21.12.2024 - 21:40
|
Actualització: 22.12.2024 - 22:58
El PP i Vox van tenir-ho tot a punt per a eliminar tot un símbol de reconeixement a les víctimes del franquisme. La proposició de l’extrema dreta per a derogar la llei de memòria democràtica era previst que tiràs endavant amb els vots a favor del PP. S’havia de votar fa dues setmanes, però un canvi radical en l’escenari polític ho va capgirar tot: Vox tombava el pressupost al govern. Marga Prohens es va veure obligada a cercar l’esquerra, que, tal com conta Lluís Apesteguia, coordinador de Més per Mallorca, en aquesta entrevista a VilaWeb, va advertir la presidenta que si derogaven la llei de memòria no calia que cercassin cap mena d’acord amb ells per als comptes del 2025. Finalment, la proposició es va debatre la setmana passada al parlament i va ser rebutjada amb l’abstenció del PP.
És una victòria per a les entitats memorialístiques i de defensa dels drets humans, que omplien el parlament en una data tan important per als familiars de les víctimes del feixisme. Però no s’ha acabat ací. Així ho explica la portaveu de Memòria de Mallorca, Maria Antònia Oliver, que diu que durant aquest any i mig la llei encara no havia estat derogada i el govern no havia fet res més que usar-la de moneda de canvi.
—Com estau, quines emocions teniu després del ple de dimarts en què es va salvar la llei?
—Pensàvem que la llei es derogaria, però és una passa endavant que no hagi estat així. Sobretot estic emocionada, més que res perquè vaig veure familiars de víctimes que fins i tot ploraven. Vulguis o no, això et toca. Però, d’alguna manera, també estam preocupats perquè veim que usen la memòria de moneda de canvi. L’evidència va ser dimarts mateix: el PP no es va abstenir per convicció, sinó perquè els convé en aquests moments. És preocupant, perquè un partit que es diu a ell mateix “democràtic” no té en compte la memòria democràtica, ni els drets fonamentals de la ciutadania, ni els de les víctimes que han patit vulneracions dels drets humans. Haurem d’estar molt actius encara perquè l’apliquin.
—Contau-nos, què diuen els familiars?
—Saps què passa? Que durant un any i mig ho han passat molt malament i això no ho perdonam. Han jugat amb la memòria, amb la gent i amb els sentiments de les persones. Els familiars ens telefonaven preocupats per veure què passava. Veien que l’extrema dreta, que són els hereus ideològics dels assassins dels seus familiars, comandaven un govern democràtic i reclamaven la derogació dels drets que havien aconseguit feia poc. I encara no tots! Nosaltres defensam la llei perquè és un greuge que la vulguin derogar, però necessita millores. Però a aquesta gent que havia tornat a poder confiar en les institucions, ara els tanquen les portes. Això no es pot fer amb persones que han patit tant. Ho farien amb una víctima d’ETA, del terrorisme? Dirien que els seus drets són coses del passat? Que no és el present? Per tant, veure que no es derogava la llei dimarts emociona, com sentir dins el parlament que la memòria és una qüestió d’estat. Podem dir que ho hem aconseguit, d’alguna manera.
—Deis que les institucions tanquen portes als familiars de les víctimes. I Prohens encara no us ha rebut.
—És trist, fa un any i mig que governa. I som una entitat a què derogar la llei afecta moltíssim. Ni tan sols ha tengut la decència de convocar-nos per explicar-nos-ho. I això que l’hi hem demanat moltes vegades. Què vol dir? Que ni la llei ni les víctimes del franquisme els importen, ni els importa el patrimoni històric que té la memòria.
—Sortiu de l’hemicicle cada vegada que parla l’extrema dreta.
—És una qüestió de dignitat: a feixistes, des d’allà, no puc escoltar-los. Sé què diuen, perquè els sents i veus. Sempre parlen que totes les víctimes són iguals. No, desgraciadament no totes les víctimes són iguals, i això és el que volen que continuï, però no ho aconseguiran. La memòria és persistent, ho dic de fa anys. Ho hem tengut tot en contra: la por, el silenci, les generacions que han anat passant, l’adoctrinament, les escoles, la marginació… tot ha estat en contra i, així i tot, mira com surt la llavor d’aquella gent que van llançar a les cunetes. Al final surt la memòria i és persistent. No aconseguiran que s’esborri. És que és impossible, amb tant de mal que van fer, tanta manca de llibertat. I per molt que Prohens la vulgui ignorar. Això, d’alguna manera, passa factura.
—I no aturau de fer feina.
—Per exemple, es va crear el col·lectiu Estimada Aurora, per tot el que va passar amb Gabriel Le Senne. I tot això fa que la memòria sigui molt viva. N’Aurora Picornell treballa per la memòria ara mateix. És una de les principals activistes de la memòria que hi ha, perquè la gent s’hi acosta, i els joves també.

—Dèieu que la llei necessitava millores. Quines?
—Va néixer una mica coixa. A diferència de la de fosses, per exemple, a la comissió hi ha una majoria de càrrecs institucionals que, per tant, tenen majoria en veu i vot. Ja advertíem que podia passar si entrava un govern contrari a la memòria, que sempre tendrien avantatge per a guanyar. El tema de la simbologia i les sancions tampoc no és ben especificat i els jutges en fan interpretacions. No hi ha unes directrius clares per protegir els drets de memòria. I dins de l’administració de justícia, la memòria hauria de tenir més pes: el patrimoni, encara que sigui franquista, sempre va per damunt de la llei de memòria. Però aquesta hauria d’estar per damunt perquè xerra de drets humans. El jutge interpreta allò que vol, i a la judicatura encara s’hi passeja Franco, és la institució més franquista que encara hi ha. És bestial.
—Prohens insistia dimarts mateix que la llei era prescindible.
—I és una de les diputades que hi feia esmenes quan es va aprovar amb els seus vots. La coneix perfectament i això que diu és exactament com si li diguessin: “Escolta, com que hi ha un govern espanyol, no importa que tenguem autonomia.” No dic que la llei de memòria espanyola no sigui necessària, sinó que és complementària a les lleis autonòmiques, perquè la memòria no és igual a tot arreu. Un exemple: a Catalunya tothom coneix la Model, nosaltres ho sabem, però te’n vas a Madrid i parles del Fortí d’Illetes i no saben què és. Aplicar la llei democràtica amb les víctimes al centre no es pot fer des de Madrid. Per això el relator especial de les Nacions Unides va alabar les polítiques que es feien, perquè es feien des de la societat civil. Una altra cosa: només el fet d’intentar menysprear la memòria i la llei d’aquí ja és un agreujant. Fa mal. És dolorós.
—És que el PP volia derogar la llei aprovant una proposta de Vox, que incloïa un relat franquista molt fort.
—Totalment. D’alguna manera, es justificava el cop d’estat. No xerrava ni de república ni de franquisme. Acceptava el relat franquista, el que ens han ficat al cap a la meva generació, picant, picant i picant. Era aquest relat que acceptaven amb una proposició en què no hi havia hagut cap esmena del PP. Ho diu tot. És terrible. El mercadeig que han fet és molt dolorós, mercadegen tot el temps. I no ho oblidarem. La senyora que va sortir a parlar al parlament per part del PP tenia un discurs fet que l’hauria pogut llegir exactament si haguessin derogat la llei. Diu el que diu la presidenta, que és una llei prescindible.

—De fet, la presidenta ni tan sols va assistir al debat.
—Imagina’t, amb la gentada que hi havia a la Sala de les Passes Perdudes. Que no es dignàs com a presidenta de tots els ciutadans a assistir-hi va ser un lleig. Som una entitat que fa vint anys que treballa en termes de memòria, tenim un Ramon Llull… però és que tampoc no ha rebut la plataforma d’Eivissa i Formentera. L’actitud del PP d’aquest any i mig ha estat això: amagar-se. Tot ho han fet per darrere. Per exemple, un pla pilot aprovat de la passada legislatura, que incorpora noves disciplines com ara les arts escèniques per a fer vint accions a instituts. L’han fet d’amagat, me’n vaig assabentar per una actriu. I no podem avaluar una cosa que no sabem com ha funcionat.
—Le Senne avui encara és president del parlament. Què se’n farà?
—El jutge ens ha indicat que argumentem per què volem que no s’arxivi la causa. Tenim un president del parlament que s’ha atrevit a esquinçar una fotografia d’Aurora Picornell i a tirar-la a terra amb odi i ràbia. Jo dic que això és violència. És gravat. Va esquinçar la imatge d’unes dones que van ser violades, assassinades, ultratjades, silenciades…
—El PP va abstenir-se en el debat de revocació i el va salvar.
—És que no els importa un pebre la memòria, per ells és una moneda de canvi. Per Vox és important, i per això la volen derogar. Però al PP no els importa gens.

—Vox manté el discurs.
—Dimarts vam haver de sentir un senyor que s’atrevia a dir en seu parlamentària que l’home d’Aurora Picornell havia matat els menorquins de la repressió republicana. Ho va dir per fer mal a una víctima i es va quedar tan ample. No va mencionar que va ser jutjat, torturat, condemnat a mort, que anava en cadira de rodes a ser afusellat. Això no ho va dir, eh? Tanta sort que no hi havia la família de n’Aurora Picornell, perquè això també és un delicte d’odi per jo. Això també és odi.
—…
—I les nostres padrines que van haver de posar-se a fregar escales per dur menjar als seus homes empresonats? I quan els van matar, van haver de fer feina de sol a sol? I els seus fills que no van poder estudiar? Ni les seves filles. Els que sí que van estudiar es van fer jutges i són els que tenim ara als tribunals.
—Teniu cap esperança en la situació política oberta avui a les Illes, amb un PP que ha trencat amb l’extrema dreta, suposadament?
—És que els no cataloguen d’extrema dreta, no ho diran mai. No els importa l’extrema dreta. Per tant, no me’n fiï gens. No tenen cap mania, no els hauria tremolat la mà si tot hagués anat bé per derogar la llei. Aquesta mà que no tremola en signar derogacions tampoc tremolarà per dir que tornen a ser amics.