Martín Pallín: “Vivim una rebel·lió del món jurídic, impròpia d’una democràcia”

L’acord per una llei d’amnistia ha fracturat l’estat espanyol, tot i que la norma només ha entrat al registre del congrés. Els sectors més reaccionaris de la dreta, inclosos els òrgans judicials, han decidit d’inflamar el debat públic assegurant que és un atemptat contra l’estat de dret i “el principi de la fi de la democràcia”. Per analitzar el context politicojudicial, però també el futur i afectes de l’amnistia, parlem amb José Antonio Martín Pallín (La Corunya, 1936), magistrat emèrit del Tribunal Suprem espanyol.

—Com veieu l’ambient a Madrid després de la investidura de Pedro Sánchez? Hi ha protestes als carrers contra la llei d’amnistia, però també comunicats dels òrgans judicials. L’extrema dreta, entre els quals hi ha ex-militars, parlen de cop d’estat.
—Crec que és una ruptura del sistema democràtic i constitucional. Negar-se a sotmetre’s a les normes constitucionals, quan s’han complert rigorosament al parlament… Això és una ruptura. Les opinions en contra de les normes constitucionals són producte de la llibertat d’expressió, però no totes les expressions són acceptables. El que es diu aquests dies de la ruptura d’Espanya, de l’atac a la divisió de poders, és una mercaderia deteriorada. Per a aquells que tenim memòria, i hem estudiat una mica, és com la bola dels caramels enverinats. Això és molt propi de dictadures, del nazisme. I m’estranya i sento una preocupació profunda que un partit de dretes, que es vol homologar a la dreta europea, no hagi sortit a la palestra a criticar durament aquesta mena de manifestacions. El comunicat de la cinquantena de militars… Home, jurídicament, dins de la nostra constitució i del marc de la Unió Europea, no hi ha marge per a un veritable cop d’estat com el que propugnen. Tanmateix, la dreta hauria de desmarcar-se de tot això.

—I per què creieu que no ho fan?
—Ah! Ells sabran què hi guanyen, amb això; ves a saber. Potser no són realment una dreta democràtica, tal com diuen ser. Que tot plegat no ho condemni l’Abascal, em sembla el més normal del món, però el PP… Em sembla molt preocupant.

—Com a magistrat emèrit del Suprem, com veieu els comunicats dels òrgans judicials en contra de la llei d’amnistia, que encara no s’ha aprovat?
—Em sembla gravíssim. I no és només el contingut dels comunicats. Els òrgans judicials tenen l’obligació de mantenir la neutralitat política, segons la constitució. Per això, els jutges no podem pertànyer a sindicats i a partits polítics, tot i que a alguns no els en falten ganes. Em sembla un espectacle depriment. A més, en totes aquestes manifestacions hi haurà jutges que tindran afers relacionats amb l’amnistia i hauran de ser recusats… En fi, amb el que han fet s’han recusat ells mateixos. Vivim una rebel·lió, amb totes les lletres, del món jurídic i que és impròpia d’una societat que es fa dir democràtica i que pertany a la Unió Europea.

—S’han arribat a manifestar públicament davant els tribunals.
—Insisteixo, és una rebel·lió jurídica impròpia d’una societat democràtica. Cal recordar als jutges que, segons l’article 116 de la constitució, estan sotmesos a l’imperi de la llei i, per tant, l’han de complir.

—I s’hi pot fer res?
—És possible que hi hagi una sanció disciplinària. La llei orgànica del poder judicial, en l’article 395, sanciona que es facin felicitacions o censures als poders públics i les autoritats. I això, clarament, és una manifestació de censura al poder públic legítimament constituït.

—El problema és que qui ha de sancionar els jutges, segurament, pensa el mateix i no voldrà actuar.
—Això és gravíssim. Si passa és un delicte de prevaricació. En tots els països civilitzats, amb certa cultura democràtica, la llei s’aplica amb els termes amb què surt del parlament i produeix els seus efectes el dia que assenyala el butlletí oficial de l’estat. Per tant, qualsevol decisió que es prengui, sobretot si és a favor de l’amnistia, ja és irreversible. Sense esperar què digui el Tribunal Constitucional.

—Què us sembla el redactat de la llei?
—El preàmbul em sembla impecable. Si algú dins el món jurídic, per molt rellevant que sigui, encara diu que no entra dins la constitució… És que aquesta persona s’ha begut l’enteniment. El preàmbul és una cascada argumental sobre la constitucionalitat de l’amnistia.

—I l’articulat legal?
—No em sembla malament. Segurament, en el tràmit d’esmenes, es podrà ajustar algun article per acabar de precisar l’abast de l’amnistia. No li veig cap problema.

—El recurs al TC, segons la llei, no tindrà caràcter suspensiu. Quant creieu que trigarà el tribunal a pronunciar-se?
—Aquí hi ha dos problemes. Els jutges poden plantejar incidents de nul·litat i fins i tot qüestions pre-judicials a la justícia europea. Els incidents tenen unes connotacions més específiques i crec que, per pura lògica, el TC respondrà als jutges que s’esperin a la sentència. És a dir, que no és el moment d’incidents. A més, la lògica és un dels dos pilars sobre els quals es fonamenta el dret. Cal tenir en compte que la llei, una volta s’aprovi, entrarà en vigor i no crec que el PP trigui més de vint-i-quatre hores a presentar-ne un recurs en contra. Així doncs, el TC, si rep algun incident, suposo que dirà als jutges que s’esperin. Quant a la via europea, el Tribunal de Justícia (TJUE) refusarà sense miraments qualsevol pretensió de tombar l’amnistia. No és entre les seves competències.

—Em podeu fer una previsió de quant pot trigar la sentència del TC?
—És difícil de dir amb precisió, però tenint en compte l’ambient i l’escenari politicojudicial, se li hauria de donar tràmit d’urgència. I això podrien ser uns dos mesos, com a màxim, després de rebre el recurs del PP. S’ha de recordar que aquesta legislatura Vox no té prou representació per a presentar recursos d’inconstitucionalitat.

—Abans heu dit que el TC pot demanar als jutges que no es moguin en contra de l’amnistia fins que no hi hagi sentència. Si aquest fos el cas, què pot passar amb els incidents de nul·litat?
—L’incident de nul·litat em sembla impropi d’un jurista. Afirmar que l’amnistia és contrària al principi de divisió de poders i al principi d’igualtat de tots els espanyols, només se li pot acudir a una ment pertorbada. Políticament, pots estar a favor o en contra de la mesura, però això ja són simples opinions. La norma és constitucional i no vulnera cap principi. El que farà el TC, crec, és refusar tots els incidents. “Llegeixi vostè la meva sentència i veurà que no és inconstitucional”, punt final.

—Tampoc no hi haurà escletxes a Europa, doncs?
—El TJUE té un reglament i una manera de funcionar, cosa que no saben molts d’aquells que invoquen la via europea per a frenar l’amnistia. Segons el reglament del TJUE, qualsevol pre-judicial sobre la llei se n’anirà directament a la brossa, perquè no té res a veure amb el dret de la Unió Europea. És un afer purament intern d’Espanya.

—Els efectes de l’amnistia són irrevocables encara que hi hagi un canvi de govern que derogui la llei?
—Si un jutge a Catalunya, l’endemà que entri en vigor la llei, decideix d’aplicar l’amnistia, aquesta resolució és irrevocable. Ja no hi ha marxa enrere.

—Us poso un cas pràctic, però amb el Suprem pel mig. Quan podrà tornar Carles Puigdemont?
—[Riu] Una cosa és parlar d’un jutge qualsevol i una altra de la sala segona del Tribunal Suprem. Pablo Llarena segurament voldrà presentar un incident de nul·litat al TC, però el més normal seria que a Puigdemont se li apliqui l’amnistia i pugui tornar, com qualsevol altre ciutadà afectat per la llei. Això passaria, sense cap mena trava, en un país democràtic, però aquí no sempre tot és normal i democràtic. En tot cas, jo no tornaria fins que no hi hagi el sobreseïment lliure, que equival a una sentència absolutòria i és inqüestionable.

—S’ha parlat molt de qui entra i qui no en la llei d’amnistia. Un dels casos més complicats són els CDR acusats de terrorisme.
—A mi em sembla una malversació, per no dir-ho d’una altra manera, del concepte terrorisme. I això és impropi d’un jutge que es respecta a si mateix i respecta la llei.

—De totes maneres, la llei diu que els “casos de terrorisme” quedaran exclosos de l’amnistia si contravenen la directiva europea de lluita contra el terrorisme, que l’article 3 parla de fabricació o tinença d’explosius. La Guàrdia Civil acusa els CDR de tenir precursors d’explosius.
—A parer meu, aquesta interpretació és massa extensa. Segons aquest mateix raonament, tenir un petard a casa també podria ser motiu per a ser perseguit per terrorisme. Crec que l’acusació no s’aguanta.

—El mateix jutge dels CDR, Manuel García-Castellón, porta la causa contra el Tsunami Democràtic. Què en penseu de la maniobra que ha fet, tot rescatant la mort per infart d’un turista francès, per encausar per terrorisme, entre més persones, a Carles Puigdemont i Marta Rovira?
—Impròpia d’un jutge.

—No voleu dir res més?
—No. Ell sabrà per què ho fa i amb quins interessos.

—La llei d’amnistia no preveu rescabalaments, ni reparacions. Això pot mantenir vives les causes al Tribunal Europeu de Drets Humans?
—El tribunal ha tramitat les demandes dels nou condemnats pel Tribunal Suprem i ha informat Espanya que té fins el 14 de gener de 2024 per arribar a una solució amistosa. No hi ha una solució més amistosa que una amnistia. És inqüestionable. Si tira endavant, els recursos dels afectats decauran perquè no tindran objecte. El TEDH només actuarà si finalment no s’aprova l’amnistia. Si hi ha una solució amistosa, els tribunals no poden dir-hi res.