14.05.2019 - 21:50
Miquel Ensenyat és el candidat de Més per Mallorca a la presidència del govern de les Illes. Està segur que el govern de progrés tornarà a ser possible després de les eleccions del 26 de maig. Diu que el seu partit és l’esquerra del país, enfront del PSIB-PSOE i Podem. Ex-batlle d’Esporles i president del consell de Mallorca la darrera legislatura, situa Vox i Cs al mateix nivell. ‘Fan veure que són de centre, però és la mateixa extrema dreta. A les Illes ho sabem molt bé’, etziba.
—Hi tornarà a haver un govern de progrés a les Illes després del 26-M?
—N’estic convençut. I amb un resultat bastant semblant, amb equilibri de les forces d’esquerra.
—Un govern sense el PI?
—Més, PSIB-PSOE i Podem. Un govern progressista és sense el PI.
—Exigireu que Podem entri al govern, aquesta vegada?
—Sempre he defensat un pacte a la mallorquina, no a la balear com diu Armengol. Al Consell de Mallorca, Podem ha estat partit de govern. No és igual estar assegut a la graderia que jugar el partit. Això fa que tothom tengui una perspectiva més realista, que sigui conscient dels problemes de cada dia i que tothom es comprometi.
—Aquest govern serà amb Francina Armengol, de presidenta? És la favorita?
—No hem de parlar de càrrecs, ara. Hem de parlar de projectes de feina. El candidat de Mes a la presidència som jo. I crec que el fet principal és forjar i planificar un programa sòlid.
—Quin paper hi tindrà, el vostre partit, en aquest futur govern?
—El mateix paper que aquesta legislatura. És a dir, serem exigents. Al nostre programa electoral hi ha qüestions que els altres no duen. Volem ser ambiciosos i referents en l’aprovació de lleis pioneres com ha defensat Més aquesta legislatura amb la renda mínima garantida, el decret de posidònia o la taxa turística, per exemple.
—Com els afronta la vostra formació, aquests comicis?
—Hem aconseguit fites molt importants. Però darrere el marc normatiu encara hi ha molta feina a fer. El canvi climàtic, els residus i l’aigua són qüestions que haurem d’encarar. La feina no ens fa por. Nosaltres suam cada vot. En canvi, hi ha partits que són només una marca que surt a les televisions. Nosaltres no sortim a Antena 3 ni a Telecinco, però tenim més de vint batlles i moltíssims regidors. La nostra força és el carrer.
—Com definiu el desafiament que us ha tocat?
—Jo he estat batlle d’Esporles deu anys. I quatre anys president del consell. El bagatge com a batlle és molt important. Els partits s’han de regenerar. Si no malament. A Esporles, per exemple, la dreta no hi presenta cap candidatura. A Més, hi ha entrat gent nova i també s’hi manté gent que ja hi era. Anam amb moltíssima de força i il·lusió en aquestes eleccions.
—Per què demaneu el vot?
—Demanam el vot perquè volem caminar cap a aquest procés de transformació social i econòmic. Volem un sistema sostenible que creï riquesa i que sigui compartida i ben distribuïda. Nosaltres som l’esquerra d’aquí. I això ens permet d’exigir als companys de govern una coherència entre allò que diuen aquí i allò que fan a Madrid.
—La competició per l’electorat progressista dificulta les relacions amb PSIB i Podem?
—Hem d’intentar ampliar aquest espai. Si només hi ha repartiment de vots, malament. Aquest procés de transformació de què parlava implica anar creixent. Quan fa vint anys fèiem els discursos que ara tothom defensa sobre la conservació del territori, ens deien que érem uns sonats. Amb la taxa turística, ben igual. Ara tots els partits, menys un, ho duen al programa electoral. Si no s’hagués derogat la primera vegada, s’haurien aconseguit més de mil milions d’euros.
—L’èxit més gran d’aquesta legislatura?
—Veníem de la legislatura de la crispació i de la confrontació constant amb la comunitat educativa. Amb les retallades socials més grans en tota l’etapa democràtica. Fins i tot van voler tancar hospitals. Això s’ha revertit i hem passat de sortir als diaris per la corrupció a sortir-hi per l’aprovació de lleis pioneres, com la de residus.
—L’errada que no s’hauria de repetir?
—Les persones som humanes i ens equivocam. Podria dir que hi ha coses que s’havien d’haver fet més aviat. Però l’administració té un problema de rapidesa. La darrera llei espanyola de contractes encara ha complicat més la gestió.
—Acabeu la frase. Les Illes són…?
—Un territori fràgil.
—Per què?
—Tenim un paisatge, que és el nostre màxim potencial, que perilla per la pressió humana.
—Cap a on van les Illes com a societat?
—El gran debat és la diversificació del model econòmic. Centrar-nos en el turisme ens fa tenir una economia dèbil, amb mà d’obra poc qualificada. Hem d’obrir l’economia a la indústria tecnològica i audiovisual, al sector primari i les energies renovables.
—Com qualificaríeu les crítiques dels sectors ecologistes durant la legislatura?
—És la seva feina. A vegades els hem tengut davant i a vegades al costat. S’ha de reconèixer la gran feina que han fet i que fan els grups ecologistes, que nosaltres hem compartit. Benvinguda sigui, la crítica.
—I les dels sectors que consideren que la política lingüística del govern és tova?
—Desfer és més fàcil que no pas construir. Amb un decret es poden destruir anys de feina, com va fer Bauzá.
—Quines mesures aplicareu en matèria lingüística?
—Hem hagut de bastir les estructures perquè ho havien liquidat tot. Al Consell de Mallorca no hi havia ni direcció insular de política lingüística. Tampoc al govern, ni en la promoció turística. Cal més inversió per a produir material en la nostra llengua. I s’ha d’avançar també en la retolació en català. A la nostra societat no hi ha cap problema lingüístic. La polèmica a sanitat és interessada. El problema no és el requisit del català, és la llista d’espera que tenim.
—Els ciutadans de les Illes viurien millor amb un estat independent?
—Els mallorquins i els ciutadans de les Illes som víctimes d’espoliació fiscal. Els anys vuitanta érem un dels territoris més rics, ara ja no. El sistema ens va empobrint. Més del 14% del PIB se’n va a l’estat. Alemanya recomana que no s’aporti més del 4%, perquè és un risc. La gent no sap que darrere del finançament hi ha millores socials. Hem de ser molt pedagògics perquè algun dia la majoria de ciutadans de les Illes es facin aquesta pregunta.
—Què significaria una victòria de PP, Cs i Vox?
—Significaria legitimar unes polítiques de devastació de drets aconseguits. Des que s’ha legitimat aquest discurs, s’han multiplicat les agressions homòfobes i contra els immigrants. Hi ha qüestions que no s’haurien de discutir. Ja sabem com va acabar el discurs de l’extrema dreta al segle XX. I és incomprensible que la dreta espanyola no hagi volgut condemnar mai el franquisme, com sí que han fet a Alemanya i a Itàlia. Això de la tomba de Franco és de jutjat de guàrdia. Si guanyassin seria un desastre. Però no ens ve de nou això que representen. Ja els coneixem. La legislatura passada Bauzá era el president i Jorge Campos era un alt càrrec seu. I Company era conseller. Ara Bauzá és Cs, Company és candidat del PP i Jorge Campos de Vox.
—Descarteu un pacte del PSIB-PSOE amb Cs, si tenen majoria?
—Seria molt perillós. Botín ho ha proposat. Però no crec que passi. Però sí que sabem que a Espanya, governi qui governi, el ministre d’Economia és en Botín.
—Voleu impulsar un registre dels grups de pressió que han dificultat la feina legislativa aquests quatre anys. Quins són aquests poders?
—S’hi poden posar noms i cognoms. Són tots aquells que ens han posat querelles i han disparat contra les polítiques socials que hem fet. La paraula lobby no sempre és negativa. N’hi ha de transparents i que són necessaris però n’hi ha que es pensen que són per damunt de les urnes i la democràcia. Per exemple, el sector de grans superfícies comercials que ha impugnat el pla per a limitar més construccions. O l’associació de grans propietaris de finques de la serra de Tramuntana que té el PP a darrere i que ha actuat contra la llei de camins. Alguns altres també han provat d’aturar la regulació del lloguer turístic. Volen tenir més poder que les urnes. Es pensen que són a la llotja del Bernabéu.
—A les espanyoles, PSOE i Podem van aconseguir més suport que Més. Com ho fareu per canviar aquesta tendència el 26-M?
—Nosaltres som l’esquerra d’aquí. Som la primera força amb implantació territorial, en batlles i regidors, i podem aconseguir aquest canvi de tendència. Nosaltres som els d’aquí. Això ha de quedar clar.
—Abans d’acabar, definiu breument els vostres rivals a les eleccions. Francina Armengol (PSIB-PSOE)?
—És una dona feinera. El PSOE moltes vegades té dificultats amb el discurs estatal i amb què vol fer el PSIB a les Illes.
—Juan Pedro Yllanes (Podem)?
—L’he tractat molt poc. Al congrés espanyol, que jo hagi vist, no ha fet gaire feina en benefici d’aquestes Illes.
—Jaume Font (PI)?
—Té un llenguatge planer i parla clar. En Jaume té un problema: va ser del PP, això li resta credibilitat, encara que ara vulgui ser molt regionalista.
—Biel Company (PP)?
—No sap molt bé on s’ha de situar. Cada vegada que Casado obre la boca, ja sua.
—Marc Pérez-Ribas (Cs)?
—Qui? Ah! El de Cs. El conec de vista. Volen fer creure que són de centre, però són tan d’extrema dreta com Vox. El paper que ha fet Pericay contra la llengua aquesta legislatura ha estat esquizofrènic. Un filòleg de Barcelona que s’ha dedicat a qüestionar la unitat lingüística amagant el seu accent barceloní i forçant un accent mallorquí.
—Jorge Campos (Vox)?
—Un personatge.
