Míriam Nogueras: “La imatge del president de Catalunya doblegat davant Zoido és indigna”

La diputada de Junts Míriam Nogueras va passar dues hores –juntament amb el diputat de la CUP Albert Botran– amb els membres de la missió europea sobre l’espionatge amb Pegasus esperant que algú més del congrés espanyol els anés a rebre. I no hi va anar ningú, perquè totes les autoritats i diputats eren a l’hemicicle pendents de la moció de censura de Vox contra Pedro Sánchez. Nogueras descriu en aquesta entrevista com van ser aquelles dues hores, la vergonya que van sentir alguns eurodiputats, i explica per què diu que ERC s’ha aliat amb el PSOE per aigualir la missió.

—De què ha servit aquesta moció de censura?
—És evident que per a fer una campanya gratuïta a l’extrema dreta. I fa una setmana que només es parla d’aquest tema, tot i que el fet important, i nosaltres ho vam remarcar, no passava pas dins de l’hemicicle del congrés, sinó a la sala constitucional, on hi havia la delegació d’eurodiputats esperant els membres de la comissió de defensa per a poder saber quin paper ha tingut l’estat espanyol en l’escàndol d’espionatge.

—I les van deixar plantades. Què va passar?
—Nosaltres fa setmanes que teníem el programa de la delegació. Quan ens va arribar el primer esborrany, ja vam anar a demanar quan i com s’atendria aquesta comissió. En el programa feia dies que hi deia que el dia 21 de març es reunirien amb diputats del congrés i que, a més, ho feien per via de la presidenta del congrés, la senyora Meritxell Batet. Quan ens ho anaven diferint, vaig parlar directament amb la presidenta Batet i em va dir que hi havia una moció de censura i que l’una cosa i l’altra eren incompatibles. Li vaig recordar que el calendari de la delegació el tenia abans d’haver fixat la data de la moció de censura.

—Què us va respondre?
—Que això no era competència seva i que ho portaria la comissió de Defensa. Això us ho explico perquè a la fotografia de la reunió amb la delegació d’eurodiputats hi ha volgut sortir tothom, però aquí a ningú no li ha importat d’assegurar-se que la delegació fos atesa. Els únics que ens hem anat movent, per saber qui atendria la delegació i qui convocaria els diputats per atendre-la, hem estat nosaltres. Vaig parlar amb la presidenta de la comissió de defensa i em van dir que això no era un tema d’ells, que ho havien delegat a la comissió de seguretat nacional. Vam anar amb el president de la comissió de seguretat nacional, que ens va dir que això tampoc era cosa d’ells.

—S’anaven passant la pilota.
—Batet la va passar a defensa, defensa la va passar a seguretat nacional i seguretat nacional va organitzar dimarts passat una mesa de portaveus, i en una subcomissió el president va ensenyar un paper que deia que havien d’atendre la delegació. I va dir: “Això no passarà. No els atendrem aquí. Jo vull que consti que hem retornat aquesta ordre a la comissió de defensa”.

—I la patata calenta a defensa.
—És quan torno a veure la presidenta i li dic que això és una conya: “Dimarts a la una del migdia hi ha una reunió amb diputats i ningú no ha convocat ningú.” Divendres a la tarda vam rebre una convocatòria, ho dic perquè alguns socialistes deien que no hi havia convocatòria oficial. Doncs hi ha un SMS de divendres a la tarda, en què el president de la comissió de defensa convoca els portaveus de la comissió el dimarts 21 per rebre la delegació de la comissió Pegasus. Dimarts a la una arribo a la comissió, i hi ha la delegació d’eurodiputats. Al cap de pocs minuts, va arribar Albert Botran. Ell i jo vam estar pràcticament dues hores i quart amb ells.

—I ERC, Podem…
—El darrer quart d’hora o vint minuts va arribar ERC. Fixa’t la plantada que va fer Asens, que jo no el vaig veure i vaig ser-hi dues hores. Podem i el PNB van entrar i van sortir, però no van ser-hi. Els que vam estar allà som l’Albert i jo, i vam poder parlar amb els eurodiputats.

—Com van anar aquestes dues hores?
—Estàvem a l’expectativa: si arribaria gent, si s’acabaria el ple, si no s’acabaria… Ens van portar una mica de pica-pica. Quan la cosa semblava que s’allargava, van baixar un projector i van posar el ple en directe.

—Per a tenir-los entretinguts…
—Van estar dos minuts amb els auriculars posats perquè els traduïssin el ple, però se’ls van treure perquè no tenien gens d’interès a seguir-lo. Els van portar més menjar, van començar a parlar i vam xerrar amb ells. Òbviament, ens vam passar tots els contactes i hem quedat amb molts per a intercanviar informació, que n’hi ha molta, que ells ignoren. Ens van dir que tindríem tres minuts d’intervenció en aquesta reunió amb la delegació i en el fons ens ha anat molt bé perquè vam acabar tenint-hi dues hores.

—Quina mena d’impressions vau tenir? Què us explicaven?
—Molts estaven enfadats. Se’n van anar enfadats. “Anem-nos-en”, “Això és una vergonya”, “És una falta de respecte”… Van agrair molt que alguns hi fóssim i que poguessin fer-nos preguntes i que nosaltres els en poguéssim fer. Però hi havia molta perplexitat per allò que passava. I que hi hagués aquesta plantada… I, malgrat que ens van dir que no farien cap carta oficial queixant-se, tot plegat és molt bèstia. Va ser tot molt surrealista. Una falta de respecte enorme. Nosaltres vam demanar disculpes perquè la plantada va ser terrible. Ningú de la comissió, del govern, del congrés, ni el president de la comissió no es van dignar a venir i atendre’ls un moment.

—Per què interessava més la moció de Vox al PSOE? Només per a tapar la missió Pegasus o per algun altre motiu?
—Hi ha un marc mental espanyol. Malauradament, hi ha una part del catalanisme i de la premsa que hi és, en aquest marc. El fet que aquesta delegació europea estigués al congrés espanyol plantada pel govern espanyol era brutal. Però en aquest marc mental espanyol, que inclou una part de la política catalana, ja els va bé de tenir un moment de glòria en una moció fake que només ha servit per a fer bombo de la ultradreta. I Pedro Sánchez ha volgut marcar un altre gol a l’extrema dreta, quan l’ha utilitzada per a posar aquesta cortina de fum a la missió Pegasus.

—Quan dieu que en aquest marc mental espanyol hi ha una part de la política catalana, us referiu a ERC? 
—A la cúpula d’ERC.

—Dèieu que ERC havia contribuït a aigualir aquesta missió Pegasus, si més no del punt de vista de l’agenda. Per què?
—Perquè en el programa hi havia un apartat que la delegació volia dedicar a trobar-se amb les víctimes. I el PP i el PSOE ja van vetar des d’Europa que aquesta comissió es pogués veure amb víctimes de la CUP o de Junts o d’Òmnium o l’ANC, i només van acceptar les víctimes que tenien carnet d’ERC, que són les mateixes que donen suport al govern que els espia. I ERC ho va acceptar. Que hi anés Pere Aragonès, Meritxell Serret i Ernest Maragall. Per això també diem que les víctimes som tots, i no tan sols ERC. I que ERC s’avingui a aquesta estratègia d’invisibilitzar… No és un problema polític, és una qüestió d’estat, i per això hi ha tant interès del PP i el PSOE a invisibilitzar-nos cada vegada més. I no deixa de passar. Que ERC sigui l’aliat del PSOE en aquesta estratègia d’invisibilització de les víctimes i de tots aquests que continuem batallant contra aquesta ignomínia és, si més no, curiós. I si no, cal veure el paper que va fer el president Aragonès davant l’impresentable del Zoido.

—Què us va semblar la resposta d’Aragonès a les acusacions de Zoido contra el president Puigdemont i els CDR?
—Jo crec que la imatge del president de Catalunya doblegat davant Zoido és indigna. La primera cosa que ha de fer un president de Catalunya a tot arreu és defensar les institucions catalanes, i el president Puigdemont és una institució. Aquesta imatge és indigna.

—Heu demanat explicacions a ERC?
—Això és una manera de fer d’ERC, que jo tinc tot el dret de criticar. Ja fa molt de temps que actuen així, però a mi com a ciutadana de Catalunya em sembla indigne, m’agradaria que el govern em representés a tot arreu. Em saben molt greu aquestes imatges de submissió i de “això no és cosa meva”. I en aquest afer de Rússia sí que hi ha hagut un cert interès dels eurodiputats; quan els dius que els qui tanquen un acord amb els russos són els eurosocialistes, que hi ha aquest acord Borrell-Lavrov del 2018, o que el govern espanyol mateix, tant del PP com del PSOE, ha deixat passar les fragates russes a proveir-se a Ceuta durant molts anys, i ara que la UE no ho permet ho continuen fent. De tot el petroli que Rússia ven a la Xina, en fan els intercanvis de barrils a Ceuta. Cada dia passen per Ceuta pràcticament tres milions de barrils de petroli que van a la Xina. Això passa aquí. I ho dic perquè a tota aquesta estratègia de desinformació que perpetra l’estat espanyol des de fa molt, sobretot el PSOE, ERC s’hi afegeix. I ens sorprèn.

—ERC deia que ja hi havia hagut víctimes de Junts que havien pogut parlar amb els membres de la missió perquè s’havien reunit amb la comissió del parlament, on hi havia Josep Rius i Albert Batet, i que podrien parlar amb vós en la reunió amb la comissió de defensa del congrés.
—Jo m’he pogut reunir amb els eurodiputats perquè m’he espavilat, perquè ens hem tret la son de les orelles, i no perquè s’hagi negociat res ni ens hagi facilitat res ningú. Si els eurodiputats es reuneixen amb les víctimes, aquestes haurien de tenir una mínima representació. Jo vaig parlar pràcticament dues hores amb ells i hi havia molta informació que no tenien; s’ha vist amb les víctimes i no els han donat informació tan important com, per exemple, que l’advocat del president Puigdemont fou espiat pel CNI i que el jutge que va autoritzar que Gonzalo Boye fos espiat és el mateix que en aquell moment resolia els recursos de Puigdemont, Comín i Ponsatí al Suprem.

—Això ho vau dir als membres de la missió?
—Sí, i els va sorprendre molt. Els vam poder donar molta informació que ningú no els havia donat, i aquest era l’objectiu de la reunió amb les víctimes que volíem, que tots i cadascun de nosaltres poguéssim explicar allò que consideràvem més greu. I Òmnium, l’ANC, periodistes i advocats els haurien pogut explicar moltes coses.

—I què us deien ells?
—Que havien de fer un informe, que hi havia moltes coses que no sabien i que no els havien respost. Afortunadament, el contacte el vam poder fer i els donarem tota aquesta informació que ells necessiten, però no és fàcil perquè tant aquí com allà hi ha una pressió molt forta dels grans partits perquè no tot això no s’aclareixi. No hi ha gens d’interès a parlar de les clavegueres de l’estat espanyol, i per això el paper d’ERC aquí al mig és tan estrany. Perquè, en això, PP, PSOE, Vox i Ciutadans van units i fan tenalla per posar-hi entrebancs. I els eurodiputats ens deien que no s’havien trobat tantes dificultats, modificacions del programa…

—Però no havíeu parlat amb els diputats d’ERC els dies previs per poder anar alhora amb això? No hi ha interlocució ni relació, amb Rufián, amb Bassa…?
—Sí que hi ha relació, però potser l’interès que hi tenia jo no era el mateix que el que hi tenien els altres. Ara sembla que potser la setmana que ve es començarà a moure la comissió d’investigació sobre l’operació Catalunya, que fa mesos que es va aprovar. I vam ser nosaltres que ens vam preocupar de fer pressió. La mesa del congrés ens deia que no ens atabaléssim, i vam saber que si presentàvem un escrit a la mesa tot recordant que la comissió havia estat aprovada, estaven obligats a marcar un termini per a constituir-la. Vam ser nosaltres que vam fer l’escrit i vam parlar amb els altres partits per posar-nos d’acord. Però, en aquest cas, amb la missió Pegasus, ens hem trobat molt sols. Potser per això dels marcs mentals. Per a nosaltres era importantíssim perquè és el cas d’espionatge més gran d’aquests darrers anys a escala internacional. Nosaltres tenim Pegasus al nostre mòbil, ens han espiat, i ho van fer mentre parlàvem de la investidura del senyor Sánchez. Ho explicàvem als eurodiputats i al·lucinaven.

—Albert Botran també hi era…
—I això que ell no és portaveu de la comissió de defensa, però se les va enginyar perquè en el grup mixt acabessin acceptant que fos ell qui hi anés. Amb ell hem anat parlant, i sé que també va demanar explicacions a la presidenta Batet.

—Com a víctima, què sabeu del vostre cas. Per què us van espiar amb Pegasus?
—Sé que quan ens van espiar va ser per la investidura de Pedro Sánchez. Va ser una altra persona infectada que em va dir, parlant amb ell per telèfon, que passaven coses rares. I em va dir si m’havia mirat el telèfon. Ens el revisem periòdicament, i fins aleshores no havia sortit positiu. Però després d’haver parlat amb aquesta persona, sí. Els socialistes ens diuen que tot és legal, però hi ha una cosa molt important: mentre els socialistes ens venen el relat del retrobament i la convivència, sembla mentida que hi hagi un partit català que els doni suport. Perquè la primera cosa que van fer quan van arribar al poder va ser reprendre l’ordre que Mariano Rajoy havia donat i que ens posava al mateix nivell que el terrorisme gihadista.

—Els membres de la missió sembla que veien amb una certa esperança que es reformés la llei de secrets oficials.
—Si hi ha una reforma de la llei de secrets serà per fer-ho tot més estret, menys accessible. Els eurodiputats deien que era molt fort que en qüestions de secrets oficials les víctimes haguéssim vist la informació en mitjans de comunicació. Per a nosaltres és important que els membres de la missió es queixessin. Que el president, que és membre del PP europeu, es trobés obligat a dir: “Ha anat bé, però…” Aquest “però” és brillant. Aquí dins hi ha hagut molta pressió, i quan parlàvem amb els eurodiputats se sorprenien de l’existència de l’article 384 bis pel qual es poden fulminar diputats electes, com va fer Meritxell Batet amb diputats de Junts i ERC. No s’ho podien creure, que hagués passat això, ni que el PSOE hagués votat contra la proposició que vam presentar per a derogar aquest article.

—També hi havia en Zoido. Quin paper hi feia?
—Ell va pul·lular per la sala les dues hores, no feia res. És que no parla anglès.