“Es fa política a molt curt termini i per beneficiar els de sempre”

L’entitat ecologista de referència a Mallorca, el GOB, renova la junta directiva amb un projecte nou i únic: catorze dones s’hi posen al capdavant. L’objectiu és fer una entitat encara més col·lectiva, amb un tarannà feminista i, sobretot, amb noves mirades per fer front als desafiaments de futur a què s’enfronta la societat de les Illes, sigui en termes de medi, territori o d’injustícies socials. Ara, la presidenta, Margalida Ramis, i Xesca Sastre, que forma part de la junta, parlen amb VilaWeb sobre aquest futur en què s’emmiralla l’entitat i com convergeix amb el canvi polític que hi ha hagut a les Illes.

—A quina etapa entra el GOB?
—Margalida Ramis [M. R.]: És una nova etapa que prenem amb molta il·lusió. Necessitam apostar per introduir mirades noves a entitats que tenen tant de recorregut com el GOB, perquè enfocam reptes que no són coneguts i necessitam abastar-los des de maneres de fer diferents. Ho veim molt amb el que demanam a fora: volem noves polítiques que marquin i posin unes altres prioritats i valors en el centre. Per tant, és una qüestió de coherència. Hem de partir d’aquesta premissa, de posar les cures dins els entorns de treball en el món activista, perquè entenem que necessitam ser molt forts i estar molt cohesionats internament per fer front també als reptes de futur. Per això posam un equip molt ampli de dones que vénen amb una visió feminista i són molt actives i militants en uns altres espais vinculats als moviments socials, amb un encaix a l’ecologisme i amb la voluntat de revisar la governabilitat interna de l’entitat i de com ens mostram de cara a futur.

—No és pas una casualitat que sigueu totes dones. És una manera de mostrar que l’ecologisme també ha de ser feminista.
—Xesca Sastre [X. S.]: És que l’ecologisme i el feminisme no poden anar separats. La mirada feminista és la que posa al centre de l’ecologisme que hem de mantenir tot allò que fa possible la vida. I la vida no solament és la natura, sinó també les cures. Sense les cures no podríem sobreviure. Si dins les organitzacions no feim les coses de manera horitzontal, serà més difícil de fer un canvi cap enfora.
—M. R.: Ara sí que hi ha un projecte comú: sabem quina és la missió, però revisam els valors, els processos de presa de decisió, com entenem el poder de les entitats en termes d’incidència política, com ajuntam gent, com generam un projecte al qual la gent tengui ganes d’afegir-se perquè li representa una esperança, etc.

—Manca esperança?
—M. R.: Ara mateix, als moviments de les lluites socials, hi ha la sensació que el monstre es fa molt més gros i se’ns escapa de les mans. I això genera molta desactivació. El GOB té cinquanta anys i molta gent posa la quota i pensa que l’entitat ja actuarà amb el que convingui, però hem de pensar que també som persones. Per això necessitam continuar nodrint i generant espais que sumin hores de gent, de voluntat, que tothom se senti part d’un projecte comú i no que algú aliè sigui qui en fa la feina. Als espais de militància la frase que sempre surt és que la sortida de tot això o serà col·lectiva o no serà. Les entitats han d’obrir-se a la col·lectivitat, perquè han forçat una estructura durant molts anys que és impenetrable.

—Cinquanta anys es diu aviat. De què pot estar més orgullós, el GOB, en aquest temps?
—M. R.: Fer cinquanta anys ja és un exitàs! Amb un equip consolidat, una base social que es manté, amb un reconeixement i havent aconseguit ser un actor polític important: la vida política de les Illes Balears sempre té l’opinió del GOB. Això és un valor immens. És veritat que ha estat molt de lluitar en defensa del territori i hem estat capaços de mobilitzar molta gent, mentre que ara l’objectiu és continuar essent referent en un temps en què es presenten moltíssims reptes i moltes més incerteses que fa uns anys. Abans l’ecologisme era una reivindicació concreta, com els Salvem la Dragonera, i ara és un projecte vital. La vida passa per l’ecologisme i la necessitat d’entendre que hi ha uns límits.
—X. S.: El que ha aconseguit el GOB històricament és brutal. Tenim moltes lluites guanyades en defensa del territori que se li han d’agrair i reconèixer. Però ara ens trobem en un moment clau de la història: és el moment per a fer la transició per acabar o en un decreixement forçat en què no hi hagi drets per a totes les persones o en un decreixement planificat i just per a tothom. El GOB hi té un paper clau i ho pot acompanyar molt bé.

—Aquest decreixement que comenteu és la base de tot? Ho dic perquè a l’octubre ja havien arribat a les Illes 17,2 milions de turistes i es va confirmar un nou any de rècord. Com veieu el futur?
—M. R.: Amb preocupació. La realitat hauria d’enfrontar aquesta assumpció de límits i avançar-se a com preveiem una reconfiguració de l’estructura econòmica que baixi aquesta intensitat de l’activitat econòmica turística i reforci sectors estratègics, com ara l’aigua i el sòl fèrtil, que són els recursos estratègics per a sostenir la vida. S’ha de fer amb mirada de justícia social. Per tant, veim clar cap on hauria de tendir, però determinades polítiques, i més amb el retrocés a les institucions marcat per l’entrada de la dreta i l’extrema dreta, se’n van cap a l’altra banda: a reforçar polítiques totalment neoliberals, d’un mercat que només regula els seus beneficis i sense límits. Necessitam un paper de les institucions molt potent: per contenir i per redirigir-nos cap a una altra banda. I ara mateix l’escenari polític no és aquest.
—X. S.: Es fa política a molt curt termini i per beneficiar els de sempre, tot i que crec que la societat ha fet un canvi en aquest sentit. Abans, el discurs hegemònic era el de necessitar el turisme per a viure. Aquests darrers anys, he vist un tomb: crec que cada vegada més gent s’adona del que és la pressió humana, la destrucció del territori, l’esgotament de recursos, com afecta el turisme, la qüestió de l’habitatge… És a dir, veig un discurs molt hegemònic que diu que el turisme sense límits no pot ser. Però els polítics no han agafat la veu de la gent. Cal fer política amb una mirada a mitjà i llarg termini, perquè ara mateix si es continua per aquest camí, quan els recursos ja no hi siguin, no s’haurà planificat res i tendrem problemes greus.

—I quin paper hi té, el GOB?
—M. R.: Fer de far de cap on hem d’anar. No hem de deixar d’apuntar. És a dir: tot serà un retrocés si no posem límits al turisme, si es vol invertir en ecoblanqueig al sector, si es tornaran a fer inversions públiques a zones turístiques, etc. I és un retrocés en temps d’urgència en termes climàtics i socials en molts d’aspectes. Mallorca pareix una cosa i n’és una altra. Els índexs d’exclusió creixen, com la pobresa i el desarrelament, i minva la identitat i el fet de pensar en futurs possibles en aquestes illes. Mira Catalunya, la sequera que té. Nosaltres la tendrem en no res. La situació no és tan extrema, però és molt probable que ho sigui cap als pròxims anys. S’ha de mirar amb responsabilitat i no es fa. No sorprèn, després del tomb polític.

—Com veieu el nou govern? Els negacionistes de Vox no hi són dins, però en condicionen les polítiques.
—M. R.: El futur es preveu duríssim i amb la necessitat de fer aliances, perquè ens desborda. Sabem quines són les inèrcies de les polítiques que s’apliquen. L’extrema dreta condiciona moltes coses dins el govern, com ara que se n’ha eliminat la Conselleria de Medi Ambient i al Consell de Mallorca basta dir que la té Vox. Ens trobam en una situació que donàvem per fet que no hauríem de tornar a discutir. Precisament, en els vuit anys de govern del Pacte, almenys alguns conceptes com el de límits ja eren al debat social i polític. I ara tornam enrere. La sensació és de peresa d’haver de tornar a començar.

—Per tant, la mobilització torna a ser clau.
—M. R.: Necessitam estar reforçats des de la base. Sabem que el que ve dins aquest escenari és una onada de desembarcament de projectes i infrastructures neoliberals on es mercantilitzarà tot allò que és essencial, com ara l’aigua, l’habitatge i l’energia. Ho veim amb els parcs fotovoltaics, una demanda històrica de l’ecologisme i que ara se’ns gira en contra d’una manera que no som capaços d’aturar. Ho veim venir i deim: reforcem xarxes, fem feina en comú, mirem quines maneres tenim d’incidir. Perquè sorgeixen uns altres moviments que ens plantegen noves maneres d’intervenir. Per això, ara mateix la part de creativitat és essencial en els moviments socials, perquè les eines que hem fet servir fins ara no són prou. Ja no mous 50.000 persones al carrer en defensa del territori. I els temes són molt més difosos.
—X. S.: També cal que impulsem un canvi cultural de discurs. És molt important el fet de mostrar que un futur millor és possible. I ho podem fer. Sovint hem donat per fet que el futur serà distòpic, i això desmobilitza molt, perquè no tenim un camí cap on anar, sinó que donam per fet que vendrà un col·lapse i la societat tendeix a aprofitar el moment que li dóna la vida i va cap al consumisme i l’entreteniment. Des dels activismes és molt important mostrar el camí que un decreixement, fins i tot, ens pot anar bé. No ha de voler dir una renúncia i a viure pitjor, sinó canviar el nivell de vida, que no sigui només fer feina per produir i consumir.

—Respecte del territori, critiqueu l’execució de grans parcs solars en terreny rústic. Quina alternativa hi ha i per què no s’hi opta?
—M. R.: Sempre és més fàcil que el mercat resolgui els problemes, perquè, si no, és un esforç addicional. La planificació energètica i territorial no es fa a partir de criteris ni territorials ni energètics, sinó que el mercat s’instal·la on surt més rendible. I això és en grans finques. S’usa l’excusa de la urgència per fer-ho així. I nosaltres sabem que caldrà sòl rústic, però el problema és que s’hi ubiquen prioritàriament per una qüestió de rendiment de l’inversor. És una perversió de tot plegat.

—El parlament va aprovar la primera llei ciutadana, “Avui per a demà”, per a generacions futures. Vox ja va dir que no la volia i topa de ple amb el govern actual. Quin recorregut té, ara?
—M. R.: Ara han anunciat que la volen modificar. És un punt favorable, perquè jo pensava que directament la derogarien. Es va aprovar al darrer ple de la legislatura, esperàvem de començar una ronda de reunions i, paral·lelament, fèiem feina perquè el tema es mou molt en l’àmbit europeu i nosaltres hem estat pioners. Volem posar en relleu que la mirada intergeneracional és cabdal. Almenys mantendrem la llei viva. I si tornam a tenir una situació política favorable, podrem tornar a modificar-la.

—Aquesta llei s’enfoca a les generacions futures. Dèieu de la importància de fer polítiques a mitjà i llarg termini, però com es poden posar en consonància amb la cultura política que hi ha ara?
—X. S.: Si la societat civil avança en ideologia, discurs i propostes, per més que arribi un govern que vulgui tirar una mica cap enrere, la política institucional no ho és tot. Per exemple, en feminisme s’intentaran tirar coses enrere, però la societat ja és una altra i serà molt difícil aconseguir-ho. Ara hem d’intentar que en qüestions d’ecologisme, territori i medi sigui el mateix.

—I quines polítiques són clau per al nostre futur? Si haguéssim de fer una llista de prioritats, quines serien i per què?
—X. S.: És complicat fer-la, perquè crec que és una qüestió molt transversal.
—M. R.: Sí, més que fixar una prioritat, és llegir com es marquen ara les prioritats socialment: què cala i què no. Ara és veritat que no tens una agressió física a un lloc concret que et torni a treure aquell “Salvem…” que mou molta gent. Però a escala de planificació urbanística hi ha moltes batalles obertes, perquè veus que darrere hi ha un interès de lucre, especulatiu, i no de resoldre l’emergència residencial. Tot tendeix al luxe. Eivissa és una prèvia de cap a on va Mallorca: el poc espai que queda per a construir-hi és per a habitatge de luxe i saben que té sortida. L’urbanisme és un tema clau i el turisme torna a ser clau també. Al final, tothom s’hi sent interpel·lat perquè l’afecta. Per tant, si hagués de dibuixar una llista de prioritats, hi estarien la qüestió urbanística, la turística, el tema de les renovables en sòl rústic, la intergeneracionalitat, el transport i el recurs de l’aigua. Tot això travessat per la crisi climàtica, que serà on haurem de focalitzar els esforços.

—Aprofitant les dates en què ens trobem… quin desig demaneu per al 2024?
—X. S.: Més enllà de captar nous socis i sòcies, teixir xarxa dins les organitzacions amb mobilització i els activismes i donar un impuls a la mobilització pel territori, per la crisi climàtica i tot el que ens travessa com a societat. Si ens posam molt utòpiques, també diria que quan acabi aquest any tenguem una societat que tengui clar que podem construir un futur millor, que ho facem i que el GOB ho acompanyi.
—M. R.: A vegades es malentén, però necessitam una societat polititzada. I el que veiem és que a vegades es tendeix a l’altra banda: a la despolitització, a anar fent perquè “tanmateix…”. I això es nota molt al moviment social. Necessitam una onada de gent mobilitzada. Sabem que són cicles i que la gent s’activa i es desactiva, però si hagués de demanar un desig, demanaria que la gent desperti en aquest sentit. Que hi hagi una implicació, voler ser part del futur i no renunciar a construir-lo, perquè no ens els donen fet, no ve fet i no és irremeiable.