27.09.2022 - 21:40
L’Ajuntament d’Elna ha estat notícia aquests darrers dies per l’atac rebut per part de la prefectura dels Pirineus Orientals, que ha portat el municipi als tribunals per haver reconegut l’ús del català als plens. La prefectura ha denunciat l’ajuntament davant del contenciós-administratiu, tot i que sempre s’ha garantit que les intervencions en català dels regidors siguin traduïdes al francès. Però, probablement, el cas no es quedarà a Elna i prou. Una quinzena de municipis més també tenen reconegut el català als plens. Parlem sobre la qüestió amb Nicolas Garcia, batlle d’Elna. Explica que consideren de portar el cas al Constitucional perquè jurídicament tenen prou arguments per a guanyar-lo. Fins i tot, diu, pot acabar beneficiant altres llengües minoritzades a l’estat francès.
—L’Ajuntament d’Elna va reconèixer el dret de fer servir el català al ple, amb traducció al francès. Com valoreu la reacció de la prefectura dels Pirineus Orientals, que us ha portat als tribunals?
—Un diputat bretó ha dit que el prefecte ha comès un acte de “militantisme” contra les llengües regionals, i seria això. Ell només és l’emanació de l’estat francès, que encara és militant contra les llengües regionals. És una situació trista i còmica. Als plens es parla català durant cinc minuts o deu, en l’últim ple només dues de les quaranta actes que s’havien de votar eren presentades en català. Que un representant de l’estat francès digui que això posa en perill els fonaments de la república francesa… Temo molt per la república, doncs.
—Heu definit la situació com a esquizofrènica. Per què?
—Perquè al mateix temps que l’estat francès, per mitjà del prefecte, ens persegueix perquè volem parlar una mica de català a l’espai públic, ell copresideix l’Oficina Pública de la Llengua Catalana, que cerca, precisament, popularitzar el català a l’espai públic. I alhora també diu que d’aquí a deu anys tots els alumnes del Pirineu Oriental que vulguin aprendre català ho podran fer i els en donaran els mitjans. També és esquizofrènic que a la seva petició faci referència a un article del 1539 que diu que la llengua de França només és una, el francès. Parlem d’un article dos-cents cinquanta anys anterior a la primera República francesa i cent vint anys anterior al Tractat dels Pirineus. I ell diu que rebutja la nostra petició perquè França no ha ratificat la Carta Europea de les Llengües Regionals, tot i que l’ha signada. No l’ha feta ratificar pel seu parlament i ens en dóna la culpa a nosaltres… És surrealista i és per això que pensem que guanyarem. A més, s’obrirà una porta als nostres amics bascs, bretons…
—Els seus arguments jurídics es basen sobretot en això?
—Els quatre arguments principals són aquests: l’article 1 i 2 de la constitució, que diu que França és indivisible i que la llengua oficial és el francès, la llei del 1539 i el fet que França no hagi ratificat la Carta Europea de les Llengües Regionals. No hi ha cap text que digui que no pots parlar català al ple, si el tradueixes al francès.
—La vostra defensa es basarà en aquest darrer argument?
—Sí, i ens plantegem d’introduir una qüestió prioritària de constitucionalitat. Tenim dret de qüestionar directament el Consell Constitucional i suspendre el judici al tribunal administratiu mentre no respongui. Vetar el català basant-se en un text que ve de l’època de la monarquia ens pareix extraordinari. Si finalment fem aquest procés, demanarem als companys de les altres regions amb una llengua martiritzada de sumar-se: corsos, bretons…
—Sou optimistes amb la posició que puguin prendre els tribunals?
—Sí, tot i que hi ha un risc. Jurídicament tenim totes les raons per a guanyar, però si el jutge també pensa que això és un perill per a la república, donarà la raó al prefecte. Seria una decisió política. El prefecte s’ha equivocat perquè la nostra decisió de l’abril havia passat desapercebuda a França. Si acabem guanyant, això que han fet reforçarà també el País Basc, el bretó… Tindran problemes a molts ajuntaments.
—De fet, ja hi ha una quinzena de municipis nord-catalans que s’han afegit a Elna i reconeixen l’ús del català als plens.
—Sí, no sé quants faran marxa enrere després de la petició de la prefectura, però suposo que en quedaran sis o set que es mantindran ferms en la seva posició.
—Alguns d’aquests ajuntaments ja han rebut una carta del prefecte exigint que es facin enrere.
—Sí, comencen a rebre-les ara perquè han pres la mesura dos o tres mesos més tard que nosaltres.
—Malgrat les pressions, teniu previst de continuar fent servir el català als plens?
—I tant! A França, si no tens bona relació amb el president de la regió o de la diputació, no tens subvencions, però si he de renunciar a les meves idees perquè el prefecte em doni la subvenció, dimitiré. Són conviccions legítimes i pacífiques i no hi renunciarem perquè un prefecte no ens doni diners. Fins i tot, si el jutge no ens dóna la raó, buscarem un mitjà per a tornar a convocar-lo. En general, defensem el patrimoni d’Elna amb molts diners –el claustre, la catedral, les muralles, la maternitat… I amb això podem defensar un patrimoni sense gastar cap diner. No defensarem la llengua dels avis i dels néts? Perquè el català ha de ser la llengua dels avis i dels néts. No demanem autonomia ni independència, només poder parlar una llengua que ens enriqueix i que s’ha de parlar a l’espai públic.
—De fet, la decisió la vau prendre arran de la reacció a una intervenció de Pere Manzanares, el tinent de batlle, al ple.
—Sí, va parlar català i la nostra oposició de dretes es va aixecar i va marxar. Després van dimitir, però per un altre motiu. Li vaig comentar que ho havíem de posar al reglament i oficialitzar-ho. És un acte militant que reivindiquem. Només som quatre o cinc que podem fer-ho, però s’ha de parlar català a l’espai públic perquè d’aquí a cinc anys o sis puguem ser deu o quinze. Tenim moltes raons. Un estudi de la Universitat de Barcelona i de la de Perpinyà indica que el 80% de la població del Pirineu Oriental voldria parlar català i que els seus fills el parlessin. Aquesta és l’aspiració popular, i el que hem fet nosaltres no és pas cap revolució.
