06.11.2023 - 21:40
Divendres una trentena d’entitats i sindicats educatius van deixar plantada la presidenta del govern, Marga Prohens, que els havia citats per explicar-los l’acord entre el PP i Vox: els pares podrien triar la llengua de les matèries troncals dels fills. És una proposta que, d’una manera o altra, implicarà segregar els alumnes per raons de llengua. Ahir el sindicat STEI, un dels majoritaris de l’educació, també es va aixecar de la taula sectorial amb el conseller Antoni Vera quan es va témer que no era una taula de negociació, sinó una taula d’informació. El conflicte lingüístic, inexistent fins ara a les aules, es va començant a revifar des del Consolat de Mar. Parlam amb el secretari general de l’STEI, Miquel Gelabert, sobre els darrers moviments entorn d’aquest pacte PP-Vox i de les passes a seguir. Gelabert ho diu clar: és impossible d’acontentar Vox i la comunitat educativa alhora.
—Divendres, una trentena d’entitats vau plantar la presidenta Prohens arran de l’anunci de l’acord entre PP i Vox per a l’elecció de la llengua als centres escolars i ara l’STEI s’ha aixecat de la taula sectorial d’educació. Per què?
—De cap manera admetrem que es faci un problema on no n’hi ha. La resposta ha de ser contundent. Hem tornat a valorar que no hi ha res a negociar. Avui no era una taula de negociació, era una taula d’informació. Per tant, volem deixar clar el nostre punt de partida: tot aquest conflicte que es vol crear als centres no hi té cabuda, no és un problema real, no és un conflicte actual. Hi posarem totes les traves possibles perquè no vagi endavant.
—Sembla que Prohens trasllada un problema polític als centres, que són els que se suposa que hi tindran la darrera paraula.
—Sí, el conseller em va dir per telèfon que no canviaria res, que no afectaria la normativa… i tots sabem que no és cert. A partir d’avui, Vox ja pot fer campanya entre les famílies perquè vagin demanant l’ensenyament en castellà i a forçar que els equips directius i els claustres hagin de fer segons quines accions. Això és obrir un conflicte als centres que ara no hi és. Som unes illes amb una gran multitud de llengües maternes i ningú no ha tingut mai cap trauma als centres per motius lingüístics. Els resultats ho demostren i Vox no ho tolera; per això ataca la llengua a l’educació, i el PP entra en aquest joc. Coneixen l’etapa de Bauzá, saben que no és un tema conflictiu i és evident que no els interessava d’entrar-hi, però han volgut fer aquest pacte amb Vox.
—A l’acord es promet que els centres que facin el pla pilot rebran recursos pressupostaris. Tenint en compte la complicada realitat de les escoles i instituts de les Illes, pensau que pot haver-hi qui se n’aprofiti?
—A la patronal de la concertada li va faltar temps per lloar aquest pacte de PP i Vox. Sí que podria haver-hi aquest conflicte entre la xarxa pública i la concertada i que sigui la concertada la que s’aboqui més als plans pilot, havent-hi finançament directe. De fet, això lliga amb la proposta de lliure elecció de centre, de poder elegir aquests centres on hi hagi lliure elecció de la llengua.
—Ells insisteixen que no se segregarà, però, al cap i a la fi, tot això són segregacions.
—Continuam amb l’ús pervers del llenguatge. Ara no diuen “segregació” ni “separació” perquè la llei ho prohibeix; en diuen “desdoblament”. I això és separar per raons de llengua. Ho volen salvar amb aquesta terminologia interessada.
—Creieu que això pot afegir tensió a les aules entre alumnes? És a dir, que es polititzi aquest tema i que hi hagi confrontació entre els que estudiïn en català i els que estudiïn en castellà.
—La llengua no s’aprèn només en l’àmbit educatiu, i la majoria de vegades els missatges que rebem són en castellà. Pot passar perfectament que nins que segueixen l’ensenyament en castellà tinguin dificultats per a acreditar la capacitació lingüística en català; en canvi, a la inversa no passa mai. Això es vol amagar, però és la realitat. Efectivament, pot implicar un conflicte entre iguals, entre els mateixos nins i tots els protagonistes de la comunitat educativa.
—El PP ha trencat el diàleg amb la comunitat educativa que l’esquerra diu que va recuperar els darrers vuit anys?
—No podem fer salts d’alegria pel diàleg dels darrers vuit anys, també ens hem queixat molt de la manca de negociació de l’anterior legislatura. Ara, divendres el PP no va calcular bé què passaria. Fins ara ha volgut tenir content tothom: a Vox dient-los que compliria l’acord i a la comunitat educativa dient-nos que els canvis no seran tan grans, que serà un canvi mínim. A una bilateral ja els vaig dir que aquest camí no podia ser, que no es podria conviure. Per això dic que divendres calcularen malament, perquè no podia ser aquest clima de confiança reunint la comunitat educativa i, per una altra banda, tenir Vox celebrant l’acord. Hem de tenir en compte que hi ha un pacte en què l’extrema dreta pretén l’aniquilació de la llengua catalana a les Illes Balears. És l’única raó de la política d’aquest partit. Qualsevol mesura que Vox vulgui aplicar en llengua i educació no és bona.
—També s’ha trencat el consens lingüístic i, de fet, el govern de Prohens diu que compleix la llei d’educació i el decret de mínims, però és fals.
—La llei d’educació indica quin ha de ser l’àmbit lingüístic a partir dels projectes lingüístics de centre als centres educatius; marca la no-separació de centre ni grup classe per raons de llengua. I fins i tot hi ha uns articles clars del decret de mínims que diuen quines matèries s’han d’impartir en català. Per tant, també hi ha aquesta contradicció constant del conseller. Arribat el moment, també explorarem la via jurídica com a mesura de resposta.
—Us recorda l’època Bauzá o això d’ara és pitjor?
—Això podria acabar pitjor perquè el projecte polític i únic de Vox és la substitució lingüística del català pel castellà a les Illes. No fan propostes lingüístiques on saben que el català no té presència, ataquen el bastió de la normalització lingüística, que són els centres educatius. Bàsicament, el consens de la llei va ser tenir-la dins un calaix, perquè a la majoria d’àmbits dels quals parla no s’ha treballat ni aplicat la normalització lingüística. Fins i tot en els sectors públics com la sanitat: no ho ha treballat ni un govern de dretes ni un d’esquerres. On és que es treballa? Als centres. I la realitat no és la que diu la norma, perquè a molts centres el castellà té tanta o més presència que el català. La presència del castellà als centres hi és, i ben viva. Per tant, s’ha de tenir clar l’objectiu de Vox –i en el qual el PP vol participar–, que és l’aniquilació del català.
—En el terreny més polític, el PP es vantava d’haver fet un gol a Vox. Què en pensau?
—I avui la portaveu de Vox diu que esperen que el senyor Vera faci aquesta primera passa, però que volen anar més enllà. És a dir, que l’acord d’investidura diu allò que diu i que durant la legislatura ja no es conformaran amb plans pilot ni tot això.
—Només han passat tres mesos de govern.
—I hauran de seguir o un camí o un altre. No pot esser voler tenir content tothom i fer un cantet a uns i un cantet a uns altres.
—El conseller Vera és filòleg de llengua catalana. Es nota això a l’hora d’exercir el seu càrrec?
—Ell és conscient que hi ha molts problemes als centres, d’infrastructures, ràtios, burocràcia… Als seus somnis entenc que no li hauria agradat entrar en aquest tema lingüístic, però ell sabia on anava. La presidenta es va vanagloriar del seu tarannà, però això no té cabuda en un tema com aquest, on hi ha tanta distància entre les posicions d’uns i altres i que són inconciliables. No sé si n’eren conscients o era la supèrbia de la presidenta i el conseller, que es pensaven que ho podrien torejar.
—El resultat, conflicte.
—La presidenta diu que no el volia generar, però a partir del moment de la firma, n’hi ha. No el vols, però el generes. Si no el vols generar és que reconeixes que no n’hi havia.
—Ja heu planxat la camiseta verda per a tenir-la a punt?
—És ver que va ser un moment històric, però han passat deu anys i la gent canvia, les coses canvien, ho hem d’afrontar sense posar-nos cap llistó ni comparar l’un moment amb l’altre, perquè és molt diferent.
