Manuel Milián Mestre (1943), l’home fort de Manuela Fraga durant la transició espanyola i fundador d’Alianza Popular, va sonar ben contundent i crític contra el president Carlos Mazón dijous a TV3: “Ha de ser expulsat de la política.” Ho deia en referència a la gestió de la gota freda i pels efectes devastadors que ha tingut per al País Valencià. “Per qüestions partidistes no es poden fer barbaritats com ha fet el senyor Mazón”, deia, en relació amb l’eliminació de la unitat de protecció col·lectiva en casos d’emergència que va instaurar el govern de Ximo Puig.

Avui, el seu to és més moderat. En una conversa amb VilaWeb, Milián Mestre demana que s’analitzin les conseqüències que hi ha hagut i els errors en la gestió i, a partir d’ací, depurar les responsabilitats pertinents. Sigui com sigui, subratlla que l’errada més gran ha estat no prendre precaucions ràpidament, atès que se sabien les previsions. Els possibles mals no s’han evitat i han dut a patir una de les tragèdies humanes més grans viscudes mai al país.

—Com esteu? Imaginàveu mai veure un episodi com aquest, en el context actual i amb les previsions acurades que hi va haver?
—M’ha sobtat veure la dimensió de la catàstrofe, però té una lògica: la maleïda urbanització de València. El País Valencià ha concentrat tota la població a la costa i ha abandonat les muntanyes. Calculo que hi deu haver un 80% de muntanya interior i un 20% de pla. Si concentres tota la població a baix, la urbanització pot patir inconvenients. Sempre he estat un rebel amb aquesta idea i crec que és el tema general del problema.

—La meteoròloga Victòria Rosselló, en una entrevista amb VilaWeb, diu que alguna cosa va fallar en la cadena de decisions.
—Dimecres em vaig expressar amb molta duresa perquè em vaig encalentir molt. Durant quatre hores vaig estar callat, perquè rebia una allau de testimonis. I vaig saltar, per una raó molt simple: em sento molt valencià. Però et diré una cosa: si a mi m’avisen amb dies d’antelació del perill de la gota freda, el primer que faig és prendre cauteles. I això vol dir curar-se en salut, avançar decisions protectores.

—Decisions que no s’han pres.
—Els avisos s’han fet massa tard. I ha passat el que ha passat. Aquesta és la meva crítica. La responsabilitat màxima depèn de les persones que han de prendre les decisions precautòries i no les volen prendre.

—Parleu de responsabilitats per decisions de previsió que no es van prendre, però durant el dia també va haver-hi una mala gestió. Mazón sortí a fer un discurs optimista, tot dient que la gravetat dels fets disminuiria, va estar desaparegut durant hores, hi ha una alarma que sonà a les vuit del vespre, quan ja era tot un desastre…
—Crec, sincerament, que les coses no es van fer bé. Quan tens una alarma com aquesta, has de fer ràpidament una precaució. Això vol dir que la gent no surti a les carreteres, no vagi a les fàbriques, ni a les escoles. S’haurien d’evitar possibles mals. El sentit de la cautela és matar les hipòtesis de desastres i tu, com a governant, has de prendre aquestes decisions. Si això no es va dir, a les 18.00 es va dir una mentida. I dues hores més tard, la mateixa persona va enviar un comunicat d’avís a tothom… Quina lògica té, això? Que m’ho expliquin, perquè és una incoherència. Si fas una mala anàlisi, faràs una mala gestió i, òbviament, t’estàs equivocant.

—Una de les crítiques més grans és l’eliminació de la unitat de protecció col·lectiva en casos d’emergència. De fet, el PP es vantava d’haver-la eliminada.
—Jo no sé si aquest projecte de Ximo Puig era correcte o no. Ara bé: la voluntat de disposar d’una unitat per a tenir cura de les emergències em sembla una bona decisió política. La voluntat de carregar-se-la, em sembla una mala decisió. Puc respectar la versió del govern valencià, que diu que allò era una martingala, però no la puc compartir. Val més tenir alguna cosa que no tenir res. Ara no hi ha res i alguna cosa ha fallat.

—És una responsabilitat directa de Mazón o del partit?
—Al País Valencià, el PP ha tingut uns lideratges a vegades discutibles i, d’altres, encertats. La pluralitat de persones en el lideratge és un tema sobre el qual s’ha de reflexionar. És molt delicat, jutjar les persones, però la sensibilitat i el compromís cap a la ciutadania és fonamental, és la primera prioritat que ha de tenir un governant, no la dels seus interessos.

—Peneseu que Mazón hauria de dimitir?
—Un líder polític ha d’assumir les conseqüències de la seva responsabilitat. I si t’has equivocat greument, com s’equivocava a les 18.00, i després va rectificar i va fer fer un avís general, has d’assumir la culpa. Potser no dimitir, però serà una primera vegada. Un senyor que maneja un país o un poble no es pot equivocar en qüestions tan greus. Es pot cometre un error, potser dos, però a la tercera, cap a casa. Ja és incompetència.

—És que, tal vegada, hi ha hagut més de tres errors.
—El que ha passat en aquesta desgràcia ha estat molt fort. No donar un avís general prohibint que la gent surti… Aplicant la regla que t’he dit, s’han de veure les conseqüències. S’han de quantificar els errors que hi ha hagut i mirar-ne les conseqüències.