Ona Curto: “Hem de recuperar la força de la gent, la il·lusió i l’esperança”

[Actualització 14 de novembre de 2021 a les 12:47. Ona Curto ha estat escollida com a primera presidenta de l’Assemblea de Representants del Consell per la República Catalana. Aquesta entrevista es va publicar el 3 de novembre, abans de la votació.]

Ona Curto (Arenys de Mar, 1988) ha estat un dels perfils que ha sorprès més després de saber-se els resultats de les eleccions a l’Assemblea de Representants del Consell per la República. Aquesta regidora de la CUP d’Arenys de Mar ha estat la setena persona més votada de l’urna de càrrecs electes, superada tan sols pels consellers, el president Carles Puigdemont, la presidenta del parlament, Laura Borràs, i la diputada de Junts Pilar Calvo. Malgrat ser un perfil més aviat desconegut fins ara, ha aconseguit 7.693 vots, una xifra que diu que no esperava. Parlem amb ella sobre aquests resultats, sobre el Consell, sobre la posició de la CUP i sobre el seu perfil polític, forjat al món local.

—Heu estat una de les persones més votades de l’urna de càrrecs electes a les eleccions a l’Assemblea de Representants del Consell per la República. Què us han semblat aquests resultats?
—Molt sorprenents, no m’ho esperava gens, sobretot pel nombre de vots. Sabia que hi havia la possibilitat de sortir, però estava tot molt a les beceroles. Em vaig presentar com una opció de país més i em pensava també que més companys ho farien. També he tingut la sorpresa de veure que hi havia molta gent de Junts i poca gent de la CUP, ERC, Demòcrates o fins i tot comuns.

—Com valoreu que hi hagi tantes dones i perfils independents?
—Molt positivament. Eren unes eleccions molt complexes. Molt noves, de vot telemàtic i amb uns criteris molt diferents. El fet que hagin sortit tantes dones és un nou paradigma i podria ser una opció de futur a l’hora de fer noves eleccions. Crec que és molt interessant i serà molt diferent perquè en la vella política teníem molts més homes i, per tant, el perfil i l’enfocament que s’estableix al Consell és molt diferent. Ja era hora que hi hagués dones i perfils joves, i també perfils diversos, persones que no tan sols vénen de partits. Em vaig presentar al Consell per la transversalitat. Si hem de construir una república, si necessitem un nou referèndum, si cal defensar el mandat de l’1-O, cal tornar començament, tenir molta gent i moltes sensibilitats diferents. No hi veuen més dos ulls, sinó quatre, vuit o dotze.

—Per quines altres raons vau decidir de presentar-vos?
—Per l’opció de país. El fet de ser un càrrec electe a l’Ajuntament d’Arenys de Mar ha estat també una contribució a l’estat del país. Les eleccions municipals van ser el 2019. Veníem d’un 2017 de tardor calenta amb molts esdeveniments històrics, hem passat pel referèndum, els CDR, el Tsunami Democràtic… Ara volia fer aquest pas. A l’àmbit local sí que fem molta feina, però em faltava l’experiència en l’àmbit de país. I amb el Consell per la República puc treballar sobretot en allò que crec que és imprescindible per a Catalunya, l’alliberament nacional, la independència.

—Per a què creieu que hauria de servir el Consell?
—Per a teixir la metodologia per a poder arribar a la independència. Ja hem vist que l’estat ho posarà tot sobre la taula, no tan sols la violència, sinó que també voldrà desestructurar, separar, fer conxorxa contra els catalans, en els terrenys lingüístic, social, econòmic, tecnològic, d’oportunitats i de relacions internacionals. És molt important que capgirem aquesta situació i tothom sigui molt conscient que l’estat jugarà molt brut. El Consell pot ser una eina que, sense ser a Catalunya, tingui una mica de perspectiva i un peu internacional, que és molt important. El fet de ser fora de Catalunya el dota d’elements de protecció, de seguretat i de perspectiva que ens poden anar a favor. El text “Preparem-nos” és molt valuós perquè detalla com s’ha de tirar endavant la República. Ja hem viscut un referèndum, repressió, un 155, presó i exili. Aquesta experiència ens ha de servir per a arribar al nostre objectiu com més aviat millor.

—Com a regidora de la CUP, com valoreu la posició que ha tingut el partit en relació amb el Consell?
—És una llàstima, perquè crec que si hi ha una estratègia clara hi hem d’anar tots. Ara mateix hi ha moltes coses sobre la taula que els partits fan i desfan, però no hi ha una estratègia comuna. No sumem forces, i el Consell és una oportunitat. La CUP ha estat més aviat cautelosa i previsora i penso que és a l’expectativa. Es critica que això només és de Junts, però es pot mirar d’una altra manera: afegeix-t’hi perquè no sigui només de Junts, ocupa aquest espai perquè tu també hi tinguis volada. Si tots ens ho creiem, serà un espai de tots, si comencem a desmembrar-lo des del començament sí que serà un espai molt concret i cadascú tindrà la seva parcel·leta: uns taula de diàleg, uns altres un consell i tot el que ens puguem inventar. La CUP té un perfil molt concret en el camp metodològic i ideològic i a vegades hi ha coses que xoquen. Potser ara, en la nova Assemblea de Representants, és l’oportunitat de fer el Consell més assembleari, obert i amb totes les comoditats que pugui oferir per a partits com la CUP, ERC o altres. Per exemple, hi ha Poble Lliure, però no Endavant. I falta la COS i sindicats, també.

—Quan heu fet aquesta crítica dins del partit, què heu pogut detectar?
—Depèn. És una opció personal i no crec que la CUP s’hi pugui posar, no m’han dit res. També hi ha gent que és a l’ANC o a Òmnium. De fet, pot ser una oportunitat per a la CUP, tenir contacte allà, veure què es teixeix i, si interessa, afegir-s’hi o no. Pot ser una opció per a tothom, i si no ho és, en marxem i no passa res. Si no tira endavant o no és útil, busquem una altra eina.

—Per a qui no us conegui, com us descriuríeu i quina activitat feu al vostre municipi, Arenys de Mar?
—Sóc conservadora i restauradora de béns culturals amb especialitat en escultura. Ho vaig estudiar a Barcelona i Londres. També sóc pedagoga i he estat membre del Cau, sóc secretaria de la junta de les puntaires i toco el saxo en una banda. He estat sempre molt present a les entitats d’Arenys: geganters, escola de música… Vaig entrar en política amb la CUP el 2009. Vaig ser portaveu a la territorial de Maresme – Barcelonès Nord i també membre de la CUP Exteriors.

—Com us vau polititzar?
—Els meus inicis van ser molt locals. Vaig començar quan la CUP es va presentar a Arenys de Mar. Em va enganxar un company del poble amb qui parlàvem de les mancances que hi havia i de la necessitat d’un canvi. Em deia que havia de ser partícip d’aquest canvi i responsabilitzar-me’n. Llavors vaig començar a militar, però era més en un sentit d’organització local. Treballant pel poble van sorgir més interessos. A l’àmbit nacional, quan ets jove, penses més en global, com a ciutadana del món. Després t’adones que al país tot això és una pantomima i que ens tenen subjugats pertot arreu…

—Us agradaria donar algun altre missatge per acabar l’entrevista?
—Ara no podem defallir, hi ha una oportunitat per a continuar i un llegat històric que hem de mantenir. Hem arribat molt lluny i fins i tot l’embat amb l’estat ha estat molt fort. Tenim una experiència que podem utilitzar. L’hem d’assimilar i transformar en alguna cosa per a millorar. Hem de recuperar la força de la gent, la il·lusió i l’esperança i preparar-nos. Allò que deia Gramsci: instruïm-nos per a poder respondre amb més contundència i, sobretot, amb una estratègia molt clara.