01.10.2019 - 21:50
El raper Pablo Hasel és una víctima més de la repressió de l’Audiència espanyola contra cantants i grups de música. Té uns quants casos oberts i diverses condemnes, acusat de suposats delictes, com ara enaltiment del terrorisme i injúries contra la corona espanyola i els cossos de policia. Diumenge es va saber que l’Audiència espanyola havia deixat en suspens l’execució de la primera condemna contra ell per enaltiment del terrorisme, tot i que es manté la pena d’un any i la multa per injúries a la corona i als cossos policíacs.
A més, resta pendent de la resolució del Tribunal Suprem espanyol sobre la seva segona condemna, que implicaria que entrés a la presó. Fa anys que es mentalitza per quan arribi el moment, tot i que reconeix que es fa molt dur i que l’espera és angoixant. Hasel atén telefònicament VilaWeb per parlar del seu cas. Lamenta que la gent hagi normalitzat la repressió, critica el paper dels partits independentistes i fa una crida a una vaga que faci mal a l’oligarquia espanyola. Per ell, el model de lluita en què cal fixar-se és el de les Armilles Grogues.
—Com esteu? Us va sorprendre que l’Audiència espanyola deixés en suspensió una condemna en contra vostra?
—Sento ràbia. No em sorprèn, perquè no és la primera vegada que l’Audiència Nacional filtra una sèrie d’informacions a la premsa per confondre. Com la darrera condemna per presumpte enaltiment del terrorisme, que me la van rebaixar a nou mesos, amagant més d’un any de presó i la multa per injúries a la corona i a les forces de seguretat de l’estat. La gent llegia que només eren dos mesos i que no entraria a la presó, i tampoc parlaven dels dos anys d’antecedents ferms. Ho fan amb una clara intenció de desactivar la solidaritat. Crec que preparen el terreny per quan surti la sentència ferma, que segurament em portarà a la presó.
—Us referiu al recurs que ha de resoldre el Suprem. En teniu cap previsió?
—No pot trigar gaire, fa més d’un any que espero. En el cas de Valtònyc, va trigar més o menys igual. Pensem que sortirà aviat.
—Més d’una vegada heu dit que estàveu disposat a afrontar la presó. Impressiona la vostra contundència, però comença a fer vertigen? Us heu preparat psicològicament?
—Fa molts anys que em mentalitzo, tot i que és molt dur. Sento molta impotència, molta ràbia i també tristesa perquè no hi ha prou solidaritat. No en el meu cas i prou, sinó en tots els casos de repressió: cal més solidaritat i una resposta més contundent per a aturar-ho. O, si més no, que l’estat s’ho pensi a l’hora d’exercir més repressió. Aquesta espera tan llarga, que també la va patir Valtònyc, la provoca l’estat per crear-te una angoixa i un estat psicològic. No pots fer plans a mitjà ni a curt termini perquè no saps si d’aquí a un parell de setmanes o tres mesos et tancaran a la presó tres o quatre anys o vés a saber quants.
—La suspensió de l’Audiència espanyola diu que no podeu cometre cap delicte en tres anys. La condemna va ser per haver compost cançons. Continuareu fent música com sempre?
—Sí, en continuo fent. De fet, cada vegada que faig una xerrada o un concert és un acte de desobediència perquè el que hi dic em pot comportar una altra condemna. Sóc com un delicte errant! És un avís clar que si continuo per aquí, aniré a la presó, però no em ve de nou, perquè fa anys que m’avisen.
—Teniu més causes obertes.
—A l’octubre tinc un parell de judicis penals. Un per una protesta a la universitat i un altre per un muntatge de la Guàrdia Urbana de Lleida, que va agredir un company per haver enganxat cartells a favor del dret d’autodeterminació abans de l’1-O. En tenim proves i les hem mostrades al nou ajuntament d’ERC, a veure si hi fa alguna cosa, que el policia que va apallissar-lo va fer molts piulets celebrant la violència de l’1-O. És un conegut feixista que dóna suport a Ciutadans i que animava a agredir els votants. Per haver-lo denunciat i un fals testimoni, em demanen presó per coaccions a la justícia. Diuen que vaig amenaçar-los. A part, encara sense data, tinc un judici per delicte d’odi per haver dit nazi a un jugador que va fitxar pel Betis, Zozulya.
—Respecte del cas Valtònyc: si el Tribunal d’Estrasburg li dóna la raó en la causa contra Espanya, això us podria beneficiar?
—No tinc gairebé cap esperança. Aquest tribunal ha condemnat l’estat espanyol per tortures i també va absoldre Otegi per haver dit que el rei era el cap dels torturadors, però l’estat espanyol ha continuat condemnant per aquests ‘delictes’.
—Com veieu la situació política, després de les detencions dels set independentistes del 23-S?
—És molt trist com es va normalitzant la repressió, fins i tot entre persones que s’oposen a l’estat espanyol. S’ha interioritzat que poden empresonar persones i que per a respondre-hi, n’hi ha prou de sortir mitja hora o una hora al carrer. Són coses molt greus, molt. Veiem com l’estat espanyol cada vegada avança més perquè ningú l’aturi, com en el cas escandalós d’aquests empresonaments. Si davant aquests casos no s’oposa una ferma resistència, continuarà avançant. No sé què pot acabar passant. Gran part de la culpa que no hi hagi una resposta contundent contra la repressió i la vulneració de drets i llibertats fonamentals és dels partits polítics, que desmobilitzen força davant aquesta repressió feixista. El problema es va perpetuant i l’estat avança i ens esclafa amb una facilitat que és terrible.
—Què més s’hauria de fer per respondre a la repressió?
—En l’àmbit institucional, els partits haurien de trencar la normalitat i desobeir. Pel que fa a nosaltres, no és cap secret que estic a favor de tots els mitjans de lluita. Però fins i tot dins la desobediència pacífica, es poden fer moltíssimes coses que fan més mal que una manifestació d’una hora i cap a casa. Hi ha hagut algunes vegades que s’han ocupat vies de tren. S’hauria de fer una vaga de debò, una vaga combativa que aturés la producció i fes mal a l’oligarquia espanyola, que és qui realment té el poder. Es mouen sobretot per interessos econòmics i hem de fer-los mal. La vaga del 3 d’octubre està molt sobrevalorada i la prova més evident és que l’oligarquia espanyola no va queixar-se d’aquella vaga perquè no va fer-li mal. Això ho podem comparar amb l’oligarquia francesa, que sí que s’ha queixat i està molt preocupada per la lluita de les Armilles Grogues.
—Les Armilles Grogues són el moviment a seguir? També s’ha parlat d’Hong Kong.
—Discrepo pel que fa a Hong Kong perquè han rebut el suport dels Estats Units i del Regne Unit i això me n’allunya. Ara, sí que considero que els manifestants d’Hong Kong, amb els mitjans de lluita, fan mal, com les Armilles Grogues. Aquí ens esclafen molt fàcilment perquè es rebutja l’autodefensa i, fins i tot, dins la lluita pacífica es pot fer molt més mal econòmic.
—Criticàveu els partits. L’empresonament i l’exili dels dirigents els ha paralitzat?
—Sempre dic que la por és legítima i comprensible, però si un té por que s’aparti i que s’hi posi un altre que sigui més valent. Un no pot omplir-se la boca amb segons quines coses i després fer tot el contrari. Hi ha moltíssima por, però no són honestos, no ho volen reconèixer. Això de prometre que s’avança cap a la independència o parlar de desobediència en abstracte em sembla un engany terrible a la gent.
—Com s’ha de respondre a la sentència del Suprem?
—Hi ha un error de base. No hem d’actuar només quan l’estat exerceix una repressió tan bèstia. S’ha de portar la iniciativa. Una vegada es va guanyar el referèndum, l’endemà s’hauria d’haver declarat la independència i defensar-la als carrers. Una gran part del poble que va votar estàvem preparats, era el que volíem i el que esperàvem. L’1-O es va córrer un gran risc, gairebé va haver-hi un mort i hi va haver molts ferits. Igual que la gent estava disposada a córrer el risc, ho estava per defensar la victòria del referèndum. El moment es va deixar escapar, però tota aquella gent que estava disposada a defensar la independència als carrers avui encara hi és, tot i estar més desmobilitzada. Si de debò es fes una crida a defensar la independència, la gent hi seria. Això convé, i no cal esperar la sentència per a això. Em sembla una vergonya que Torra només digui que s’avançarà cap a la independència si la sentència no absol els presos. És com dir que si els absolguessin, abandonarien la lluita per la independència, però realment penso que ja l’han abandonada.
