosaltres, però ja vam dir que no en teníem cap voluntat. A partir d’aleshores ja no va haver-hi contactes.

—Vau témer en cap moment que En Comú Podem facilités la continuïtat de Ballesteros, veient els pactes entre comuns i socialistes a Barcelona o Sabadell?
—No perquè passés a fora, però evidentment la seva militància és molt diversa i podia passar. Van dir que parlarien amb el PSC i amb nosaltres i que decidirien després. Però ho interpretaven en clau local.

—El sistema electoral ha permès que forméssiu aquesta majoria, però hem vist el cas de Badalona, on el PSC ha fet seva la batllia essent la tercera llista el 26-M. Creieu que s’ha de canviar?
—No hi ha cap sistema perfecte. Una segona votació podria ser una possibilitat. El sistema de l’alcalde més votat en una votació única no el veig clar, perquè potser el més votat és el 20% o el 23% dels vots i prou. Una possibilitat és la d’ara, aplicar la dinàmica parlamentària a escala local, i una altra seria una segona votació.

—Ara negocieu amb la CUP que s’incorpori al govern. Sou optimista?
—Sempre sóc optimista. Tot té el seu temps. Crec que es podrà fer, però també depèn del soci de govern [comuns]. Crec que tard o d’hora es materialitzarà.

—És compatible l’entrada de la CUP i de Junts per Tarragona al govern?
—És l’opció que he defensat i que mantinc. Tot té una clau molt local. Tots tres partits compartim que, després de dotze anys de govern de Ballesteros, i sobretot en aquest últim mandat, la ciutat ha entrat en una certa pèrdua de vigor, per dir-ho d’una manera suau. En mobilitat, urbanisme, servei de neteja, comerç… hi ha una proximitat molt gran entre partits molt diversos. La voluntat de regenerar la ciutat ens cohesiona.

—La regidora de la CUP Laia Estrada deia en una entrevista que el nou govern tocaria molts interessos i que això tindria conseqüències. Hi ha un problema de clientelisme a Tarragona?
—Ho comparteixo força. Hi ha una part de gent a qui no ha votat ningú que té massa pes en les decisions que afecten la ciutadania. Crec que la CUP, nosaltres, els comuns i Junts per Tarragona compartim la voluntat de buscar fórmules perquè els ciutadans s’impliquin molt més en la presa de decisions a la ciutat.

—Quins canvis es veuran a curt termini respecte de l’etapa de Ballesteros?
—Hi ha moltes coses a fer. Una és recuperar la ciutat per als ciutadans. Avui dia, amb dotze anys de govern socialista, no hi ha cap sistema formal de participació ciutadana de veritat. Nosaltres portem al programa la creació de consells de districte, de manera que la gent s’apoderi molt més i tingui molta més influència en tot allò que passa en el dia a dia al carrer. Això, que pot ser una cosa molt senzilla, és un canvi absolut en el model de ciutat i el paradigma que hi ha. El ciutadà tindrà molta més veu. Diria que la gent ara està més contenta i que aquest canvi l’ha agafat amb una alegria i un anhel d’esperança que no hi ha hagut amb uns altres canvis de govern que hem viscut.

—Ballesteros ha perdut suport a cada elecció. A què ho atribuïu?
—Bàsicament ha estat un alcalde que no ha tingut un rumb fix ni recognoscible. Ha fet coses curioses i inexplicables com pactar amb el PP aquests últims anys; uns Jocs Mediterranis molt malt dirigits; i una desconnexió molt gran de la ciutadania. Ell es pensava que es podia mantenir gràcies a una xarxa de relacions clientelistes. La ciutadania se li ha girat d’esquena per unes altres coses: per falta d’autoestima, per la sensació que les potencialitats són poc aprofitades… crec que ha tingut poc contacte amb la gent.

—Els Jocs Mediterranis van perjudicar la imatge de la ciutat?
—Sí. Bàsicament perquè reflectien una cosa que la ciutat no era. Tarragona no es va reconèixer en aquella cerimònia. Al contrari. Quan fas uns jocs, que és un esdeveniment internacional de relativa importància, intentes mostrar la teva ciutat, els valors, la cultura… Semblava una cerimònia que es podia fer a qualsevol lloc, no representava res. A molta gent ens va doldre la imatge de Tarragona que pogués percebre la gent del nostre país.

—Tothom us demana pel llaç groc. Heu dit que el ple haurà de decidir si es penja una pancarta o un llaç groc a la façana, però que no prendreu la iniciativa. Us molesta aquest debat?
—No em molesta gens. És un debat que té lògica. Però passa que s’ha de conèixer una mica Tarragona. Això que hem fet nosaltres, que un partit independentista guanyi a Tarragona, no és fàcil. Les coses demanen temps i confiança. Com a ajuntament, hem d’intentar ser a prop de la gent i que la gent ens entengui. Tarragona és una ciutat molt diversa. Tot demana el seu punt i tot es farà. Vaig amb el llaç groc sempre, no me n’amago, i participo activament en totes les manifestacions. He anat a veure els presos, he anat a Ginebra… El meu compromís amb la causa és absolut i continuaré donant la cara com a alcalde. Però entenc que l’expressió de la façana de l’ajuntament és la col·lectiva del ple municipal. Potser s’acabarà posant, però també potser demanarà més temps.

—A la sessió de plens hi ha un quadre enorme de Felipe VI. La CUP vol que el retireu i és una condició que posa per entrar al govern. Ho fareu?
—Per això que no pateixin. No ha de patir ningú.

—Al pròxim ple ja no hi serà?
—[Riu.] No ho sé… Deixem-ho per quan sigui el moment.

—També demanen que us abaixeu el sou, de 70.000 euros a 27.000.
—N’he parlat amb ells. És una qüestió de concepcions. Sincerament… L’Ajuntament de Tarragona no té els sous tan alts com tenen ajuntaments molt propers amb menys habitants. Realment, per a la persona que hi ha al capdavant d’una empresa gran amb dedicació total i la responsabilitat que això implica, és un sou alt? A mi em sembla que no. Ho veig així. En el món privat, en unes empreses d’aquestes dimensions, el sou es multiplica pel sis amb la mateixa responsabilitat. Dit d’una altra manera, dins l’ajuntament deu haver-hi desenes de persones que cobrin aquest sou. Intentem no posar la precarietat com a model. L’hem de combatre, però no posar-la com a model de tot.

—Heu pogut parlar amb Oriol Junqueras o Marta Rovira?
—No, directament no. Interposadament, sí. Estic disposat a veure’ls quan vulguin. Estic segur que Junqueras està molt content de com ha anat. Hem fet allò que ell ens va aconsellar. Una llista molt diversa que representa Tarragona de manera molt àmplia, que s’assembla molt a la ciutat. Va demanar que parléssim amb tothom. Crec que deu estar molt content de com ho fem.

—Aspirareu a un segon mandat el 2023?
—Ho veig molt lluny! He entrat en un món desconegut. Conec l’ajuntament, però no tota la dedicació que implica ser alcalde. Ara tot em sembla fantàstic i una meravella. Però tot just fa uns dies que sóc alcalde. Faré allò que sigui millor per al partit i la ciutat. Ara mateix encara no hi penso.