Patricia López: “Una organització criminal s’ha apoderat de l’estat espanyol”

  • Entrevista a la periodista de Crónica Libre sobre el funcionament de les clavegueres de l'estat espanyol

VilaWeb
Xacobe Ferreiro / NÓS DIARIO
13.07.2022 - 21:40
Actualització: 14.07.2022 - 22:54

Patricia López és una de les periodistes més reconegudes de l’estat espanyol. És la directora del diari Crónica Libre, en què ha publicat un enregistrament entre el comissari Villarejo i el director de La Sexta, Antonio García Ferreras. En aquesta entrevista, publicada per Nós Diario, explica el funcionament de les clavegueres de l’estat espanyol.

Quan parlem de clavegueres, la primera idea que ens ve al cap és la de policies corruptes, però què hi ha darrere aquesta imatge tòpica?
—Hi ha dos aspectes que cal diferenciar. Normalment hi ha policies que tracten amb narcotraficants, terroristes, traficants d’armes i, en general, amb el món del lumpen. I una altra cosa, com en aquest cas, és quan els policies són el lumpen. Això, més que clavegueres, és una organització criminal que s’ha apoderat dels poders de l’estat. Allò que ens hem anat trobant, partint de la claveguera policíaca, és que té una pota mediàtica, una pota empresarial i una altra, imprescindible, que és la judicial. Ja no és un grup de policies corruptes, és una organització criminal que ha pres el poder.

Diumenge vau publicar al vostre diari, Crónica Libre, una conversa entre el comissari José Manuel Villarejo i el director de La Sexta, Antonio García Ferreras, sobre Pablo Iglesias, i dimarts una altra referida a Juan Carlos Monedero i Pedro Sánchez. Què en destacaríeu, de la deriva periodística de les clavegueres?
—Vaig parlar d’aquell dinar entre Ferreras i Villarejo el 2016. Va ser un dinar de quatre hores, de manera que encara hi ha molta cosa per a treure aquests dies vinents. Aquell dia del 2016 en què vaig publicar la notícia, Antonio García Ferreras va trucar al diari en què treballava per dir que el dinar havia estat insignificant i que la conversa era sobre pastilles per al cor comercialitzades per Adrián de la Joya [soci del comissari Villarejo]. Per tant, aquest enregistrament demostra que allò que vaig dir aleshores era cert i que tots els que em van vetar a la televisió, com ara Ferreras i Mauricio Casals [president del diari La Razón], o que van vetar la informació o fins i tot no la van contrastar mai, no és que fossin mals periodistes, sinó que estaven al servei d’una altra causa que no era la de mantenir informats els ciutadans, sinó més aviat de tenir-los perduts al servei del capital, és a dir, del seu cap.

Un dels aspectes que més sorprenen és la impunitat amb què actuen els representants més significatius de les clavegueres. Això vol dir que tenen connexions i complicitat amb el poder polític i judicial?
—Això és com una roda, un engranatge que gira quan totes les parts que el componen funcionen. De fet, si alguna no funcionés, la roda no giraria. Es necessita el polític, el policia, l’empresari, els mitjans de comunicació i el poder judicial. Nosaltres vam començar diumenge a Crónica Libre amb un mapa de la Unitat de Delictes Econòmics i Fiscals (UDEF), presumpta organització criminal segons la nostra investigació i segons investigacions que s’avancen a l’Audiència espanyola. La UDEF va ser dirigida pel comissari Villarejo amb el seu company estret, el comissari José Luis Olivera, que ara acompanya Luis Rubiales a la Reial Federació Espanyola de Futbol. A partir d’aquí, hi havia uns altres comandaments més avall a qui es feia canviar els informes al gust del client que aquestes persones tinguessin. En definitiva, és una unitat policíaca d’elit que fabrica delictes econòmics.

Els vincles del poder econòmic amb aquesta trama han estat documentats en uns quants processos, i han sortit a la llum els noms d’empreses tan conegudes com ara Iberdrola, el BBVA i La Caixa. Què us sembla més significatiu, d’aquest capítol?
—La importància del capítol econòmic de les clavegueres és que, durant la transició, es va convidar a marxar a policies que s’havien vist embolicats en els assumptes més tèrbols del Ministeri d’Interior a canvi de bons llocs en empreses com ara el Banco Santander, el BBVA i Iberdrola, i amb això van ajudar a fer espionatge industrial. Curiosament, en aquestes quatre hores de dinar entre Villarejo i Ferreras que encara hem de revelar, hi ha càrregues contra més empresaris i polítics d’un color diferent del morat.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any
Fer-me'n subscriptor