Oriol Mitjà: “La verola del simi difícilment es podria assemblar al que va ser la covid”

Feia temps que no en sentíem a parlar, però aquest estiu la verola del simi ha tornat a ser notícia arran del nou brot que s’ha decretat a l’Àfrica i que ha dut l’Organització Mundial de la Salut (OMS) a declarar l’emergència sanitària internacional. A Europa, el risc d’infecció és baix i la Unió Europea no ha vist necessari d’establir el control fronterer per a contenir el virus. Els experts expliquen que és molt difícil que la malaltia esdevingui una pandèmia com la de la covid, i deixen ben clar que no hi ha raons per a generar alarma ni per a pensar en situacions com la del 2020. En parlem amb Oriol Mitjà, investigador i metge de l’Hospital Germans Trias de Badalona, que diu que cal centrar els esforços en el sistema de vigilància, entre més qüestions.

—Exactament què és la verola del simi i en quin moment som ara com ara?
—La verola del mico és una zoonosi viral, un virus que habitualment salta de l’animal a l’humà. Anava passant a l’Àfrica, però causava uns brots limitats a vint o quaranta persones, i se n’extingia la transmissió. El virus es va adaptar i l’any 2022 va causar un brot mundial, amb més de 90.000 afectats. La transmissió era sobretot sexual i la malaltia era lleu o moderada, sobretot amb lesions de butllofes a la boca, als genitals i a la zona anal. Amb la vacunació i més mesures es va controlar aquell brot i ara la situació és diferent: hi ha una altra variant del virus que correspon al centre-est de l’Àfrica, sobretot a la República Democràtica del Congo, que s’ha anat propagant.

—Com s’ha propagat?
—Fonamentalment per contacte directe, que ja no és solament sexual; és a dir, tocar les crostes d’una altra persona i després endur-te la mà a les mucoses facials, com ara els llavis o els ulls. Aquest brot de la República Democràtica al Congo ha afectat 30.000 persones en els últims dos anys. El 75% eren nens de menys de quinze anys i hi ha hagut unes 1.200 morts, majoritàriament de nens que tenien uns altres factors predisposants, com ara la malnutrició. La transmissió s’havia mantingut localitzada, però a principi d’any, el clade 1 del virus de l’mpox, la nova variant, va començar a fer una nova transmissió, també per via sexual, entre treballadores sexuals d’una ciutat minera molt pròxima a la frontera est amb Burundi, Uganda i Tanzània. Algunes d’elles van travessar les fronteres i, per tant, se n’han detectat casos en uns altres països de l’Àfrica.

—La nova variant és una mica més mortífera, amb prop del 3% de mortalitat, però s’ha destacat que no hi ha motiu per a alarmar-se actualment a Europa.
—La variant anterior, el clade 2, té una mortalitat del 0,1%. Dels 90.000 casos del brot anterior, hi va haver poc més de 140 morts en tot el món. En canvi, en el clade 1, de 30.000 casos ja s’han mort unes 1.200 persones. Té una mortalitat més gran perquè a més d’afectar la pell alguns nens també tenen una disseminació del virus als pulmons, al sistema gastrointestinal i, de vegades, al cervell.

—Les autoritats i els experts demanen de no patir: la Unió Europea no ha demanat controls fronterers i es va repetint que hi ha molt poques possibilitats que acabi en pandèmia.
—Sí, i és correcte. Cal acabar de determinar quin és el mode de transmissió i quines són les poblacions de més risc. Però ara per ara el risc més gran continua donant-se en poblacions remotes i pobres de la República Democràtica del Congo. Mentre hi hagi aquest focus en actiu, sempre hi haurà un perill que algun dels casos pugui arribar aquí i trobar la cadena de transmissió adient per a propagar-se.

—I si es propaga?
—En el pitjor dels casos, si s’acabés propagant, seria una propagació molt més lenta que no la de la covid, que té una transmissió per via respiratòria. Amb un sol esternut la propagues a molta gent. Aquí, específicament, has de tocar aquella persona per un contacte directe o tenir-hi relacions sexuals. El contagi és d’un a un i tens molt de temps per a posar les barreres per parar la propagació. Identifiques el cas i el pots aïllar, fer quarantena o oferir la vacunació, si veus que hi ha una comunitat que està més afectada. El 2022 hi havia certes comunitats de persones amb un alt nombre de contactes sexuals, van ser vacunades i es va aturar la transmissió.

—Els casos que s’han registrat al país són de la variant antiga, a més.
—Això és molt important. El sistema de vigilància ha de ser prou fort perquè els metges estiguin alerta per identificar els casos. El clade 1 hauria de ser molt més evident de detectar perquè els pacients tenen més lesions, més disseminades. En canvi, en el clade 2, el brot antic, aquestes lesions estan amagades, dins la vagina o l’anus. Cal posar en marxa les tècniques per a diferenciar-los. Avui dia les PCR són inespecífiques. Només et diuen si tens el virus, però tenim interès a saber si és el clade 1, perquè seria un senyal d’alerta que arriba un brot més greu. Per tant, cal engegar un nou tipus de PCR que és capaç de diferenciar-los. Hi ha alguns metges que són partidaris d’analitzar-ho en tots els casos i uns altres només quan vinguin de la República Democràtica del Congo. Dependrà una mica de la disponibilitat, fins ara només s’ha analitzat en els casos en què es tenia sospita de clade 1. El clade 2 ha quedat endèmic. Han continuat havent-hi casos al nostre país i continuaran de manera esporàdica, sense una gran gravetat.

—I què caldria fer amb la vaccinació?
—La indicació que es va fer el 2022 era per a poblacions amb alt nombre de contactes sexuals, sobretot homes que tenien sexe amb homes i treballadores sexuals, i, per una altra banda, els professionals sanitaris exposats. Aleshores la cobertura no va ser del 100%, i, a més, de les persones que es van vacunar, moltes van rebre només una dosi, que confereix una eficàcia entre el 50% i el 60%. Dues dosis, del 80%. S’ha intentat, primer, d’augmentar la cobertura vacunal en les persones de més risc. Segon, que rebi la segona vacuna qui només en va rebre una. Tercer, revisar que el personal sanitari hagi actualitzat les vacunes. I quart, que els viatgers que vagin a zones de molt de risc se la posin.

—Entenc que amb les dades actuals, de moment no calen més mesures.
—Exacte. És important de protegir els qui marxen, però hi ha poques persones que es posaran en risc. Ha de ser una persona que vagi a treballar en una zona rural o a fer ajuda humanitària. L’entrada més probable serà a través d’un adult, i habitualment els adults ho transmeten per transmissió sexual. Seria estrany que l’entrada en el nostre país fos per un nen, tenen menys mobilitat internacional.

—Per què aquests darrers casos a la República Democràtica del Congo han afectat tants nens?
—Tenen moltes més infeccions quan el contacte és directe: sarna, polls, pian o mpox. En aquests països els nens moltes vegades dormen junts, juguen junts… Tenen molt de contacte directe. Els adults acostumen a estar més distanciats i a portar més roba. Aquest és un factor predisposant que l’afectació sigui més gran. I després hi ha la gravetat. Quan les persones estan immunodeprimides tenen les defenses baixes i és més probable que desenvolupin una malaltia greu. La immunosupressió en nens a l’Àfrica sobretot es dóna quan vénen de passar una altra malaltia, que fa que les defenses siguin més baixes.

—Quina prevenció hauríem de fer col·lectivament? Com podem detectar-ne els símptomes?
—Són uns senyals que s’assemblen als de la varicel·la, en què comencen a aparèixer taques, que després es converteixen en butllofes, que acaben essent crostes. En la varicel·la pots trobar totes les lesions en estadis diferents: tens alhora butllofes que han rebentat, unes altres que són crostes i unes altres que ja s’han curat. En canvi, en aquest virus totes van alhora. Com que la gent ara està vacunada de la varicel·la, si algú en presenta senyals semblants cal sospitar. Habitualment va acompanyada de febre, ganglis inflamats, dolors musculars, mal de cap, cansament… Però aquests altres símptomes són inespecífics, es podrien confondre amb grip o covid.

—Com evoluciona la malaltia de la transmissió als primers símptomes?
—Algú s’exposa a la persona infectada i, passats aproximadament uns set dies, apareix la febre i el cansament. Passats dos o tres dies, apareixen les lesions semblants a les de la varicel·la, que afecten la cara, el cap, el coll, els braços i les cames, i en un grau més baix, el tronc i l’esquena. Acaben progressant a una crosta, que acaba assecant-se i caient.

—Com veieu la situació de vaccinació a l’Àfrica? És una situació comparable a la de la covid, respecte de la manca de vaccins?
—A l’Àfrica, avui dia, encara no ha arribat cap vacuna. Estic en contacte amb el fabricant, Bavarian Nordic, i al juny van aconseguir l’autorització de la República Democràtica del Congo per a permetre que la vacuna es distribuís. Ara han fet una primera sol·licitud de 200.000 vacunes, que s’espera que arribaran a l’octubre. I després hi ha l’estimació de 10 milions de vacunes que serien necessàries per a cobrir les persones en risc. I aquí és on entren els mecanismes que demanen als països rics que donin part de les seves vacunes. Però hi ha una dificultat: quan l’OMS activa aquesta mesura, els països rics poden fer una acumulació infinita de vacunes. Hi haurà països que voldran tenir molt d’estoc per si en el futur hi hagués un brot, i això els faria recular a l’hora de fer donacions. És de mal resoldre perquè la mateixa mesura incentiva i desincentiva la donació.

—La situació amb la verola del simi no té res a veure amb la que vam viure amb la covid, però s’hi pot traslladar alguna de les lliçons que se’n van extreure?
—Els sistemes, les administracions i els acadèmics estan més preparats i se n’han extret algunes lliçons. Començant per la comunicació, que és més pausada, amb una valoració de risc més previnguda: assenyalar les incerteses i esperar per prendre les decisions adients. En aquest cas, com que va haver-hi un brot previ el 2022, ja tenim les eines diagnòstiques i la vacunació preparada, és un pas de gegant. Quan va arribar la covid, no teníem aquestes eines, ara som en una posició molt privilegiada. El mode de transmissió de l’mpox és més lent i la preparació que tenim d’eines diagnòstiques i preventives com la vacuna és més elevada. Per tant, tot és molt més favorable i difícilment es podria assemblar al que va ser la covid.