Miquel Rosselló: “Amb la derogació de la llei de memòria democràtica tornam al silenci de l’època franquista”

Miquel Rosselló (Marratxí, 1951) és portaveu de la Plataforma per la Memòria Democràtica, un conjunt de setanta entitats de les Illes que va néixer fa un any amb l’objectiu d’aturar la derogació de la llei de memòria, aprovada per unanimitat el 2018. El moviment polític va ser anunciat en els acords de govern entre el PP i Vox i, aquest dimarts, ja es va prendre en consideració la proposició de llei presentada pel partit d’extrema dreta, que comportarà la derogació d’un consens trobat fa sis anys. Amb Rosselló, que ha viscut de ple la dictadura i ha estat torturat i empresonat a la Model, a Jaén i a Madrid, parlam d’aquesta mesura i del canvi de discurs que la dreta cerca sobre el franquisme.

—Què ha significat la llei de memòria democràtica per a les Illes?
—És un dels moments més importants en la defensa de la democràcia i, sobretot, la culminació d’un procés de lluita de molts anys. Cal pensar que durant cada any de la democràcia s’han fet gran quantitat d’activitats, com el primer acte de reconeixement a Aurora Picornell el gener del 1978 o el recordatori del batle Emili Darder i el diputat Alexandre Jaume, anualment, al cementiri de Palma. Durant tots aquests anys, també hi ha hagut una feinada feta per part d’un grup d’historiadors joves que han estudiat la repressió poble a poble. Per tant, era una lluita que només faltava que arribés a les institucions, perquè la lluita per la memòria ha format part de la lluita per la conciliació democràtica.

—La plataforma neix amb l’objectiu d’evitar la derogació de la llei de memòria democràtica. El parlament ja ha pres en consideració la proposició de Vox per a derogar-la, amb el suport del PP. I ara quins són els pròxims passos?
—Durant molts anys hi ha hagut molts moviments memorialistes que han lluitat en aquesta direcció, però quan s’anuncia al programa de Vox i el PP que es derogarà la llei és quan es constitueix la plataforma, amb més de cinquanta entitats, i ara gairebé setanta. L’altre dia se’n va votar la presa en consideració i no crec que canviïn d’opinió, però en principi podrien, si el PP volgués. Tot és en mans del PP, que és el que dóna la majoria suficient a Vox.

—Què en pensau, de la derogació?
—Molt malament. Aquesta llei és molt important. Aprovar una norma no vol dir que s’acabi de desenvolupar, perquè n’hi ha que no es poden desenvolupar en un any o dos. Amb aquesta, s’ha fet una feinada en l’eliminació de noms feixistes al carrer, per exemple, o recuperant actes d’homenatge públic que ara, sense la presència institucional, suposen una feinada titànica. També s’induïa que la memòria entrés als centres educatius, hi havia ajuts que l’administració donava per a fer-ne estudis que ja no es podran fer… És a dir, tornam al silenci de l’època franquista.

—Un canvi del relat interessat.
—Pretenen de revisar la història: allò que va ser un cop d’estat feixista contra una república legalment i democràticament constituïda es converteix en un enfrontament entre espanyols en què va haver-hi responsabilitat per dues bandes. Lògicament, no va passar pas això. I amb la derogació, s’eliminen els drets de tothom.

—El PP va votar a favor de la llei el 2018, però ara diu que promou l’enfrontament i la divisió.
—El decantament del PP cap a posicions d’extrema dreta és el que hi ha també en l’àmbit europeu. Aquí, que ja fa un any que hi ha govern conjunt, la diferència de tarannà del PP és brutal en tots els aspectes. La presidenta anuncia un pacte per la sostenibilitat de les Illes en temes de canvi climàtic fa dues setmanes, i la setmana següent s’aprova el decret perquè es legalitzin totes les construccions il·legals en sòl rústic. Entre les paraules i els fets hi ha un abisme. També podríem parlar de la llengua, que l’han perseguida. Som en una situació de retrocés seriós de les llibertats democràtiques.

—En la proposició de llei presentada per Vox es diu que “mai no hi ha hagut un relat consensuat sobre la Segona República, la Guerra Civil i el franquisme”, que cal preservar “aquesta heterogeneïtat de posicions” i que “els camins de la història no són els de la memòria”, perquè la memòria és “subjectiva i moguda per emocions i identitats”.
—Aquest és el bessó fonamental del canvi de llei i del que es pretén: deixar clar que el cop d’estat feixista va ser un canvi de govern i que alguns anys del feixisme van ser un poc més bruts, però que hi havia gent que trobava que estava bé. És a dir, blanquejar un cop d’estat feixista. Per mi, és de les coses més serioses que hi ha, és una línia vermella que no es pot traspassar. Imagines que algú digués que el comportament de Hitler és igual al comportament dels jueus cremats als camps d’extermini? Doncs això és el que diuen. Per què comença, la guerra? Perquè uns militars feixistes es revolten i intenten derogar el govern i imposar un règim autoritari, com el que se seguia a Europa. Parlam d’una ofensiva feixista mundial.

—Van de bracet.
—És com si ara volguéssim dir que el fenomen de Vox no té res a veure amb Le Pen a França, Hongria o el que passa a Argentina. És un ressorgiment del moviment feixista a escala mundial, suportat per doblers dels sectors econòmics més potents. Qui hauria dit fa vint anys que veuríem com la gent assaltava el congrés dels Estats Units o el del Brasil? I hi ha gent que diu que això és bo.

—S’escuden en la llibertat d’expressió.
—Sí, i quina llibertat d’expressió tenia jo quan tenia vint anys i em van torturar i ficar a la Model i em va condemnar a dos anys i quatre mesos per haver repartit octavetes? De què parlen? I si això m’hagués passat als anys quaranta, m’haurien engegat un tret allà mateix. Parlem d’un règim que va néixer amb un cop d’estat amb milers de morts i que va acabar quaranta anys després ben igual: a final del 1975 encara afusellaven gent. I un any abans, Puig Antich. Volen llibertat per dir que això és una cosa ben feta? Mare meva… Això és una de les grans batalles ideològiques que el feixisme intenta d’introduir. La llibertat té unes limitacions i uns condicionants.

—Sembla que no és una simple derogació de la llei, sinó que darrere s’amaguen moltes més coses. Diu Maria Antònia Oliver, de Memòria de Mallorca, que ens tornen a endinsar en el relat franquista.
—Evidentment, aquest és l’element de fons. Rere tot això hi ha una revisió de la història que ja ha començat. Hi ha gent que diu que el temps de Franco va ser una dictadura, però que a partir dels anys seixanta, amb el desenvolupament econòmic, ja no ho era, sinó que es tractava d’un règim autoritari. El mateix que va agafar una desena de sindicalistes de CCOO i els va ficar a la presó vint anys pel fet de ser-ho. I jo el 1973 el vaig passar a la presó. A la Model, a Jaén i a Carabanchel.

—Com veieu ara aquest servilisme del PP cap a l’extrema dreta? Us ho deman també per aquest context, en què heu estat, fins i tot, a la presó del règim franquista.
—Jo crec que hi ha una evolució cap a l’extrema dreta del PP increïble. I jo conec gent del partit escandalitzada. Com a diputat al parlament, jo no he vist mai el que va passar dimarts, no m’he insultat a crits amb ningú del PP ni ningú m’ha insultat a mi. I discrepam de tot.

—Ens hem d’espantar d’aquesta deriva ideològica?
—No ens hem d’espantar, perquè n’hem passades de grosses, però sí que faria una crida a totes les forces democràtiques perquè posem per damunt la solidaritat amb la lluita antifeixista. Necessitam un gran bloc democràtic que faci un mur que no permeti que el feixisme avanci. Després ja discutirem entre nosaltres, democràticament, mentre no s’inventi un sistema millor. Però per aquí no es pot passar, que fiquin a la presó artistes perquè cantin, que el president feixista que tenim aquí rompi una foto d’Aurora Picornell… I quants han anat a la presó per haver romput una foto del rei o per haver-la cremada? I si això ho situes al context del món, encara espanta més.

—Parlem d’aquest episodi insòlit: el president de la cambra arrabassant el retrat d’Aurora Picornell.
—És increïble. Imagina que la diputada socialista hagués agafat una foto del Cid o dels reis i l’hagués romput allà enmig del parlament. Ell va rompre una foto d’una persona que la van matar amb vint-i-quatre anys. No va ser mai dirigent comunista, era una militant de base, activa dins les joventuts comunistes. Aquest és el perill i el fet que a mi em preocupa, que hi hagi una part de la societat que pensi que vol liquidar la democràcia per instaurar un règim dictatorial. No parlam d’una altra cosa. No pot ser que es dinamitin els instruments que fan que la vida política sigui democràtica.

—Com avaluau l’any de govern del PP en la qüestió de la memòria democràtica? La llei de fosses sembla que es mantindrà, perquè no sortia a l’acord amb l’extrema dreta. Però, s’hi fa res?
—Personalment, crec que és una errada derogar la llei de memòria, o que ho fan per provocar una crispació, perquè podrien fer com la de fosses: deixar-la on era sense aplicar-la. Derogar-la ja és una provocació. Aquesta llei ja era morta, perquè la comissió de seguiment no es reunia i no funcionava res. No és que no s’hagi fet res, és que s’ha treballat en tres direccions clares: la lluita contra la normalització, la lluita contra la memòria i la lluita per afavorir el mercat lliure en el tema del turisme. Per tant, s’ha fet una política nefasta.