Elisenda Paluzie: “És lamentable que ERC digui que l’informe del Catalangate corrobora la taula de diàleg”

L’esborrany de l’informe de la comissió Pegasus del Parlament Europeu carrega d’arguments els independentistes. El text assenyala amb molta duresa el paper de l’estat espanyol en l’espionatge del Catalangate i li retreu la manca de mecanismes per a investigar uns fets il·legals. Però, si tenim en compte les primeres reaccions, no tot el moviment independentista en fa la mateixa lectura. ERC ahir assenyalava que aquest informe avala la taula de diàleg. En canvi, hi ha qui sosté que és una prova més per a abandonar-la. En parlem amb Elisenda Paluzie, ex-presidenta de l’ANC i un dels seixanta-cinc espiats amb el programari Pegasus.

—Esteu sorpresa per la duresa de l’informe?
—Una mica sí, perquè em pensava que el joc que havien fet els diputats espanyols hauria condicionat molt més. A la introducció l’informe ja té un to molt dur i diu clarament que l’estat espanyol ha comès abusos en la utilització de les eines d’espionatge. A banda la crítica als estats que practiquen l’espionatge, també fa crítiques molts dures a la Comissió Europea i al Consell Europeu. A la pàgina 4 diu concretament que el Consell Europeu i els governs dels estats practiquen l’omertà. Aquesta frase és contundent.

—Quina vulneració creieu que és més escandalosa a ulls d’Europa?
—N’hi ha moltes, però destacaria que assenyala que la llei de secrets oficials és del 1968 –de l’època franquista–, o la rapidesa amb què s’actua en el presumpte cas d’espionatge del Marroc al president del govern espanyol i, en canvi, la lentitud de les altres querelles. O que Espanya només hagi reconegut 18 dels 65 casos d’espionatge. I d’aquests 18 han reconegut que hi havia autorització del jutge del Suprem. Però expliciten que no es pot saber per quin motiu els han espiat perquè no hi ha accés a les ordres. També m’agradaria remarcar que molts mitjans i polítics espanyols s’han dedicat a qüestionar Citizen Lab d’ençà que va esclatar l’escàndol i a negar l’evidència que l’estudi és ben fet. En canvi, aquest informe, a partir del minut zero, dóna validesa a la investigació de Citizen Lab.

—En cas que aquestes conclusions siguin fermes, quines conseqüències polítiques haurien de tenir?
—En un estat democràtic normal, la primera cosa que es faria seria crear una comissió independent i seriosa perquè investigués tot això, independentment dels poders públics; i hi hauria d’haver dimissions que no n’hi ha hagut. Però, vaja, no n’espero res… Passa que les recomanacions d’aquest informe demanen la creació de molts instruments i accions del Consell Europeu i la Comissió Europea i, per tant, si es fa a l’àmbit de la UE, potser això servirà per a forçar més l’estat a actuar. Per exemple, elogien el treball de Citizen Lab però diuen que la UE no pot dependre d’un centre de recerca del Canadà, que la Comissió Europea hauria de crear un institut interdisciplinari europeu.

—Ahir l’eurodiputada d’ERC Diana Riba deia que l’informe demostra que cal continuar la taula de diàleg. Què hi dieu?
—Jo, sincerament… És lamentable que un informe d’aquest nivell, d’aquesta duresa, d’aquest rigor, ERC el manipuli per interessos polítics de les seves estratègies polítiques. I que el titular que donin és que l’informe valida o corrobora la taula de diàleg… És que, vaja, em sembla de molt baix nivell polític i d’una poca categoria institucional terrible. D’alguna manera volen que aquest informe no qüestioni res del que fan, de l’estratègia política que segueixen, que és donar suport al govern del PSOE i normalitzar la situació aquí i fer business as usual i autonomisme. Ho giren i manipulen l’opinió pública, que no es llegirà un informe de 179 pàgines en anglès. Aquest informe corrobora la necessitat que l’independentisme refaci una estratègia unitària per a anar-se’n com més aviat millor d’aquest estat demencial, autoritari i de tan baix nivell democràtic.

—L’informe hauria de reavaluar la taula de diàleg?
—L’espionatge és un element més de la vulneració de drets humans de l’estat espanyol envers el moviment independentista català. L’espionatge en massa –que sabem que continua avui dia– és un element més per a no podem dialogar amb aquest estat. En aquest estat no es respecta el nostre dret d’autodeterminació. A la taula l’estat espanyol vol que l’independentisme reconegui els suposats delictes que ha comès i llavors ell prendrà mesures per alleugerir la repressió. I aquí l’independentisme català ha de dir clarament el contrari: nosaltres no hem comès cap delicte, els delictes els cometeu vosaltres. Tots els crims els comet l’estat espanyol quan reprimeix el moviment d’autodeterminació de Catalunya. Per tant, en una taula en què qui et fa seure s’inventa que tu has vulnerat drets o s’inventa que tu has comès crims és una taula que no és correcta. És desigual. Si això no canvia, no té sentit i és perjudicial.

—El vostre cas és entre els divuit del Suprem. Sabeu com us van poder espiar i quan?
—M’han espiat amb diversos mòbils i unes quantes vegades. Tinc consciència d’haver estat espiada des que vaig començar a ser presidenta de l’Assemblea. Per això canviava de mòbil cada any. Sé que Citizen Lab em van trobar Pegasus en un iPhone que vaig fer servir el 2019 i la infecció és datada de l’octubre del 2019, després de la sentència. En aquell atac van trobar dos missatges de text. I després, en un Android que feia servir el 2020 m’hi van trobar dos SMS més, però Citizen Lab no té la tècnica per datar la infecció dels Android. A banda, també m’havien trobat programaris d’aquests l’any 2018, amb mòbils que no són objecte de la investigació de Citizen Lab.

—En quin punt es troba la vostra denúncia?
— La nostra denúncia va ser admesa a tràmit l’últim dia de juliol al jutjat 23 de Barcelona i el jutge que ens la va admetre és Jaime Conejo Heredia. Va ser suplent al jutjat número 13 i es va saber que tenia el Facebook farcit de fotos de la seva assistència a manifestacions de Societat Civil Catalana, que repiulava webs com Dolça Catalunya i que atacava l’independentisme a les xarxes socials. Vam demanar la seva recusació el mes d’agost i quan érem enmig dels tràmits, va resultar que en aquell jutjat hi havia una nova jutgessa titular i, per tant, hem retirat la recusació. La fiscalia ja ha obert les diligències i ara nosaltres hem de fer el peritatge tècnic i el presentarem aviat.