“No m’hauria imaginat mai que l’estat espanyol seria capaç de dormir sota el meu sostre”

Òscar Campos viu ara el procés de convertir una experiència psicològicament molt dura en lluita política i antirepressiva. Ell ha estat la víctima del darrer cas conegut d’infiltració d’un agent de la policia espanyola a l’esquerra independentista. La Maria va ser, durant tres anys, la seva parella, fins al punt de conviure amb ell i guanyar-se la confiança de les seves amistats, familiars i companys de militància. Tal com va destapar la Directa, aquesta jove mallorquina en realitat treballava com a infiltrada als moviments independentistes i socials de Girona, i a més la seva mare l’havia ajudada a fer més creïble la seva doble vida. Una història que sembla ficció, però que és ben real, i que és un exemple més d’una tàctica d’espionatge que, malgrat ser legal només en casos de bandes armades o similars, l’estat espanyol empra amb impunitat contra moviments socials pacífics. Parlem amb Campos sobre el seu cas i com l’ha viscut, i especialment sobre com creu que ha de reaccionar l’independentisme a aquests mètodes.

—Fa unes tres setmanes vau descobrir que la vostra parella era una agent infiltrada de la policia espanyola. Primer de tot, com esteu ara? 
—La ferida perdurarà molt de temps, però tenim la sort de comptar amb un suport molt gran. Estem en mans de psicòlegs que ho tracten com un episodi de trauma i tortura. És una muntanya russa que tant jo com el meu entorn patim: tristesa, dolor, ràbia, enyorança… I és tan greu que hi ha moments que dubtes que sigui veritat i que no siguis el protagonista d’un malson o d’un film d’espionatge. Però tornes a topar amb la realitat i veus que tens davant un estat governat pel PSOE que ha protagonitzat aquesta pel·lícula. És gratificant veure que hi ha un gran equip periodístic que ha destapat aquests talps. L’han desemmascarada i ara tothom sap que és policia i la seva manca d’escrúpols.

—Com arriba a la vostra vida i quina estratègia segueix?
—Quan arriba ja té informació de la força política de Girona i de les persones ubicades en certs espais. Sempre hem estat cares visibles del moviment independentista i social, i ella ve amb una estratègia programada sobre què ha de fer i qui ha d’anar a buscar. Arriba el maig del 2020. En una acadèmia de formació per a entrar a la universitat coneix una persona molt propera a la meva germana i a mi, s’introdueix al moviment antiracista de la tancada pels drets i participa en activitats relacionades amb aquesta lluita. Establim una relació que al cap de poc temps acaba essent quotidiana, vivim junts gairebé tres anys.

—En quins grups en concret entra per extreure’n informació? 
—En espais antiracistes, al sindicat per l’habitatge, en la coordinadora feminista del 8 de març i també en espais com el gimnàs popular del Pla de l’Estany. Tant la Maria com jo formem part, gairebé des de l’inici, del sindicat i de la creació de noves estructures on ella té un paper, no molt important, però sí de presència en la feina quotidiana, gestionant la venda de samarretes i altres ingressos.

—Era vista com una més dins el moviment? 
—No era una més, era una persona especial. Qualsevol persona que hagi topat amb la Maria en té un record amable. L’estratègia maquiavèl·lica va consistir a generar un acostament cap a mi i el meu entorn perquè no poguéssim sospitar mai. Com podia sospitar de la persona que s’havia convertit en la més important de la meva vida? Com podia sospitar d’una persona que deia que el seu pare tenia càncer i necessitava suport emocional? Com podíem sospitar d’una persona que em va presentar la seva mare real, amb qui estableixo una relació telefònica? També la vaig conèixer i vaig dormir a casa seva quan vaig ser a Mallorca… Fins i tot la Maria em va presentar una de les seves millors amigues, una altra que ens va convidar al seu restaurant i fins i tot em van convidar al casament d’una altra amiga.

—Podria ser que les seves amigues també hi estiguessin ficades?
—En el cas de la mare, sí, perquè té un paper fonamental: fer-me sentir especial perquè la Maria em té a mi a Girona. Més que si aquestes amigues hi estan involucrades, la qüestió és que ella les va involucrar per establir una coartada perfecta. Va establir una estratègia molt emocional que va funcionar, generar aquesta estima de mi cap a ella d’una manera molt elevada. Era un pilar fonamental de la meva vida, teníem plans de futur… Ha traspassat límits, perquè ha aprofundit en les qüestions més íntimes.

—Tenia una estratègia molt ben travada en la part emocional. I en la part política? 
—No tenia un discurs ni una anàlisi política elaborada. En la lluita dels moviments socials, com més persones siguem, millor. Que ella es nodrís d’aquestes activitats ho veia positiu. Aquesta persona no elaborava una anàlisi política ni tenia un paper fonamental, era una més, amb inquietuds. Com que era parella d’una de les persones que hi participava activament i com que també va establir una amistat molt gran amb algunes persones, no necessitava evidenciar la seva formació ideològica i no vam jutjar-la per això. Senzillament, era una persona que tenia interès per les coses que fèiem.

—Entenc que ningú no tenia sospites.
—Al contrari. Estava tan ben elaborada, l’estratègia, que gairebé va tornar a Mallorca sense que la destapéssim. El paper que tenia amb mi era el d’una parella sana. Amb altres persones potser va establir una relació de més interès per extreure contingut ideològic i polític.

—Us heu adonat de certes coses a posteriori? Si tenia un interès especial per alguna informació en concret, si preguntava molt sobre algunes qüestions… 
—No li calia fer un paper d’interrogatori per obtenir informació perquè els espais en què participem són oberts. Senzillament t’hi introdueixes, escoltes i n’obtens informació.

—Què en sabíeu, del seu germà, que també és agent de la policia espanyola? 
—Me’n va parlar, però en cap moment no me’l va presentar, i em parlava d’una vida que no tenia res a veure amb la policial. S’ha destapat que és un agent de la policia i que té un vincle ideològic amb el sindicat policial d’extrema dreta JUSAPOL. Hi havia un risc molt elevat a l’hora de presentar-me’l, perquè, així com la Maria tenia una capacitat que voreja la psicopatia per a arribar on ha arribat, el seu germà té un perfil evident a les xarxes d’odi profund cap a l’independentisme.

—Sembla que hagin anat a buscar una família amb un odi anticatalà absolut. La mare també tenia publicacions catalanòfobes.
—Hi ha informació que en un estat democràtic s’hauria de donar. Com pot ser que una civil com la seva mare hagi participat en aquest entramat? No sabem si està en nòmina de l’estat espanyol o si ha rebut algun benefici econòmic. La Maria forma part de l’escola d’Àvila de policies entre el 2017 i el 2018. Ha estat instruïda i captada com a agent d’intel·ligència dins el context més violent de l’estat espanyol contra Catalunya. Ha estat instruïda amb l'”a por ellos” i el “todo por la patria”. És una persona deshumanitzada, perquè sent un odi profund per tot allò que li han ensenyat que ha d’odiar. Per això ha estat capaç de no empatitzar i ha desenvolupat tècniques d’astúcia, engany, doble personalitat… Elles no han sentit cap mena d’estima, al contrari, i només els desitjo que en algun moment no puguin dormir pels remordiments.

—Com vau descobrir-ho tot? 
—Ho va descobrir la Directa. Van saltar les alarmes perquè hi havia una coincidència en el modus operandi que utilitzen els infiltrats que ja s’han descobert: dir que un familiar té càncer. A més, tots són de Mallorca o Menorca. Ella em va dir que havia de marxar perquè el seu pare tenia càncer, cosa que va despertar sospites en el meu entorn, perquè, de sobte, una relació tan sana podia distanciar-se. Però la constatació va arribar arran de la investigació de la Directa. La Maria va dir que havia d’anar-se’n de Girona per ser al costat del seu pare just quan es va destapar l’últim cas d’infiltració. Com es pot crear una coartada amb una cosa tan greu? Ella va continuar la relació a distància, va mantenir el contacte amb mi fins que vam fer públic que era un talp. Vam tallar el contacte llavors.

—Per què creieu que vau ser l’objectiu?
—Seria molt interessant que Marlaska donés explicacions. He format part de l’esquerra independentista i moviments socials durant anys i conec l’entorn polític i ideològic de Girona i Salt. La Maria podia obtenir informació, espais i contactes.

—A més sou un dels encausats en la causa “21 raons”. 
—De fet, la darrera vegada que em van detenir, la primera persona a qui vaig trucar va ser ella. I no tan sols he estat investigat pels talls del TGV del primer aniversari de l’1-O, la policia nacional em va posar anteriorment en una altra causa que es va arxivar. Abans que aparegués la Maria, ja em tenien a la diana. Em van identificar per una càmera de trànsit i creiem que, quan els Mossos van engegar la investigació de “21 raons”, ho van fer a partir d’arxius policials compartits amb la policia nacional.

—La Maria era present fins i tot en les reunions per a preparar la vostra defensa. Temeu que la informació que té us perjudiqui?
—Més que patir és un tornar a posar en evidència. No ens persegueixen tan sols judicialment, també vulneren el dret d’una defensa justa en un judici causat per la mateixa repressió que ells han creat. Però l’independentisme i les assemblees continuaran essent espais on les persones que ho vulguin podran lluitar, no canviarem res.

—Ara no hi ha por en tots aquests espais, per la possibilitat de tenir més infiltrats?
—El que hi ha d’haver és una resposta de tothom. Evidentment que hi ha pors, ens enfrontem a un estat sense escrúpols, però si hi ha por, la unitat popular ha de fer que canviï de bàndol. Ja ens han fet tot el mal que ens podien fer i ara anem fins al final.

—Heu esmentat l’escola d’Àvila on s’han format els infiltrats. Quins altres elements comuns heu detectat? 
—Hi ha elements que coincideixen i d’aquí en podrà sortir un manual. En surten moltes reflexions. Emocionalment, la ferida és incalculable i no sabem com es manifestarà. L’única manera de comprendre la maldat és des del vessant ideològic. Des de l’emocional no hi ha respostes, és impensable creure que una persona sigui tan malvada i tingui tant d’odi. Cal anar a la dimensió política: l’estat espanyol demostra que la lluita independentista i dels moviments socials no està perduda, sinó que és ben viva. No té por d’ERC o Junts, sinó de la força del poble que va fer la màxima desobediència popular, l’1-O. La Maria s’ha infiltrat perquè som una amenaça real per al règim del 78, perquè som en el bon camí, i per això hem de reforçar els espais dels moviments socials i de l’independentisme popular. Necessiten saber qui som, què fem i com ho fem, i nosaltres hem estat el mitjà d’aquests mecanismes bàrbars i cruels. La millor venjança és la lluita als carrers i l’organització en clau d’unitat popular.

—Considereu que es pot parlar de tècniques de guerra, mecanismes que normalment s’utilitzen en contexts de conflicte armat? 
—Guerra és un concepte de grans dimensions, però tenim la constatació dels mitjans que han utilitzat. Per molt que siguis capaç d’identificar com és l’estat espanyol d’antidemocràtic, no t’imaginaries mai que serien capaços de travessar aquests límits. Els qui havíem participat en l’independentisme popular i els moviments socials estàvem preparats per a rebre els cops de l’1-O, amb els 4.500 represaliats, hem descobert fins a quin punt el poder judicial i polític van de bracet. Però no m’hauria imaginat mai que l’estat espanyol seria capaç de desenvolupar tècniques dignes de ser definides com de guerra, d’arribar a dormir sota el meu sostre i compartir els meus espais.

—Creieu que el moviment independentista s’ho hauria d’haver esperat? O era impensable? 
—És molt difícil d’imaginar. L’estat espanyol ha mostrat la seva veritable cara, i no ho hem aconseguit gràcies a les estratègies de diàleg, sinó de confrontació i ruptura. Això és un aprenentatge: l’estat espanyol és capaç de travessar totes les línies vermelles per aniquilar-nos. També és un missatge molt clar cap a les estratègies de diàleg. Em poso les mans al cap, no hi hauria d’haver cap taula de diàleg sense que Marlaska doni explicacions. En general aquesta estratègia és destinada al fracàs, però encara entenc menys que estiguem desprotegits per part d’un govern que no posa això sobre la taula. És inexplicable que s’asseguin amb qui ens ha torturat i espiat.

—Us sentiu traït en aquest sentit? 
—Em sento eternament agraït per les mostres de suport, però evidentment això no ho sento cap al govern de Catalunya, que ni tan sols s’ha posat en contacte amb mi. Els demanaria que forcin, bloquegin i demanin explicacions, però ningú del govern s’ha posat en contacte amb mi.

—Per què decidiu d’explicar-ho? Per una banda serveix per a denunciar-ho, però per una altra, no vau témer de mostrar certa vulnerabilitat, també en l’àmbit col·lectiu? 
—La decisió d’exposar-me ha estat voluntària, i no és un acte de valentia. Molta gent ens coneixia a tots dos i la meva figura hauria sortit. I tinc gairebé la necessitat terapèutica d’explicar-ho. La roda de premsa va ser el moment més difícil de la meva vida, una situació límit, les emocions no em deixaven ni caminar, però ara cada vegada em sento més fort. Sóc conscient que el que explico pot tenir una deriva de safareig i morbosa, però és molt important dir-ho perquè la gent entengui què és l’estat espanyol, com és capaç d’introduir-se a les nostres vides i intentar d’arrencar-nos aquesta capacitat d’estimar.

—Heu volgut prioritzar aquesta voluntat de denúncia.
—Si no expliquem la repressió, és com si no existís. Som en el bàndol dels bons senzillament perquè mai no seríem capaços d’utilitzar la tortura com ells l’han utilitzada. Necessitem explicar com es genera una diferència entre ells, que lluiten des de l’odi, i nosaltres. Jo em sento molt orgullós d’haver-la estimada i de plorar com he plorat, de com hem tractat amb estima una persona que estava sola. És el que ens diferencia d’ells.

—Però amb certs mètodes és més fàcil imposar-se.
—Sí, però nosaltres no ho farem. L’estat espanyol utilitza mecanismes deshumanitzats senzillament per perpetuar la unitat d’Espanya, i la gent ha d’empatitzar no des d’un vessant només ideològic, també de justícia i humanitat.