La llei d’amnistia fa gairebé dos mesos que és en vigor. De fet, l’11 d’agost s’exhaurirà el termini perquè els tribunals l’apliquin. Aquestes setmanes s’han amnistiat polítics, activistes, votants, policies… Tanmateix, la norma continua topant amb l’obstruccionisme de la cúpula judicial espanyola, que s’ha aferrat a la malversació per mantenir viva la persecució contra els exiliats i els condemnats pel procés.

Per analitzar la situació político-judicial parlem amb José Antonio Martín Pallín (la Corunya, 1936), magistrat emèrit del Tribunal Suprem espanyol. “He desenvolupat gran part de la meva vida professional a la sala penal i no m’agrada gens això que passa”, lamenta. Amb ell repassem les decisions de Pablo Llarena i Manuel Marchena, però també el paper del Tribunal Constitucional espanyol.

Sobre el retorn de Carles Puigdemont, Martín Pallín és molt clar: si Llarena el fa detenir, l’haurà d’alliberar de manera immediata perquè no es donen els requisits per a un empresonament preventiu. “Si no l’allibera, cometrà un delicte de prevaricació. Se saltarà l’article 505 de la llei d’enjudiciament criminal”, alerta.

—Què us sembla la interpretació del delicte de malversació que fa el Suprem per no aplicar la llei d’amnistia?
—Em sembla una tergiversació de què és la malversació. I això ho haurien de saber unes persones que són juristes i que han passat per una facultat de dret. De fa segles, la malversació té dues modalitats. La malversació pròpia, és a dir, posar la mà a la caixa per enriquir-se, perquè la gent ens entengui, i la malversació impròpia, que és fer servir fons pressupostaris per a finalitats que no eren previstes. La segona modalitat entra dins l’amnistia i la primera ni es preveu perquè no es menciona en la sentència del Suprem. La resta és recaragolar el dret.

—Què n’opineu del vot particular de la magistrada Ana Ferrer, que alerta del perill de fer interpretacions que impedeixin la vigència de la norma?
—Em sembla absolutament correcte. Tant de bo s’acabi imposant el seu criteri. He desenvolupat gran part de la meva vida professional a la sala penal del Suprem i no m’agrada gens això que passa.

—Com i quan creieu que es pot corregir aquesta interpretació de la malversació?
—El Tribunal Constitucional ja ho té entre mans. Amb un afer d’aquest abast i transcendència política, no crec que ho tracti com si fos un afer de tràmit, com ara la vulneració del dret d’una persona de tenir advocat. No és això, és un afer urgent i l’ha de resoldre tan aviat com sigui possible, entre més qüestions, perquè aviat es complirà el termini de dos mesos per a aplicar l’amnistia.

—Però les qüestions d’inconstitucionalitat són per als delictes de desordres públics i desobediència.
—Efectivament. És una maniobra tramposa. Manuel Marchena és un artista de retorçar el dret i ha aprofitat un cas de desordres per plantejar la qüestió d’inconstitucionalitat, però el TC pot acollir la llei íntegrament i dir que l’amnistia és aplicable a tots els casos de malversació.

—Creieu que el TC es pronunciarà abans no s’acabin els dos mesos?
—No necessàriament, però ho ha de fer amb la màxima celeritat possible.

—Espereu maniobres internes al TC per a alterar la majoria existent? Fa temps que s’especula amb la recusació dels magistrats més pròxims al govern espanyol, l’ex-ministre Juan Carlos Campo i l’ex-secretària d’estat Laura Díez.
—No hi pot haver una cascada de recusacions. Ja toca que aquest país entengui que els magistrats del TC no neixen en una altra galàxia. Han estat en facultats de dret, han escrit llibres, han exercit funcions… Alguns han estat jutges, uns altres, catedràtics. Per tant, per la seva activitat anterior, ningú no pot ser recusat. Aquest abús ja es va cometre amb Pablo Pérez Tremps en el recurs contra l’estatut de Catalunya. I crec que hi ha un acord per vedar-ho.

—De debò?
—A mi m’ho sembla. Al TC han arribat persones com la senyora Concha Espejel, que és una coneguda dirigent de l’Associació Professional de la Magistratura, i per això no serà recusada, tot i les seves opinions. Fa poc també va prendre possessió el senyor José María Macías, un dels personatges més agressius i amb un llenguatge que voreja la mala educació. I tampoc no pot ser recusat, tot i que nomenar-lo em sembla una mala decisió. Crec que el TC està disposat a posar fi a la guerra de recusacions.

—En la interlocutòria de la qüestió d’inconstitucionalitat, el Suprem va un pas més enllà i adopta un to molt més bel·ligerant amb termes com ara “cop d’estat” i “colpistes”, que no apareixien a la sentència contra el procés. Què en penseu?
—La lectura del text fa passar vergonya als qui hem estat a la sala penal del Suprem. A part, té una característica inèdita. Dedica vint pàgines en allò que podria ser una monografia en una facultat de dret perquè cita catedràtics i autors contraris a l’amnistia. Per cert, no en cita cap que hi estigui a favor. Tot això sobra en una resolució judicial. Després, la terminologia colpista i tot plegat va en contra dels actes del mateix tribunal. És un llenguatge absolutament intolerable que, a més, es barreja fastigosament amb la política. Això demostra que hi ha una descomposició greu i les associacions de jutges s’haurien d’adonar que trepitgen un terreny molt perillós.

—Creieu que el Tribunal de Comptes té potestat per a presentar pre-judicials al TJUE per les despeses de l’1-O i l’acció exterior?
—En té i es basa en una cosa que surt al tractat fundacional de la UE i en més tractats complementaris que, cosa lògica, diu que s’ha d’evitar que hi hagi impunitat en els delictes de corrupció o frau. En primer lloc, no hi veig corrupció o frau, però, vaja, que cadascú faci el que cregui. No em sembla malament que ho plantegin. Però a vegades, si llegim amb serenitat, perquè el castellà és bastant clar, diu “la impunitat”. I aquí no hi ha hagut impunitat. Van ser condemnats. I ara es tracta d’exercir el dret de gràcia mitjançant l’amnistia i el TJUE dirà que això és una cosa interna d’Espanya.

—El TSJC també n’ha presentat perquè creu que els preparatius de l’1-O potser van afectar els interessos financers de la UE.
—Aquest és un dels arguments del Suprem per a no aplicar l’amnistia, però la veritat és que la sentència contra el procés, redactada pel senyor Marchena, no fa cap mena de referència a la malversació amb afectació als interessos europeus. Som en el món del dret i ara no pot inventar-se una sentència nova. Em sembla que a Europa comencen a estar farts d’Espanya i d’això d’apel·lar a la justícia europea com si fos el “cosí de Zumosol”. De fet, em consta de gent que treballa en l’àmbit europeu que estan farts i aclaparats de les coses que arriben d’Espanya. Hi ha vint-i-set països a la UE i en cap més no es fan els espectacles que fem aquí.

—Què creieu que passarà si Carles Puigdemont torna a Barcelona per una eventual investidura de Salvador Illa, tenint en compte que l’ordre de detenció continua vigent?
—S’ha de fer la distinció entre detenir i empresonar perquè no són la mateixa cosa. És un matís important. Llarena creu que l’acusació per malversació encara s’aguanta, és el seu criteri, ja s’ho farà. És possible que amb ganes d’exhibicionisme, com si fos un confessor de l’Església Catòlica i no pas un jutge, faci detenir Puigdemont i l’obligui a pagar la penitència de passar per la comissaria, tal com va passar amb Santiago Carrillo durant el franquisme.

—I llavors?
—Després del xou l’haurà d’alliberar immediatament perquè no es donen els supòsits per a empresonar-lo de manera preventiva. Ni risc de fugida, ni destrucció de proves, ni reiteració delictiva. No hi ha res d’això.

—Realment creieu que l’alliberarà?
—Si Llarena no allibera Puigdemont cometrà un delicte de prevaricació. Se saltarà l’article 505 de la llei d’enjudiciament criminal.

—El seu advocat, Gonzalo Boye, no pensa igual.
—Entenc que en aquests moments hi hagi desconfiança, però aquesta és la meva opinió.

—En cas de presó preventiva, quant podria tardar el TC a dirimir un recurs d’empara per la denegació de l’habeas corpus?
—Jo posaria una querella per detenció il·legal perquè l’habeas corpus no sé si encaixa del tot amb la casuística del cas. Però ordenar presó preventiva em sembla una decisió vindicativa, impròpia d’un magistrat del Tribunal Suprem.

—Encara hi ha una altra possibilitat. Puigdemont podria arribar i entrar al parlament.
—És una cosa una mica més rocambolesca, que sembla gairebé de Mortadel·lo i Filemó, però podria passar. No és descartable. Rull ja ha dit que sense la seva autorització no entrarà ningú al parlament. Això implica els agents de policia. Ja veurem què passarà. O Puigdemont s’hi queda a viure, o quan en surti…

—Què?
—Podria passar qualsevol cosa.

—Com ara?
—Hi podria haver un incident greu. El president del parlament pot demanar auxili als Mossos i hi podria haver un cara a cara amb la Guàrdia Civil i la policia nacional. Per això, cal que es pensi abans de prendre qualsevol decisió i no s’actuï amb ànim vindicatiu. En aquest país sembla que ningú pensa res, sobretot quan es tracta de Catalunya.

—Si hi ha una mobilització per a evitar la detenció de Puigdemont hi pot haver represàlies contra els manifestants?
—No ho sé. Caldria veure en què consisteix això d’evitar que el detinguin. Una protesta a la frontera? Podria ser delictiu, però si és una protesta absolutament normal i corrent, entra dins la més absoluta legalitat constitucional.